Skip to main content

Full text of "La vida austera"

See other formats


ÏLO 


:0) 


•íd 


^co 


LA    VIDA  AUSTERA 


I 


Aquesta  edició  popular  comprèn  :  50  exemplars 
en  paper  de  fil  y  5.000  exemplars  en  paper  verjurat 


Pere   Corominas 


La  Vida  austera 


EDICIÓ    POPULAR 


BARCELONA 

Tip.  «L'Avenç»,  Rambla  de  Catalunya,  24 

1911 


7 


PRÒLEG  DE  LA   SEGONA  EDICIÓ 


Els  amables  ciutadans  de  Barcelona  han  comprat 
aixís  que  sortien  de  l'impremta  'Is  exemplars  de  la  pri- 
mera edició  de  La  Vida  austera,  que  no  ha  arribat  a 
posarse  a  la  venda  no  més  que  a  ben  poques  ciutats  de 
Catalunya.  Aixís  en  la  pàtria  del  autor  i  del  llibre  no'ls 
hi  ha  faltat  l'amor  dels  homes,  d'ont  sen  dedueix  clara- 
ment la  disposició  que  hi  ha  pels  estudis  morals  en  aquesta 
nostra  ciutat  gentil  que  cerca  amb  més  afany  una  obra 
ont  s'hi  parla  de  la  santedat,  de  les  delícies  i  de  la  mort 
que  altres  de  més  suau  fruir,  com  ara  noueles  i  poesies. 

Aqueixa  primera  edició,  que  aixís  serà  ben  verament 
barcelonina,  no  ha  merescut  casi  bé  més  que  lloances  de 
les  persones  que  n'han  parlat  públicament:  i  encara  que 
sempre  la  simpatia  agena  mou  secreta  i  fonda  delícia  en 
el  nostre  cor,  no  puc  estar  me  de  senyalar  el  perill  que  pel 
compliment  del  nostre  fi  en  la  civilisació  humana  portaria 
la  generalisació  d'aquesta  mena  de  complacencia  patriò- 
tica en  el  fudici  de  les  obres  espirituals. 

Hi  ha  una  mena  de  crítica  xorca  i  vergonyosament 


6  LA    VIDA  AUSTERA 

humil  que  no  descansa  sinó  en  la  baixa  consideració  dels 
defectes,  les  minúscules  tares  i  les  inquisitorials  reminis- 
cències, descobertes  i  bescantades  amb  el  fel  d'envejosa  i 
mesquina  passió.  Sempre  serà  sana  i  noble  la  protesta 
contra  aqueixa  infecta  desmoralisació  de  la  conciencia 
pública.  Més  fieu  de  tenir  en  compte  que  tant  el  poeta  com 
el  filosop,  l'fiome  de  ciència  com  í artista,  poden  caure  en 
l'orgull  i  en  la  vanitat  per  la  vostra  perfidiosa  i  immo- 
derada  lloança,  d'ont  pervindrien  empedreiment  i  quime- 
rica  pompa  al  seu  esperit. 

Lfiome  que  fa  un  llibre  no  pot  esperar  de  vosaltres 
més  noble  ofrena  que' I  ressò  ingenu  de  les  emocions  desper- 
tades per  la  seva  lectura  en  el  vostre  cor.  Heus  aquí  que 
vosaltres  vivieu  en  un  camp  de  consciència  amb  una  inte- 
rior disposició  de  les  idees,  de  les  passions  i  dels  sentiments, 
i  allí  cau  l'obra  d'un  altre  home  amb  els  pensaments 
i  els  anhels  i  els  afectes  propis.  Si  l'obra  s'ho  val,  es  in- 
dubtable que  produirà  una  pertorbació  sana  o  morbida, 
d'entusiasme  o  d'aplanament,  alegra  o  trista  en  el  vostre 
camp,  i  es  ben  segur  que  no  podrieu  dir  res  més  escaient, 
més  fortificador,  més  noble  que  la  descripció  del  nou  estat 
moral  en  que  va  deixarvos  la  seva  lectura. 

Si  'US  ha  robat  el  cor,  fareu  molt  bé  de  dir ho\  si  us  ha 
deixat  un  regust  de  cosa  vana  i  artificiosa,  també  ho  direu : 
si  ha  ofès  els  vostres  sentiments  morals  o  s'ha  oposat  deba- 
des al  vostre  concepte  de  la  veritat,  digueuho,  amics 
meus,  tant  si  Us  vostres  paraules  li  han  dé  ser  agradoses, 
éom  si  i'han  d'ofcnire  c  se  li  han  de  üavar  com  un  punyal 
en  el  seu  orgull.     La  simpatia  de  la  vostra  critica  no 


PRÒLEG  7 

està  en  la  fogosííat  de  la  lloança,  sinó  en  la  fondària  de 
les  passions  que  'us  ha  remogui. 

Quan  un  amic  fa  una  obra  bella,  jo  experimento  una 
alegria  que  no'm  sé  estar  de  comunicarli.  Però  després 
la  meva  ànima  treballa,  casi  sense  adonar sen,  en  V íntima 
absorció  de  l'obra  nova,  i  a  consecuencia  d'aquet  treball 
es  produeix  en  mi  un  judici  que  es  Ileal  colaboració  en 
r ideal  del  amic.  Aixís  espero  que,  passada  la  primera 
alegria  de  retrobar  se  l'home  que  tal  vegada  judicàveu 
empedreit  en  la  vida  burocràtica,  vindran  les  critiques 
cavalleresques  i  enfortidores  que  ressonen  com  clarins  de 
combat. 

Potser  el  treball  reclòs  i  tranquil  em  fa  trobar  d' any  or 
les  antigues  batalles.  Es  bella  cosa  aquell  tremolor  que 
us  ve  quan  se  'us  presenten  al  davant  les  forces  enemigues 
i  el  cor  se  'us  desmaia  i  al  punt  torna  a  batre  més  fort,  i 
us  debateu  entre  l'envit  de  fugir  i  la  glòria  somiada,  fins 
que  fa  'us  llenceu  resoltament  a  la  barrefa  amb  cor  lleuger 
emportat  per  les  més  nobles  virtuts  de  la  vostra  ànima. 
iNo  trobeu  paradoxal  la  meva  concepció  de  la  Santedat 
humana}  Doncs,  mentres  no  vénen  més  borrascoses  llui- 
tes, peleiem  gentilment  sobre  l'ideal  de  la  Santedat. 

Molts  troben  que'l  meu  concepte  de  la  Santedat  es 
massa  terrenal,  perquè  representa  un  predomini  de  les 
condicions  físiques  del  home  i  una  exclusió  de  les  idees  de 
gràcia  i  de  traspàs  a  una  altra  existència  espiritual  i 
eterna.  Hauria  de  tenirse  present  que'l  meu  propòsit 
fou  l'investigació  del  contingut  espiritual  de  la  pròpia 
vida,  i  que  al  cercar  lo  que  hi  havia  en  la  meva  bondat 


8  LA    VIDA   AUSTERA 

tenia  de  limitarme  a  la  Santedat  humana,  no  precisament 
tal  com  podria  trobaria  en  mi,  sinó  tal  com  la  meva  expe- 
riència podia  consideraria  en  tots  els  homes. 

Perxò  a  la  Santedat  no  hi  oposo  un  concepte  d'execra- 
ció.  Perquè  no's  reuneixin  en  un  home  totes  les  condicions 
de  la  Santedat  humana  no  sha  d'entendre  que  jo  7  con- 
demni, i  fins  he  tingut  punt  en  estudiar  les  existències 
demoniaques  més  amades  i  més  admirades  pels  demés. 
El  meu  propòsit  ha  sigut  plantejar  de  cap  i  de  nou  el  pro- 
blema del  més  ideal  destí  del  home,  cercantlo  en  el  reposat 
i  armonic  espandiment  de  les  facultats  més  sanes,  més 
nobles  i  més  pures  que  en  la  seva  naturalesa  corporal  i 
espiritual  se  donen.  Cap  al  compliment  d'aquest  ideal 
de  Santedat  hem  d'encaminar  la  nostra  vida  sense  negar 
els  afectes  del  nostre  cor  a  les  poderoses  existències  demo- 
níaques. 

Pro,  sense  abandonar  el  criteri  humà  de  la  meva 
experiència  i  dels  meus  sentits,  precisament  en  la  conside- 
ració de  la  riquesa  i  de  l'hermosura  he  arribat  a  la  més  ex- 
trema temeritat  espirituàlista,  fixant  la  primera  no  en 
la  cosa,  sinó  en  el  domini,  i  sostenint  en  quant  a  la  darrera 
que  no  era  causa,  sinó  efecte  de  la  santedat  del  nostre 
esperit.  Si  'Is  tipus  d'home  sant  o  de  dimoni  que  he 
posat  com  exemple  responen  o  no  al  meu  concepte  de  la 
Santedat  humana,  seria  fàcil  aclarirho  si  fes  cap  falta. 
Més  jo  'm  guardaré  prou  d'acceptar  com  a  criteri  de  veri- 
tat la  coincidència  d'un  limitadlssim  nombre  de  fets,  quan 
al  contrari  penso  que  poden  haverhi  en  l'ordre  moral  veri- 
tats ben  llogiques  que  no  s'hagin  realisat  mai  en  absolut. 


PRÒLEG  9 

Els  conceptes  de  r  Immortalitat  i  de  les  Delícies  que 
vénen  a  completar  en  La  Vida  austera  el  de  la  Sante- 
dat humana,  per  més  que  al  autor  li  semblin  ben  fona- 
mentals, es  pot  dir  que  no  han  sigut  objecte  d'un  judici 
públic.  Els  patriotes  barcelonins  no  han  volgut  veure 
fins  ara  més  que  íexemplari  de  sanes  i  fortificadores  vir- 
tuts que  s'exposa  en  el  primer  i  en  el  segon  llibre,  proba- 
blem.ent  perquè  aquestes  virtuts  són  bones  per  la  nostra 
Renaixença.  Pro  jo  sento  encara  més  intensament  aques- 
ta mena  d'engunia  relligiosa  que  fins  a  fóra  dels  dogmes 
em  trasbalsa  i  a  totes  hores  sem  emporta  a  divagar  sobre 
la  mort  i  r immortalitat  i  sobre  */  compliment  del  meu 
destí. 

Barcelona,   Febrer  de  1909. 


PRÒLEG  DE  LA  TERCERA  EDICIÓ 


Si  la  primera  edició  no  ua  merèixer  més  que  lloances 
de  les  persones  que'n  parlaren  públicament,  ara  ja  no  cal 
raonar  sobre  7  perill  que  pel  compliment  del  nostre  fi  en 
la  ciuilisació  humana  portaria  la  generalisació  d'una 
semblant  mena  de  complacencia  patriòtica  en  el  judici  de 
les  obres  espirituals. 

El  meu  llibre  ha  sigut  combatut  i  escarnit  pels  enemics 
polítics.  Perquè  ja  fS^una  mica  més  d'un  any  que  vaig 
abandonar  la  vida  sossegada  del  funcionari  de  la  ciutat 
per  llançarme  de  nou  a  la  palestra  de  les  lluites  civils.  I 
de  La  Vida  austera  sen  ha  jet  una  arma  i  una  beja 
contra  mi.  N'hi  ha  que  diuen  :  i  com  s'atreveix  a  parlar 
d'austeritat  un  home  que  abandona  la  pau  de  casa  per  en- 
tregarse  al  revol  airat  de  la  política  ? 

Aquet  es  llibre  d'ascensió,  de  construcció  en  les 
runes,  deia  al  escriure  V Introducció  que'n  ja  l'historia. 
En  el  capitol  tercer  de  Les  Albes  de  la  Vida  prou  s'ad- 
vertia que  l'obra  no  vol  mirar  més  que  als  jets  i  devers  in- 
dividuals.    Tot  el  meu  treball  de  renovació  interior  s'ha 


12  LA    VIDA   AUSTERA 

volguí  presentar  com  una  pretensió  pertinent  a  la  vida 
pública,  propòsit  estret  i  nu,  d'un  calvinisme  intolerant. 

Els  que  aixís  malparlen  del  llibre  per  odi  a  mi,  no 
l'han  llegit,  i  aqueixa  austeritat  dura  i  renunciadora  de 
les  blanes  delícies,  amb  la  que  vol  afrontarse  la  meva  acció 
civica,  serà  misèria  d'estoics  o  d 'ebionims,  però  no  diu  amb 
la  concepció  opulenta  i  venturosa  de  la  vida  que  he  exposat 
en  el  llibre  de  la  Santedat  humana  /  en  el  de  les  Delícies 
de  la  terra. 

Fa  aprop  d'un  any  i  mitj  que  va  agotarse  ja  segona 
edició  de  La  Vida  austera.  Mil  contratemps  s'oposaren 
fins  ara  a  la  reimpressió  de  l 'obra  que,  de  fet.  ha  quedat 
aixís  retirada  de  tot  nou  comerç  espiritual.  Quan  demà 
torni  a  la  llum  en  l'edició  popular  de  cinc  mil  exemplars, 
tal  vegada  mereixi  dels  humils  un  respecte  i  una  conside- 
ració que  foren  negats  darrerament  al  home  politic. 

Res  he  tocat  de  les  primeres  edicions,  sinó  es  l'esmena 
d'alguna  errada  insignificant.  %l  entregar  al  poble  el 
meu  llibre  no  l'he  tingut  de  despullar  de  cap  encís  de  eru- 
dició, perquè  ja  al  escriurel  no  s'apartava  del  meu  pensa- 
ment el  propòsit  de  que  en  les  seves  planes  poguessin 
veure  tots  els  homes  com  s 'hi  reflexa  el  món  interior  de  la 
seva  conciencia. 

Barctlona,  1 1  rf#  Jantr  dt  1911. 


Amable  company : 

En  la  vida  senzilla  dels  meus  pares  he  trobat  les 
primeres  inspiracions  per  escriure  aquesta  obra,  i,  de 
V austera  concepció  de  la  nostra  existència  que  van  evocar 
en  lo  més  pregon  de  la  meva  ànima,  ha  brollat  la  font  de 
les  suaus  delicies  que  són  el  seu  perfum.  Si  per  cas 
llegeixes  aquet  llibre  i  alguna  vegada  hi  trobes  l'encant 
d'un  noble  sentit  de  dignitat  humana,  pensa  que  ha 
arribat  fins  a  tu  com  un  alè  de  la  seva  pura  i  dolça 

memòria. 

Barcelona,  j^o8. 


INTRODUCCIÓ 


HISTORIA  D'AQUESTA  OBRA 


I 


i 

I 


HE  de  començar  advertinte,  amable  company,  que 
aquesta  obra  fou  escrita  en  els  dies  de  festa 
dels  tres  anys  que  fa  que  va  morirse  '1  meu  pare;  dies 
i  anys  d'una  plenitut  de  vida  tant  complerta  que  no'm 
deixaren  lleure  per  anyorar  les  alegries  passades  ni  per 
témer  les  malaventures  del  avenir.  Mentres  treballava 
en  els  negocis  de  la  Ciutat,  per  aqueixa  feliç  fortuna 
d'haver  trobat  el  nostre  pa  de  cada  dia  en  l'agradosa 
feina  de  contribuir  directament  a  la  prosperitat  de 
la  meva  dolça  pàtria,  els  amors  amb  la  meva  estimada 
movien  en  el  meu  cor  portentoses  forces  i  m'iniciaven 
en  les  delícies  de  la  paternitat,  a  l'ombra  de  la  vella 
familia  ont  el  meu  germà  i  la  meva  mare  mantenen 
el  foc  de  la  llar  antiga  tota  flairosa  de  santes  memòries. 
Acabava  de  passar  una  crisi  espiritual  que  havia 
posat  en  greu  perill  la  confiança  en  les  pròpies  forces, 
tant  absolutament  indispensable  per  complir  plena- 
ment el  nostre  destí.  Moltes  vegades  m'havia  pregun- 
tat, en  el  torment  de  les  més  amargues  engunies,  si 


18  LA   VIDA  AUSTERA 

mai  més  tornaria  a  escriure  cap  llibre  que  reflectés 
serenament  un  noble  estat  de  la  meva  ànima;  en  les 
mirades  dels  amics  em  semblava  veurehi  la  tristesa 
que  inspira  l'espectacle  d'una  vida  xorca  i  esguer- 
rada; en  les  hores  de  més  negra  malinconia  intentava 
escriure  una  novela,  titolada  La  Mort  den  Joan  Apòs- 
tol, en  que'l  jove  inflamat  d'idees  generoses  acabava 
casantse  i  enriquintse  fins  a  perdre  tota  mena  d'idea- 
litat,  i  la  mort  del  meu  primer  fill  semblava  que  hagués 
d'ensorrarme  per  sempre  en  les  tenebres  del  desen- 
gany. 

Pro  '1  treball  perfidiós  de  cada  dia,  la  possibilitat 
de  veure  reflectida  la  meva  acció  en  la  marxa  de  la 
Ciutat  gentil,  i  aquella  incansable  voluntat  de  no  dei- 
xarme  dominar  pel  tenebrós  recort  del  captiveri,  i  de 
referma  i  orientar,  segons  el  meu  franc  voler,  la  prò- 
pia vida,  m'havien  retornat  amb  la  dolcesa  de  les 
serenes  delicies  i  començava  a  sentirme  feliç.  Tots  els 
dies  de  festa  treballava  en  escriure  uns  intermedis  de 
prosa  que  havien  de  relligar  les  meves  poesies  amo- 
roses, per  l'istil  de  La  V/ta  nuova  del  Allighieri,  i  en 
aquesta  evocació  de  platxerioses  memòries  hi  posava 
tant  bella  florida  de  pensaments  dclitosos  que  no  més 
podien  congeminarse  amb  una  existència  sana  i  ven- 
turosa. 

Aleshores  fou  quan  la  mort  del  meu  parc,  amb  la 
terrible  impressió  que  va  produirme,  féu  néixer  en  el 
meu  cor  el  propòsit  de  començar  un  llibre  més,  una 
mena    d'opuscol,    excmplari    que   seguis    la    vida    del 


HISTORIA  D'AQUESTA   OBRA  19 

home  desde  'Is  primers  dies  de  !a  vida  fins  al  darrer 
sospir,  recull  d'amables  comentaris  a  l'existència  sen- 
zilla, aont  exposaria  les  pràctiques  austeres  apreses 
del  meu  pare,  a  les  que  devia  la  salvació  del  caràcter 
i  la  conquesta  d'una  nova  ventura.  Els  passos  d'una 
vida  austera  d'amor  a  la  veritat,  d'energia  indomable, 
de  sana  previsió,  de  treball  i  de  sacrifici;  els  ideals  de 
virtut  i  un  decidit  propòsit  de  no  apartarme  mai  de 
la  realitat,  guiaven  per  aquell  temps  la  meva  ploma, 
sense  cap  mena  de  pretensió  científica,  i  's  traduíen  en 
les  planes  íntimes  i  patriarcals  per  ont  comença  la 
meva  obra,  clafertes  de  bons  exemples  trets  de  la 
realitat  i  ben  sovint  de  la  vida  meva  i  de  la  dels  meus 
pares.  Una  fonda  emoció  trasbalsava  '1  meu  cor  al 
remoure  tant  adorades  memòries,  i  es  ben  cert  que 
mai  més  he  pogut  llegiries  sense  que  'Is  singlots 
m'ofeguessin  la  veu  i  'Is  meus  ulls  sem  omplissin  de 
llàgrimes. 

Després  de  l'infancia  havia  de  seguir  Tadolescen- 
cia  i  la  joventut,  per  continuar,  en  l'ordre  cronolò- 
gic, les  diverses  formes  de  l'austeritat  en  totes  les 
edats  de  la  vida  humana.  Més  al  escriure  'Is  soliloquis 
de  l'adolescència,  el  temps  i  un  davassall  de  forces 
renovadores  m'havien  deslliurat  de  la  fosca  opressió 
de  la  mort,  i,  retrobada  l'antiga  confiança  en  el  meu 
destí,  anava  engrandint  el  camp  de  la  meva  obra,  fins 
a  convertiria  en  un  llibre  de  Moral,  aont  s'hi  estudia- 
ria La  Santedat  humana,  Les  Delícies  de  la  Terra  i  els 
nostres    anhels    d'Immortalitat.     Les    planes    escrites 


20  LA  VIDA  AUSTERA 

s'apilotaven,  el  treball  avançava  sempre  més  ràpida- 
ment i  jo  prosperava  en  força  i  alegria,  fins  a  arribar 
al  llibre  de  la  mort,  que,  fóra  de  la  piadosa  relació  del 
seu  acabament,  es  potser  el  més  amarat  d'humana 
ventura. 

Quan  ja  tenia  llestos  els  quatre  llibres,  em  que- 
dava una  mena  de  recansa  per  no  haver  exposat 
els  deures  de  la  joventut,  i  perxó  vaig  posarme 
a  escriure  "1  llibre  segon.  Mentres  l'escrivia,  amb 
l'ansia  coenta  d'acabar,  jo  prou  notava  la  diversitat 
d'objecte  i  de  sentiment  entre  '1  primitiu  exemplari 
malinconic  i  aquella  furiosa  apologia  de  la  puresa  i 
del  amor;  pro,  encara  que.  dominant  la  meva  ploma, 
deixava  anar  paraules  de  coordinació  i  d'armonia 
amb  lo  que  havia  dit  en  les  primeres  albes  de  la  vida, 
m'era  impossible  deturar  la  marxa  impetuosa  del 
pensament,  vigorisat  per  tres  anys  d'interna  investi- 
gació, d'inquirir  en  les  fondàries  de  la  meva  ànima  "Is 
deures  de  la  vida  austera  i  de  rumiar  perfidiosament 
sobre  '1  suprem  destí  del  home. 

Poc  abans  d'acabarse  *!  primer  llibre  ja  havia  deter- 
minat estudiar  en  La  Santedat  humana,  no  solament 
el  contingut  de  la  vida  austera,  sinó  l'ideal  a  que  deu 
acostarse  l'home  en  el  més  alt  compliment  del  seu 
destí  L'obra  s'apartava  ràpidament  del  seu  primitiu 
propòsit  I  prenia  '1  caràcter  d'un  llibre  de  moral  que 


HISTORIA  D'AQUESTA   OBRA  21 

pretenia  arreglar  la  conducta  humana  atacant  els  pro- 
blemes més  trascendentals  de  la  nostra  existència. 
Les  especulacions  són  d'allí  endavant  eminentment 
objectives,  les  anècdotes  autobiogràfiques  desaparei- 
xen en  absolut,  la  vida  dels  meus  pares  queda  a  fora 
del  nou  camp  d'observació,  més  amb  tot  això  no  cal 
enganyarse  :  l'home  s'ha  fet  endins  fins  a  trobar  l'arena 
dels  més  íntims  combats  i  amb  l'ordenada  exposició 
de  les  condicions  de  la  santedat  humana  cerca  *!  contin- 
gut  espiritual  de  la  pròpia  vida. 

En  les  darreres  planes  dedicades  a  l'adolescència  i 
en  el  començament  del  llibre  de  la  santedat  hi  ha  de 
traspuar  el  doble  sentiment  que  movia  '1  meu  cor  mi- 
nat d'engunies,  desesperances  i  misèries  quan  inten- 
tava reconstruir  en  el  meu  interior  la  fè  relligiosa,  i 
ple  de  segura  concepció  i  claredat  de  judici  quan  sos- 
pesava la  vàlua  moral  de  les  meves  accions.  Mentres 
jo  sentia  que  a  dins  de  la  meva  ànima  prenien  consis- 
tència 'Is  principis  morals,  que  una  gran  confiança  en 
la  pròpia  fortalesa  m'aplanava  *ls  camins  de  la  virtut, 
que  una  íntima  alegria  s'imposava  amb  irresistible 
imperi  i  esborrava  ràpidament  les  impressions  depri- 
ments i  doloroses,  la  meva  ascensió  espiritual  cap  a 
una  sintesi  relligiosa  no  anava  més  amunt  d'un  fred 
principi  de  causalitat  o  d'una  substància  única  i 
divina. 

Es  lo  cert  que  jo  no  soc  senyor  del  meu  pensa- 
ment i  que  la  construcció  filosòfica,  per  humil  que 
sigui,  que  es  en  mi,  no  l'he  triada  per  un  determini 


22  LA   VIDA  AUSTERA 

del  meu  franc  voler,  més  em  fou  imposada  pels  homes 
i  les  coses,  pel  temps  i  per  l'espai,  per  la  llogica  i  pels 
sentits,  per  l'imperi  fatal  deia  realitat.  Jo  'm  regiro  a 
dins  de  la  meva  concepció,  i,  per  més  que  faci,  no  hi 
puc  fer  entrar  el  coneixement  de  Déu.  ([Per  què  mentir? 
A  tot'hora  cerco  la  Divinitat,  espio  les  seves  senyals 
en  la  Natura,  l'escolto  palpitar  sota'l  vel  fugitiu  de 
les  maravelles  del  món.  I  ni  la  trobo,  ni'm  canso  de 
cercaria,  ni  perdo  la  creencia  ni  la  confiança  de  que  un 
dia  o  altre  la  trobaré. 

Perxò  no  puc  tenirme  per  ateu,  en  quan  l'ateisme 
concebeix  un  món  extrany  a  la  presencia  de  la  Divi- 
nitat, i  a  mi  no'm  descansa  aqueixa  concepció.  Si 
alguna  vegada  he  arribat  a  creure  que  ja  no  cercaria 
més,  no  he  pogut  demorar  en  la  xorca  negació,  i  la 
voluntat  de  crearme  una  fe  s'ha  afermat  resoltament 
en  mi.  (jAont  ets,  Senyor?  <[Com  ho  faria  perquè  totes 
les  potencies  de  fa  meva  vida  s'amaressin  de  tu?  En 
el  meu  cor  hi  ha  una  gran  relligiositat,  en  el  meu 
pensament  les  formes  llogiques  són  alterades  per  la 
potencia  de  les  passions,  en  tots  els  amors  i  en  tots  els 
actes  de  la  meva  vida  hi  traspua  i  sentiment  relligiór. 
I,  per  més  quem  regiri,  no  puc  fer  entrar  en  la  meva 
concepció  el  coneixement  de  Déu. 

Ara  us  diré  que  les  meves  observacions  m'han 
convençut  de  que  en  la  nostra  civilisació  són  a  mils  i 
a  milions  les  ànimes  com  la  meva,  això  es,  les  ànimes 
que,  disposant  d'una  fonda  relligio.*^itat,  cercant  per  la 
vida   un   contingut  espiritual,  s'han   vist   despullades 


HISTORIA  D'AQUESTA  OBRA  23 

fatalment  de  la  sentida  concepció  de  Déu.  No  parlo 
del  lliurepensador  ni  del  materialista,  que  s'aconsolen 
amb  rhipotesi  mecànica  del  Univers  :  parlo  dels 
homes  relligiosos  que  han  vist  esborrarse  en  la  con- 
ciencia  "Is  dogmes  de  la  seva  relligió  al  sotmetrels  a 
la  crítica  de  la  ciència.  I  d'això  'n  dedueixo  que  la 
crisi  present  de  la  civilisació  occidental  està  en  aquesta 
possibilitat  de  que  la  crítica  científica  esborri  de  la 
consciència  la  concepció  de  Déu,  havent  de  ser 
aquesta,  per  la  seva  naturalesa,  inalterable  atribut  de 
la  raó  humana. 

Aquesta  possibilitat  prova  al  meu  judici  l'insufi- 
ciència actual  dels  dogmes  relligiosos,  perquè  havent 
de  modificar,  sinó  constituir  per  sí  sols,  tot  el  con- 
tingut espiritual  de  la  nostra  vida,  si  fossin  perfor- 
mats,  omplirien  talment  l'ànima  nostra  que,  una 
vegada  entrats  en  ella,  no  hi  hauria  crítica  possible 
queis  en  tregués.  Les  actuals  formes  relligioses,  els 
dogmes  i  la  concepció  evangèlica  són  inferiors,  al 
meu  entendre,  a  la  capacitat  relligiosa  del  home 
modern,  i  quan  aquest  ha  nodrit  la  seva  ànima  amb 
el  contingut  de  la  fe  cristiana,  encara  li  resten  terri- 
toris del  seu  esperit  que  no  ha  poblat,  anhels  inten- 
sissims  que  no  ha  satisfet,  aspiracions  i  ànsies  i  espi- 
rituals quimeres  que  li  demanen  un  Déu  menos  his- 
tòric i  més  humà,  una  relligió  més  gran  que  ompli  la 
vida  de  gom  a  gom  i  en  trascendeixi. 


* 


24  LA   VIDA  AUSTERA 

En  tota  l'obra  no  tornaràs  a  trobar  gaire  sovint, 
tu  que'm  llegeixes,  el  propòsit  de  discutir  els  proble- 
mes relligiosos  que  té  plantejats  l'home  d'avui,  i  es 
ben  cert  que  si  alguna  vegada  encara  sen  parla  es  com 
incidència  d'un  estudi  moral  independent  de  la  relli- 
gió.  Havia  de  ferte  aquestes  digressions  per  explicarte 
la  gènesi  espiritual  del  llibre  i  com  es  que  l'exemplari 
senzill,  acompanyat  de  reflexions  morals,  s'ha  con- 
vertit en  construcció  interior  encaminada  a  cercar  un 
contingut  espiritual  a  la  vida  del  home.  Si  per  ven- 
tura creus  en  Déu.  no  temis  trobar  ni  un  pensament 
ni  una  paraula  posada  d'intent  per  ofendre  la  teva  fe. 
Et  dic  ben  verament  que  no  més  vui  veure  lo  que  hi 
ha  en  la  nostra  bondat,  i  que,  si  trobes  quelcom  ofen- 
siu per  les  teves  creencies,  pots  passar  de  llarg,  sense 
témer  que't  manqui  ni  la  més  lleu  espurna  del  pensa- 
ment que'm  guia. 

Aquet  es  llibre  d'ascensió,  de  construcció  en  Ics 
runes.  Jo  'm  trobava  en  la  soledat  d'un  món  dispers, 
regirantme  en  el  buit  per  trobar  una  roca  aont  posar 
el  peu,  agitant  desaforadament  els  braços  i  les  cames 
en  la  vanitat  del  aire  sotil.  Quan  heus  aquí  que. 
abocantme  a  mirar  a  dins  de  la  meva  ànima,  hi  vaig 
veure  la  roca  viva  aont  podia  apoiarme  per  pujar  fins 
al  cel.  Hi  havia  en  mi  una  facultat  i  una  inclinació 
irresistible  que  judicaven  la  bondat  o  malícia  dels 
meus  actes.  Si  preguntava  a  l'intelligencia  la  veritat 
de  la  veritat,  no  feia  més  que  donarme  normes  de 
judici  indecises  i  contradictòries,  pro  encara  la  meva 


HISTORIA  D'AQUESTA  OBRA  25 

voluntat  no  devenia  acció  que  ja  la  sentencia  "s  pro- 
duïa fatal  i  inapelable. 

El  judici  moral  que's  produeix  en  la  nostra  con- 
ciencia  podrà  cambiar  amb  el  temps,  podrà  no  corres- 
pondre al  judici  moral  de  la  conciencia  humana,  pro 
es  segur  que  sempre  's  produirà  com  una  consecuencia 
inevitable  de  l'acció,  per  ont  es  descobreix  en  nosal- 
tres l'existència  d'un  principi  permanent  i  actiu,  que 
no  dorm  ni  descansa,  que  es  insensible  a  les  més 
irresistibles  temptacions,  que  no'l  torcen  ni  l'odi  ni 
l'amor,  ni  s'enterneix  a  la  joventut,  ni's  decandeix  a 
la  vellesa.  I  aquesta  bondat  que  es  en  mi  es  una  cosa 
certa  i  sòlida,  tant  profonda  i  tant  íntima  que  si 
poguéssim  descobrir  i  analisar  tot  el  seu  contingut  ens-e 
seria  possible  ascendir  per  la  seva  via  a  les  més  altes 
sintesis  de  l'espiritualitat  humana. 

Al  tenir  conciencia  clara  d'aquesta  veritat,  de  que 
hi  havia  en  el  meu  món  intern  un  principi  actiu, 
ferm  i  segur  com  una  roca,  el  cor  sem  trasbalsà  de 
suau  alegria  i  vaig  beneir  amorosament  aquell  exer- 
cici de  les  primeres  planes  de  la  meva  obra  que  havia 
desvetllat  en  la  meva  ànima  la  clara  presencia  de  tant 
consoladora  concepció.  Ja  no  divagaria  més,  esma- 
perdut, per  les  arbitraries  rutes  d'un  mar  tempestuós, 
perquè  allí  estava  la  meva  isla  de  terra  ferma,  i  en  les 
seves  hospitalàries  riberes  s'hi  obria  un  port  segur. 

Aixis  com  Descartes  partia  del  fet  del  seu  pensar, 
jo  partiria  d'aquesta  bondat  interna  que  es  en  mi  per 
refer  el  contingut  espiritual  de  la  pròpia  vida.     La 


26  LA   VIDA  AUSTERA 

meva  preocupació  constant  d'ençà  del  llibre  de  La 
Santedat  humana  no  ha  estat  mai  combatre  la  fè  dels 
altres,  sinó  assegurarme  ben  verament  de  què  hi  havia 
en  la  meva  bondat,  o,  per  seguir  el  simil  que  a  suara 
posava,  de  com  eren  les  terres  de  la  meva  isla,  de  les 
sinuositats  de  les  costes,  dels  seus  plans  i  montanyes, 
de  les  fonts  i  dels  rius  que  la  solquen,  de  les  plantes 
i  de  les  bèsties  que  hi  viuen. 

Després  d'escriure  aquesta  obra  sobre  La  Vida  aus- 
tera, al  cap  de  tres  anys  de  meditar  sobre  I  contingut 
de  la  bondat  humana,  he  arribat  a  formarme  un 
concepte  del  destí  del  home,  de  les  delicies  de  la 
terra  i  de  la  nostra  immortalitat.  Jo  dono  un 
valor  ben  relatiu  a  la  mena  de  realitat  i  de  certesa 
objectiva  que  contingui  1  concepte  d'aquestes  orien- 
tacions vitals;  no  més  considero  que  la  seva  claredat 
ha  sostituit  en  la  meva  ànima  a  una  confusió  caòtica 
i  que  la  seva  presencia  en  el  meu  món  intern  millora 
i  dignifica  la  condició  moral  de  la  meva  vida. 

Més  en  tota  l'obra  no  passo  d'aquí.  Aquesta  es 
empresa  d'ascensió  i  de  reconstrucció  espiritual  ques 
limita  als  primers  principis  de  la  renovació.  No  dubto 
que  es  possible  profondisar  més  en  l'estudi  de  la  bondat 
humana,  que  hi  ha  part  del  seu  contingut  encara  no 
considerat  en  la  meva  obra,  i  estic  segur  de  que  en  el 
mateix  ordre  de  tots  aquets  principis,  en  la  continuació 
de  la  seva  pròpia  substància,  s'hi  ha  de  trobar  el  moll 
de  les  creencies  futures,  i'essencia  de  les  veritats  cordials 
que  temps  a  venir  apagaran  la  set  relligiosa  del  home. 


HISTORIA  D'AQUESTA  OBRA  27 

Pro  ara  sento  una  íntima  necessitat  de  repòs. 
Després  de  la  volada  'Is  meus  peus  volen  tocar  a  la 
terra,  aquesta  realitat  imponderable,  que  es  descans 
dels  nostres  sentits  i  port  abrigat  de  la  fantasia 
humana.  I,  aixís,  sense  apartar  l'esguard  d'aquest 
insondable  firmament  cap  aont  es  mouen  els  nostres 
anhels,  refarem  les  forces  en  la  terra  mare  i  ens  retor- 
narem amb  la  fruició  de  les  ^qv^s  delícies. 

* 
^     * 

En  Miquel  de  Unamuno  diu  que  ningú  es  prou 
creient  perquè  no  hi  hagi  una  petita  fosquedat  de 
dubte  en  la  seva  ànima,  ni  hi  ha  home  tant  descregut 
que  en  algun  moment  de  la  seva  vida  no  senti  cremar 
una  lleu  espurna  d'esperança  i  de  fè  en  l'aridesa  del 
seu  cor.  Aixís,  entre  'Is  dos  extrems  del  creure  i  del 
no  creure,  no  hi  ha  veritable  solució  de  continuïtat, 
sinó  una  variable  armonia  de  colors,  sempre  "Is  matei- 
xos, que  van  de  la  veritat  cordial  a  la  veritat  llogica, 
sense  que  en  cap  variant  hi  manquin  en  absolut  ni  la 
llogica  ni  la  cordialitat.  Tots,  doncs,  creiem  i  no 
creiem,  i  aixís  com  Coleridge  deia  a  certes  persones 
practicants  :  vosaltres  no  sou  creients  :  vosaltres  creieu  que 
creieu,  jo  m'atreviria  a  dir  a  molts  exceptics  :  vosaltres 
no  sou  incrèduls:  vosaltres  creieu  que  no  creieu. 

Al  dir  abans  que  jo  sentia  en  mi  una  gran  relli- 
giositat  afirmava  '1  creure  del  meu  cor.  Lo  que  hi  ha 
es  que'ls  sentits  no  han  sabut  fins  ara  trobar  l'imatge 


28  LA   VIDA  AUSTERA 

de  la  meva  creencia,  ni"!  pensament  l'ha  poguda  reduir 
a  una  entelèquia  de  la  raó.  El  creure  hi  es,  pro  la 
meva  intelligencia  no  sab  com  es  ni  com  hi  es  :  el 
meu  cor  n'està  ple  i  "n  vessa  i  la  seva  presencia  dóna 
un  sentit  pregon  a  la  meva  vida,  pro  la  meva  cons- 
ciència no  té  presents  els  seus  atributs  ni  coordina  is 
soterranis  moviments  del  seu  palpitar.  Tu  que"m  lle- 
geixes, si  'm  vols  seguir,  jo  't  diré  desde  ara  i  noble 
intent  de  la  meva  obra  :  d'aquet  creure  cordial  n'es 
manifestació  imaginable  i  intel•ligible  la  nostra  bon- 
dat, i  perxò,  cercant  l'essencia  d'aquesta  manifestació 
del  creure,  imaginant  les  seves  formes,  definint  la 
llei  i  l'esperit  del  seu  obrar,  inquireixo  i  penetro  en 
el  misteri  i  trec  de  les  tenebres  a  la  llum  l'essen- 
cia i  les  formes  i  les  lleis  humanes  d'aquesta  creencia 
del  meu  cor. 

Pro  si  llegint  La  Vida  austera  no  hi  trobes  tota  la 
pau  i  l'activa  alegria  que  hi  volies  trobar,  no  podràs 
dir  que  jo  t'enganyi.  Jo  no  voldria  morir  sense  haver 
refet  la  consciència  clara  de  la  meva  unitat  cordial,  i 
aquesta  es  la  meva  guerra,  com  l'amor  i  la  pàtria  són 
el  descans  en  el  meu  batallar.  Més  en  aquesta  obra 
no  passo  d'allí  aont  a  suara  t'he  senyalat:  començo 
l'ascensió  part  d'amunt  de  la  plana  xafogosa  aont  em 
dalla  i  'm  migrava,  marxo  per  rutes  plenes  de  delícies 
i  de  sentors  florals,  I,  encara  quem  trobo  lluny  del 
cim,  sento  que  m'hi  acosto  I  no  puc  quedarme  sol  en 
el  meu  platxeri  i  et  convido  a  menjar  de  la  fruita 
que's  troba  pel  camí. 


HISTORIA  D'AQUESTA  OBRA  29 

* 

Es  precís  aclarir  un  altre  concepte  perquè  no  hi  hagi 
engany  en  les  meves  promeses.  Si  ets  un  home  pagat  de 
les  formes  llogiques  del  pensament,  si  no  més  cerques  el 
valor  intel•lectual  de  les  doctrines,  si  en  l'idea  que  tens 
del  contingut  de  la  coneixença  humana  no  hi  caben  més 
que  les  veritats  forjades  amb  la  primera  matèria  dels 
sentits,  trobaràs  la  meva  obra  plena  de  contradiccions  i 
de  teories  que  no  estan  comprovades  per  l'experiència. 

Es  difícil  explicarte  amb  termes  prou  clars  el  meu 
pensament.  Jo  no  puc  separar  per  una  linia  ben  abso- 
lutament marcada  aquella  part  de  la  meva  substància 
que  pensa  de  la  que  no  pensa,  ni  tant  sols  podria 
mostrarte  una  particula  viva  del  meu  cos  que  fos  ente- 
rament extranya  a  la  formació  del  meu  pensament. 
Si  'm  fos  possible  formular  una  teoria  de  la  coneixença 
humana,  no  sabria  com  limitar  a  les  funcions  o 
orguens  espirituals  que  anomenem  intel•ligència,  raó, 
imaginació,  pensament,  conciencia,  la  formació  de  la 
veritat.  Les  veritats  que  són  en  mi  són  resultat  i 
compenetració  de  totes  les  forces  humanes  que  en  mi 
obren.  Si  Bergson  es  limités  a  sostenir  l'acció  de  la 
voluntat  en  la  gènesi  del  coneixement,  assentiria  del 
tot  a  la  teoria  de  Bergson;  més,  de  seguirlo  massa 
lluny,  salvaríem  VinteUectualisme  per  caure  en  el  volon- 
tarisme.  Són  la  carn  i  l'esperit,  la  voluntat  i  l'intelli- 
gencia,  l'amor  i  l'odi  i  totes  les  passions,  la  raó  i  "Is 
sentits,  l'imaginació  i  '1  sentiment,  cada  orgue  amb  la 


30  LA   VIDA  AUSTERA 

seva  funció  i  cada  funció  amb  la  seva  llei,  els  demiürgs 
de  la  veritat  cordial,  que  anomenaré  aixís  per  distin- 
giria de  la  freda  i  llogica  veritat  intellectual. 

En  cada  un  de  nosaltres  hi  ha  un  tresor  de  veri- 
tats cordials  que  donen  una  vàlua  i  un  sentit  a  la 
seva  vida.  L'home  creu  aquestes  veritats  i  d'elles  treu 
la  llei  del  seu  obrar;  més  quan  aplica  al  llur  coneixe- 
ment la  mecànica  de  l'intelligencia,  lluita  amb  la 
pobresa  dels  termes,  amb  la  rigidesa  de  les  construc- 
cions llogiques,  amb  la  grossera  percepció  dels  sentits, 
talment  que  no  sempre  hi  ha  una  correspondència 
absoluta  entre  les  veritats  cordials  i  les  veritats  intel- 
lectuals  en  el  mateix  ser.  Aleshores  la  voluntat  del 
home  pot  influir  en  el  treball  de  l'intelligencia  per  des- 
viaria, com  poden  desviaria  les  passions  i  fins  els 
prestigis  de  la  ciència.  Però  es  lo  cert  que  si  l'intelli- 
gencia ens  dóna  errada  o  imperfectament  la  veritat 
cordial,  que  es  en  lo  íntim  del  nostre  ser,  no  es  la  ve- 
ritat intellectual  errada,  imperfecta  o  contradictòria 
la  que  dóna  un  sentit  a  la  nostra  vida  i  la  que  deter- 
mina la  llei  del  nostre  obrar,  sinó  que  a  fóra  de  la 
raó,  i  en  contra  de  la  raó,  segueix  regint  i  valuant 
el  ser  la  veritat  cordial  que  l'intelligencia  no  ha  tingut 
habilior  per  concebir. 

En  aquesta  obra  hi  trobaràs  les  meves  alegries  i  els 
meus  dolors,  els  anhels  de  la  meva  carn  i  del  meu 
Mperit,  el  foc  de  la  passió  en  els  meus  amors  i  en  els 
meus  odis,  congcminats  per  una  Imperiosa  voluntat 
d'inquirir  les  veritats  que  dormen  sota  i  nivell  de  la 


HISTORIA  D'AQUESTA  OBRA  31 

consciència.  Quan  al  seguir  el  rastre  d'una  veritat 
cordial  m'he  vist  abocat  a  una  contradicció  llogica,  he- 
passat  impetuosament  per  damunt  de  la  contradic- 
ció; quan  els  limits  de  la  ciència  experimental  em 
barraven  la  ruta,  he  saltat  part  d'allà  d'aquesta  mura- 
lla. Si  he  sentit  que  puava  quelcom  en  les  pregones 
potencies  del  meu  ser,  no  m'he  aturat  a  comprovar  si 
les  paraules  i  les  imatges  o  les  construccions  teòri- 
ques s'oposaven  als  dogmes  de  la  relligió  o  a  les  des- 
cobertes de  l'intelligencia  humana. 

Aixís  com  aixís  jo  penso  que  'Is  grans  errors  de  les 
edats  passades  tenien  un  valor  cordial  ben  superior  a 
moltes  veritats  d'un  contingut  estrictament  formal  i 
llogic,  en  quant  foren  manifestació  monstruosa  de 
forces  soterranies  que  bullien  tumultuosament  en  el 
cor  humà.  No  t'aturis,  doncs,  amable  company,  a 
considerar  el  valor  intel•lectual  de  les  doctrines  del 
meu  llibre,  que  pots  passar  per  alt  si  es  que  les  trobes 
en  oberta  contradicció  amb  l'estat  present  dels  conei- 
xements científics,  i  tén  present  que  ni  jo  mateix 
m'he  proposat  convèncet  de  la  solidesa  de  tal  valor; 
més  pren  les  paraules  i  les  formes  i  les  doctrines  com 
instruments  per  cercar  en  els  tresors  de  la  bondat  hu- 
mana un  contingut  espiritual  per  la  nostra  vida. 

*    * 

Potser  tu  hauries  preferit  descansar  en  el  criteri 
d'alguna  escola  que'ns   permetés  sostraurens  al  previ 


32  LA  VIDA  AUSTERA 

estudi  de  la  coneixença,  per  anar  de  dret  al  objectiu 
primordial  de  l'obra.  Pro  això,  després  de  liigarme 
amb  un  compromís  intel•lectual,  no  m'hauria  estalviat 
més  que  algunes  poques  planes  d'aquesta  introducció, 
que  ja  no  tindran  tornada  en  les  clares  i  senzilles  que 
han  de  venir. 

Es  possible  que  *1  mot  pragmatisme  t'hagi  passat 
pel  pensament  quan  llegies  les  imprecises  i  breus  pa- 
raules que  a  suara  dedicàvem  a  la  coneixença  hu- 
mana; pro,  si  es  que  tires  endavant,  ben  aviat  em  sem- 
bla que  l'hauras  olvidada.  En  totes  les  formes  del 
pragmatisme,  començant  per  la  més  pura  de  M.  Pierce, 
que  dóna  a  la  coneixença  una  vàlua  instrumental  com 
a  medi  d'acció,  seguint  per  Yhumanisme  de  F.  C.  S. 
Schlller,  que  vol  compendre  un  món  d'experiència 
humana  amb  els  medis  de  l'esperit  humà,  i  anant  fins 
a  William  James,  Le  Roy  i  Poincaré,  que  ja  donen  a 
l'intelligencia  alguna  vàlua  de  coneixement,  s'hi  tro- 
ben sempre  un  principi  d'arbitrarietat  i  de  nomina- 
lisme, un  poc  interès  en  la  consideració  del  món  real, 
una  negació  o  rebaixament  de  la  potencia  intellectual 
i  una  valoració  de  les  consecuencies  i  utilitat  del  fet 
científic,  que  van  contra  la  llei  del  meu  pensar. 

El  pragmatisme  representa,  en  general,  una  pro- 
testa contra  1  conceptualisme  germànic,  contra  l'in- 
vasió del  intellectualisme  exaltat  pels  triomfs  extraor- 
dinaris de  la  mecànica  i  de  la  critica;  prom  temo  que 
en  mans  d'uns  altres  homes  del  Nort,  per  més  que 
exageri  la  vàlua  d'ús  o  d'utilisació  del  coneixement, 


HISTORIA  D* AQUESTA  OBRA  33 

es  perdi  en  un  altre  conceptualisme  que  li  cegui  la 
visió  de  la  realitat.  La  nostra  intel•ligència  llatina, 
que's  daleix  per  les  formes  plàstiques  i  les  imatges 
concretes  de  les  coses,  no  té  més  que  abandonarse  al 
propi  intent  per  salvarse  del  verbalisme;  i  encara  que 
en  la  formació  de  les  veritats  cordials  creiem  nosaltres 
que  hi  intervenen  totes  les  forces  que  integren  la  vida 
del  ser  humà,  no  perxò  neguem  l'excelencia  i  la  pri- 
macia de  la  facultat  intel•lectual  per  la  representació 
de  les  veritats  que  entren  en  el  camp  de  la  consciència 
humana. 

Tampoc  en  l'ordre  de  la  creencia  puc  avenirme 
amb  cap  de  les  escoles  pragmàtiques  que  s'han  vist 
darrerament  confoses  en  la  denominació  insubstancial 
de  modernistes.  Ni  '1  moralisme  de  Mathieu  Arnold, 
fondament  penetrat  per  un  sentiment  de  l'altra  vida; 
ni  '1  fideisme  de  Ménégoz,  que  si  bé  reconeix  que  la  fè 
s'acompanya  de  representacions,  imatges  i  creencies, 
afirma  que  serem  judicats  no  per  les  creencies,  sinó 
per  la  fè;  ni  '1  simbolisme  de  Loisy,  que  dóna'l  caràcter 
de  simbol  d'una  veritat  absoluta  a  la  fórmula  eclesiàs- 
tica, després  de  sostenir  que  no  es  veritat  en  absolut 
per  tant  que  no  defineix  la  plena  realitat  del  objecte 
que  representa,  satisfan  les  exigències  del  meu  cor. 
Tots  aquests  homes  diuen  que  creuen  lo  que  diuen,  i 
per  mi  no  passen  de  critics  que  s'han  fet  una  arma  per 
criticar  i  que  després  d'una  crítica  destructora  volgue- 
ren forjarse  l'il•lusió  mai  realisada  de  revestir  de  formes 
Uogiques  i  d'imatges  humanament  imaginables  la  ve- 


34  LA   VIDA  AUSTERA 

ritat  cordial  soterrada  en  les  tenebres  de  la  subcons- 
ciència. 

Perxò  potser  inquireixo  i  treballo  alegrament, 
mentres  la  vida  passa,  amb  la  confiança  de  que,  po- 
sant-hi tota  la  meva  ànima,  refaré  la  meva  unitat 
cordial  abans  de  que*m  mori.  Si  vols  seguirme,  no 
temis  que'ns  perdem  en  les  arbitraries  sotileses  d'una 
volguda  originalitat.  Com  més  m'endinso  en  mi, 
menos  em  trobo.  Es  en  la  part  de  fóra  que  dominen 
les  varietats  individuals,  pro  aixís  que  davallis  a  les 
pregones  fondàries  del  teu  propi  ser  t'aniras  tro- 
bant més  igual  an  els  demés  homes,  fins  a  perdret  en 
la  substància  comuna  de  l'especie  humana.  ^Vols 
venir?  Jo  t'ofereixo  'Is  fruits  més  cars  de  la  meva 
vida,  en  aquesta  obra  treballada  mentres  naixien  i 
creixien  els  meus  fills,  en  l'edat  quei  Dante  anome- 
nava i  mitg  camí  de  la  nostra  existència,  per  un  temps 
de  renovadora  ventura. 

I  ara,  vés,  feste  gran,  llibre  del  meu  cor.  No  més 
de  pensar  que  ja  no  treballaré  més  en  les  teves  pla- 
nes, em  sembla  com  si  hagués  d'acabarsem  aqueixa 
felicitat  tranquila  que,  mentres  cada  festa  t'escrivia, 
davallava  a  casa  nostra  amb  la  més  suau  dolcesa. 
Desde  demà  començaré  a  anyorarte,  més  els  meus 
ulls  i  els  meus  anhels  i  els  meus  afectes  not  trobaran 
tant  d'anyor  si  al  arribar  a  les  mans  dels  altres  homes 
eb  aconortes,  els  aconsoles  i  els  hi  gonflcs  el  pit  de 
dignitat  i  de  noblesa. 


LLIBRE  PRIMER 


LES  ALBES  DE  LA  VIDA 


No  hi  ha  dubte  de  que  l'austeritat  de  la  vida,  la 
dignitat  suprema  de  la  nostra  energia  moral, 
troba  en  els  primers  anys  de  l'existència  un  impuls  i 
una  direcció  definitives.  Comencem,  doncs,  aquest 
opuscol  amb  una  reflexió  sobre  la  conducta  dels  pares. 

Mai  serà  prou  alabat  el  benefici  de  tenir  uns  pares 
virtuosos.  El  que  ha  tingut  la  sort  de  criarse  entre  '\ 
pare  i  la  mare  de  bones  costums,  prosperant  amb  els 
fruits  d'un  treball  honrat,  estimantse  respectuosa^ 
ment,  moventse  en  un  ordre  de  relacions  cordials, 
franques  i  rectes,  ha  begut  en  la  font  de  les  aigües 
més  pures. 

Penseu  en  els  exemples  fortificadors  d'una  familia 
rectament  ordenada.  El  pare  i  la  mare  treballen  sense 
cap  precipitació  per  guanyar  el  nostre  pa  de  cada  dia  i 
per  anar  muntant  la  casa.  Ell  surt  constantment  cada 
dematí  sense  peresa  ni  recansa,  torna  a  les  hores  del 
menjar  i  es  recull  a  descansar  amb  ella  en  aquell  llit 


38  LA   VIDA  AUSTERA 

que  inspira  an  els  fills  el  respecte  de  les  coses  augus- 
tes. Al  cap  de  la  setmana  porta  'Is  diners  amb  alegria, 
perquè  "Is  ha  ben  guanyats,  i  els  compta  i  repassa  amb 
la  seva  dóna,  que  es  la  guardadora  del  tresor.  Els  dies 
de  festa  sen  emporta  'Is  seus  fills  a  pendre  "1  sol  al 
camp  0  a  la  montanya,  sense  estalviarse  aquelles  di- 
versions que  no  costen  més  de  lo  que  "s  pugui  gastar. 

La  mare  's  cuida  de  la  casa  com  una  reina  de  suau 
governar.  Ella  dirigeix  les  feines  de  la  cuina  i  de  la 
bugada,  repassa  les  robes,  vesteix  i  despulla  "Is  fills 
petits.  Tal  vegada  ajudarà  al  marit  amb  l'exercici  d'in- 
dustries  o  d'algun  comerç  casolà,  o  sortirà  per  poques 
hores  a  guanyarse  la  vida  en  alguna  d'aqueixes  fun- 
cions modernes  encomanades  a  la  dóna.  Més  el  seu 
lloc  predilecte,  mentres  hi  hagi  família  i  la  família 
tinga  fills,  serà  la  casa,  i  perxó  no  l'abandonarà  mai 
del  tot  als  criats  I  criades,  que,  si  bé  podrien  ajudaria 
en  la  seva  feina,  no  la  substituirien  noblement  en  la 
dignitat  moral  quels  seus  passos  i  les  seves  mans  dei- 
xen amorosament  en  el  sól  que  trepitgen  i  en  les  coses 
que  toquen. 

En  els  nostres  dies  s'ha  volgut  presentar  la  funció 
familiar  de  la  mare  com  Incompatible  amb  la  més 
alta  representació  social  per  la  que  sospira  justament 
la  dóna  d'avui.  Més  jo  penso  que  aixís  se  confonen 
les  relacions  jurídiques  amb  Ics  relacions  naturals 
entre  l'home  I  la  dóna.  Es  innegable  que  la  nostra 
civílisació  ens  ha  portat  un  superior  concepte  de  la 
dignitat    humana    i  que  l'expressió  jurídica    d'aquest 


LES  ALBES  DE  LA    VIDA  39 

concepte  es  incompatible  amb  les  velles  fórmules  del 
dret  polític  i  del  dret  civil,  que  s'han  de  renovar  per 
conformaries  a  una  relació  de  la  més  perfecta  igualtat 
moral.  Tota  idea  barbre  de  domini  i  de  superiori- 
tat autoritària  repugna  al  nostre  esperit  d'homes 
moderns.  Perxò  s'explica  la  concepció  d'una  nova 
Trinitat,  imaginada  al  Nort-America,  en  substitució 
de  la  vella  Trinitat  de  la  Teologia  cristiana,  en  qual 
nova  concepció  hi  entren  el  Pare,  la  Mare  i  el  Fill. 
Més  (iquè  té  que  veure  tot  això  amb  les  funcions 
naturals  de  la  dóna  a  dins  de  la  familia?  Tots  els 
conceptes  de  la  nostra  civilisació  i  totes  les  lleis  de 
les  modernes  societats  polítiques  no  podran  ensenyar 
als  homes  a  parir  ni  a  treure  llet  de  les  seves  mamelles. 
Una  més  perfecta  divisió  del  treball  podrà  desinte- 
grar encara  més  funcions  del  taller  casolà  de  la  fa- 
milia, més  sempre  hi  restaran  un  ordre  moral  i  un 
noble  govern  per  una  nobla  reina.  Els  tresors  d'amor 
i  de  tendresa  que  posa  la  mare  en  la  primera  formació 
dels  fills  mai  podran  ser  el  producte  d'una  fàbrica, 
ni  servits  a  domicili  per  una  dóna  de  lloguer. 

^De  quina  nova  dignitat  es  revesteix  una  dóna 
quan  escriu  llibres,  quan  es  posa  al  davant  d'una 
societat  anònima,  quan  fa  prosselits  en  les  reunions 
polítiques  0  quan  es  doblega  temeràriament  per  em- 
pendre  treballs  que  fins  avui  no  més  havia  resistit 
l'energia  física  del  home?  Penseu  en  la  dignitat  su- 
prema del  part,  en  la  generosa  provisió  de  llet  dels 


40  LA  VIDA  AUSTERA 

seus  pits.  Si  Is  homes  poséssim  en  les  nostres  obres 
la  dolça  constància,  aquella  incansable  i  amorosa 
energia  que  les  mares  empleien  en  ensenyar  als  seus 
fills  a  caminar,  les  societats  humanes  avançarien  sense 
defalliment  cap  als  més  alts  i  generosos  destins. 

El  primer  dever  de  la  dóna  es  engendrar  i  parir 
els  fills  que  la  naturalesa  i  el  seu  amor  li  donguin.  La 
funció  social  més  alta  de  la  dóna  es  la  primera  forma- 
ció dels  fills,  que  acamparà  i  educarà  amb  l'ajuda  del 
pare.  El  suprem  destí  de  la  dóna  es  contribuir  a  la 
formació  d'una  humanitat  superior,  creant  un  ambent 
de  pau  i  de  virtut,  i  disposant  el  seu  fill  per  assolir  la 
més  alta  espiritualitat.  I  el  mal  de  les  doctrines  teme- 
ràries que  s'erren  al  concebir  les  funcions,  els  deures 
i  el  destí  de  la  dóna,  es  que  rebaixen  la  dignitat  d'ella 
i  li  encomanen  aqueixa  podridura  moral  que  fa  per- 
dre l'orgull  de  la  maternitat. 

La  perversitat  del  pare  o  de  la  mare  obren  abismes 
de  maldat  en  la  conciencia  dels  fills.  Pcrxò  '1  bon  parc 
que  estima  serenament  a  l'esposa,  sense  sensualis- 
me ni  frivolitat,  que  viu  ordenadament  amb  cl  produc- 
te de  les  seves  rendes  i  del  seu  treball,  que  contribueix 
a  montar  la  casa  i  la  família  amb  esforç  continuat 
i  tranquil,  com  la  mare  que  compleix  dolçament  els 
seus  deures,  són  el  fruit  d'una  benedicció  divina  que 
mai  serà  prou  respectada  i  agraïda  pels  fills. 

A  casa  haviem  tingut  una  veína  que  s'entregava 
a  U  més  vergonyosa  fornicació  amb  un  home  que  no 
era  I  seu  marit.     Totes  les  dones  del  veinat  ho  sabien 


LES  ALBES  DE  LA    VIDA  4Ï. 

i  la  miraven  sense  respecte  i  en  veu  baixa  la  tractaven; 
de  mala  çorra.  (jCcm  havia  de  pujar  el  fill  d'aquella 
malaventurada  en  un  ambent  familiar  corrosiu,  so- 
frint els  càstigs  de  mals  humors  incomprensibles,  sen- 
tint gravitar  sobre  la  seva  mare  l'hostilitat  de  la  bona 
gent  i  veientse  tractar  per  aquell  home  extrany,  unes. 
vegades  amb  complacencia  aviciadora  i  altres  amb 
irascible  injustícia?  Era  entremaliat  i  cridaner,  es  tor- 
nava contra  *!  seu  pare  i  la  seva  mare  quan  li  pegaven,, 
i,  masell  per  les  puntades  de  peu  i  les  bastonades, 
pujava  pervers  de  sentiments.  I  encara  aquest,  al  ser 
més  gran,  va  salvarse  per  la  violència  del  seu  caràc- 
ter, que  li  donà  energia  pera  encaminarse  a  vies  de 
salvació.  Es  un  home  capaç  de  conèixer  i  estimar  la 
bondat  que  ha  après  del  medi  social  en  que  vivia; 
més  si  un  s'enfonsa  en  el  seu  esperit,  el  troba  lleuger, 
per  falta  d'aquell  fonament  indestructible  que'l  recort 
sagrat  d'una  bona  mare  aixeca  roca  sobre  roca  en  els. 
primers  anys  de  la  nostra  vida. 

Quan  parli  de  la  vida  conjugal  tornaré  a  fer  re- 
flexions sobre  'Is  deures  dels  pares,  que  no  més  refereixo 
aquí  per  la  part  principalissima  que  "1  seu  compliment 
pren  en  l'historia  de  la  nostra  infància.  Els  perills 
que  passen  les  criatures  en  el  clos  d'una  família  per- 
versa no's  poden  comptar,  i  els  pobres  que  han  tingut 
pares  dolents  mereixen  més  que'ls  altres  la  nostra 
ajuda,  i  han  d'aprofitar  les  primeres  foguerades  de 
l'adolescència  pera  redreçar  austerament  l'ànima 
corcada. 


42  LA   VIDA  AUSTERA 

Més  no  sé  despedirme  d'aqueixes  primeres  re- 
flexions sense  despendrem  d'una  imatge  que  m'ator- 
menta.  Penso  en  el  pare  de  família  que  ve  d'em- 
brutirse  amb  la  mala  dóna,  i  torna  amb  la  femta  del 
vergonyós  contacte  a  casa  seva,  i  troba  a  l'esposa  i  als 
fills  que  l'esperen  confiadament.  ([No  penseu  com  deu 
apartarse  perquè  no  li  facin  l'amistat  ni  li  donguin 
una  santa  abraçada?  (íNo'us  imagineu  el  fàstic  negui- 
tós que  deu  sentir  de  sí  mateix? 

^Com  gosarieu  a  posar  per  damunt  de  la  dolça 
pau  que  sols  se  troba  en  la  pràctica  de  la  vida  austera  \ 
plaer  sensual  de  revolcarse  en  el  llit  de  la  mala  dóna, 
el  goig  fugitiu  de  reblincarse  amb  el  frenesí  de  la  seva 
carn  impúdica? 


11 


SI  l'austeritat  ajuda  en  tot  temps  a  formar  el  caràc- 
ter del  home,  mai  hi  ajuda  tant  com  a  les  prime- 
res albes  de  la  nostra  vida.  Lo  que  aleshores  heu  vist, 
lo  que  en  aquells  anys  heu  rumiat,  els  sentiments  que 
a  la  vostra  infancia'us  van  trasbalçar  el  cor,  i  els  pen- 
saments que'us  van  enlluernar  l'esperit  i  els  anhels  que 
us  van  moure  la  voluntat,  allò  es  el  fonament  indes- 
tructible del  vostre  caràcter.  Quan  vàreu  venir  al 
món  en  portaveu  ja  la  matèria,  més  en  aquells  anys 
heroics  de  la  vostra  vida  la  matèria  va  pendre  forma 
i  se'us  va  obrir  la  ruta  dels  vostres  destins. 

D'una  incompleta  formació  de  la  nostra  infància 
en  resultarà  sempre  un  caràcter  indecís  i  una  ànima 
manca  o  estrafeta.  Girem  els  ulls  al  nostre  voltant  o 
movem  la  visió  cap  a  dins  de  nosaltres  mateixos. 
Aquí  en  trobareu  un  que's  van  descuidar  de  desper- 
tarli  '1  sentiment  de  la  divinitat  i  sempre  més  el  seu 
esperit  ha  sigut  incapaç  de  sentir  la  presencia  de  Déu. 


44  LA   VIDA  AUSTERA 

A  fóra  de  tota  confessió  relligiosa,  els  seus  estudis 
filosofies  l'hauran  dut  a  la  concepció  d'una  causa  pri- 
mera, d'una  essència  incognoscible,  d'una  voluntat 
anterior  a  la  matèria  i  a  la  forma,  i  els  seus  estudis 
socials  li  hauran  fet  veure  la  superioritat  dels  pobles 
que  arribaren  a  una  gran  sintesi  relligiosa.  Seguint 
els  consells  d'un  bon  amic,  llegirà  l'Evangeli  amb 
ànima  de  noi  i  es  deleitarà  amb  les  Confessions  de 
Sant  Agustí.  Un  dia  i  un  altre  dia,  un  any  i  un  altre 
any,  fera  exercicis  espirituals,  i  seguint  als  místics 
castellans  encaminarà  la  seva  voluntat  cap  a  la  concep- 
ció d'un  Déu  del  seu  voler.  Més  si  té  una  ànima 
absolutament  sincera,  si  no  vol  mentir  amb  pràctiques 
farisaiques  i  nos  pot  aconsolar  amb  la  freda  concepció 
d'un  dogma  exclusivament  intel•lectual,  aquell  senti- 
ment de  la  presencia  de  Déu  que  no  van  despertarli 
quan  era  noi,  no'l  sentirà  mai  més. 

Allí  'n  veureu  un  altre  que  va  pujar  sotmès  a  la 
tirania  dels  seus  pares  i  que  entre  '1  mecanisme  d'una 
educació  rigida  ningú  va  cuidarse  de  íerli  sentir  la 
poesia  de  la  vida.  En  el  seu  cervell  les  veritats  es 
mouen  amb  el  cruixit  de  les  peces  d'un  teler  mecànic. 
De  les  grans  armonies  pitagoriques  no  més  en  com- 
prèn les  xifres  com  a  representacions  d'unitats  abs- 
tractes; de  la  musica  non  pren  smó  '1  ritme;  del  art 
non  comprèn  més  que  les  regles,  i  de  la  nit  serena  no 
més  en  veu  les  estrelles  del  cel.  Fill  d'aquesta  educació 
fanàtica  que  no  més  treballa  I  coneixement  i  desconeix 
l'immensa  realitat  de  U  fantasia,  debades  llegirà  lli- 


ÍBS  ALBES  DB  LA    VIDA  45 

bres  d'art  i  cercarà  la  malinconia  deh  cfépüscols  i 
visitarà  'Is  paratges  delitoses  i  's  casarà  amb  una  verge 
de  dolces  mirades  i  sentirà  les  delícies  d'una  paternitat 
pròdiga;  la  poesia  que  no  li  van  fer  sentir  quan  era  noi 
no  sembrarà  de  flors  el  camí  de  la  seva  vida,  i  en  els 
seus  ulls  no  hi  espurnarà  '1  sentiment  de  la  bellesa,  ni  "1 
seu  pensament  aixecarà  '1  vol,  ni  a  la  seva  cara  li  escau- 
rà "1  dolç  somrís,  ni  la  seva  conversa  semblarà  altra  cosa 
que  un  remenament  d'òssos. 

Quants  en  trobareu  que  's  crien  extranys  a  tot 
anhel  de  finalitat!  Creixen  en  un  ambent  sense  ideals, 
fills  tal  vegada  del  home  que  va  pujar  de  la  pobresa 
a  una  esplèndida  fortuna,  i  el  seu  pare  -Is  condemna 
a  disfrutar  del  món.  De  petits  s'acostumen  a  no  voler 
ser  res,  a  no  somiar  mai,  a  trobarse  la  feina  feta,  i  en 
la  seva  conciencia  no  s'hi  desperta  la  finalitat  d'un 
propi  destí.  Els  drames  de  l'Ibsen  estan  plens  de  les 
tragèdies  d'aquets  homes,  i  la  nostra  societat  llatina 
troba  en  l'ausencia  del  ideal  familiar  la  ruïna  de  les 
noves  aristocràcies.  El  nen  que  s'acostuma  a  moures 
sense  un  fi,  el  que  no  aprèn  a  voler  ser  més  que'ls  altres 
nens,  el  que  no  vol  ser  rei  ni  profeta,  el  que  no  anhela 
assolir  l'heroisme  de  les  relacions  fantàstiques,  debades, 
quan  serà  més  gran,  creixerà  en  riqueses,  en  saber  o 
en  potestat.  Com  més  ric  es  faci,  més  sentirà  l'avor- 
riment de  la  fortuna;  com  més  aprengui,  més  compen- 
drà  l'esterilitat  d'aquella  ciència  sense  ideals;  com  més 
poderós  sigui,  més  ensorrat  quedarà  sota  '1  pes  de  la 
pròpia  força. 


46  LA   VIDA  AUSTERA 

Els  uns  van  pujar  orfens  i  el  sentiment  de  l'amor 
no  conreuat  als  dies  de  l'infancia  "Is  deixà  una  ànima 
tristament  aixuta,  i  confonen  les  expressions  superfi- 
cials d'estimació  piadosa  amb  les  més  intimes  i  cordials 
tendreses;  els  altres  van  criarse  sota  la  tirania  d'una 
voluntat  dominadora,  i  al  ferse  homes  no  saben  de- 
fensarse  contra  l'egoisme  absorbent  de  les  falses  amis- 
tats; qui'S  fa  gran  entremitg  de  la  tabola,  exercitant  la 
rialla,  no  com  a  expressió  d'una  alegria,  sinó  com  a 
medi  de  tranquilisar  an  els  que  '1  festegen,  i  després 
va  pel  món  com  una  bola  sense  mirar  mai  cap  a  dins 
ni  trobar  en  ell  mateix  l'impuls  de  les  pròpies  ac- 
cions; qui'S  perverteix  dejorn  en  una  infància  senti- 
mental, amb  l'ànima  remollida  per  les  caricies,  envol- 
cada  entre  petons  i  llàgrimes,  i  es  covard  davant  de 
la  veritat,  i  segueix  linies  tortuoses  en  la  seva  acció, 
i  cau  en  la  vilesa  i  en  la  vergonya  per  no  poder  resis- 
tir la  severitat  d'una  vida  austera. 

Potser  m'acusareu  d'un  fatalisme  desconsolador, 
perquè  si  l'home  està  sotmès  en  la  seva  infància  a  l'in- 
fluencia de  forces  que  no  pot  dirigir,  i  quan  es  gran 
troba  ja  assentats  els  fonaments  del  seu  caràcter, 
de  res  li  ha  de  valdré  1  seu  esforç  conscient  pera  assolir 
una  espiritualitat  superior.  An  això  hi  respondré  dos 
coses  :  que  ningú  sab  fins  aont  pot  arribar  l'home 
que  s'esforça  bravament  pera  assolir  lo  impossible,  i 
que  Tti  hi  ha  més  noble  i  íortificador  que  la  lluita  de 
l'home  contra  la  fatalitat. 

Els  pares  que  nos  cuiden  dels  seus  fills,  els   que 


LES  ALBES  J>E  LA    VIDA  47 

no  animen  amb  el  seu  tendre  amor  el  món  d'igno- 
centes  fantasies  en  que  l'infancia  s'esplaia,  han  de 
saber  que  mai  més  es  podrà  suplir  la  seva  falta.  Més 
això  no  vol  dir  que  '1  coneixement  d'una  veritat  de 
l'ordre  moral  deixi  balbes  les  energies  de  l'adolescent, 
pera  aixecarse  amb  dignitat  sobre  les  misèries  d'una 
pobra  infància.  Tots  sabem  que  la  nostra  ànima  es 
un  teixit  d'imperfeccions  i  que  es  impossible  realisar 
el  nostre  ideal;  però,  perxò,  ^què  voleu  més  esplèn- 
did que  l'esforç  constant  de  l'humanitat  per  acostarse 
a  la  perfecció  i  a  l'ideal  impossibles?  Alcem  la  vista 
a  la  concepció  grega  de  la  tragèdia  i  confortemnos  amb 
la  visió  heroica  de  l'Edip  lluitant  contra  l'adversa 
fatalitat.  Ell  coneixia  i  seu  destí,  més  no  s'hi  avenia, 
i  la  revolta  del  seu  esperit  potent  encara  avui  ens 
fortifica. 

Pensem  que  ningú  ha  posat  encara  les  fites  d'allà 
aont  nosaltres  podrem  arribar,  i  que  amb  la  nostra 
ànima  sencera  o  malalta  cada  graó  que  pujarem  ens 
portarà  l'alegria  d'una  nova  victorià.  Alcem  l'espatlla 
amb  continencia  varonil,  redrecem  la  testa,  i  fixem  la 
mirada  en  les  veritats  que  fan  tremolar. 

iNo  heu  vist  morir  a  ningú  amb  l'atenció  fina  i 
penetrant  que  s'acompanyen  els  darrers  sospirs  d'una 
persona  estimada?  Jo  he  vist  morir  un  fill  meu  petit, 
i  acabo  de  veure  morir  el  meu  pare.  Doncs  quan  el 
cor  vol  pararse  i  els  ulls  parpellegen  per  darrera  vegada 
i  els  músculs  de  la  cara  s'han  relaxat  per  sempre, 
tot  d'un  plegat  veuríeu  que  '1  coll  s'arronsa  espanto- 


4d  LA   VIDA  AUSTBRA 

sament  i  que'l  cap  es  recull  horriblement  cap  a  dins 
del  pit.  Es  la  dignitat  de  la  vida  que  sen  va.  No 
l'oblideu  mai  aquesta  imatge,  i  penseu  que  si  un  dia 
els  mals  pensaments  i  les  males  obres  us  apartaven 
definitivament  de  la  vida  austera,  tot  d'un  plegat  la 
vostra  ànima  s'arronsaria  endins  de  sí  mateixa  hor- 
riblement i  quedaria  doblegada  sense  energia  ni  digni- 
tat amb  la  freda  i  revellida  continencia  dels  cossos 
morts. 


III 


DE  totes  les  reflexions  que  he  fet  fins  ara  sen  de- 
dueix lo  molt  interessant  que  una  bona  infància 
es  pera  l'austeritat  de  la  vida.  Més  això  no  vol  dir  que 
s'hagi  de  llegir  aquest  llibre  als  infants  perquè  mode- 
rin la  seva  possible  perversitat,  ni  són  per  ells  les  regles 
de  conducta  que'ls  adolescents  i  els  homes  ja  fets 
podran  trobarhi.  Quan  San  Agustí  'ns  parla,  en  el 
portentós  llibre  de  les  Confessions,  de  la  seva  soperbia 
quan  era  nen,  i  's  dol  de  les  ofenses  rebudes  d'ell  pels 
que'l  cuidaven,  no  vol  treure  del  seu  exemple  una  re- 
gla de  conducta  pels  altres  nens,  sinó  una  experiència 
perquè  'Is  adults  i  adolescents  comprenguin  que  hi 
ha  entre  nosaltres  una  tendència  innata  al  pecat, 
de  que  mai  en  podriem  haver  victorià  si  no  fos  per 
l'ajuda  i  per  la  bondat  de  Déu. 

Els  pares  i  els  germans  i  els  parents  que  recullen 
a  les  criatures  orfes,  són  els  que  han  de  vetllar  direc- 
tament per  fortificar  als  petits  amb  els  beneficis  d'una 

4 


50  LA   VIDA  AUSTERA 

infància  austera.  Això  no  vol  dir  que  TEstat,  com  a 
ordenador  de  la  força  colectiva,  no  tingui  devers  fona- 
mentals respecte  als  petits,  i  que  l'ambent  social  no 
influeixi  decisivament  moltes  vegades  en  assentar  la 
rectitut  del  nostre  esperit.  Lo  que  hi  ha  es  que'l  llibre 
no  vol  mirar  més  que  als  fets  i  devers  individuals,  i 
seria  separarme  d'aquest  propòsit  tot  lo  que  m'allunyés 
del  exemplari  que  desitjo  escriure  i  de  les  reflexions 
que  penso  fer  entorn  dels  exemples  exposats. 

Al  poble  dels  meus  pares  hi  ha  una  cova  petita, 
casi  perduda  entre  les  vinyes,  que  ha  representat  un 
gran  paper  en  l'austeritat  de  la  seva  vida.  Jo,  que 
n'havia  sentit  a  parlar  a  casa  amb  un  aire  de  temible 
misteri,  m'hi  vaig  fer  acompanyar  una  vegada,  estant 
per  aquelles  terres,  quan  ja  tenia  vintivuit  anys.  Era 
un  dematí  alegre  d'estiu.  Els  meus  companys  duien 
l'escopeta  per  anar  a  caçar  i  pujaven  de  mala  gana  per 
aquelles  vinyes  entre  l'extesa  de  tories  i  de  pàmpols, 
mostrejada  de  raims  que  verolaven.  Vam  arribar  a 
davant  d'un  claper  de  pedres  que  semblaven  l'ensor- 
rament d'una  paret  seca,  al  peu  d'una  altra  feixa  més 
alta  i  també  plantada  de  vinya.  Havien  tapat  l'entrada 
per  si  la  gui'/la  shi  amagava,  segons  van  dirme  'Is 
caçadors  amb  afectada  indiferència. 

Apartades  les  pedres  I  la  brossa,  vam  entrar  a  la 
cova,  que  es  ben  petita.  A  la  primera  cambra  sembla 
que  l'aigua,  caient  de  gota  en  gota  sobre  la  pedra,  hi 
ha  fet  un  ou  petit  com  la  mà  d'un  nen,  una  beneite- 
ra,  com  diuen  els  pagesos,  per  encomanarse  a  Déu  i 


LES  ALBES  DE  LA    VIDA  5! 

salvarse  de  les  bruixes.  Després  hi  ha  una  altra  cam- 
bra, i,  en  el  fons  d'aquesta,  la  cova  s'extreny  tant  que 
devé  impracticable  per  l'home;  més,  al  dir  dels  que 
m'acompanyaven,  hi  han  altres  cambres  més  endins, 
fins  aprop  d'una  hora  de  fondària.  Perxò  no  se  sab 
que  ho  hagi  vist  ningú,  sinó  queis  vells  més  vells  ja 
ho  sentiren  a  dir  quan  eren  criatures. 

Aquella  es  la  Tomba  dels  Encantats,  lloc  predilecte 
de  les  ombres  i  esperits  misteriosos  que  poblen  la 
fantasia  dels  nens.  Al  veurela,  quan  tenia  vintivuit 
anys,  no  hi  vaig  trobar  res  de  lo  que  esperava;  més 
ara  avui  me  l'imagino  tal  com  se  la  devien  imaginar 
els  meus  pares  quan  eren  petits.  Les  bruixes  i  els 
encantats  de  les  histories  fantàstiques  anaven  de  nits 
al  Canigó  o  rentaven  la  bugada  al  Puig  de  Bassegoda. 
A  tota  hora  podien  baixar  per  la  xemeneia  o  sortir 
de  la  carbonera  i  presentarse  a  endursen  la  palla  del 
breçol  o  a  emportarsen  els  nens  a  cavall  d'una  escombra 
per  dalt  de  les  montanyes.  A  tot  arreu  es  denuncia- 
ven senyals  del  seu  pas,  més  ells  no  les  havien  vistes; 
mentres  que  la  Tomba  dels  Encantats  era  una  cosa  certa, 
que  podia  veures  a  totes  hores  a  la  vinya  dels  pares 
d'un  altre  nen.  I  aixís  la  vida  de  tots  aquells  sers 
fantasiosos  prenia  peu  d'aquesta  realitat,  i  la  Tomba 
es  feia  principi  d'un  món  terrible,  posat  part  d'allà 
del  coneixement  humà,  un  món  que  no  'Is  trobaria 
entre  les  faldes  de  la  mare  si  eren  bons  minyons,  però 
que'ls  envolcaria  amb  el  seu  estrèpit  d'òssos  de  mort 
i  de  xisclets  esgarrifosos  si  eren  dolents  i  no  creien. 


52  LA   VIDA  AUSTERA 

Moltes  vegades,  veient  la  senzillesa  del  meu  pare 
i  de  la  meva  mare,  he  pensat  en  aquella  Tomba  de  les 
vinyes  que,  a  més  a  més  de  donar  vida  a  un  món  de 
fantàstica  poesia,  havia  estat  un  fre  poderós  per  re- 
primir les  primeres  manifestacions  de  la  soperbia  en 
la  seva  ànima.  I  al  costat  d'ells  hi  he  posat  mental- 
ment altres  cucs  de  la  terra,  d'aqueixa  miserable 
bolva  de  pols,  perduda  en  l'infinit  de  milions  de  por- 
tentoses estrelles,  i  he  comprès  que  l'austera  humil- 
tat  dels  meus  pares,  plena  de  temorós  respecte,  era  "1 
perfum  d'una  vida  real  i  forta,  com  l'orgull  i  la  soperbia 
dels  que's  creuen  expressió  conscient  i  no  superada 
del  món  són  buida  i  trista  vanitat. 

El  meu  amic  P.,  quan  era  nen,  diu  que  tots  els 
dies  de  pluja  '!  feien  anar  a  estudi  amb  esclops.  El 
meu  amic  P.  vivia  en  un  carrer  tenebrós  de  la  ciutat 
vella,  i  per  l'altra  gent  del  veinat  els  pares  del  meu 
amic  venien  a  ser  una  petita  mena  de  potentats.  A  la 
botiga  de  quinquillaire  de  la  cantonada  venien  uns 
esclops  de  sola  ben  groixuda  amb  tapes  de  roba  enxa- 
rolada  per  fóra  i  forrada  de  franela  per  dins.  Mentres 
els  altres  nens  anaven  molls  de  peus  i  esquinsaven 
un«s  botines  cada  quatre  dies  de  pluja,  el  meu  amic 
P.  tenia  'la  peus  calents,  i  lo  que  es  les  soles  de  fusta 
dels  esclops  us  puc  assegurar  que  no  les  estripava. 

Quan  ell  entrava  a  estudi  'Is  dies  de  pluja,  el  mes- 
tre, del  seu  despaíg  estant,  sentia  *!  clapeig  dels  es- 
clops i  pensava  :  —  Ja  es  aquí  *!  nen  de  la  tenda.  —  I 
quan  entr  iv^n  els  altres  nens,  el  mestre  no  sabia  qui 


LES  ALBES  DE  LA    VIDA  53 

entrava.  En  les  marxes  i  contramarxes  per  les  sales, 
a  cada  cambi  de  lliçó,  els  esclops  ressonaven  francament 
per  sota  les  voltes  de  l'estudi.  Els  passos  del  meu 
amic  P.  eren  moderats,  per  la  por  de  moure  massa 
fressa,  i  anaven  dient  amb  el  seu  noble  ressò  :  —  Aquí 
teniu  un  nen  que  porta  'Is  peus  calents  i  que  no  s'aver- 
gonyirà mai  de  la  seva  pobresa.  — 

Més  al  carrer  ja  era  una  altra  cosa.  Allí  'Is  esclops 
botien  amb  estrèpit  sobre  les  pedres  i  omplien  de 
confiança  al  nen  queis  calçava.  Mentres  els  altres 
voltaven  els  sots  d'aigua  o  s'hi  ficaven  tímidament,  el 
meu  amic  P.  corria  recte  i  segur  per  entremitg  de  l'ai- 
gua i  del  fang.  Els  esclops  li  servien  d'arma  formidable 
pera  barallarse  i  eren  l'enveja  dels  altres  nens.  Mol- 
tes vegades,  quan  tornaven  a  casa,  amb  el  bon  instint 
natural  de  les  criatures  pensaven  en  el  meu  amic  P., 
que  tenia  is  peus  ben  calents  i  passava  per  l'aigua 
sense  torbarshi,  i  deien  a  sa  mare,  mentres  els  aixu- 
gava  les  botines  :  —  Mare,  jo  vui  uns  esclops!  — 

El  meu  amic  P.  va  dur  els  esclops  en  dies  de  plu- 
ja fins  que  va  ser  gran,  i  ara  beneeix  l'austeritat  dels 
seus  pares,  que  l'acostumaren  desde  nen  a  seguir  les 
pràctiques  útils,  per  humils  que  siguin.  Moltes  ve- 
gades n'ha  tingut  ventura  d'aqueix  bon  sentit  que 
van  conservarli  en  la  seva  ànima,  d'aqueixa  fortalesa 
moral  que  l'ha  lliurat  d'una  extranya  vergonya  de 
les  pròpies  pobreses,  característica  de  les  voluntats  co- 
vardes. El  seu  lloc  li  ha  semblat  el  millor  perquè  era  i 
seu,  i  no  ha  envejat  la  capa  del  company  ni  s'ha  em- 


54  LA   VIDA  AUSTERA 

polainat  de  mentideres  riqueses.  Quantes  vegades  li 
he  sentit  a  dir  :  —  Els  meus  esclops,  els  meus  bons 
esclops!  — 

He  sentit  contar  a  la  meva  mare  que  quan  era 
petita  anaven  amb  l'avi  al  bosc  a  fer  arrels  de  garriga. 
A  casa  seva  tenien  botiga  de  ferrer,  més  el  poble  era 
molt  petit  i  de  ferrer  se  n'havia  posat  un  altre  a  la  pla- 
ça. Les  coses  no  anaven  gaire  bé,  i  si  l'avi  havia 
posat  mal  genit,  a  la  seva  muller  no  l'ablanien  els 
plors  de  la  mainada.  Aixís  els  fills  pujaven  severa- 
ment, amb  una  mena  de  respecte  entreviat  d'un  sen- 
timent de  piadosa  estimació. 

La  meva  mare  era  la  més  petita,  i  diu  que  Tavi  se 
l'enduia  al  bosc  i  que  hi  passaven  tot  el  dia.  L'escorxa 
d'arrels  de  garriga  la  compraven  a  Figueres  els  tinto- 
rers per  una  misèria,  més  el  pobre  ferrer  en  tenia 
ventura  de  lo  que  guanyaven  al  bosc  amb  la  seva  filla. 
Ja  'm  sembla  que  'Is  veig  asseguts  a  terra  tots  dos 
trencant  les  arrels  amb  la  picasseta  per  treuren  l'es- 
corxa i  ficaria  al  sac.  Mentres  el  sac  s'omplia  i  la 
petita  tornava  amb  una  bona  embosta,  el  vell  deixava 
les  tristeses  de  la  fornal  i  de  l'enclusa,  que  se  li  en- 
duien les  aures  del  bcsc.  Quan  les  garrigues  eren 
pròdigues  i  les  arrels  es  despullaven  dòcilment,  cl 
ferrer  contrari  de  la  plaça  desapareixia  de  l'imagina- 
ció, i  el  pare  i  la  filla  's  miraven  d'una  altra  manera 
encantadora  i  es  retrobaven  amorosament.  Si  diu  la 
marc  que  feien  unes  cantades  com  dos  rossinyols! 

No  dirieu  qué  penso  moltes  vegades?     Doncs  penso 


LES  ALBES  DE  LA    VIDA  55 

que  la  dolça  poesia  del  meu  cor  me  l'ha  guardad  la 
mare  de  quan  era  petita  i  anava  al  bosc  a  fer  arrels 
de  garriga. 

En  els  primers  anys  de  la  vida  del  home  l'auste- 
ritat sol  estar  en  relació  amb  la  força  de  la  fantasia. 
Un  nen  que  no  esperi  amb  ànsia  la  Nit  de  Reis,  ni 
faci  juli  amb  el  palmó  o  el  llorer  pel  Diumenge  de 
Rams,  ni  mati  'Is  jueus  a  cops  de  maça  a  la  tarda  del 
Dijous  Sant,  ni  salti  a  l'entorn  de  les  fogueres  cap  als 
solsticis  de  Juny,  podeu  contar  que  té  un  fonament 
de  lleugeresa  en  la  seva  vida.  La  fantasia  es  el  camí 
que  mena  més  lluny  en  l'ànima  infantil,  es  la  dre- 
cera que  porta  a  les  criatures  a  les  més  fondes  intuïcions 
de  l'Univers. 

Conteuli  al  vostre  fill  l'historia  fantasiosa  de  la 
nena  que  's  va  quedar  encantada  en  la  cova  i  es  va  tro- 
bar dormint  en  un  llit  de  plomes,  i,  quan  li  parlareu 
del  riu  de  l'aigua  negra  i  de  la  carroça  tirada  per  les 
oques  blanques,  el  veureu  quiet  i  recullit,  sense 
perdre  ni  una  paraula  ni  una  onda  de  la  vostra  ento- 
nació, fixant  la  mirada  cap  endins,  en  la  més  profonda 
conciencia  de  la  realitat  que  en  ell  hi  ha.  I  aixís 
l'habit  de  capbuçarse  en  la  significació  de  la  pròpia 
vida  que  no  més  pot  donalshi  una  fantasia  prodigio- 
sa, es  el  principi  de  la  dignitat  humana  en  els  infants, 
i,  per  tant,  la  primera  manifestació  de  l'austeritat  de 
l'home  futur. 

Moltes  vegades  he  sentit  a  parlar  mal  de  l'imagina- 
ció, culpantla  del  desvari  dels  que  no  'n  tenen.     Aquí 


56  LA   VIDA  AUSTERA 

teniu  un  home  que  *!  cap  li  bull  i  va  com  una  pape- 
llona  d'una  ficció  a  una  altra  ficció,  sense  penetrar 
mai  la  realitat;  allí  'n  teniu  un  altre  que  encara  no 
llegeix  la  primera  plana  d'un  llibre  ja  's  creu  que  'n 
posseeix  el  pensament;  ara  'n  trobareu  un  que,  per 
ell.  totes  les  dones  l'estimen;  més  endavant  parlareu 
amb  un  altre  que  veu  misteris  extravagants  en  les 
accions  més  naturals  i  senzilles;  i,  anant  pel  món,  us 
sortiran  a  cada  punt  aqueixes  ànimes  superficials  i 
lleugeres  que  estimen  i  avorreixen,  s'exalten  i  es  des- 
maien,  ploren  i  riuen,  sense  altre  fonament  que  una 
mirada,  un  gesto  o  una  paraula  banals. 

Més  tot  això  iquè  representa  sinó  falta  d'imagina- 
ció? L'home  que  la  posseeix  forta  i  sana,  estima  fon- 
dament perquè  a  totes  hores  s'aconhorta  amb  l'imatge 
de  la  persona  estimada,  i  la  veu  en  la  mirada  dels 
seus  ulls,  en  l'expressió  sentimental  de  la  seva  cara, 
en  l'ondulació  de  la  seva  silueta,  en  l'entonació  de  la 
seva  veu,  en  l'irradiació  de  les  seves  volicions  i  en  la 
misteriosa  vibració  del  seu  pensament.  L'home  de 
sana  i  forta  imaginació  no  s'aconsola  amb  les  imatges 
manques  i  barroeres,  ni  's  cansa  d'evocar  una  per  una 
totes  les  columnes  d'un  temple  antic,  com  tots  els 
membres  d'una  estàtua,  com  tots  els  fonaments  d'una 
raó,  ni  pensa  en  l'home  sense  'I  món,  ni  en  el  món 
sense  les  estrelles,  ni  en  el  mar  sense  les  aigües 
tumultuoses,  ni  para  en  el  seu  anhel  de  trobar  sem- 
pre formes  més  reals  i  més  perfetes.  L'home  de  forta 
í  sana   imaginació   es   prudent   i   rcsolut  en  els  seus 


LES  ALBES  DE  LA    VIDA  57 

actes,  perquè  abans  de  llençarse  a  l'obra  té  una  clara 
visió  de  totes  les  forces  de  la  lluita,  i  quan  bat  la 
pedra  ja  sabia  que  era  pedra,  i  a  davant  dels  seus  ulls 
les  formes  fantàstiques  són  vanitat,  i  quan  avança 
marxa  per  la  ruta  del  seu  destí. 

L'infancia  austera  es  imaginativa  i  fantasiosa.  La 
virtut  del  nen  està  en  el  prodigi  del  seu  divagar.  Una 
criatura  que  cregui  als  pares,  que  escolti  dòcilment  al 
mestre  i  que  jugui  reposadament  amb  el  cavall  de 
pasta,  podrà  ser  la  crisalida  d'un  faritzeu.  Més  si 
poseu  al  vostre  fill  en  contacte  amb  la  realitat;  si  no 
li  falsegeu  la  seva  posició  social;  si  l'acostumeu  a  la 
por  de  lo  inconegut  i  a  desafiaria  intrepidament 
sense  rompre  l'encant  de  la  fantasia;  si  no  li  remolliu 
el  cor  amb  les  manyagues  d'un  sentimentalisme 
covard  i  li  feu  posar  amor  al  pa  que  menja  i  a  la  feina 
que  'ns  dóna  "1  pa,  la  seva  infància  's  badarà  com  una 
flor  i  la  seva  ànima  pujarà  recta  i  austera. 

Les  seves  fresques  rialles  ressonaran  com  una 
plata  a  casa  vostra,  la  maravella  de  las  histories  de 
fades  i  encantats  se  farà  dolça  realitat  en  el  seu  espe- 
rit, i  el  vostre  cor  de  pares  s'omplirà  de  poesia  i  pros- 
perareu tots  plegats  en  humana  virtut. 


IV 


L'infant  ha  pujat  fins  ara  per  un  camí  de  recta 
virtut,  més  en  el  seu  pensament  i  en  la  seva 
carn  s'hi  desperta  un  formigueig  nou,  la  sang  marxa 
amb  una  força  furienta  per  les  artèries,  els  sentits 
omplen  d'observacions  reals  les  clarianes  de  la  fanta- 
sia i  l'ànima  's  torba  plena  de  sorpresa  i  d'admiració. 
Una  nova  i  mai  vista  primavera  fa  brotar  en  el 
cos  i  en  l'esperit  branques  poderoses  que  's  cobreixen 
de  pàmpols  i  de  flors.  Aixís  com  cambía  la  veu  i  s'a- 
Harga  la  fesomia,  i  la  creixença  de  tot  el  cos  se  pre- 
cipita i  els  orguens  de  la  reproducció  's  disposen  per 
la  feconditat,  les  sensacions  són  cada  dia  més  variades 
i  penetrants,  la  vergonya  surt  a  les  galtes  com  una 
rosa,  el  cor  s'omple  de  confiada  i  tranquila  bravura, 
una  amable  Impetuositat  fa  trobar  agradosa  la  com- 
panyia de  l'altrc  sexe,  i  l'infant  comença  a  defensarsc 
de!  món  i  a  scntirsc  diferent  de  totes  les  coses  i  per- 
sones quei  rodejen.    Noves  forces  vitals,  noves   pas- 


LES  ALBES.de  LA    VIDA  59 

sions  treballaran  d'aquí  endavant  la  seva  vida,  i  ell 
mateix  sentirà  que  ha  entrat  a  l'adolescència  i  ha 
deixat  per  sempre  de  ser  aquell  tendre  infant,  que  al 
cap  de  pocs  mesos  li  semblarà  un  reflexe  llunyà  de  la 
pròpia  historia. 

Ha  arribat  l'hora  de  que'l  pare  pensi  en  que'l  seu 
fill  un  dia  serà  home  i  de  que  la  mare  prepari  a  la 
filla  per  ferne  la  dóna  de  demà.  El  treball  de  la  fami- 
lia  's  divideix  radicalment,  i  mai  el  pare  perfecte  enca- 
minarà a  la  filla  com  al  fill,  ni  mai  la  mare,  per  forta  i 
virtuosa  que  sigui,  donarà  al  fill  adolescent  aquella 
plenitut  del  caràcter  que  sols  a  la  filla  pot  donar. 

Haureu  sentit  a  dir  moltes  vegades  que  la  mare  es 
l'educadora  dels  seus  fills.  De  V  Odissea  us  en  contaran 
l'historia  de  Telemac  format  recta  i  valerosament  per 
la  prudent  Penelope;  de  l'historia  romana  'us  en 
retrauran  l'historia  dels  Gracus.  No  cal  anar  tant  lluny 
per  trobar  homes  que  foren  exemple  de  virtut  com 
Sant  Agustí,  ni  cors  magnànims  com  el  de  Jaume  I, 
formats  baix  l'influencia  dominadora  de  la  mare.  En 
les  nostres  relacions  d'avui,  repassant  l'historia  de  les 
nostres  amistats,  hi  trobariem  dones  virtuoses  que 
han  pujat  als  seus  fills  en  bondat  i  en  fortalesa  del  cor. 

Més  si  escoltem  la  veu  de  la  Natura  'ns  aixeca- 
rem contra  l'exclusiva  educació  maternal  de  l'ado- 
lescencia.  La  mare  dóna  als  fills  la  llet  dels  seus  pits, 
els  ensenya  a  caminar  i  a  parlar,  vetlla  is  seus  passos 
i  el  seu  sòn,  els  protegeix  contra  l'ambent  fisic  i 
social    mentres    no    poden    valdres   per  sí   mateixos; 


60  LA   VIDA  AUSTERA 

però  quan  es  comencen  a  fer  grans,  el  pare  encami- 
narà i  adreçarà  la  força  impetuosa  del  adolescent  i  la 
mare  conreuarà  en  la  filla  la  dolçura  i  la  gràcia. 

Això  'm  porta  a  parlarvos  del  sensualisme  de  la 
paternitat,  en  una  de  les  més  funestes  manifestacions. 
Per  més  que  entre  is  milions  i  milions  d'homes  i 
dones  que  han  passat  per  la  terra  d'ençà  que  l'Huma- 
nitat ha  pres  conciencia  de  la  seva  historia,  poguem 
trobar  homes  eminents  educats  per  les  seves  mares,  i 
pares  que  han  presidit  l'educació  de  les  seves  filles, 
no  hem  de  perdre  la  bona  orientació  que  la  Natura 
ens  dóna,  dividint  el  treball  familiar  per  la  forma- 
ció del  caràcter.  Altra  cosa  seria  si  l'historia  pogués 
demostrarnos  lo  que  mai  podrà  demostrar,  i  expli- 
carnos  les  causes  variadissimes  del  tenebrós  silenci 
dels  milions  i  milions  d'homes  i  dones  que  han  pas- 
sat sense  deixar  rastre  pel  món. 

L'home  o  la  dóna  que,  per  un  sentiment  malal- 
tiç  de  la  paternitat,  pretenen  dominar  la  formació 
espiritual  de  la  pròpia  descendència  i  passar  per  da- 
munt d'aquesta  divisió  que  la  Natura  'ns  aconsella, 
de  manera  quei  pare  prengui  a  la  seva  esposa  la 
díreccció  maternal  de  l'iníancia  o  que  la  mare  's  sobre- 
posi al  marit  en  la  direcció  varonil  de  l'adolescent, 
treballen  amb  sensualisme  culpable  en  la  destrucció 
de  les  fibres  més  delicades  del  caràcter.  Heus  aquí 
una  llei  austera  de  l'amor  que  no  'ns  vol  veure 
allunyats  del  nostre  destí.  Ja  siga  per  la  culpable 
indiferència    envers    Ics    nostres    funcions     i     devers 


LES  ALBES  DE  LA    VIDA  61 

morals,  ja  siga  per  l'excés  sentimental  quc'ns  porta- 
ria a  destorbar  amb  la  nostra  acció  absorbent  els 
devers  i  funcions  dels  altres  membres  de  la  familia. 

No  sé  què  podria  trobarse  més  noble  i  commove- 
dor que  la  manifestació  del  sentiment  en  l'ànima 
fortament  austera.  Els  perills  que  posen  a  prova  la 
virtut,  els  dolors  inevitables  de  l'existència,  la  clara 
comprensió  de  la  gravedat  de  la  vida,  el  treball  per 
obtenir  el  guany  necessari,  fan  al  home  constant  i 
delligent  i  li  omplen  el  pensament  de  preocupacions 
pròximes  i  certes.  El  seu  cor  es  contrau  per  l'acció 
hostil,  la  voluntat  força  la  fantasia  envers  el  fi  útil, 
i  sols  la  serena  confiança  en  la  pròpia  energia  pot 
ablanir  la  cara  en  una  expressió  de  continencia  tran- 
quila.  Més  veieu  que  un  tendre  sentiment  de  pietat  o 
d'amor  es  desperti  en  la  seva  ànima,  i  aquella  austera 
fesomia  s'ennobleix  amb  el  mes  franc  somrís,  el  cor 
obre  suaument  les  robustes  ales,  els  ulls  s'enterneixen 
de  dolça  simpatia  i  els  llavis  parlen  paraules  d'amistat, 
sense  que  perxò  la  voluntat  perdi  ni  la  més  lleu  potes- 
tat del  seu  digne  domini. 

Si  un  dia  veieu  plorar  un  home  aixís  perquè  se  li 
ha  mort  un  fill  o  un  germà  o  ha  perdut  l'esposa, 
jcom  se  'US  remouen  les  cordes  més  fondes  del  senti- 
ment d'una  manera  sana  i  vigorosa!  Aixís  m'explico 
la  força  trastornadora  dels  grans  poemes  antics,  com 
la  poesia  de  les  flors  que's  troben  a  dalt  de  les  altes 
montanyes,  com  a  les  hores  de  calma  el  tremolós 
murmuri  del  mar. 


tó  LA   VIDA  AUSTERA 

Un  altre  dia  parlarem  del  sentimentalisme  bascos 
quan  ens  toqui  enraonar  de  les  carícies.  Ara,  si  us 
plau,  tornem  als  pares  i  a  les  mares  que  perjudiquen 
al  adolescent  al  passar  la  ratlla  dels  seus  devers  fami- 
liars. Jo  coneixia  un  home  ric  que  tenia  una  filla  de 
quinze  anys.  Era  alta  i  esvelta,  els  seus  ulls  foscos 
d'ombres  fosforescents,  la  cara  morena,  ovalada  i  gra- 
ciosa. El  seu  coll  era  com  una  torra  de  marfil,  les 
seves  mans  eren  aristocraticament  llargues  i  fines, 
els  seus  peus  eren  dos  pinyons  gentils,  la  cimbrejanta 
cintura  feia  pensar  en  les  palmeres  d'Alacant,  i  els 
seus  cabells  negrissims  li  feien  una  corona  de  tenebres. 
El  seu  pare,  emprendat  de  tanta  hermosura,  se  l'en- 
duia al  camp  i  la  feia  companya  dels  seus  sports.  Ella 
montava  a  cavall  com  un  genet  minyó,  caçava  intre- 
pidament  els  cervos  i  fins  els  porcs  singlars,  nadava 
com  una  dóna  d'aigua  i  disputava  la  copa  als  homes 
en  els  exercicis  de  tir  al  blanc.  Més  un  dia  '1  pare  va 
volerla  casar,  i  ella,  tant  atrevida  i  resolta,  va  sentir- 
se  confosa  de  vergonya.  El  promès  li  cercava  debades 
en  el  seu  cor  gràcies  i  sentiments  que  no  tenia,  i  ella 
envejava  a  les  senyoretes  companyes  de  saló  la  destra 
i  segura  finesa  del  seu  tracte.  A  casa  parlava  familiar- 
ment amb  els  dependents  del  seu  pare,  a  la  quadra 
discutia  amb  íntelligencia  sobre  les  condicions  dels 
cavalls  amb  els  criats,  i  quan  era  al  camp  els  pagesos 
diu  que  s'escruixien  de  sentiria  com  renegava.  I, 
Ja  casada,  no's  va  cuidar  de  la  casa,  del  home  ni 
dels  fills,  sempre  a  darrera  dels  sports.  fugint  de  la 


LES  AL  BBS  D£  LA    VIDA  63 

societat  ont  s'avorria,  sense  compendre  del  amor 
gaire  cosa  més  quei  sensualisme  frivol,  ni  sentir  de 
la  maternitat  més  que  les  molèsties  del  embraç  i 
la  pena  incomprensible  del  parir.  Si  la  volia  con- 
tar tota,  encara  fou  més  llastimosa  la  seva   historia. 

Són  incalculables  els  mals  que  pot  portar  al  ado- 
lescent aquet  sensualisme  de  la  paternitat.  En  tot 
el  llibre  deixarem  de  banda  l'instrucció,  que  ha  pres 
en  les  nostres  societats  modernes  un  caràcter  pre- 
dominantment social,  per  enclourens  en  l'influen- 
cia que  en  la  formació  del  esperit  exerceix  la  vida 
en  comú  en  el  cercle  d'una  familia.  Una  altra  hora 
conversarem,  si  'ns  lleu,  del  poc  tribut  que  paguen  an 
aquesta  vida  molts  homes  emprenedors,  deixant  la 
mainada  al  voler  servil  de  criats  i  criades,  gent,  per 
regla  general,  de  caràcter  dèbil  i  mal  disposat  per 
fortificar  en  les  pràctiques  d'una  austera  virtut.  Els 
mals  del  sensualisme  paternal  aumenten  en  les  so- 
cietats decrèpites,  aont  el  sentimentalisme  pren  el  lloc 
del  sentiment  i  aont  els  rituals  superficialment  seve- 
rissims  de  costums  sense  un  fi  moral  vénen  a  substi- 
tuir els  principis  d'una  vida  noblement  austera. 

En  una  quieta  ciutat  provincial  hi  havia  un  pare 
que  tenia  dos  filles  i  se  les  estimava  com  a  les  nines 
dels  seus  ulls.  Per  un  admirable  esforç  d'adaptació, 
aquell  home  va  anar  afinant  el  seu  caràcter  i  enternint 
els  propis  sentiments  amb  una  naturalitat  tant  exqui- 
sida, que  les  noies,  amparades  per  ell,  van  pujar  amb 
la   gràcia   gentil    d'uns    sentiments    dolcissims,   amb 


64  LA   VIDA  AUSTERA 

aficions  femeninament  delicades,  senyores  de  la  casa 
que  havien  après  a  governar,  més  sense  aquell  esperit 
natural  de  la  dóna  forta,  que  la  salva  en  la  vida  de 
tota  mena  de  perills.  El  pare  s'havia  sacrificat  per 
elles  oferint  a  l'humanitat  l'exemple  més  generós  de 
sensualisme  paternal.  Però  les  noies  varen  tenir 
un  germà,  i  aquet  va  pujar  tant  femeninament 
com  elles,  noblement  delicat,  de  sentiments  honrats 
i  generosos,  victima  propicia  d'una  societat  crudel, 
incapaç  de  l'energia  i  la  rudesa  que  l'haurien  portat  a 
una  tranquila  victorià.  Mai  he  vist  un  sentiment 
paternal  tant  intens,  ni  una  justesa  tant  fina  d'adap- 
tació en  ànimes  tant  ben  disposades  per  una  educació 
perfecta,  i  perxò  'm  dolia  aquell  remolliment  de  la 
paternitat,  que  malmenava  tant  nobles  gràcies,  i  sen- 
tia que  una  mica  més  d'influencia  maternal  i  una 
continencia  més  dura  i  enèrgica  del  home  no  hagués 
acabat  de  performar  els  caràcters  de  les  filles  i  el  fill. 
La  familia  obra  en  el  caràcter  per  l'exemple  actiu, 
i  perxò  es  més  difícil  que'l  pare  o  la  mare  puguin 
encomanar  als  adolescents  inclinacions  i  virtuts  més 
pròpies  de  l'altre  sexe.  En  la  nostra  vida  social  s'ha 
fet,  bona  o  dolenta,  una  divisió  del  treball  entre  "Is 
dos  sexes,  i  els  homes  ens  hem  habituat  a  creure 
natural  aquesta  divisió  que  separa  'Is  oficis,  les  cos- 
tums, les  idees  i  els  sentiments  dels  homes  1  de  les 
dones.  Podrà  ser  ben  lloable  la  conducta  del  filosop 
que.  trobant  injustes  algunes  d'aquestes  divisions,  les 
critiquí  sense  pietat  I  fins  practiqui   1  dever  de  separar- 


LBS  AL  BBS  DB  LA    VIDA  6é 

Sèn.  Més  si  '1  filosop  té  fills,  i  aquets  no  pujen  amb 
el  desprendiment  moral  del  seu  pare,  serà  una  mala 
obra  revoltarlos  contra  '1  medi  social  i  disposarlos  per 
ser  la  mofa  dels  seus  contemporanis.  <iQuè  dirieu  del 
que  deixés  anar  el  seu  fill  a  la  batalla  sense  les  armes 
per  batallar? 

L'egoisme  sol  fer  nierada  en  el  cor  dels  fills  quan 
són  pujats  per  un  pare  o  una  mare  abassegadors. 
Aquella  formació  de  sentiments  unilateral  els  acos- 
tuma a  mirar  les  coses  per  la  sola  mirada  del  que  exer- 
ceix el  domini  del  seu  cor.  El  que  no  vol  els  fills  per 
l'esposa  o  per  l'espòs,  encara  "Is  voldrà  menos  per  la 
societat.  A  la  vora  seu  no  més  s'hi  parlarà  de  casa: 
dels  extranys  sen  coneixerà  l'utilitat,  més  se  n'igno- 
rarà '1  destí;  i  aixís,  sense  adonarsen  l'adolescent, 
anirà  formant-se  una  sentimentalitat  i  una  mentalitat 
dobles,  en  benefici  de  la  pròpia  llar  i  en  pèrdua  per 
la  ciutat  dels  homes  i  per  la  ciutat  de  Déu. 

Aquestes  ànimes  rosegades  per  l'egoisme  familiar 
són  podridura  infecta  de  la  societat  que  'Is  donà  la  vi- 
da. I  els  que  volem  millorar  cada  dia  l'ideal  destí 
dels  homes  ens  hem  d'acostumar  a  bescantaries  i  a 
descobrir  els  perills  que  amaga  la  seva  apariencia  de 
virtut.  <íNo  heu  trobat  mai  algun  d'aquets  fills  que 
no  s'han  mogut  mai  de  les  faldes  de  sa  mare?  Jo  'n 
conec  que  són  egoistes  fins  a  la  crudeltat,  i  el  seu 
voler  no  es  franc  i  Ileal,  sinó  un  empelt  de  timidesa  i 
despotisme.  El  fill  d'Agripina  potser  no  hauria  sigut 
tant  refinadament  malvat  i  no  hauria  afrontat  el  món 


66  LA   VIDA  AUSTERA 

amb  l'epopeia  tràgica  de  les  hecatombes  romanes  SÍ 
pels  dies  de  la  seva  adolescència  '1  caràcter  mascle  i 
vigorós  d'un  pare  hagués  trempat  amb  l'aigua  i  el  foc 
el  dolç  acer  de  la  seva  ànima. 

Deixem  la  filla  a  la  mare,  i  quei  pare  's  cuidi  del 
fill,  i  aixís  l'adolescent  pujarà  amb  els  bons  exemples 
que  li  donaran  alhora  l'amor  paternal  i  la  Natura. 


V 


OUAN  el  meu  amic  P.  era  petit  i  tornava  a  casa 
en  sortint  d'estudi,  corria  a  trobar  al  pare  i 
la  mare,  i  amb  humil  i  senzill  respecte  'Is  besava  la 
mà  dreta  :  d'aquesta  acció  commovedora  en  català  en 
diem  l'amistat.  He  sentit  a  dir  que  a  l'illa  de  Mallorca 
els  fills,  quan  es  fan  homes,  mai  tornen  del  treball 
de  cada  dia  sense  fer  humilment  el  dolç  acato  de 
l'amistat  an  els  seus  pares. 

Aquet  beneït  respecte  filial  sempre  m'ha  semblat 
un  dels  fonaments  més  principals  de  la  vida  austera. 
Repareu  que  al  besar  el  revés  de  la  mà  del  pare  '1  cap 
s'abaixa  amb  una  reverencia  natural  i  el  fill  presenta 
l'occipuci  a  les  mirades  paternals  com  al  davant  d'una 
representació  sagrada.  Jo  era  gran  i  mai  li  havia  fet 
altres  petons  que  aquets  a  la  meva  mare,  fins  que  al 
tornaria  a  veure,  després  de  nou  mesos  d'estar  al 
castell,  els  meus  llavis  van  besar  per  primer  cop  tími- 
dament la  seva  galta.     Al  meu  pare  no  vaig  gosar  a 


68  LA   VIDA  AUSTERA 

fernhi  mai  en  vida  de  petons,  i  no  més  ara,  quan  va 
morirse,  vaig  entrar  tot  sol  a  la  seva  cambra  a  besarli 
per  primera  i  darrera  volta  la  pell  erta  i  glaçada  del 
seu  front. 

L'amistat  i  totes  les  caricies  tenen  una  significació 
molt  gran  en  la  formació  del  caràcter.  Com  expres- 
sions cotidianes  del  sentiment  exerceixen  una  influen- 
cia preponderant  en  la  seva  educació.  Diu  un  psicòleg 
nort-americà  que  l'expressió  de  la  nostra  fesomia 
provoca,  i  sinó  engrandeix,  l'intensitat  d'un  senti- 
ment. Si  teniu  una  pena  i  no  ploreu,  us  semblarà 
més  petita  que  si  amb  la  mateixa  pena  haguéssiu 
plorat.  Moltes  vegades  ajuntem  les  celles  amb  vio- 
lència per  donar  més  força  a  la  pròpia  energia.  I  jo 
us  dic  ara  :  si  acostumeu  als  vostres  fills  a  fer  l'amistat, 
pel  sol  fet  d'aquesta  cotidiana  costum  el  seu  respecte 
filial  s'aumentarà. 

Més  això  'ns  porta  a  parlar  de  la  millor  naturalesa 
de  relacions  que  poden  lligarse  entre  '\s  pares  i  els 
fills.  A  Catalunya,  i  encara  més  en  el  temps  vell, 
l'amor  filial  prenia  un  aire  d'humiltat  i  respecte.  El 
fill  donava  al  pare  i  a  la  mare  '1  tractament  de  uós  o 
vostè,  no  per  senyoriu,  sinó  per  consideració  a  una 
amorosa  autoritat  que  regia  la  casa  del  ric  i  la  del 
pobre.  El  manament  més  senzill,  com  ara  '1  demanar 
el  pa  a  taula,  era  sempre  acompanyat  del  venerable 
sí  us  plau.  Encara  men  recordo  que  al  meu  carrer  les 
vcTncs  trobaven  exòtic  i  excessivament  carinyós  que'ls 
fills  diguessin  pnpa  I  mama  en  comptes  de  pare  i  mare. 


LES  ALBES  DE  LA    VIDA  69 

Les  carícies  que  podien  portar  una  significació  igua- 
litària, com  ara  is  petons  a  la  cara  o  a  la  boca,  no 
solien  feries  els  fills  an  els  seus  pares.  Anem  a  dir 
que  pels  vells  catalans  això  dels  petons,  que  avui  tant 
es  prodiguen  a  les  criatures,  i  els  que  's  fan  per  salu- 
darse  les  dones,  com  els  petons  en  general,  eren  consi- 
derats unes  vegades  com  una  incontinència  del  dig- 
ne afecte  paternal,  i  lo  més  sovint  com  una  porca 
manifestació   de   l'hipocresia   humana. 

Més  hi  ha  altres  pobles,  com  el  francès  i  el  caste- 
llà, aont  l'amor  filial  pren  l'aire  d'íntima  i  plana  com- 
panyia. Al  pare  i  a  la  mare  seis  tracta  de  íu,  l'humil 
acció  de  l'amistat  hi  es  poc  coneguda,  i  els  fills  besen 
les  galtes  i  fins  la  boca  dels  seus  pares.  Jo  coneixia  a 
Madrid  una  dóna  del  poble  que  reptava  a  la  seva  filla 
pegantli  revessos  en  els  llavis,  per  ferli  sentir  la  pena 
de  l'oprobi  allí  mateix  aont  li  deixava  is  petons  de 
maternal  delícia. 

No  cal  dir  que  l'amor  entre  is  pares  í  els  fills  tant 
pot  manifestarse  amb  la  respectuosa  amistat  com  amb 
el  bés  que  's  fa  a  les  galtes  o  a  la  boca.  Els  pares 
catalans  estimen  tant  als  fills  com  els  de  qualsevol  altra 
terra  ont  no  pugi  la  família  en  un  ambient  sentimental 
tant  aristocràtic,  i  perxò  no  trobo  cap  raó  per  alterar 
les  nostres  velles  costums  i  apendre  manyagueries  que 
no  diuen  amb  el  nostre  caràcter.  Ni  hem  de  fer  pros- 
selits  en  els  altres  pobles,  a  qui  ofendria  i  glaç  de  la 
nostra  rudesa,  ni  hem  de  perdre  aqueixa  digna  auste- 
ritat de  les  nostres  relacions  filials,  que  tant  suaument 


70  LA  VIDA  AUSTERA 

dobleguen  l'individualitat  indòmita  del  català  al  jou 
d'altres  jerarquies  no  tant  estimades  com  aquesta. 

A  dintre  d'aqueixa  tònica  nacional,  tant  dificil  de 
rompre  bruscament  si  no's  vol  caure  en  el  perill  de 
passar  per  extravagant  o  bútxara,  a  cada  familia  hi 
sol  haver  una  llei  pròpia  pels  petons,  per  les  lloances 
i  per  tota  mena  de  caricies.  Un  amic  meu  del  Em- 
pordà havia  ensenyat  al  seu  fill  a  pegar  un  cop  de 
puny  a  la  cara  que  se  li  acostava  per  ferli  un  petó. 
Un  company  meu  d'estudi  no  tornava  a  casa  que  no  "s 
menjés  a  abraçades  i  petons  a  la  seva  mare.  Eren 
nou  germans,  i  tots  van  arribar  a  grans,  i  tots  van 
morir  tisics,  fentse  manyagues  i  salemes  amb  veu 
còmicament  estrafeta. 

Hi  ha  hores  en  la  vida  d'una  tendra  emoció  que 
ens  impulsa  imperiosament  a  la  manyaga,  al  agradós 
festeig  i  a  la  caricia.  ([No  us  en  recordeu  de  quan 
creu  promesos  i  buscàveu  dissimuladament  en  el 
passeig  la  mà  suavissima  de  la  vostra  estimada?  El 
vostre  fill  comença  a  caminar  i  tot  d'un  plegat,  entre 
els  crits  d'alegria  de  les  dones,  el  veieu  venir  tambale- 
jantse  amb  els  braços  oberts,  allargant  cap  a  les  vos- 
tres cames  les  manetes  molçudes.  <»Com  ho  farieu 
per  no  alçarlo  enlaire  i  per  no  menjarvos  a  petons 
les  seves  galtes  vermelles  com  una  rosa?  En  aquelles 
hores  la  nostra  timidesa  seria  imperfecció  de  la  volun- 
tat i  no  respondria  al  ideal  d'una  vida  verament  aus- 
tera. Quan  després  de  nou  mesos  de  presó  al  castell 
van  deixar  entrar  una  tarda  les  famílies  a  Montjuïc, 


LES  ALBES  DE  LA    VIDA  71 

el  meu  pobre  pare  sen  va  donar  vergonya  d'abraçar- 
me  i  jo  no  vaig  tenir  cor  de  ferli  un  petó.  Ens  tornà- 
vem a  veure  de  mort  a  vida,  després  de  tantes  penes  i 
de  tantes  llàgrimes,  i  no  vam  ser  valents  per  juntar 
els  nostres  pits  i  passarnos  pel  coll  els  nostres  braços. 
No  hi  havia  prou  austeritat  en  les  nostres  ànimes,  els 
gestos  no  responien  al  manament  del  cor,  i  perxò  no 
érem  dignes  de  la  santedat  que  manifesta  amb  tran- 
quila  noblesa  'Is  més  pregons  sentiments  de  l'home. 

Més  les  carícies,  com  totes  les  manifestacions 
externes  de  sentiments  humans,  ens  deixen  en  el  cor 
el  dubte  de  les  accions  mentideres.  <^Qui  no  s'hi  ha 
trobat  de  seguir  fent  manyagues  que  abans  sentia  i 
que  ara  repeteix  com  un  fred  compliment?  Les  hores 
del  festeig  són  lluny,  i  encara  feu  el  geste  de  buscar  la 
mà  de  l'estimada,  perquè  sabeu  que  ella  ho  vol,  no 
perquè  us  agradi.  Hi  havia  un  senyor  vell  que  pel 
seu  natural  exagerava  les  manifestacions  de  simpatia. 
Quan  havia  d'inclinar  el  cap,  es  descobria  ceremonio- 
s^ment;  en  lloc  de  saludarvos  us  apretava  la  mà; 
si  havia  de  donaria  us  feia  una  abraçada  inclinant  el 
cap  sobre  '1  vostre  coll;  en  comptes  dels  abraços  feia 
petons,  i  els  petons  els  remullava  amb  llàgrimes.  Al 
primer  cop  quedàveu  amablement  sorprès,  però  a 
copia  de  tractarlo  acabàveu  esperant  amb  por  l'hora 
molesta  de  les  empalagoses  abraçades.  No  hi  ha  res 
més  cordial  que  una  caricia  justa,  ni  cosa  més  gro- 
tesca i  fins  irritant  que  un  compliment  fals  o  exage- 
rat.    I  aixís  aquesta  possibilitat  de  mentida  que  hi  ha 


72  LA   VIDA  AUSTERA 

casi  bé  sempre  en  les  carícies  dels  homes,  el  dubte 
punyent  de  si  allò  es  una  representació  de  fingiment 
hipòcrita  més  aviat  que  l'expressió  d'un  afecte  viu, 
ens  ha  de  fer  prudents  en  l'expressió  de  la  nostra 
simpatia,  sense  oblidar  mai  que  l'austeritat  de  la 
caricia  està  en  la  seva  justesa  i  severa  naturalitat. 

Doncs  ara,  tornant  a  parlar  de  lo  que  representa 
Yamistat  en  l'educació  dels  fills,  en  la  formació  del 
seu  caràcter,  recordarem  que  tots  els  sentiments 
d'amor  paternal  poden  manifestarse  i  's  manifesten 
per  altres  conductes  espirituals  que  no  tenen  res  que 
veure  amb  els  petons  i  les  abraçades,  ni  amb  les  moi- 
xaines de  tota  mena.  Aquí  teniu  la  paraula,  que, 
per  ella  sola,  ens  acarona  dolçament.  Hi  ha  modula- 
cions de  la  veu  tant  suaus  i  tant  tendres  que  calmen 
les  nostres  penes  i  amanseixen  l'ànima  irritada.  Si 
escolteu  a  la  mare  que  vesteix  al  seu  fill  al  mateix 
peu  del  breçol,  en  aquella  bona  hora  del  dematí  en 
que  tots  dos  senten  l'alegria  del  sol  pujant,  apendreu 
hipèrboles  tant  hermoses  com  les  lloances  de  David  : 
Rei  de  la  mare,  Sol  del  meu  cor.  Estrelleta  del  cel... 

També,  devegades,  el  pensament  del  home  's  torna 
augusta  manifestació  dels  sentiments  d'amor.  La 
llogica  encadenació  de  les  idees  pren  un  ritme  i  una 
orientació  diíercntes  quan  us  trobeu  davant  del  vostre 
fili,  de  quan  aneu  amb  gent  extranya.  Hi  ha  una  ex- 
quisida penetració  en  la  vostra  mecànica  intelectual. 
una  moderació  reposada  en  les  conclusions,  un  em- 
pirisme  clarivident  en  la  concepció  de  la  realitat  i  de 


LES  ALBES  DE  LA    VIDA  73 

la  vida.  Sembla  que  la  felicitat  devingui  i  centre  del 
vostre  sistema  espiritual,  insensiblement  us  decanteu 
a  les  més  tranquiles  intimitats  domèstiques,  i  la  vos- 
tra condició  de  pare  i  home  de  seny  suren  per  damunt 
de  les  altres  representacions  que  'us  distingeixen  en  la 
comunió  dels  homes.  Esteu  segurs  de  que,  sense  mo- 
dulacions suavissimes,  sense  paraules  hiperbolicament 
acariciadores,  sense  moixaines  ni  petons,  el  vostre 
fill,  per  la  sola  expressió  del  pensament,  sentirà  la 
tendra  impressió  del  amor  paternal. 

Però  encara  més  que  la  veu,  la  paraula  o  el  pensa- 
ment, són  la  practica  del  dever,  la  guarda  i  constant 
solicitut,  i,  per  dirho  millor,  tots  els  circols  concèn- 
trics de  lo  que'n  diuen  conducta,  l'expressió  més 
justa  dels  afectes  humans.  El  vostre  fill  no  sab  de 
llegir,  ni,  per  lo  tant,  té  altre  medi  que  la  paraula 
parlada  per  relacionarse  amb  els  demés;  desconeix  la 
mecànica  gràfica  de  la  musica  i  no  té  més  que  la  veu 
per  cantar  a  soles  les  més  complicades  harmonies;  el 
seu  cos  es  dèbil  i  malaltiç  i  s'ha  de  reforçar  amb  una 
gimnàstica  melòdica.  I  el  bon  pare,  de  cada  imperfec- 
ció natural  del  seu  fill,  en  fa  punt  de  partida  pel  com- 
pliment d'un  nou  dever  i  troba  un  goig  en  el  propi 
sacrifici  quan  li  serveix  per  instruirlo  o  per  fortificar- 
li  *!  cos. 

El  vostre  fill  està  malalt  i  els  seus  ulls  us  busquen 
espurnejants  de  febre.  Ell  no  vol  pendre  res  de  ningú, 
no  més  que  del  pare  i  de  la  mare;  plora  quan  us  en 
aneu  del  seu  cçstat,  i  amb  el  seu  instint  natural  espe- 


74  LA   VIDA  AUSTERA 

ra  de  vosaltres  que  i  salvareu  del  dolor  i  de  la  mort. 
Ni  les  vostres  paraules  ni  'Is  petons  el  curaran,  però 
la  vostra  voluntat  de  resistir  a  la  sòn,  l'energia  que 
poseu  en  seguir  un  plan  que  ha  indicat  el  metge,  aque- 
lla impetuosa  necessitat  de  salvarlo  que  sentiu,  això 
es  lo  que  li  guarda  la  vida.  Quan  surti  del  perill 
encara  l'estimareu  més  que  abans,  i,  per  més  que  no 
li  hagueu  fet  moltes  caricies,  les  hores  de  vetlla  pas- 
sades al  entorn  del  seu  llit  us  hauran  guanyat  el  cor 
del  vostre  fill  i  an  els  seus  ulls  us  hauran  fet  més 
pare.  ^jPer  què  ponderar  més  l'eloqüència  de  la  con- 
ducta per  expressar  tots  els  sentiments  d'amor?  Costa 
molt  poc  de  fer  un  petó  corrents,  i  fins  de  manifestar 
ampulosament  l'afecte  paternal  a  estones  perdudes. 
Però  ja  es  més  dificil  obrar  sempre  amb  la  conciencia 
de  que  tens  un  fill,  imposarse  a  tot'hora  'Is  devers 
d'aquella  realitat,  i  respondre  càndidament  a  les  va- 
riadissimes  ondulacions  d'un  afecte  ignocent  de  tota 
malícia. 

Ara  compendreu,  doncs,  com  es  que  condemni 
l'ús  immoderat  de  les  caricies  en  la  formació  del  ca- 
ràcter. L'home  que  s'hagi  criat  en  un  medi  familiar  ont 
es  prodiguin  els  petons  i  les  abraçades,  ont  la  lloança  s 
mostri  impúdicament,  ont  es  manifestin  les  afeccions 
nues  de  la  digna  continencia  que  tant  noblement 
els  escau,  serà  un  home  d'ànima  remollida,  de  volun- 
tat feble  í  poruga,  egoista  i  mal  ciutadà,  d'un  senti- 
mentalisme greixós,  degenerat  i  estèril  M'estimo 
mil  vegades  més  el  solitari  esquerp  que  desconfia  hos- 


LES  ALBES  DE  LA    VIDA  75 

tilment  de  les  perfidioses  carícies.  D'aquestes  dugués 
ànimes  naturalment  tràgiques,  la  primera  porta  la 
mort  de  la  colectivitat  i  la  segona  's  nega  a  sí  mateixa  *! 
consol  de  les  més  tendres  delicies.  ^\  qui  'm  negarà 
que  la  vida  dels  homes  seria  una  trista  vall  de  roentes 
llàgrimes  si  no  fos  la  generosa  esperança  d'ajudar  al 
millorament   dels    altres    homes    que    han    de   venir? 

Hi  ha  una  hora  crítica  en  la  vida  del  home  :  aque- 
lla en  que  's  dóna  per  acabada  la  seva  formació  i  sel 
deixa  anar  sol  en  busca  del  pa  i  del  lloc  que  li  perto- 
quen. Els  pares  li  han  ensenyat  de  caminar,  l'han  aju- 
dat a  posar  les  dents  i  a  fer  la  creixença  del  seu  cos, 
li  han  donat  un  sentit  moral  i  una  educació  que  li 
servís  per  viure  amb  els  altres,  han  procurat  que  s'ins- 
truís i  li  han  fet  apendre  un  ofici  o  una  carrera.  I  ve 
un  dia  que  l'adolescència  s'acaba  i  els  pares  donen 
per  llesta  la  seva  obra.  Es  precís  llençar  els  camina- 
dors, sortir  de  casa,  situarse  en  la  societat,  guanyar 
diners  per  viure,  ferse  '1  seu  lloc  en  el  platxeri  humà, 
ensenyar  les  dents  i  allargar  els  punys  amb  anhels  de 
domini. 

^Aont  anirà  aleshores  l'adolescent  que  surt  de 
casa  amb  l'epidermis  afinada  pels  petons  i  amb  l'ànima 
aviciada  a  les  perfidioses  carícies?  El  cor  se  li  encon- 
girà porugament,  trobarà  dura  i  crudel  la  companyia 
dels  altres  homes,  la  lluita  i  cançarà,  el  fàstic  i  l'avorri- 
ment minaran  la  seva  voluntat.  Un  portarà  les  seves 
desesperances  fins  a  la  no  sentida  comunió  d'ideals 
destructors  de  la  societat  avorrida;  un  altre  caurà  tra- 


76  LA   VIDA  AUSTERA 

gicament  i  s'ajupirà  a  les  feines  més  humils,  portant 
als  seus  pares  el  desconhort  del  sacrifici  inútil.  Doncs 
(jquè  pensaven  a  casa,  es  diran  entre  sí,  si  '1  món  està 
montat  d'aquesta  manera?  La  tisis,  l'alcool  i  el  con- 
vent de  monges  s'encarreguen  casi  sempre  de  la  so- 
lució definitiva. 

Deixeume  dir  dugués  paraules  sobre  una  mena 
de  caricia  moral  que'm  porta  a  la  memòria  un  dels 
més  bells  records  de  l'adolescència.  A  casa  no  m'ha- 
vien alabat  mai  :  els  premis  que'm  donaven  a  estudi 
no'm  produïen  cap  mena  de  lloança  de  la  part  dels 
meus  pares.  Però  va  arribar  un  dia,  jo  tenia  tretze 
anys,  que  a  l'escola  van  posarme  al  primer  lloc  d'ho- 
nor, i  la  familia  sen  va  preocupar  ostensiblement. 
La  mare  'm  va  comprar  el  primer  vestit  de  col•legial, 
el  dematí  del  dia  dels  exàmens  vàrem  anar  a  la  Ram- 
bla de  les  Flors  a  proveirnos  d'un  pom  de  clavells,  i  em 
portaren  a  la  Venus  de  Simón  Jassé  perquè  *m  ricessin 
els  cabells.  Amb  això  ja  podia  compendre  que  havia 
fet  una  cosa  extraordinària,  però  encara  no  men  sabia 
avenir.  A  la  tarda  vaig  anarmen  al  hort  del  meu 
pare,  que  ell  conreuava  per  la  seva  delicin,  i  quan 
era  a  la  porta  vaig  sentir  que'l  pare  i  el  Dimoni,  un 
pobre  cscura-clavegueres  de  Can  Tunis,  parlaven  de 
mi.  Aquell  fantàstic  personatge,  que  havia  viscut 
vint  anys  a  sota  una  figuera,  escoltava  maravcllat  les 
meves  proeses  de  nen  cantades  pel  meu  pobre  pare 
amb  encantadora  candidesa.  {Ai  llumenetes  de  l'ado- 
lescencia  austera,   aigües  cristallines   que   rajaven   en 


LES  ALBES  DE  LA    VIDA  77 

regalims  purissims  dels  llavis  paternals!  Si  encara  avui 
em  sembla  que  les  sento,  i  ploro. 

Les  alabances  justes  són  les  ales  de  la  Victoria. 
Els  pares  austers  deuen  haver  de  donar  sempre  '1  seu 
judici  per  les  accions  dels  fills  que  s'ho  mereixin.  Tant 
per  la  lloança  com  per  la  condemnació,  apendran  els 
adolescents  a  formarse  un  concepte  moral  i  equitatiu 
del  seu  valer.  Si  'Is  pares  s'abstenen  davant  de  les  ac- 
cions dolentes  o  meritòries,  ^aont  trobaran  els  fills  un 
altre  espill  tant  clar  de  la  seva  ànima  per  veurela 
lletja  quan  obrin  mal,  o  hermosa  quan  practiquin  la 
virtut? 

N'hi  ha  que  trobarien  falta  d'amor  en  la  crítica 
justa  de  les  accions  del  fill  :  per  ells  l'afecte  es  un  mal 
nivell  de  la  justícia,  i  entre  l'acció  del  ser  amat  i  el 
seu  judici  hi  extenen  un  vel  sentimental  que  dóna  un 
color  de  bondat  als  actes  dolents.  Lo  que  critiquen 
en  els  demés  ho  troben  natural  en  els  de  casa,  i  aixís 
no  se'n  adonen  de  que  van  a  parar  ala  concepció  d'una 
moral  de  dugués  cares  :  una  que  mira  benevolment 
a  la  familia,  i  una  altra,  rigida  i  fins  inhumana,  pels 
que  tenen  a  fóra  del  seu  cor. 

Aquet  enterniment  desmoralisador  neix  d'un 
equívoc  fàcil  de  desentranyar.  Si  un  fill  meu  fa  una 
acció  malvada  jo  'm  sentiré  naturalment  inclinat  a 
defensarlo  a  davant  dels  altres  i  fins  a  carregar  sobre 
meu  les  conseqüències  de  la  mala  acció.  L'amor  an  el 
meu  fill  i  l'instint  de  conservació  social  es  donaran 
batalla  en  el  meu  cor,  i  jo,  davant  l'espectacle  repara- 


78  LA   VIDA  AUSTERA 

dor  de  la  pena,  sense  avorrir  als  demés,  ploraré  pel 
meu  fill  que  la  sofreixi.  Però  si  i  meu  fill  i  jo  'ns 
trobem  tots  sols,  condemnaré  la  seva  mala  acció  amb 
tota  la  duresa  que  càpiga  en  els  limits  del  amor  que 
li  porto.  La  crudeltat  seria  deixarlo  en  la  degradació 
dels  seus  actes  per  un  sentimentalisme  dèbil  i  immo- 
ral que  fingís  aprovarli  les  maldats  i  les  injusticies. 

N'hi  ha  d'altres  que  prenen  per  regla  d'una  con- 
ducta austera  la  condemnació  dura  de  les  imperfeccions 
que's  manifesten  en  el  ser  amat  i  l'abstinència  en  la 
lloança  de  les  seves  accions  meritòries.  No  la  seguiu 
mai,  aquesta  regla,  si  no  voleu  que'ls  vostres  fills 
pugin  amb  la  tara  d'una  timidesa  incurable.  La 
mala  opinió  que  tindrà  l'adolescent  de  sí  mateix  re- 
tindrà les  ingènues  manifestacions  de  la  seva  voluntat. 
Ara  digueu,  si  no  arribo  a  sentir  el  diàleg  del  pare  i 
el  Dimoni,  <»aont  hauria  anat  a  trobar  aquell  dia  les 
blanques  ales  de  la  tranquila  confiança  en  el  meu 
destí? 

Ja  veieu  com  en  la  lloança  ien  la  carícia  l'austeri- 
tat de  la  nostra  vida  'ns  marca  clarament  un  sol  camí. 
Tot  lo  que  s'ha  dit  respecte  a  la  varia  manera  d'acari- 
ciar podríem  ara  dirho  de  les  moltes  formes  de  l'ala- 
bança.  El  pare  i  la  mare,  en  les  manifestacions  de! 
afecte  patriarcal,  i  al  judicar  les  accions  del  fill.  han 
d'enrccordarse  sempre  de  que  són  pares  i  els  fills  de 
que  5Ón  fills.  Cadascú  en  el  seu  lloc  i  a  cada  acció  la 
seva  sentencia.  No  cal  estudiar  un  per  un  els  actes 
més  Indiferents  de  la  nostra  vida.  ni  cal  rumiar  regles 


LBS  ALBES  DE  LA    VIDA  79 

de  conducta  quan  té  d'obrar  la  voluntat.  Fixeuvos 
bé  en  lo  que  són  la  carícia  i  la  lloança,  i  quan  en  tin- 
gueu l'ànima  plena  i  el  cor  segur  deixeuvos  portar 
naturalment  pel  vostre  franc  voler,  i  'us  trobareu 
marxant  alegrament  per  les  amples  i  planeres  vies  de 
la  virtut. 


VI 


EL  noi  ha  anat  cambiant  totes  les  dents,  la  veu  se  li  ha 
tornat  sobtadament  ronca,  el  seu  cos  ja  es  alt  com 
el  d'un  home,  i,  si  encara  li  agrada  jugar  amb  els 
nens  petits,  una  extranya  i  orgullosa  fredor  li  fa  girar 
els  ulls  cap  als  més  grans.  En  el  seu  cos  virginal  s'hi 
desplega  '1  misteri  de  la  virilitat,  el  cor  li  diu  que 
dóna  gust  de  parlar  amb  les  noies  hermoses,  l'imagi- 
nació li  aclara  enigmes  portentosos  de  la  vida,  i  en 
les  pregones  fondàries  de  la  voluntat  s'hi  desvetlla 
l'instint  de  governarse  a  sí  mateix.  Una  de  les  virtuts 
més  amables  de  l'adolescència  es  l'iniciació  del  realis- 
me en  l'observació  dels  homes  i  de  les  coses  del  món. 

Les  boires  fantasioses  que  envolquen  al  infant 
s'esfiloquen  i  'S  perden,  el  miratge  que  separa  M  seu 
esperit  de  la  realitat  va  devenint  cada  dia  més  sotil  i 
transparent.  I  es  que  una  foguerada  interior  11  ha 
tret  l'esperit  enfora  i  els  seus  sentits  es  llencen  teme- 
rnrinmcnt  a  descobrir,  a  palpar,  a  comprovar.     En  la 


LES  ALBES  DE  LA   VIDA  81 

seva  formació  espiritual  s'hi  han  desencadenat  horri- 
bles forces  subterrànies  i  tota  l'estructura  de  la  seva 
ànima  ha  sofert  un  cambi  comparable  al  de  la  crosta 
de  la  terra  quan  sortia  dels  períodes  glacials.  Sinó  que 
en  l'adolescent  tot  el  cambi  li  ve  d'ell  mateix,  perquè 
s'han  multiplicat  la  seva  potencia  d'irradiació,  els 
termes  de  la  seva  llogica,  les  cordes  dels  seus  sentiments, 
les  admirables  armes  de  la  voluntat. 

La  primera  aparició  del  realisme  en  les  nostres 
relacions  amb  el  món  extern  es  el  fet  més  trascenden- 
tal  en  la  creixença  de  la  nostra  ànima.  L'efecte  que 
aleshores  li  feran  el  cel,  la  terra  i  el  mar  i  l'intim  co- 
neixement de  la  natura  humana  tindrà  sempre  més 
una  terrible  influencia  en  el  seu  destí.  Perxò  'Is  pares 
del  adolescent  hauran  de  procurar  d'aquí  endavant 
deixar  de  banda  cada  dia  més  la  defensa  fisica  del  fill, 
per  dirigir  totes  les  influencies  paternals  a  encaminar- 
lo  en  el  recte  i  veritable  coneixement  del  món. 

En  aquell  trasbalç  de  la  seva  naturalesa  l'adolescent 
deurà  vigilar  i  conservar  la  salut  del  cos,  perquè  si  'Is 
membres  del  seu  organisme  són  sans  es  més  possible 
que  també  sigui  sana  la  primera  visió  de  realitat.  Un 
altre  dia  'us  parlaré  més  llargament  de  la  funesta  erra- 
da que'S  troba  en  les  Màximes  d'Epictet  i  en  els  Dotze 
llibres  dél  Emperador  Marc  Aureli  quan  aconsellen 
al  home  l'imprudent  olvit  de  la  dignitat  del  cos  humà. 
Les  malalties  del  nostre  cos  no  són  mai  indiferents 
per  la  salvació  del  esperit,  més  en  el  cas  del  adolescent 
la   malaltia   pot   ocasionar  l'ensorrament   de   l'ànima. 


82  LA   VIDA  AUSTERA 

Mentres  que  si  *!  cos  fa  la  creixença  sense  trastorns  i 
els  orguens  queden  ben  disposats  pel  cambi  d'aptitut 
que  experimenten,  una  alegria  fresca  i  enèrgica  serà  '1 
perfum  d'aquella  carn  sana  i  forta. 

En  els  començaments  de  l'adolescència  '1  ser  humà 
se  complica  i  pren  formes  accidentals  tant  extraordi- 
nàriament insòlites  que  per  no  donarnos  la  pena  d'ex- 
plicaries una  per  una  les  reduim  a  una  llei  d'extrava- 
gància pròpia  de  l'edat.  Aquí  teniu  un  nen  entre- 
maliat que's  torna  timid,  allí  n'hi  ha  un  altre  que  abans 
estava  alegre  i  joganer  i  ara  que  ha  passat  els  dotze 
anys  es  aturat  i  corprès  de  trista  malinconia.  Hi  ha 
noies  que  ploren  vergonyosament,  n'hi  ha  que  pujen 
palides  i  místiques  despreciadores  del  món  que  han 
començat  a  conèixer.  Un  amic  meu,  que  va  feria 
primera  comunió  cap  als  tretze  anys,  vivia  amb  el  cor 
oprimit  de  pensar  en  les  penes. eternes  del  infern.  Un 
altre  va  matarse  desesperadament  amb  l'urt  del  vici 
solitari  :  els  seus  pares  van  arribar  a  lligarlo  sense  pie- 
tat amb  les  cordes  d'extendrc  la  roba.  més  el  seu  ero- 
tisme fantasiós  es  passava  de  tot  contacte  corporal 
I  a  la  fi  va  arronsarse  fredament  com  la  planta  que  pert 
la  sava  al  punt  de  florir. 

No  hi  creieu  en  aquesta  llei  d'extravagància  pròpia 
de  l'edat.  L'adolescència  es.  al  contrari,  senzilla,  na- 
tural i  franca.  El  seu  realisme  sense  compromi.sos 
socials  representa  la  comunió  directa  del  home  naixent 
amb  la  naturalesa,  la  viva  representació  d'aquella 
edat  daurada  quels  poetes  posen  al  començament  de 


LES  ALBES  DE  LA    VIDA  83 

la  civilisació,  la  font  renovadora  del  esperit  humà 
quan  els  pobles  devenen  escèptics,  viciosos  i  lleugers. 
Si  '1  vostre  fill  adolescent  fa  extravagàncies,  no  es 
perquè  l'edat  s'ho  porti  :  vigileulo  bé,  veieu  si  la 
rosa  de  les  seves  galtes  s'ha  pansit,  observeu  si  menja, 
si  "1  seu  cos  es  mou  enèrgicament,  si  '1  cor  se  li  endu- 
reix, si  acaba  '1  pensament  amb  l'acció. 

Hauràs  vist  que  quan  ve  la  primavera  la  prudent 
Natura  mou  les  plantes  i  els  arbres  amb  violència,  i 
ara  s'aixeca  un  vent,  i  ara  sen  mou  un  altre.  Si  no 
fossin  aqueixes  embranzides,  la  sava  romandria  pere- 
sosa  sense  pujar  al  coll  de  les  plantes  i  les  espigues  no 
serien  tant  plenes,  ni  'Is  fruits  dels  arbres  tant  carno- 
sos, ni  les  tories  serien  tant  llargues,  ni  is  pàmpols 
tindrien  tanta  ufana.  Aixís  cuidaras  de  que  i  teu  fill 
adolescent  senti  aqueixes  ventades  de  primavera  que 
feran  remoure  i  extendre  la  sava  prodigiosa  del  seu 
COS.  No  li  perdonis  impressions,  no  li  estalviis  les 
primeres  penes,  deixal  córrer  i  saltar,  reptal  si  s'aco- 
varda  al  davant  del  perill,  fesli  escometre  la  realitat 
amb  una  acció  pròdiga. 

^Què  diries  del  pare  que,  veient  al  seu  fill  a  punt 
de  passar  per  un  camí  ont  les  serps  verinoses 
prenguessin  el  sol  entremig  de  la  brossa,  no  l'armés 
per  defensarlo  de  les  serps  i  no  li  ensenyés  com  les 
havia  de  matar?  ^Què  diries  si  no  li  ensenyava  les 
flombes  conegudes  que  hi  ha  sota  l'aigua  del  riu  per 
ont  l'adolescent  hagués  de  passar?  Si  is  camins  estan 
coberts  de  molça  enganyadora  que'ns  amaga  terribles 


84  LA   VIDA  AUSTERA 

precipicis;  si  les  fruites  de  colors  brillants  que  penjen 
de  les  branques  són  metzines  que  maten,  <iquè  diries 
del  pare  que  abandonés  al  seu  fill  a  la  malaventura, 
sense  ferli  coneixe  '1  perill?  Doncs  ara  pensa  que'ls 
camins  de  l'adolescència  són  una  viva  representació 
dels  passos  que  l'ànima  del  egipci  havia  d'atravessar 
abans  d'arribar  al  tribunal  d'Ossiris.  L'egipci  's  pre- 
parava en  vida  per  aquell  terrible  viatge,  i,  quan 
moria,  els  seus  parents  li  pintaven  a  dins  i  a  fóra  de 
la  caixa  'Is  episodis  d'aquell  curs  trascendental. 

Perxò,  després  d'encomanar  la  conservació  de  la 
salut  en  tant  difícil  trànsit  com  el  de  l'entrada  a  l'ado- 
lescencia,  hem  de  raonar  sobre  '1  dever  que  tenen  els 
pares  de  guiar  els  seus  fills  en  el  recte  coneixement 
del  món.  Els  pares  que  han  sigut  pels  seus  fills  uns 
forasters,  no  poden  complir  aquet  dever  fonamental. 
Els  han  abandonats  a  les  criades  per  tot  el  temps  de  la 
seva  infància,  i  ara  "s  troben  quc'l  fill  sels  mira  amb 
un  respecte  temerós  i  no  poden  parlarhi  amb  aquella 
dolça  intimitat  que  obre  la  porta  a  les  més  franques  con- 
fessions i  dóna  peu  als  consells  paternals.  El  fill  no'ls 
hi  contarà  is  seus  dubtes,  ni  les  seves  penes,  ni  les 
seves  vergonyes,  i  ells  no  gosaran  a  parlarli  d'aque- 
lla vida  interior  com  si  tinguessin  l'ànima  podrida  de 
pecat.  ,iCom  ho  faria  la  mala  marc  que  no  s'ha  cui- 
dat  de  la  seva  filla  per  aconsolarla  íntima  i  santament 
a  l'hora  augusta  en  que  la  naturalesa  trenca  en  el  seu 
cos   virginal   les  albes  rojes  d'una  maternitat  futura? 

En  cap  mom^ínt  de  l'educació,  i  cncar,  si  es  possi- 


LES  ALBES  DE  LA    VIDA  85 

ble,  menos  en  l'adolescència  que  en  els  primers  anys  de  la 
vida,  el  càstig  pot  tenirse  com  un  medi  per  guiar  al  novici 
en  el  recte  coneixement  del  món.  Si  reptes  ei  teu 
fill  per  ferli  perdre  un  hàbit  dolent  que  ha  après,  si  li 
pegues  severa  i  justament  perquè  sen  recordi  més  del 
teu  sermó,  podràs  arribar  allí  aont  tu  volies.  Hi  ha 
moments  en  que  la  vergonya  del  càstig  material  pot 
ser  un  aussiliar  formidable  de  l'educació  en  punt  a 
desarrelar  vicis  que  neixen.  El  meu  amic  P.,  quan 
era  noi,  va  pendre  uns  diners  de  casa  seva  i  en  va  com- 
prar pilotes;  més  la  dóna  que'ls  hi  va  vendre  'u  digué 
a  la  mare  del  meu  amic,  i  quan  va  tornar  a  casa  seva 
la  mare  l'agafava  per  un  costat  i  el  pare  li  pegava  per 
l'altre  amb  un  bastó.  Les  pilotes  li  havien  agradat 
molt  i  es  casi  bé  segur  que  hauria  tornat  a  comprarne; 
però  si  i  sentíssiu  parlar  avui,  encara  us  contaria  quin 
mal  li  van  fer  aquelles  bastonades  de  que  no  sen  podia 
queixar  a  ningú,  quina  vergonya  li  feia  haver  irritat 
al  seu  pare  i  a  la  seva  mare  fins  al  punt  d'obligarlos 
a  tant  terrible  càstig,  i  com  va  trobar  consol  en  la 
sola  esperança  de  no  tornar  mai  més  a  robar  als  seus 
pares  com  un  lladre. 

El  càstig,  serà,  doncs,  un  bon  medi  per  adreçar  una 
ànima  que  s'ha  torçat  i  arrebassar  l'habit  pervers, 
més  el  recte  coneixement  del  món  vindrà  per  les  bones 
raons  i  no  vindrà  per  les  bastonades.  Aquesta  es 
una  errada  que  fan  molts  de  pares  en  el  nostre  país 
de  reduir  al  càstig  per  les  males  accions  l'interven- 
ció  en  la  creixença  espiritual   de  la  seva   mainada. 


86  LA   VIDA  AUSTERA 

Si  escoltes  amorosament  al  teu  fill,  si  l'acostumes  a 
aclarir  prudentment  els  seus  dubtes,  si  no^t  rius  estú- 
pidament de  la  seva  ignocencia,  si  dones  a  lo  que  pensa 
i  a  lo  que  diu  una  vàlua  proporcionada  a  l'estima- 
ció de  sí  mateix  que  li  has  de  fortificar,  ell  t'ense- 
nyarà a  fer  de  pare,  i  les  seves  inclinacions  naturals 
seran  el  teu  guia  per  la  seva  educació.  La  teva  raó  i 
els  teus  sentits  seran  el  prisma  més  clar  pel  seu  estudi 
dels  homes  i  de  les  coses. 

Posats  en  el  bon  camí  per  la  creixença  espiritual 
del  adolescent,  parlem  noblement  de  la  veritat  que  han 
de  posar  els  pares  en  tots  els  incidents  d'aquesta  pre- 
sentació suprema.  N'hi  ha  que  no  s'adonen  de  la 
creixença  del  seu  fill  i  segueixen  tractantlo  com  si 
encara  visqués  en  aquell  món  de  fantasia  de  la  seva 
infància;  n'hi  ha  que  senten  un  cobriment  de  cor  sem- 
pre que  tenen  la  veritat  als  llavis,  com  si  temessin 
rompre  l'encant  de  la  més  dolça  poesia;  n'hi  ha  que 
tracten  als  seus  fills  com  si  fossin  d'ànima  covarda, 
incapaça  de  mirar  amb  els  ulls  oberts  la  llum  de  la 
veritat  i  donen  la  forma  d'una  falsa  moral  a  la  mentida; 
n'hi  ha  que  tenen  per  immorals  les  relacions  veritables 
de  les  coses  i  aparten  al  seu  fill  del  recte  coneixement 
del  món  per  mantenirlo  en  la  vana  ficció  de  l'hipòcrita 
virtut.  I.  en  contra  d'aquets  filisteus,  el  nostre  clam 
d'irada  protesta  ha  de  fer  vibrar  tots  els  ecos  de  la  terra. 

Lo  que  tu  no  li  ensenyis,  com  es  el  teu  dever,  ho 
apendrà  del  amic  que  en  el  cor  del  adolescent  et  des- 
bancarà del  teu  sitial  de  pare.     Lo  que  tu  no  li  donaràs 


LES  ALBES  DE  LA    VIDA  87 

a  conèixer  amorosament,  li  ensenyaran  els  criats  i 
les  criades  o  ho  sentirà  del  extrany  com  una  dolça 
blasfèmia  o  li  contarà  entre  horribles  petons  la  primera 
bandarra  que'l  rebrà  furtivament  en  el  seu  llit. 

La  veritat  oïda  dels  llavis  del  nostre  pare  i  de  la 
nostra  mare  'ns  guiarà  pels  fortissims  anys  de  l'ado- 
lescencia  en  el  coneixement  sense  malicia  del  món 
real,  perquè  la  malicia  es  filla  de  l'ocultació,  i  en  l'à- 
nima ignoranta  pot  haverhi  ausencia  de  pecat,  però 
no  hi  entra  l'austera  virtut.  Penseu  en  el  pare  que 
conversa  amb  el  fill  adolescent  i  amb  nobles  paraules 
li  explica  lo  que  es  el  goig  sexual,  i  li  ensenya  l'amor 
de  les  dones  i  l'alegria  de  la  paternitat  i  els  saborosos 
fruits  del  treball  i  la  pròpia  conquista  de  les  deliciós 
de  la  terra.  Les  imatges  s'exhalen  fresques  de  la  seva 
boca  com  el  sol  naixent  entre  les  aigües  del  mar,  i  l'à- 
nima del  fill  es  fortifica  al  rebre  l'alè  august  d'aquella 
paternitat  sacerdotal.  L'amic,  el  gran  i  dolç  amic,  no 
amenaça,  ni  renya,  ni  castiga  :  olvidant  tota  idea  de 
remuneració,  exposa  la  veritat  sossegadament.  I  el 
recte  sentit  d'aquella  voluntat  adolescenta  s'arma 
contra  la  temptació  de  lo  inconegut  i  aprèn  a  fer  el 
cor  fort  a  davant  de  les  vanes  delícies  fugitives  i  avança 
victoriosament  cap  a  l'austera  i  durable  delectació 
d'aquesta  vida. 

Entre  les  persones  que  respecten  la  dignitat  de  la 
pròpia  existència  es  molt  comú  doldres  de  no  poder 
tornar  a  començar  la  vida  per  viurela  d'una  altra 
manera,  i  si  pensen  aixís  en  la  possibilitat  d'una  mi- 


33  LA   VIDA  AUSTERA 

llor  conducta  no  es  perquè  se  sentin  més  forts  en  la 
virtut,  sinó  per  la  superioritat  del  coneixement. — Si 
quan  tenia  dotze  anys  hagués  tingut  el  coneixement 
d'ara;  si  al  trobarme  a  davant  de  la  primera  temptació 
m'haguessin  fortificat  amb  l'experiència  dels  meus  pares, 
no  hauria  caigut  en  la  vergonya  del  vici  solitari,  ni 
hauria  perdut  la  flor  de  la  virginitat  en  el  llit  viciós 
i  fret  de  la  prostituta  —  Aquest  es  el  crudel  sentit 
d'aquella  exclamació  del  home  que's  dol  de  no  poder 
recomençar  la  vida  per  viurela    d'una  altra  manera. 

Fins  l'home  aviciat  i  corromput,  el  pobre  escèptic 
semblant  a  les  plantes  que  no  creguessin  en  les  flors 
després  d'haverles  perdudes,  voldria  estalviar  al  seu 
fill  aquesta  mena  de  vergonyes  que  afecta  trobar  tant 
naturals  i  delicioses.  Un  home  que's  creu  ser  més 
despert  queis  altres  perquè  ha  perdut  la  fe  en  la  sante- 
dat de  les  relacions  amoroses,  parlava  sincerament  de 
la  seva  pertorbació  per  l'adolescència  del  seu  fill. 
El  vigila  de  nit  i  li  aparta  'Is  llençols  com  aquell  que 
juga,  i  li  aconsella  que  dormi  de  costat.  jOh  quina 
pena!  jCom  en  són  d'amargues  aquestes  planea  i  quin 
neguit  em  deixen  d'haverles  escrites!  A  tu,  que  t'he  ferit 
quan  les  ha3  llegides,  ànima  generosa,  t'aconsello  *1 
consol  d'enrecordarte  aitra  vegada  del  pare  que  parla 
amb  nobles  paraules  al  seu  fill  i  exhala  imatges  íres- 
quea  com  ei  sol  naixent  entre  les  aigües  del  mai. 

Com  que  no  parlem  de  l'educació  dels  fills,  sinó 
de  la  conducta  dels  pares  quan  vénen  els  anys  de  l'a- 
doleicencia  per  cncaminarlos  al  recte  coneixement  del 


LES  Al  BBS  DB  LA    VIDA  89 

món,  acabarem  aquesta  demostració  de  les  paternes 
virtuts  considerant  la  trascendental  conveniència  d'en- 
comanar als  nois  i  a  les  noies  amb  les  nostres  paraules 
i  els  nostres  exemples  la  gravedat  de  la  vida  i  la  digni- 
tat de  la  pròpia  existència. 

En  el  recte  sentit  de  la  paraula  la  gravedat  de  la 
vida  no  implica  desolació,  ni  orgullós  despreci  de 
l'humana  ventura,  ni  encongiment  del  cor,  ni  la  pre- 
sencia en  una  vall  de  llàgrimes,  sinó  equació  no  inter- 
rompuda entre  l'enteniment  i  l'acció,  conciencia  de 
que  no  hi  han  actes  indiferents  al  nostre  destí,  fè 
inquebrantable  en  que  tots  els  homes  i  totes  les  coses 
es  mouen  sempre  segons  un  pregon  sentit  que  es  llei 
del  seu  obrar.  Això  fa  que  la  gravedat  ens  porti  unes 
vegades  alegria  i  altres  tristesa,  però  mai  desolació  ni 
desesperança,  que  són  corolaris  invariables  de  la  su- 
perficial frivontat. 

La  gravedat  de  la  vida  no  serà  un  obstacle  perquè 
l'adolescent  es  complagui  amb  la  companyia  de  les 
noies  i  desenrotlli  '1  seu  art  de  judicar  l'hermosura, 
ni  enfosquirà  la  trasbalsadora  alegria  del  seu  cor  vir- 
ginal, ni  reduirà  la  noble  bravura  de  la  seva  voluntat 
encara  ignocenta  de  fanfàrria,  ni  cobrirà  amb  la  ver- 
gonya d'un  sentimentalisme  misteriós  l'aspra  impietat 
del  seu  cor,  que  no's  recorda  ja  de  les  llàgrimes  plo- 
rades  quan  era  nen  i  encara  no  ha  après  a  plorar  amb 
les  llàgrimes  dels  homes.  No  voldria  que  una  errada 
interpretació  d'aquestes  paraules  contribuís  a  propagar 
un  concepte  depriment  de  la  vida.  L'imatge  de  la  vida 


90  LA   VIDA  AUSTERA 

la  trobo  més  aviat  en  la  representació  pagana  de  les 
nimfes  que's  miren  en  l'aigua  de  les  fonts  i  dels  sàtirs 
coronats  de  pàmpols  i  del  pròdig  déu  Pa  que'ns  guarda 
les  cabres  i  les  vinyes. 

El  bon  adolescent,  amb  la  gravedat  de  la  vida. 
apendrà  que'ls  homes  treballen  per  l'esperança  del 
fruit  i  que  la  recompensa  moral  dels  nostres  actes 
pot  durar  més  que  la  nostra  vida  en  el  cor  dels  homes 
futurs.  El  bon  adolescent  sentirà  i  respecte  que  me- 
reixen els  sers  vivents,  i  per  damunt  de  tots  els  altres 
homes.  El  bon  adolescent  deixarà  '1  goig  fugitiu  pel 
durable  platxeri  espiritual,  i  sabrà  que,  si  en  la  com- 
panyia dels  seus  veins  hi  sacrifica  part  dels  seus  anhels, 
es  per  la  conquista  d'una  llibertat  social  que  l'habilita 
per  les  satisfaccions  més  nobles.  El  bon  adolescent, 
amb  la  gravedat  de  la  vida  i  en  la  via  del  pregon  sen- 
tit de  les  accions  humanes,  sabrà  que'ls  homes  i  les 
dones  es  donen  al  amor  per  la  procreació  dels  fills. 

Amb  aquest  sentiment  de  la  gravedat  s'hi  lliga  '1 
de  la  dignitat  de  la  nostra  existència.  Les  relligions 
ens  presenten  al  home  fet  segons  l'imatge  divina,  les 
ciències  naturals  l'anomenen  rei  de  la  creació.  Als 
adolescents  sels  ha  de  fer  néixer  el  sentiment  que 
respon  a  la  significació  d'aquestes  paraules. 

El  coneixement  de  les  seves  excelencies  íisiques  i 
de  les  seves  facultats  intelectuals  li  farà  néixer  per  si 
sol  el  concepte  de  la  superioritat  sobre  "Is  altres  sers 
vivents.  Pro  res  li  despertarà  *!  sentiment  de  la  dig- 
nitat de  l'existència  com  el  relleu  de  la  seva  condició 


LES  AL  BBS  DE  LA    VIDA  91 

de  ser  moral,  el  suprem  títol  de  la  noblesa  humana. 
Això  'ns  porta  un  ordre  gerarquic  en  la  teoria  dels 
nostres  instints,  una  subordinació  dels  més  propis  de 
la  vida  animal  als  de  la  vida  del  esperit,  i  una  eleva- 
ció dels  instints  més  baixos  a  cada  nova  i  més  alta 
expressió  de  l'existència  moral.  Les  bèsties  tenen 
l'instint  de  conservació  com  els  homes,  però  '1  nostre 
no  es  igual  que'l  de  les  bèsties,  perquè  ha  sigut  enno- 
blit a  causa  de  la  seva  coexistència  amb  els  instints 
més  generosos  de  la  naturalesa  humana. 

L'home  que  perd  la  dignitat  de  la  seva  existència 
no  compta  amb  els  anys  que  li  resten  de  vida,  es  un 
mal  negociant  que  tira  en  orris  el  tresor  inagotable 
que  havia  sigut  creat  per  ell  estant  al  ventre  de  sa 
mare.  ,jAont  trobarà  d'allí  endavant  la  satisfacció  de 
sí  mateix?  Podia  aspirar  a  les  més  nobles  emocions, 
a  la  dolça  pau  de  la  seva  conciencia,  a  la  perfecta  co- 
munió amb  els  seus  en  el  camí  agradable  i  prodigiós 
de  la  bondat.  Més  ara,  aquí  "1  teniu,  que's  troba  les 
mans  brutes,  amb  les  seves  blanques  ales  d'angel 
arrocegades  pel  fanc.  Fuig  de  la  soledat  per  no  topar 
amb  la  seva  ombra,  i  sent  enve)a  dels  que  han  con- 
servat la  dignitat  espiritual  de  la  seva  vida.  jAi,  tu 
que  pujes  cap  amunt,  per  l'ampla  escala  de  l'existen- 
cia,  inexpert  adolescent!  Desperta  en  les  més  prego- 
nes valls  del  teu  cor  aquet  sentiment  de  dignitat  i 
arribaràs   triomfador    al    compliment    del    teu   destí. 

Jo  he  sentit  a  dir  queis  homes  de  geni  ho  són 
en  quant  aixequen  la  dignitat  de  la  nostra  existència. 


92  LA   VIDA  AUSTERA 

D'ençà  que  Plató  i  Sant  Agustí  van  passar  pel  món 
que  l'existència  humana  ha  quedat  dignificada  amb 
més  relleu  que  abans  per  l'acció  de  la  seva  superiori- 
tat individual-  El  cristianisme,  amb  el  seu  principi  del 
Déu-Pare,  ha  dignificat  l'existència  del  home  aixecant- 
lo  a  la  categoria  de  Fill  de  Déu.  I  els  pobles,  així 
com  els  individus,  compleixen  en  una  proporció  més 
alta  i  seu  destí  com  més  realisen  una  civilisació  dig- 
nificadora  del  esperit  humà.  Heus  aquí  una  llei  de 
progrés  per  la  dignificació  del  nostre  llinatge  que 
s'ha  de  tenir  sempre  present  en  el  cultiu  de  l'adoles- 
cència. 


VII 


I  ara  entrem,  amics  meus,  amb  el  cor  arrosat  d'e- 
nergica  alegria,  a  raonar  calmosament  sobre  les 
condicions  reals  de  Tausteritat  en  aquesta  edat  de  la 
vida  que  va  desde  l'infancia  a  la  joventut.  Fins  ara 
hem  parlat  de  la  formació  de  la  conducta  dels  pares  i 
dels  fills,  dels  sentiments  que  s'han  de  conreuar,  i  ara 
hem  de  veure  is  resultats  positius  de  la  conducta 
aconsellada. 

L'adolescent  tindrà  un  cos  àgil  i  gentil,  capaç  de 
moures  amb  lleugeresa  i  gràcia,  de  linies  indecises 
i  armoniques,  sense  la  desproporció  del  ventre  i  de 
la  testa  que's  troba  en  els  infants,  ni  la  musculosa 
carnadura  que's  marca  i  s'apilota  cap  als  darrers  anys 
de  la  joventut.  Els  grecs,  que  portaren  fins  a  una  vo- 
luptuositat impúdica  la  seva  adoració  de  l'adolescen- 
cia,  van  deixar  tallat  en  figures  inolvidables,  com  la 
del  Eros  de  Tespies,  l'arquetipus  d'aqueixa  transfor- 
mació de  l'imatge  humana.    Si  per  cas  parla,  distingí- 


94  LA   VIDA  AUSTERA 

rem  l'adolescent  per  una  veu  de  cordes  més  baixes 
que  les  del  infant  i  de  la  noia;  si  'Is  músculs  de  la 
cara  se  li  pleguen  en  dolç  somrís,  li  endevinareu  la 
futura  duresa  varonil,  ben  diferenta  de  la  gràcia  fresca 
de  la  donzellla.  Més  el  seu  cos  encara  no  s'ha  diferen- 
ciat en  els  dos  sexes,  i  en  els  pits  de  les  noies  les  ma- 
melles són  com  dos  llimones  a  flor  de  la  carn,  i  en  el 
cos  del  adolescent  hi  vaga  com  el  darrer  record  d'una 
gràcia  indecisa.  El  Renaixement  italià  va  deixarnos 
en  el  David  del  Donatello  una  imatge  performada 
de  l'adolescència,  promesa  austera  d'una  forma  mor- 
tal disposada  a  una  vida  de  tranquila  virtut. 

L'adolescent  sentirà  l'intrepid  desitg  de  posar  a 
prova  les  seves  forces  materials  i  espirituals.  En  els 
seus  jocs  amb  els  companys  hi  entrarà  sempre  "1  pre- 
mi al  més  atrevit  i  al  més  potent.  Perxò  trobo  que'ls 
esports  al  camp  ras  són  un  gran  aussiliar  de  l'educació 
perquè  posen  l'estudiant  en  camí  de  provar  la  seva 
força  muscular  i  l'agilitat  del  seu  cos.  Perxò  i  contacte 
amb  l'aire  sanitós  de  la  Natura  i  la  vista  de  grans 
espais  oberts  li  farà  sentir  com  no  ho  sentirà  mai  més 
de  la  vida  una  agradable  impressió  d'esvalotada  lliber- 
tat. Si  '1  porteu  al  prat  cobert  d'espessa  ferra  d'herba 
fresca,  li  vindrà  l'envit  d'atravessarlo  corrent  i  sal- 
tant; al  peu  del  arbre  carregat  de  fruita  li  entrarà  la 
pa."ssió  irresistible  d'eníilarshi  i  de  cullirla.  Si  pel  batre 
s'escau  a  l'era,  li  plaurà  seguir  a  les  eugaçades  brace- 
jant per  damunt  de  les  garbes  roentes  de  sol. 

Aqueixa  impetuositat  de  l'adolescent  es  sobreposa 


LES  AL  BBS  DB  LA    VIDA  95 

amb  naturalitat  a  tot  principi  de  reflexió.  Quan 
comença  a  pujar  per  una  montanya  no  modera  *!  seu 
pas  com  feria  l'home  amatent  a  la  bona  distribució  de 
les  seves  forces;  per  vèncer  al  enemic  es  refia  més 
de  l'ernergia  que  de  l'astucia.  I  no  hem  de  criticar 
amb  el  nostre  judici  d'ànimes  velles  la  sana  em.bran- 
zida  de  la  seva  acció,  perquè  no  hi  ha  temeritat  en  el 
seu  procedir,  sinó  alegra  confiança  en  la  pròpia  força. 
Entre  -1  motiu  del  seu  obrar  i  l'irrupció  de  la  seva 
energia  hi  ha  primordialment  un  noble  anhel  de 
comprovació.  Quan  haurà  medit  les  forces  corporals 
vindrà  la  reflexió  per   disposaries  sana  i  llogicament. 

Aquí  a  la  nostra  pobra  i  endarrerida  terra  s'ha 
falsejat  per  una  trista  educació  '1  natural  sentit  de  l'a- 
dolescencia.  Més  ara  no  parlo  del  funest  resultat 
d'aqueixa  contrafacció  de  la  Natura,  sinó  de  les  con- 
dicions en  que  's  produeix  l'adolescència  austera  allà 
ont  la  mala  traça  dels  homes  no  la  ha  torçada  i  envilida. 
Mai  com  en  aquesta  edat  de  la  vida  la  sanitat  disposa 
a  les  pràctiques  de  la  virtut,  ni  mai  la  desinvoltura 
de  l'acció  torna  com  aleshores  a  mantenir  l'ànima 
tant  fresca  i  pura. 

Hem  dit  que  l'adolescent  vol  posar  a  prova  les 
seves  forces  espirituals,  i  ara  acabarem  el  nostre  pen- 
sament presentantvos  com  un  signe  de  perversió 
moral  en  aquesta  edat  la  timidesa.  El  noi  sanament 
virtuós  entrarà  amb  naturalitat  a  la  conversa  dels 
homes,  si  no  per  judicar,  per  descobrir,  hi  tindrà  una 
íntima  satisfacció  de  que  li  admetin;  ocuparà  i  seu  lloc 


96  LA    VIDA  AUSTERA 

resoltament  quan  toqui  pendre  tanda  per  la  distribu- 
ció de  distincions  entre  "Is  companys;  a  la  taula  para- 
da de  la  vida  hi  pendrà  la  seva  part  de  goig  alegra- 
ment; mai  s'avergonyirà  de  presentarse  a  la  consi- 
deració agena,  ni  de  fer  valer  les  pròpies  habilitats, 
ni  mai  recullirà  endintre  del  cor  els  seus  anhels  com 
la  tortuga  replega  la  testa  estúpida  sota  la  conxa 
protectora. 

El  noi  timid  es  una  contradicció  de  la  Natura.  El 
seu  cos  es  malalt,  les  conques  dels  seus  ulls  són  fon- 
des, la  seva  mirada  es  innoble,  el  seu  posat  es  recullit 
turpidament  i  les  seves  galtes  són  flaques  i  esgrogueï- 
des. Quan  us  parla  no  us  mira'ls  ulls,  i  els  seus  anhels, 
sense  comprovació  real,  són  immoderats  i  viciosos.  No 
us  fieu  del  seu  aire  prudent,  no  us  tranquiliseu 
per  la  seva  moderació,  perquè  són  ocultes  les  seves 
accions  i  la  seva  ànima  està  podrida  de  soperbia.  La 
resolució  dels  seus  companys  li  grilla  '1  cor  d'enveja,  i 
perxò  plora  quan  riuen  els  demés  i  riu  quan  els  de- 
més ploren.  L'humiltat  i  la  pobresa  d'esperit,  que  són 
la  resplendor  moral  de  moltes  ànimes  ingènues,  no 
poden  coníondres  amb  la  vergonyosa  timidesa  de 
l'adolescent,  que  es  negació  de  l'austera  virtut. 

Jo  us  aconsello  que  quan  parleu  de  l'adolescència 
i  penseu  en  la  seva  formació  gireu  el  pensament  cap 
n  les  imatges  que  us  recordin  un  Jardi  ben  clafert  de 
flors.  Anàveu  per  un  carrer  de  cascs  solitàries  i  tot 
d'un  plegat  heu  vist  per  una  reixa  tota  una  banda  del 
Jardi  matisat  de  roses  i  clavells,  d'asaleies  exuberants 


LBS  AL  BBS  DÈ  LA    VIDA  97 

i  de  llessamins.  I  el  cos  se  us  ha  exaltat  d'energica 
poesia,  i  aquella  imatge  us  segueix  fins  a  casa  vostra 
i  alegra  la  taula  del  menjador  i  el  breçol  ont  dorm 
el  vostre  fill.  Doncs  aquesta  potestat  sentimental  que 
tenen  els  jardins  de  flors  la  trobareu  millorada  i  espi- 
ritualisada  en  el  franc  voler  dels  nois  i  de  les  noies 
de  tretze  anys. 

Mai  en  parlarem  prou  de  la  tendra  simpatia  que 
senten  les  unes  per  les  altres  aquestes  ànimes  ponce- 
lles.  El  noi  busca  a  les  noies  aparentment  per  jugar  o 
per  riure,  més  en  realitat  per  complaures  en  la  seva 
dolça  i  ignoscenta  companyia.  No  conec  satisfacció 
més  suau  i  més  pura  que  aquesta  de  les  noies  maques 
amb  els  esplèndids  cavallers  de  veu  cambiada  i  pèl 
moixí.  No  senten  cap  anhel  d'abraçarse  i  de  ferse 
petons,  i  tot  lo  més  les  seves  ànimes  es  complauen 
en  franca  companyia,  i  les  paraules  flueixen  dolça- 
ment en  el  divinal  deliqui  de  l'ingenua  conversa.  Pot- 
ser voldran  estergir  el  món,  però  no  l'entendran,  i  es 
besaran  sense  saber  lo  que  són  els  petons  i  s'abraçaran 
sense  entendre  lo  que  es  una  abraçada.  El  seu  anhel 
es  purament  espiritual,  la  seva  delicia  es  íntima  i 
ubriagadora,  més  en  el  seu  anhel  i  en  la  seva  delicia 
s'hi  contenen  els  germes  dels  feconds  i  furiosos  anhels 
i  de  les  delícies  futures. 

Doncs  ara  us  diré  a  vosaltres,  ànimes  tristes  de 
mala  conformació  moral,  que  en  aquesta  franca  vo- 
luntat per  la  simpatia  dels  altres  nois  i  de  les  altres 
noies  resideix  la  més  pura  manifestació  de  l'austeri- 

7 


98  LA   VIDA  AUSTERA 

tat  cap  als  anys  de  l'adolescència.  La  moral  fortifica- 
dora  que  voldria  exposar  en  les  planes  del  meu  llibre 
seria  aixís  un  fruit  ingenu  de  la  Natura,  una  confor- 
mitat armonica  entre  la  sanitat  de  la  vida  corporal  i 
el  destí  espiritual  del  home.  I  les  pràctiques  de  l'aus- 
tera virtut  conduiran  l'adolescent  a  disposar  les  seves 
facultats  materials  i  morals  per  la  noble  conducta  que 
temps  a  venir  hauria  de  portarlo  a  una  més  alta  dig- 
nificació de  la  vida  humana. 

La  perfecta  equació  entre  les  facultats  morals  i 
l'exercici  d'elles  deixarà  l'adolescent  en  disposició  de 
moure  la  seva  ànima  amb  el  més  franc  voler,  lliure 
de  tota  pertorbació  produïda  per  la  violència  de  la 
matèria.  Perquè  aquesta  limita  la  llibertat  del  seu 
esperit  quan  es  tempestejada  per  un  substancial  des- 
equilibri, més  si'S  realisa  la  perfecta  equació  de  que  a 
suara  parlàvem  la  matèria  devé  tant  quieta  i  trans- 
parent que  sotilisa  i  es  torna  com  pròpiament  im- 
material, d'ont  ve  per  l'ànima  la  més  nobla  i  digna 
desinvoltura.  Aixís  las  aigües  vives  ens  mostren  cla- 
rament el  sol  de  la  rega  ont  passen,  contràriament 
a  les  aigües  estancades  o  tumultuoses,  que  envolquen 
amb  tèrbola  capa  de  solatge  revolt  o  de  substàncies 
corruptes  el  seu  fons  impenetrable  a  la  vista  humana. 

L'home  no  es  producte  aislat  d'una  força  creadora, 
sinó  que  viu  en  companyia  d'altres  sers  humans  en 
comunió  tant  directa  que  la  seva  activitat  pròpia 
es  teixeix  amb  l'activitat  dels  altres  i  que  la  separació 
dels  demés  ciutadans  li  produiria  un  dolor  tant  viu, 


LES  ALBES  DE  LA    VIDA  99 

fisica  i  moralment,  com  si  li  arranquessin  una  cama 
o  un  braç.  Tant  si  està  despert  com  si  dorm,  la  seva 
ànima  està  en  contacte  íntim  amb  les  ànimes  d'una 
comunitat  humana  unida  per  més  dèbil  soldadura  amb 
altres  comunitats  diverses.  Ell  no  pot  ser  bo,  dolent, 
savi,  taul,  ignorant,  viciós,  ni  res,  sense  que  la  seva 
bondat  o  dolenteria,  la  seva  saviesa  o  ignorància,  la 
seva  ganduleria  o  els  seus  vicis,  s'encomanin  a  la 
comunitat  per  fortificaria,   dignificaria  o  repodrirla. 

Perxò  té  un  gran  interès  per  la  pràctica  de  la  vir- 
tut tal  com  s'ensenya  en  aquest  llibre  la  raó  de  que 
en  les  més  perfectes  comunitats  humanes  no  hi  ha 
res  substancialment  contrari  a  les  regles  de  la  vida 
austera  tal  com  les  donem  per  l'adolescència.  Per  ser 
tals  com  diem  no  aniran  els  nois  ni  les  noies  en  con- 
tra de  cap  institució  fonamental  de  les  nostres  col•lec- 
tivitats d'homes  i  dones.  Mentres  els  pobles  saben 
mantenir  en  el  cor  de  la  seva  adolescència  aqueixa 
activitat  comprovadora  de  les  facultats  morals  i  ma- 
terials, aqueix  gust  impetuós  de  la  Natura,  aqueixa 
activa  i  franca  simpatia  entre  *ls  dos  sexes,  estan  en 
camí  de  pujar  per  damunt  de  les  antigues  fites  posa- 
des al  esperit  humà.  Els  grecs  i  els  romans  ens  dei- 
xaren del  temps  de  la  seva  grandesa  un  arquetipus 
del  adolescent  que  concorda  essencialment  amb  el 
que  posem  com  exemple  de  la  nostra  doctrina;  avui 
en  dia  els  anglesos  i  els  alemanys  treballen  al  camp 
ras  per  nodrir  l'energia  de  la  seva  raça  amb  aquest 
cultiu  de  l'adolescència  austera. 


100  LA   VIDA  AUSTERA 

No  sé  ont  he  llegit  que  a  Sparta  feien  patir  gana 
als  adolescents  per  incitarlos  a  robar.  Espuatats  pel 
dolor  de  la  fam,  diu  que's  llençaven  com  a  llops  a 
l'expoliació  violenta  del  pare  o  del  veí.  Si  i  lladre  no 
era  hagut  en  Tacte,  la  llei  no  castigava  '1  robo.  En 
això,  com  en  la  selecció  de  les  criatures  de  naixença. 
Sparta  hauria  projectat  amb  terrible  llogica  les  regles 
d'una  bona  conducta  fins  part  d'allà  de  la  sentimen- 
talitat humana.  Nosaltres,  posats  en  el  mateix  camí. 
volem  fer  compatible  la  nostra  llogica  amb  les  dolces 
exigències  del  nostre  cor. 

Pro  malaventurat  el  poble  ont  la  manyaga  d'un 
fals  sentimentalisme  arribi  a  glaçar  en  el  cor  de  l'a- 
dolescencia  aqueixa  impetuositat  ingenita.  Jo  tinc 
per  un  signe  del  nostre  rebaixament  moral  l'abun- 
dància en  la  nostra  comunitat  de  nois  i  noies  tristos 
i  encongits,  amb  la  caixa  ensorrada  per  una  actitut 
d'hipòcrita  devoció.  Espieu  les  seves  furientes  mira- 
des i  seguiules  en  la  seva  impura  adoració  de  la  carn. 
Escolteulos  en  la  seva  tenebrosa  conversa  i  els  hi  desco- 
brireu l'ànima  podrida  de  covards  anhels.  Ira  de  Déu! 
iCom  nois  feu  redreçar  el  tors  encorbat  i  alçar  la  testa 
indòmita  per  córrer  pit  enfora  camps  a  través,  fins 
que  Ics  galtes  es  tornin  rojes  de  foc  i  el  cor  s'inflami 
d'atreviment? 

En  la  nostra  educació  nacional  hi  ha  aquesta  tara 
del  vergonyós  cultiu  de  la  mansuetut,  de  l'humiltat 
í  de  la  prudent  reserva  que  disposen  a  les  noves  gene- 
racions per  seguir  la  fosca  tradició  que  fuig  de  la  vlr- 


LES  ALBES  DE  LA    VIDA  101 

tut  com  objecte  d'escandol  públic.  No  hi  ha  cap  raó, 
per  espiritual  que  sigui,  ni  l'exigència  del  sentiment 
relligiós,  que  pugui  afavorir  el  cultiu  del  bledisme 
en  les  ànimes  adolescentes.  Aquestes  noies  palides 
que  marxen  amb  la  vista  baixa,  totes  cobertes  dels 
alegres  trofeus  d'una  virginitat  trista,  amb  l'imagi- 
nació pertorbada  de  visions  infernals;  aquests  nois 
d'ànima  recullida  i  galtes  ensorrades  que  no  gosen  a 
mirarse  les  donzelles  perquè  'Is  han  podrit  l'intenció 
amb  l'amenaça  paroxista  de  caure  en  pecat,  podran 
ser  humils  a  davant  dels  seus  pares  i  comportarse 
amb  prudència  quan  la  gent  els  mira.  Més  tot  aquell 
Ímpetu  is  treballa  per  dins,  la  més  natural  espurna  de 
passió  is  abranla  i  cor  en  furiós  incendi,  la  més  pe- 
tita llaga  moral  s'extén  per  tota  la  seva  ànima.  El 
seu  fruit  es  neulirà  com  el  del  arbre  corgelat  en  el 
seu  creixent,  i  sota  la  crosta  piadosa  del  geste  i  de  la 
cara  is  cucs  s'hi  capdellaran  Ilefiscosos. 

(íNo  haurieu  vist  per  ventura  un  quadro  atribuit 
an  el  Lleonart  de  Vinci  que  guarden  en  una  galeria 
de  Florència,  ont  s'hi  desplega  l'idili  de  l'Anuncia- 
ció? Maria  estava  asseguda  al  peu  de  la  porta  que 
dóna  a  la  terraça  coberta  d'herbes  i  de  floretes  de  prat; 
per  damunt  de  la  barana  de  pedra  un  horitzó  fondis- 
sim  s'extén  fins  al  cap  d'avall  de  la  plana  tranquila, 
ont  s'aixeca  una  montanya  humil  i  hi  creixen  els 
xifrers  i  altres  arbres  en  dolça  pau.  Tot  el  seu  cor 
beneit  s'omplia  de  divines  esperances  mentres  teixia 
en  el  seu  teler,  quan  va  adonarse  que  a  l'herba  florida 


102  LA  VIDA  AUSTERA 

de  la  terraça  s'hi  havia  agenollat  un  angel  de  riçada 
cabellera  amb  les  gracioses  ales  a  punt  de  volar.  Mi- 
reu la  dolça  cara  de  Maria,  mireu  el  posat  grave  del 
angel,  atent  a  la  trascendental  missió  que  té  enco- 
manada. La  candida  mare  de  Jesús  ha  aixecat  una 
mà  del  teler  en  senyal  d'admirada  sorpresa,  més  guarda 
l'a  .ra  sobre  'Is  fils,  perquè  ella  no  deixarà  la  feina 
que  la  manté  en  la  realitat.  L'esguard  de  les  dos 
adolescentes  es  franc,  sobre  tot  el  de  Maria,  que  es- 
colta l'angel  mirantsel  en  els  ulls.  Els  dos  cossc: 
guarden  les  belles  proporcions  de  les  grans  armonies 
de  la  terra.  I  en  tot  aquell  mistic  idili  que*l  gran 
pintor  representava  no  li  va  caldre  posar  res  contrari 
a  la  Natura,  limitantse  a  presentar  la  terra  com  en- 
cantada del  gran  misteri  i  a  Maria  revestida  d'una 
dolça  dignitat  espiritual  que  li  manté  '1  cos  en  noble 
postura. 

La  nostra  concepció  de  l'adolescència  es,  com  es 
veu,  molt  pareguda  a  la  del  gran  realista  florentí, 
que  no  ha  temut  portaria  a  la  representació  de  l'eglo- 
ga  divina.  I  en  comptes  de  buscar  en  les  senyals  exter- 
nes l'expressió  de  lo  sobrenatural,  no  més  ha  posat 
ales  a  la  donzella  anunciadora  i  un  nimbus  casi  im- 
perceptible sobre  la  testa  de  Ics  dos  adolescentes. 
Aixls  la  revelació  de  la  divinitat  es  troba  en  les  formes 
més  perfectes  de  la  Natura,  per  una  correspondèn- 
cia directa  entre  l'armonia  moral  i  les  formes  perfec- 
tes de  la  matèria. 

Acabem    d'exposar   els   nostres   pensaments  sobre 


LES  ALBES  DE  LA   VIDA  103 

l'adolescència  austera.  Hem  començat  parlant  del 
realisme  que's  desperta  en  l'ànima  dels  sers  humans 
quan  surten  de  les  fantàstiques  concepcions  de  l'in- 
fancia,  hem  aconsellat  als  pares  que  prenguin  per 
norma  la  veritat  en  la  presentació  als  seus  fills  de  les 
coses  i  dels  homes  del  món,  hem  ponderat  els  bene- 
ficis morals  de  la  gravedat  i  de  la  dignitat  de  l'existen- 
cia  en  la  formació  del  ser  moral,  hem  analisat  les  con- 
dicions materials  i  espirituals  del  adolescent,  i  ens 
hem  dolgut  de  la  funesta  educació  que  fa  timids  i 
tristos  els  nois  i  les  noies  de  la  nostra  terra.  Amb 
això  no'ns  vanagloriem  d'haver  escrit  ni  un  breu  com- 
pendi de  les  virtuts  austeres  en  aquesta  primavera 
de  la  vida,  perquè  *!  nostre  propòsit  ha  sigut  senzilla- 
ment acompanyar  amb  les  nostres  divagacions  a  l'à- 
nima que  cerca  '1  veritable  sentit  de  l'adolescència 
austera. 

Els  llibres  de  ciència  tenen  per  objecte  donar  llum 
a  la  raó,  mentres  que'l  nostre  llibre  busca  en  l'emoció 
del  sentiment  la  força  motriu  de  la  voluntat.  Tu  que 
has  vingut  amb  mi  camps  a  través  d'aquesta  plana 
nimbada  de  llum  i  d'alegria,  si  t'has  fortificat  en  la 
virtut,  si  t'has  enamorat  d'aqueixa  concepció  de  l'a- 
dolescencia  que  la  vol  sana  del  cos,  noblement  activa 
en  l'obrar  i  resolta  en  la  comprovació  de  les  facultats 
materials  i  espirituals,  si  has  penetrat  en  la  dolça  i 
purissima  poesia  que  hi  ha  en  el  franc  festeig  dels 
nois  i  de  les  noies,  ja  te  n'emportes  la  fruita  més  per- 
fumada del  meu  hort. 


104  LA   VIDA  AUSTERA 

Asseguts  a  la  taula  del  menjador  amb  la  teva 
esposa  i  els  teus  fills,  menjeu  tots  plegats  d'aquesta 
fruita  que  us  deixarà  la  boca  fresca  i  l'ànima  en  dolça 
pau.  Una  felicitat  tranquila  davallarà  sobre  "Is  vostres 
cors  i  en  la  calma  severa  de  la  vostra  companyia  us 
trobareu  ciutadans  d'un  altre  regne  espiritual  ont 
s'hi  disfruten  sense  la  temença  del  pecat  totes  les 
dçlicies  de  la  terra. 


LLIBRE  SEGON 


ELS  DIES  VENTUROSOS  DE  LA  JOVENTUT 


EL  bigoti  i  la  barba  donen  un  aire  viril  a  la  fesomia 
del  adolescent,  i  el  cos  virginal  de  la  donzella, 
acabada  la  seva  creixença,  manifesta  en  els  flancs  i  en 
la  fortalesa  dels  pits  que  la  dóna  està  disposada  a  la 
maternitat.  La  veu  devé  segura  i  sòlidament  timbra- 
da,  una  sana  energia  vigorisa  'Is  músculs  i  colora  la 
pell  fresca  i  llisa,  i,  per  dirho  aixís,  les  formes  s'acosten 
a  la  plenitut  de  l'hermosura,  talment  que  tota  l'apa- 
riencia  fisica  pren  aquest  aire  de  noble  dignitat  que 
es  patrimoni  de  la  figura  humana  en  la  flor  de  la  jo- 
venesa. 

Per  una  rònega  i  vergonyosa  covardia  moral  les 
societats  modernes  es  priven  de  contemplar  les  for- 
mes esplèndides  i  exquisides  de  la  naturalesa  humana. 
Penseu  en  l'alegria  que  dóna  al  passeig  la  presencia 
d'una  cara  jova  animada  d'hermosos  ulls,  tallada  en 
linies  regulars  desde  la  majestuosa  amplada  del  front 
a  la  punta  arrodonida  de  la  barba.  <iQuè  dirieu  d'una 
seca  moral  que'ns  obligués   a   taparnos   la   cara   amb 


108  LA  VIDA  AUSTERA 

robes,  per  precioses  que  fossin?  L'ocultació  del  cos 
no  té  més  justificació  real  que  la  de  la  cara,  i  fa  per- 
dre '1  natural  encant  que  la  contemplació  de  les  for- 
mes perfectes  afegiria  a  les  relacions  humanes. 

La  nostra  imaginació  es  incomparablement  pobre 
i  plena  de  malicia  en  vista  l'ingenua  realitat.  Les 
més  portentoses  vestidures  no  valen  el  ventre  gràcil 
d'una  verge,  ni  'Is  plecs  de  les  robes  ens  faran  olvidar 
mai  amb  el  llur  artifici  '1  jòc  enèrgic  dels  músculs  en 
el  jove  atleta  deambulant.  Si  estessim  avesats  a  la 
natural  contemplació  de  les  formes  humanes,  ens  for- 
m.ariem  una  idea  més  noble  i  més  pura  del  cos,  llim- 
piariem  l'ànima  de  fosca  luxúria  i  tota  la  nostra  con- 
cepció de  la  bellesa  devindria  més  armonica  i  ingènua. 

La  nostra  moral  no  imposa  la  podibondesa  que 
aparta  vergonyosament  l'esguard  de  les  formes  hu- 
manes nues  i  al  contrari  mira  com  estèticament  benè- 
fica la  seva  natural  i  acostumada  contemplació.  Els 
més  luxuriosos  cossos  nubils  són  per  ella  com  àmfores 
de  vins  olorosos. 

Aquell  realisme  que  despuntava  en  l'ànima  del 
adolescent  ha  romput  les  ombres  i  misteris  dels  pri- 
mers dies,  i  tots  els  sers  animats  i  inanimats  de  la 
Natura  se  li  presenten  al  jove  plens  de  sentit,  sentit 
vari  i  propi  de  cada  ser,  desprès  sensiblement  del  món 
espiritual  del  espectador.  L'home  sofreix  aleshores  un 
desengany  semblant  al  de  la  ciència  al  comprovarse 
les  doctrines  de  Koppernigk  perquè  la  terra  deixava 
de  ser  el  centre  del  univers. 


BIS  DIES  VBNTUROSOS  DB  LA  JOVENTUT        109 

Fins  aleshores  la  defensa  substancial  del  ser  humà 
està  en  aquella  vaga  concepció  del  món  presidida  per 
una  sola  i  clara  conciencia  del  propi  destí,  a  quin  servei 
semblen  disposades  totes  les  persones  i  les  coses.  L'in- 
fant i  el  novell  adolescent  no  tenen  la  percepció  dels 
sers  en  tota  la  complexitat  de  relacions  que  descobreix 
el  jove,  sinó  en  aquella  part  que  gira  entorn  del  propi 
anhel,  per  ont  se  li  fa  una  amable  i  mondial  companyia. 
Perxò  *!  tràgic  realisme  de  la  joventut  porta  als  dèbils 
una  desconsoladora  impressió  de  soledat,  com  si  'Is 
sers  abans  amics  els  abandonessin  i  els  traissin,  tirant 
cadascú  per  una  ruta  diversa,  freda  i  implacablement. 

Al  mateix  temps  aquelles  forces  soterranies  que 
a  les  primeries  de  l'adolescència  pugnaven  sordament 
per  sortir  a  llum  de  dia,  s'han  canalisat  i  adaptat  amb 
una  llei  de  senyoriu  que  governa  al  home  i  a  la  dóna 
joves.  Acabats  el  trasbals  i  la  pertorbació  de  l'adoles- 
cència, les  noves  forces  del  realisme  i  de  la  generació 
irradien  en  el  ser  jove  ingènua  esplendidesa.  Jo  no 
sé  si  's  presenta  en  el  món  altre  espectacle  talment 
admirable  com  el  de  la  joventut  sana  en  la  primera 
experimentació  de  la  plenitut  de  la  força.  No  es  prò- 
piament alegria,  sinó  magnificència  del  ser,  desco- 
brintse  en  aquella  soledat  del  seu  realisme,  revestit  de 
noble  coraça  i  animat  de    confiada  bravura. 

Sembla  que  la  nostra  claredat  mediterrània  i  que 
les  tradicions  grega  i  llatina,  tant  pròdigues  de  mag- 
nifica joventut,  haurien  d'ajudarnos  a  entrar  més 
aviat  i  a  demorar  més  temps  en  aqueixa  edat  de  noble 


110  LA   VIDA  AUSTERA 

ventura.  El  nostre  poeta  nacional  ha  cantat  les  proeses 
d'Alcides  en  la  seva  epopeia  de  l'Atlantida,  les  eglogues 
i  les  elegies  d'enamorats  centaures  prenen  suau  dolcesa 
en  les  darreres  manifestacions  del  nostre  Parnas.  Pro 
jo  no  trobo  prou  en  el  nostre  jovent  l'antiga  serenitat 
mediterrània,  la  joia  tumultuosa  de  les  Olimpiades,  en 
aquella  amable  humanisació  de  la  Natura  que  diu  tant 
bé  amb  la  refiada  energia  de  l'edat  venturosa. 

Tots  nosaltres  hem  conegut  una  mena  de  joves 
que  semblen  passar  de  l'adolescència  a  l'edat  madura 
sense  la  valenta  manifestació  dels  anhels  i  de  les  pas- 
sions generoses  que  solen  ser  patrimoni  de  la  joventut. 
Jo  estic  en  que  l'espiritualitat  cavalleresca  i  atrevida 
dels  nous  adalits  no  es  sols  el  perfum  sinó  '1  més  na- 
tural esforç  per  la  millora  ideal  de  la  familia  huma- 
na. Els  sentiments  de  glòria  i  de  fraternitat,  l'amor  a 
la  pàtria  i  la  revolta  contra  la  tirania,  el  generós  sa- 
crifici per  la  redempció  dels  oprimits,  l'imperi  del 
ideal  sobre  totes  les  formes  de  la  baixa  cobdicia,  flo- 
reixen naturalment  en  l'ànima  jove.  Pro  una  salut 
migrada  que  porta  la  descompassada  integració  de 
les  forces  físiques,  la  protecció  paternal  que  arriba  a 
ferse  humiliant  i  corrupta,  la  prudència  dels  velis  que, 
encomanada  als  joves,  devé  xorca  covardia,  la  pri- 
vació de  les  relacions  amatories  amb  les  donzelles  o  'Is 
galania  en  cl  gentil  bornar  de  les  converses  fugitives, 
la  vida  reclosa  i  artificiosa  de  les  ciutats,  allarguen 
dcvcgades  l'adolescència  en  estat  d'indecisa  ficció. 
I  al  arribar  als  trenta  anys  heus  aquí  al  home  i  a  la 


ELS  DIES  VENTUROSOS  DE  LA  JOVENTUT        lli 

dóna  foragitats  del  Paradís,  plorant  la  joventut  per- 
duda. Per  ells  i  pels  altres  s'ha  perdut  una  poten- 
cia ideal  que  feia  falta  a  l'humanitat  en  la  seva  marxa 
cap  a  la  vida  austera. 

No  olvidem  que  la  familia  humana  es  com  ara 
un  ser  que  reunís  en  una  sola  substància  les  barbres 
metamorfosis  de  l'infancia,  les  forces  misterioses  de 
l'adolescència,  el  potent  realisme  de  la  joventut,  l'ac- 
ció feconda  de  l'edat  madura  i  la  prudència  anyo- 
radiça  i  malinconica  del  home  vell.  Aquest  ser  com- 
plexe  sent,  pensa  i  obra  segons  la  resultant  de  les 
virtuts  diverses  que  entren  en  totes  les  edats  de  la 
.nostra  vida,  d'ont  li  ve  una  força  real  i  renovadora 
d'eterna  primavera.  Heus  aquí  una  funció  humana 
de  la  joventut  per  quin  misteri  's  manté  viu  el  foc  de 
les  ideals  quimeres  sense  apartarse  d'aquesta  realitat 
del  nostre  món.  Cada  ser  es  considerat  en  el  seu  es- 
perit, en  la  seva  forma,  regintse  per  la  llei  de  la  pròpia 
vida  i  encaminantse  al  compliment  del  propi  destí. 
Més  a  l'hora  l'impetuosa  pujada  de  la  sava  omple  '1 
ser  d'una  seguritat  magnifica  i  sembla  que  l'impulsi 
a  trascendir  cap  a  una  realitat  més  alta  i  més  pura. 

Perxò  devem  a  l'humanitat  la  nostra  jovenesa  i 
faltem  als  nostres  devers  fraternals  quan  passem  de 
l'adolescència  a  l'edat  madura  sense  que  "1  cor  ens 
vessi  d'impetuosa  idealitat  ni  sens  trasbalsi  en  delícia  'I 
pensament  davant  de  la  clara  visió  de  les  coses  del  món, 
perquè  d'aquesta  idealitat  i  d'aquesta  delícia  sen 
nodreix  l'humanitat  entera. 


112  LA   VIDA  AUSTERA 

Tant  es  aixís  que  devegades  la  societat  decrèpita  's 
retorna  per  l'acció  immediata  de  la  joventut.  Sem- 
blava que  era  impossible  la  renovació,  el  govern  estava 
en  mans  dels  vells,  la  cobdícia  i  les  baixes  passions 
dominaven  en  el  cor  dels  homes,  la  xorca  rutina,  la  co- 
varda astúcia  i  la  sequedat  del  ànima  havien  ofegat  la 
tradició  viventa,  i  el  poble  ni  la  seguia  ni  la  conti- 
nuava, com  ara  en  la  mort,  que  no  segueix  la  creixença 
del  cos,  sinó  la  seva  corrupció  i  descomposició.  Més 
heus  aquí  que  una  nova  generació  impetuosa  i  forta 
en  el  seu  ideal  renova  lo  existent,  i  totes  les  funcions 
socials  vénen  a  mans  dels  joves.  Els  savis,  els  poetes, 
els  governants,  els  mestres,  els  plutocrates  del  comerç 
i  de  l'indústria  i  tota  mena  d'adalits  surten  aleshores 
de  la  flor  de  la  joventut,  i  els  homes  de  l'edat  madura, 
com  els  vells  són  desbancats  i  arreconats  i  sepultats 
en  vida.  El  que  hagi  caigut  aixís  no  s'aixecarà,  per- 
què en  la  seva  ànima  hi  ha  la  podridura  de  lo  rònec, 
inadaptable  al  entusiasme   i   al   ideal   triomfadors. 

El  ser  jove  que  arriba  al  ple  de  la  joventut  no  se 
n'adona  de  que  la  creixença  s'aturarà.  La  seva  ànima 
s'ha  fet  un  hàbit  d'ascendir,  i  a  dalt  de  tot,  quan  el 
cos  s'atura,  l'ànima  encara  va  pujant.  I  aquesta  ascen- 
sió part  d'amunt  de  les  potencies  humanes  es  la  vir- 
tut trascendental  de  la  jovenesa,  d'ont  vénen  l'auste- 
ritat més  pura,  l'ambició  de  glòria  i  el  noble  anhel 
d'una   més  alta  Justícia. 

Ncm  veig  amb  cor  de  seguir  l'excmplari  del  pri- 
mer llibre.     Quan  entro  a  l'esplanada  tota  plena  de 


ELS  DIES  VENTUROSOS  DE  LA  JOVENTUT        113 

noies  de  galtes  somrosades  i  de  galants  cavallers, 
em  sento  el  cor  robat  per  la  bellugadissa  dels  llurs 
moviments,  les  rialles  que  sonen  com  una  plata  i  l'alegre 
festeig  d' ingènues  i  picares  converses  amatories.  Segut 
a  la  taula  que  va  portar  al  casarnos  la  meva  esposa, 
a  davant  del  balcó  obert  de  bat  a  bat  en  aquesta  tarda 
de  primavera,  mentres  la  claror  del  crepuscol  va  es- 
mortuintse  sobre  la  verda  pompa  dels  plàtans  i  la  bla- 
vor palida  del  cel,  no  puc  enrecordarme  dels  exemples 
de  joves  que  donarien  un  aspecte  real  a  les  meves  inves- 
tigacions sobre  la  conducta.  Es  tota  la  meva  joventut 
tumultuosa  i  entusiasta  la  que  infla  '1  meu  cor  d'anyo- 
rivola  malinconia,  de  quan  encara  "Is  negres  cabells 
queien  en  desordre  a  damunt  del  front  i  en  la  romàntica 
vida  universitària  no  coneixia  '1  desengany  i  la  traï- 
ció dels  homes,  que  m'han  costat  després  tantes  llàgri- 
mes i  tantes  amargures. 

No  més  tu,  Barcelona  gentil,  triomfes  sola  entre  les 
ànimes  joves.  Jo  't  veig  assentada,  com  el  poeta,  a  la 
vora  del  mar  brodant  del  teu  mocador  la  flor  més  bella. 
^Encara  no  passa  "1  bergantí  que  porta  '1  teu  enamorat? 
Per  mi  ets  com  una  dóna  jove  amb  el  coll  d'alabastre  i 
em  sembla  veure  com  s'alcen  els  teus  pits.  Em  plau 
contemplarte  com  reposes  la  testa  sobre  i  coixí  de  tes 
verdes  montanyes.  iQm  es  que  no  sent  els  teus  sospirs? 
jAi,  Barcelona,  qui  fos  el  teu  galant!  jQui  't  pogués  pen- 
dre  en  els  seus  braços  com  una  noia!  El  teu  entusiasme 
es  un  perfum  delicadissim;  la  teva  fe  en  l'ideal  i  là  vo- 
luntat deferte  més  hermosa  escauen  a  la  teva  joventut. 


II 


LA  força  magnànima  i  *!  realisme  de  la  joventut 
porten  com  a  natural  complement  en  la  vida 
moral  del  home  un  noble  i  llegitim  anhel  de  llibertat. 
Com  en  el  claustre  matern  no  podria  demorarhi  més 
temps  la  criatura  disposta  a  respirar  l'aire  ambent,  en 
cl  claustre  familiar  la  joventut  sotmesa  a  la  potestat 
domestica  pendria  'Is  hàbits  de  la  més  humil  i  vergo- 
nyosa servilitut. 

L'infant,  al  sortir  al  aire.  plora,  i  el  seu  plorar  li 
es  útil  per  omplir  d'oxigen  els  pulmons.  En  poca 
estona  enseja  tot  lo  que  sab  fer  :  esternuda,  badalla, 
estira  Ms  membres,  obra  les  retines  al  portentós  misteri 
de  la  llum.  Aixís  mateix  el  jove.  al  despendres  del 
claustre  familiar,  enseja  la  voluntat  en  accions  vanes 
i  temeràries.  I  tant  com  al  infant  li  es  útil  el  plorar, 
al  jove  li  es  profitosa  la  temeritat. 

La  mare  i  el  fill  s'ajuden  en  la  prodigiosa  obra 
del  part,  com  els  pares  I  el  fill  s'ajudaran  en  cl  llença- 


BLS  DIBS  VENTUROSOS  DE  LA  JOVENTUT        115 

ment  i  emancipació  de  la  joventut.  Hem  arribat  a 
parlar  dels  últims  deures  naturals  devés  els  fills.  Ja 
són  tant  homes  com  vosaltres,  ja  disposen  de  la  pròpia 
riquesa;  la  societat  els  admet  a  la  direcció  politica,  i 
en  la  conciencia  humana  s'hi  fa  '1  respecte  a  la  seva 
personalitat.  ^Sabeu  com  definiria  les  relacions  futu- 
res entre  '1  pare  i  el  fill?  Una  amistat  dolcissima  sense 
altra  potestat  que  la  sostinguda  per  l'amor,  un  respec- 
te viril  per  posar  damunt  de  la  taula  del  pare  la  fruita 
novella. 

Els  mitus  egipcians  d'Ossirís  i  Horus  són  una  feliç 
representació  d'aquestes  relacions.  Ossiris,  rei  de 
l'eternitat,  es  el  Sol  mort  i  amortallat  que  entra  en 
l'Amenti.  Es  el  resident  de  l'Oest,  en  la  morada  de 
les  tenebres  absolutes;  es  l' Immòbil  de  cor,  qual  deve- 
nir  està  en  l'infantament  d'Horus.  El  senyor  de  la 
llum  que  ha  de  regnar  per  damunt  dels  déus  el  dia 
de  la  constitució  del  món,  amb  la  seva  cabellera  tre- 
nada, es  rimmobil  que  demana  sepultura  i  diu  al 
Sol :  —  jVine  a  nosaltres.  Sol!  —  I  Horus  es  el  Sol  lle- 
vant, el  fill  d'Ossiris,  venjador  del  seu  Pare,  la  subs- 
titució del  demà  al  ahir,  el  que  ab  el  seu  ull  illumina 
la  terra  i  triomfa  en  la  batalla  contra  Set,  que  repre- 
senta '1  no-esser.  En  Horus  hi  ha  l'eterna  victorià 
contra  is  enemics  d'Ossiris,  el  recomençament  d'Os- 
siris, per  la  venjança  del  Immòbil  de  cor,  en  la  batalla 
que  Thot  regula  i  en  que  Set  llença  la  femta  a  la  faç 
d'Horus  i  Horus  s'apodera  dels  testiculs  de  Set... 

El  Pare  es,  doncs,  com  el  Sol  ponent  que  no  escalfa 


116  LA   VIDA  AUSTERA 

la  terra  i  deixaria  triomfar  la  fret  i  les  tenebres,  si  no 
fos  pel  Fill,  el  Sol  llevant,  que  puja  cap  al  zenit  per 
venjar  al  Pare  dels  seus  enemics.  En  l'esperit  del  Pare'ls 
desenganys,  la  negra  experiència,  la  sorda  avarícia, 
anticiparien  la  presencia  de  la  mort,  si  no  fos  la  fresca 
rialla  renovadora  del  fill,  que  fa  reviure  en  el  cor  les 
velles  memòries.  I  les  hores  serenes  d'amor,  la  pompa 
dels  casoris  i  l'ignoscenta  xiscladissa  de  la  mainada 
venjen  al  Pare  dels  seus  enemics.  Oh!  Els  enemics 
del  Pare,  els  que  us  llencen  la  femta  a  la  vostra  faç, 
els  que  afronten  la  vida  en  la  carn  i  en  l'esperit  a  l'hora 
de  la  posta  del  Sol! 

Els  braços  del  fill  han  de  quedar  ben  deslligats; 
la  seva  voluntat  ha  de  quedar  ben  lliure  per  l'acció. 
D'aquí  endavant  serà  ell  qui  haurà  de  fecondar  la 
terra,  perquè  ha  arribat  la  seva  hora  de  Sol  pujant. 
L'amor  dels  pares  no  ha  de  ser  el  simbol  que'ns  priva 
de  la  resplendor  del  Sol,  més  aquest  i  els  altres  amors 
del  fill  deuen  haver  de  fer  més  viva  la  brasa  del  seu 
cor. 

No  sé  com  donar  a  entendre  la  transposició  de 
forces  que  llegitima  la  llibertat  del  fill.  La  subsis- 
tència humana  devé  en  ell  més  intensa  per  un  revol  més 
viu  de  l'energia  que  s'arremolina  al  seu  entorn.  El 
nucli  paternal  es  desfà  en  ondes  més  amples  i  més 
tènues  fins  que  arrenca  a  girar  com  una  bolva  més  tot 
al  voltant  del  fill.  i  es  produeix  la  transposició  de  forces 
cap  al  nou  centre  en  el  que  sorgeix  llegitimament  un 
nou  impuls  de  llibertat. 


ELS  DIES  VENTUROSOS  DE  LA  JOVENTUT         117 

Aixís  al  complirse  l'edat  de  la  jovenesa  el  ser 
humà  devé  socialment  senyor  del  propi  destí.  L'amor 
dels  pares  segueix  influint  en  ell  com  una  ombra  del 
vell  domini  paternal;  més  la  causa  d'aqueixa  influen- 
cia radicarà  més  en  la  potencia  afectiva  del  fill  que  en 
l'afecte  del  pare.  I  es  que  aleshores  la  raó  substancial 
de  la  llibertat  ve  d'una  vertiginosa  intensificació  de 
l'energia. 

Si  '1  cos  ha  crescut  i  s'ha  format  sanament,  i  si  la 
moral  del  fill  correspon  a  una  austera  equanimitat 
del  seu  esperit,  al  sentirse  lliure  per  l'acció  ensajarà 
les  seves  forces  en  les  més  atrevides  empreses.  El 
domini  de  les  coses  terrenals,  les  proeses  que  obren 
el  camí  de  la  glòria,  les  generalisacions  que  més  tras- 
balsen l'ordre  de  la  coneixença  humana,  el  guant 
llençat  contra  l'injusticia,  la  redempció  dels  oprimits, 
la  noble  audàcia  per  traspassar  les  limitacions  impo- 
sades per  la  necessitat,  temptaran  al  jove  i  l'armaran 
cavallerosament  per  la  batalla.  La  meva  fe  en  els  alts 
destins  de  l'humanitat  em  fa  creure  que  moltes  vega- 
des no  serà  vençut. 

I  heus  aquí  una  missió  de  l'esposa  amb  l'espòs  i 
del  espòs  amb  l'esposa.  En  el  generós  bornar  de  la 
joventut  ara  's  trenca  una  pica,  ara  "s  desfà  un  ajusta- 
dor de  la  coraça,  ara  's  pert  el  plomall  de  la  cimera.  I 
es  una  altra  ànima  jove  enamorada  la  que  millor  i 
més  serenament  us  apariarà.  Més  si  caieu  retut 
sobre  la  sorra,  es  el  pare  o  la  mare,  són  els  vells  els 
que  poden  aconsolarvos  tot  dientvos  com  devegades 


118  LA   VIDA  AUSTERA 

es  cau  sense  quedar  vençut,  com  l'energia  del  home 
es  limitada,  com  les  penes  fortifiquen  el  cor,  com  es 
renova  constantment  la  fortalesa  de  la  nostra  ànima. 

Diu  Ruskin  que  es  simbol  d'una  veritat  eterna 
que  l'armadura  de  l'ànima  no  més  queda  ben  ajustada 
al  cor  quan  fou  abrotxada  de  mans  d'una  dama,  i  que 
no  més  quan  la  deixa  fluixa  al  abrotxarla,  l'honor  del 
home  l'abandona.  Per  aquestes  paraules,  que  van 
produirme  una  impressió  fondissima,  voldria  donar  a 
entendre  'Is  perills  de  l'esposa  o  de  l'espòs  quan  l'un  o 
l'altre  no  posen  la  llei  del  seu  amor  al  apariarse  mú- 
tuament per  les  batalles  de  la  vida. 

I  (iquè  dirieu  del  pare  que  aconsolés  al  fill  encoma- 
nantli  '1  seu  desengany  del  món?  —  No  es  extrany 
que  tu  hagis  caigut,  perquè  tots  cauen.  Es  baldera  la 
lluita,  perquè  al  capdevall  no  sen  treu  res  de  la  victo- 
rià. Sempre  't  passarà  lo  mateix  que  ara  fins  que't 
resignis  a  viure  per  la  teva  felicitat.  No  ha  d'amargarlc 
el  mal,  perquè  '1  món  està  ple  de  malvats,  ni  ha  de  tras- 
tornarte  '1  dolor,  si  estem  en  una  vall  de  llàgrimes.  — 
dQuè  dirieu  del  pare  que  adormís  per  un  egoista  sen- 
timentalisme l'audacia  del  seu  fill?  La  mà  de!  vell 
ha  de  tremolar  del  antic  coratge  al  ajudar  a  aixecarlo. 
com  l'cmpedreit  llegionari  animava  al  adolescent  en 
cl  seu  desmai  al  venir  la  primera  escomesa  del  enemic. 

Considerem  ara  com  s'ha  de  moure  '1  jove  en  la 
seva  llibertat,  per  la  posició  característica  de  la  joven- 
tut, doncs  altrament  entraríem  en  el  camp  descobert 
de  la  moral  humana.    No  es  que  la  moral  comuna  no 


ELS  DIES  VENTUROSOS  DE  LA  JOVENTUT        119 

hagi  de  servirnos  per  judicar  els  actes  de  la  joventut  : 
es  que  en  aquesta  edat  venturosa  's  troba  '1  ser  en  una 
situació  individual  que  complica  'Is  termes  del  judici. 

El  nexe  de  la  sumissió  filial  acaba  de  trencarse 
definitivament  i  l'home  *s  troba  senyor  dels  seus  béns 
i  de  la  seva  vida,  d'ont  ve  una  natural  disposició  a  fer 
i  desfer  les  relacions  no  més  pel  goig  de  sentir  els  efectes 
del  propi  imperi.  En  les  pregones  fondàries  de  la 
conciencia  se  li  ha  descobert  la  possessió  d'una  força 
volcànica  impetuosa  quin  ús  i  quins  efectes  no  ha 
comprovat  i  desconeix.  A  suara  acabem  de  justificar 
l'acció  temerària  del  jove  que  li  es  tant  útil  com  al 
infant  els  plors  que  l'ajuden  a  respirar. 

Es  possible,  doncs,  que  pugui  perdonarse  al  jove 
lo  que  no  podria  perdonarse  al  home  madur.  Més  cal 
reconèixer  que  l'especial  condescendència  amb  les 
caigudes  de  la  joventut  té  un  limit  part  d'allà  del  qual 
hi  ha  la  perversió,  l'ignominia  i  la  mort.  Pot  el  fill 
emanciparse  dels  pares,  fentse  una  nova  llar,  cambiar 
de  ruta  en  el  complement  del  propi  destí,  tot  passant 
per  damunt  de  les  llàgrimes  i  de  les  velles  preocu- 
pacions sentimentals;  més  el  pare  i  la  mare  són  sers 
humans,  que  tenen  un  cor  per  estimar  i  una  intelli- 
gencia  per  conèixer  i  una  voluntat  per  moures  cap  a 
la  realisació  dels  seus  anhels  i  al  gaudiment  de  les 
delícies,  d'ont  li  venen  al  fill  obligacions  sagrades  que, 
si  no  es  mal  home,  ha  de  complir. 

Lo  que  diem  de  les  relacions  amb  els  pares  podriem 
aplicarho  a  les  que  mantindrà  *!  jove  amb  els  amics. 


120  LA   VIDA  AUSTERA 

amb  els  poders  públics,  amb  la  pàtria,  amb  la  societat 
comuna  de  tots  els  homes.  Sempre  la  pròpia  llibertat 
podrà  usarse  en  la  joventut  fins  més  enllà  dels  limits 
que  senyala  a  la  prudència  l'edat  madura.  No  es  un 
mal  que  no  tingui  perdó  l'ús  temerari  de  la  força  quan 
l'experiència  no'ns  ha  fet  conèixer  els  seus  perills.  Lo 
que  no  té  remei  es  l'íntima  ofensa  a  la  dignitat  humana, 
la  promiscuació  amb  l'infamia,  amb  la  covardia,  amb 
la  vilesa. 

Heus  aquí  la  moral  ingènua  dels  novells  cavallers  : 
posar  ben  alt  el  pensament,  mantenir  ferm  el  cor  i 
batre  als  enemics.  En  cada  flor  del  camp  i  en  cada 
galta  de  noia  hermosa  hi  ha  tota  una  vida  de  perdons 
per  les  caigudes  dels  atrevits.  Lo  que  has  de  fer,  tu 
que  ara  dobles  els  vint  anys,  es  assegurarte  de  la  no- 
blesa del  teu  anhel  i  de  la  força  del  teu  impuls,  perquè 
es  inevitable  la  teva  pèrdua  si  hi  ha  baixesa  en  les  arrels 
cordials  de  la  teva  acció.  Mira  de  no  tenir  balbes  les 
mans  quan  t'ofereixi  'Is  seus  fruits  la  realitat,  i  si  una 
ombra  de  dubte  't  parla  de  que  no  coneixes  el  món, 
comprova  atrevidament  el  teu  poder. 

Pensa  que  tots  els  sers  vivents  viuen  cada  hu  pel 
seu  íi,  que  es  indispensable  a  l'obra  de  la  creació.  Pro 
tu  escolta  '!  teu  oracle  sense  olvidar  la  germandat 
teleològica  amb  els  altres  sers.  Tu  també  Iens  un  íi, 
i,  entre  la  miriada  de  fins  que  en  aquestes  hores  es 
compleixen,  pensa  que  a  tu  no  més  et  toca  realisar  el 
teu. 

Perxò  t'ha  iigut  donada  la  llibertat  en   una  mida 


ELS  DIES  VENTUROSOS  DE  LA  JOVENTUT        121 

tant  generosa  que  excedeix  les  possibilitats  de  la  teva 
acció.  Abans  no  moris  algun  savi  t'expremerà  l'intelli- 
gencia  per  ferte  entendre  is  estrets  limits  de  la  llibertat 
humana.  Lo  que  no  penso  que  trobis  mai  es  l'home 
en  vaga  per  haver  aixugat  totes  les  fonts  del  seu  po- 
der. 

^Per  què  doldres  de  la  limitació  de  la  llibertat,  si 
sempre  hi  ha  camp  lliure  per  la  nostra  acció?  (\^o 
judicaríem,  amics  meus,  insana  i  temerària  la  perfidiosa 
queixa  del  home  assedegat,  per  la  poca  aigua  d'una 
font  que  no  pogués  assecar  en  tota  la  vida? 


III 


L'home  i  la  dóna,  quan  tomben  els  vint  anys,  no 
poden  desoir  més  la  veu  de  la  Natura,  que  ha 
anat  ressonant  més  forta  cada  dia  fins  a  devenir  terrible- 
ment dominadora  :  aquesta  veu  parla  del  amor.  El  seu 
pit  s'omple  de  l'emoció  pròdiga  que  comença  per  una 
mena  de  venturosa  alegria,  per  tant  que's  troba  des- 
tinat a  estimar,  d'ont  li  ve  un  noble  afany  d'engala- 
narse  i  embellirse  i  arriba  al  més  generós  anhel  de 
donarse  al  ser  amat  en  la  carn  i  en  l'esperit,  per  sos- 
tenirlo.  per  exaltarlo  i  per  delectarlo. 

La  veu  de  la  natura  'ns  parla  del  amor  en  l'edat 
venturosa  per  via  de  tots  els  nostres  sentits  i  de  totes 
les  nostres  potencies  corporals  i  espirituals.  En  aquesta 
efusió  armonica  del  ser  no  hi  ha  ubriaguesa  ni  luxúria, 
perquè  l'una  i  l'altra  suposen  l'invasió  d'una  poten- 
cia í  cl  seu  domini  de  les  altres  potencies,  talment 
que  les  demés  queden  com  cntressonyades  sota  l'ac- 
ció  Eixordadora    i    encegadora    del    delcit.    Mentres 


BLS  DIES  VENTUROSOS  DE  LA  JOVENTUT        123: 

que  en  el  jove  l'amor  es  el  tònic  de  totes  les  virtuts 
del  ser  que  per  ell  són  fortament  nodrides  i  exaltades 
en  síntesi  armonica  que  'ns  impulsa  cap  a  la  realisació 
d'una  més  alta  personalitat,  en  l'adolescent  i  en  l'home 
madur  es  causa  de  pertorbació  vital. 

Perxò  estic  en  que  la  joventut  es  ben  verament 
l'edat  del  amor,  perquè  en  el  seu  temps  l'amor  es 
trascendencia  de  tot  el  ser,  mentres  que  en  l'adoles- 
cència i  en  l'edat  madura  hi  ha  en  l'amor,  si  bé  en 
contrari  sentit,  una  efusió  parcial  que  promou  l'inva- 
sió d'una  potencia  en  el  domini  de  les  altres.  L'amor 
es  suprema  videncia  en  la  joventut,  ubriaguesa  en 
l'edat  madura  i  fosca  luxúria  en  la  vellesa,  aixís  com 
en  l'adolescència  es  la  ruina  del  cos  i  la  desviació  de 
l'ànima.  No  més  el  jove  amarà  amb  tots  els  seus  titols 
d'humana  noblesa,  perquè  no  més  per  ell  no  hi  ha 
ceguera  en  l'amor,  d'ont  ve  la  gràcia  gentil  de  Ics 
donzelles  enamorades  i  el  cor  magnànim  dels  joves 
amadors. 

L'amor  es  efusió  espiritual  i  armonica  del  ser  humà 
que  té  per  condició  substancial  la  puresa  del  cos  i  la 
de  l'ànima.  Sense  la  puresa  del  cos  li  manquen  al 
amor  una  bona  part  dels  fonaments  corporals  que's 
troben  en  tota  manifestació  del  esperit;  sense  la 
puresa  de  l'ànima  no  es  possible  la  vera  delectació 
amorosa,  que  es  de  per  sí  conjugació  de  la  mateixa 
puresa.  El  cos  impur  no  vibrarà  d'amor  amb  la  pleni- 
tut  del  seu  obrar,  perquè,  avesat  a  l'acció  impura,  ha 
sigut  alterat  substancialment  per  ella.     L'ànima  que's 


124  LA   VIDA  AUSTERA 

troba  dispersa  pel  contacte  del  mal  no  arribarà  a 
l'unitat  que  es  essencial  condició  del  amor. 

Es  dificil  fixar  bé  "Is  termes  del  meu  pensament. 
No  es  possible  sostraures  a  l'influencia  de  les  pròpies 
accions  :  l'acció  virtuosa  fortifica  la  nostra  virtut,  com 
l'acció  perversa  accentua  la  nostra  malignitat.  La 
substància  del  ser  es  alterada  per  una  i  altra  acció 
i  obra  en  el  seu  devenir  en  el  sentit  de  l'alteració  so- 
ferta. Aixís  es  com  l'home  que  s'ha  donat  a  les  deli- 
cies  impures  d'un  fals  amor  queda  talment  afectat  per 
l'acció  impura,  que  mai  més  gaudirà  en  la  plenitut  del 
seu  delit  l'amor  ingenu,  per  tant  que  haurà  de  res- 
sentirse  en  el  seu  obrar  de  l'alteració  substancial  ex- 
perimentada per  la  seva  ànima. 

Més  no's  deu  olvidar  que  la  potencia  modifica- 
dora del  ser  en  l'acció  humana  radica  únicament  en 
la  seva  intensitat  i  obra  indistintament  en  el  sentit  de 
la  perversitat  o  de  la  virtut.  Si  'ns  fa  més  dolents  la 
nostra  maldat,  també  'ns  torna  més  bons  la  pràctica 
del  bé,  i  pot  ser  tant  intensa  en  un  o  altre  sentit  l'ac- 
ció del  home  que  un  sol  moviment  del  nostre  ser  de- 
termini la  salvació  o  la  perdició  moral  de  la  vida. 
Pro  fins  aquesta  perdició  es  més  aviat  definitiva  en  el 
fet  que  en  la  potencia,  perquè  es  tant  poderosa  la 
virtut  intrínseca  de  l'ànima  humana  que  quan  la  tin- 
dríeu per  més  perduda  encara  posseeix  força  per  iniciar 
una  alteració  purificadora  i  triomfar  de  la  perversitat 
produïda  per  les  accions  passades. 

Si   vols,   amic  adolescent,   gaudir   en   la   vida   les 


ELS  DIES  VENTUROSOS  DE  LA  JOVENTUT        125 

admirables  delícies  del  amor,  fortifica  la  teva  virtut,  i 
en  les  teves  relacions  amb  les  dones,  mentres  no  tro- 
bis la  reina  adorada  del  teu  cor,  conserva  la  puresa. 
Hi  ha  un  dolç  bornar  de  la  més  amable  galanteria 
que  no  entelarà  per  res  la  teva  ignoscencia.  No  hi  ha 
perill  en  cercar  la  companyia  de  les  noies,  en  contem- 
plar la  misteriosa  i  bella  profonditat  dels  seus  ulls,  en 
abandonarse  pels  efluvis  de  la  seva  presencia  al  tras- 
bals dels  més  dolços  sospirs.  Escolta  la  meva  veu 
amiga,  que  no  es  impossible  ni  temerari  '1  meu  consell, 
sinó  un  noble  retorn  a  la  Natura. 

Aquells  que  són  més  grans  que  tu  podran  par- 
larte  de  la  trista  vanitat  dels  falsos  amors.  Ara  'n  tro- 
baràs un  que  va  enganyar  una  noia  sense  estimaria; 
si  no  es  un  mal  home,  deixal  dir,  que  ell  t'ensenya- 
rà l'horrible  llaga  del  penediment.  Aquell  pobre 
ser  també  tenia  '1  seu  destí  :  en  el  tresor  de  la  seva 
ignoscencia  hi  guardava  dolces  esperances  de  felicitat. 
Els  seus  pares  l'havien  pujada  a'mb  tendres  afanys  i 
l'havien  vista  com  es  feia  hermosa.  I  ell,  per  la  co- 
varda imposició  d'un  tenebrós  desitg,  l'havia  deshon- 
rada  bestialment.  No  es  possible  desfullar  la  rosa 
sense  sentirne  *1  suau  perfum.  I  <ivoldries  tu  dirme, 
noble  amic,  què  devia  sentir  aquell  home  al  trobarse 
en  els  braços  de  la  noia  ingènua  quan  li  passava  per 
l'ànima  una  alenada  de  candissim  amor? 

Un  altre  t'explicarà  l'estupit  desengany  de  les 
relacions  carnals  amb  la  freda  bagassa,  el  tracte  humi- 
liant amb  la  dóna  desventurada  que  es  l'injuria   de 


1Í6  LA   VIDA  AUSTERA 

tots.  La  casa  era  infecta  :  dels  corredors,  de  les  parets 
humides,  de  sota  'Is  mobles  xamarrats,  venia  una  for- 
tor agre  i  putrida.  jOh  alegres  dias  de  la  rienta  infàn- 
cia! jOh  sospirs  de  la  dolça  mare!  jOh  il•lusions  d'una 
vida  gloriosa  i  serena!  (jAont  éreu  quan  el  desventu- 
rat  ensorrava  en  el  fang  sense  vergonya  la  seva  part 
d'amoroses  delícies? 

Allí  'n  passa  un  que  contarà  com  va  cobrir  de 
femta  la  casa  del  amic.  Tu  deuràs  pensar  en  la  digna 
noblesa  de  l'amistat,  en  el  primer  dia  que  l'home  vil 
fou  rebut  a  la  taula  entre  "Is  fills  i  l'esposa,  en  els  dons 
que  del  amic  havia  rebut.  Doncs,  <;què  diries  si  ara  *t 
contaven  que  la  teva  mare  havia  accedit  als  impúdics 
anhels  d'un  home  fals?  ^No  recordes  els  cruels  dub- 
tes del  malaventurat  Hamlet?  Mentres  l'amic  li  obria  *! 
cor  amb  Ileal  simpatia,  ell  mirava  furtivament  el  coll, 
els  pits  i  els  braços  de  l'esposa. 

En  els  falsos  amors  hi  trobaràs  sempre  "1  rebaixa- 
ment  de  la  dignitat  humana.  El  que  pren  una  dóna 
pels  seus  diners  i  s'aconsola  de  trobaria  lletja  o  vella 
o  deshonrada  amb  l'esperança  de  posseir  un  tresor,  es 
vil  esclau,  indigne  de  les  delicies  espirituals  i  de  la 
noble  llibertat  humana.  No  trobaràs  ningú  que  no 
compadeixi  la  trista  situació  de  la  meretriu,  l'oig  irre- 
sistible del  ofici  que  fa,  l'iníamia  podridora  de  la  seva 
vida.  Més  aquesta  situació  i  aquesta  infàmia  no  se  les 
ha  fet  ella  sola  :  a  cada  tracte  nou  d'un  fals  amor  s'en- 
sorra més  a  la  desventurada,  i  l'home,  en  la  seva 
bestialitat,  pua  'I  seu  dcleit  en  la  malavcntura  d'un 


ELS  DIES  VENTUROSOS  DE  LA  JOVENTUT        127 

altre  ser  humà.  En  l'obra  de  seducció  de  la  noia  in- 
gènua, de  l'honesta  casada,  de  la  dóna  que  es  pura 
per  la  rectitut  moral,  hi  ha  l'innoble  desconeixement 
de  la  finalitat  del  ser  amat.  Si  no  estimaves  en  cos  i 
ànima  a  la  dóna  volguda,  si  en  els  teus  anhels  no  més 
hi  havia  baixa  luxúria,  <icom  es  que  vas  mentir? 
(iPer  què  parlaves  del  amor,  d'amor  etern,  del  foc 
intens  que  purifica,  d'una  vida  futura  en  dies  de  se- 
rena pau,  home  fals  i  traidor,  mentres  el  pensament 
rumiava  l'excusa  per  fugir  i  el  cor  se't  podria  de  co- 
vart  egoisme? 

No  més  l'amor  justifica  la  relació  carnal,  que  devé 
impura  a  fóra  del  amor.  L'home  que  tingui  una  dèbil 
estructura  moral  cercarà  la  justificació  relativa  dels  actes 
impurs  en  la  diversa  gradació  de  perversitat  que  repre- 
sentin en  relació  al  ser  humà  infamat.  En  aquet  sen- 
tit un  acte  que  ensorrés  molt  a  un  altre  ser  implicaria 
una  perversió  moral  m.és  intensa  que  l'acte  poc  in- 
fluient  en  la  seva  infàmia.  Més  tu  allunyaràs  de  la  teva 
ànima  tant  covarts  i  tant  miserables  pensaments. 

Mesura,  si  vols,  el  teu  delicte  pel  mal  que  ocasio- 
nis a  un  altre  ser,  més  no  cerquis  a  fóra  del  teu  cor 
la  mesura  de  la  teva  impuresa.  Es  a  dintre  de  tu  que 
hi  trobaràs  la  pròpia  podridura  moral  :  qualsevol  rela- 
ció de  la  teva  carn  no  justificada  per  l'amor  deixarà 
impura  la  teva  ànima.  Conserva  la  teva  puresa,  com 
un  dels  tresors  més  admirables  de  la  nostra  vida, 
com  una  dèu  inestroncable  de  maravelloses  delicies  ter- 
renals.    Aixís,  quan  prenguis  la  mà  de  la    dolça   es- 


128  LA   VIDA  AUSTERA 

timada  per  aconduiria  al  llit  nupcial,  el  teu  front, 
coronat  per  aqueixa  humana  corona  de  rei,  no  s'hu- 
miliarà al  davant  de  la  corona  de  verge  de  l'esposa. 

Una  vegada  era  un  home  que  estava  enamorat  i 
no  sabia  com  dirli  a  la  promesa  que  si  ella  havia  estat 
el  primer  amor,  no  seria  la  primera  dóna  amb  qui 
hauria  tingut  tracte  carnal.  Com  més  el  seu  esperit 
entrava  endins  en  l'ànima  de  la  seva  estimada,  més 
comprenia  la  vergonyosa  misèria  de  la  pròpia  impu- 
resa i  hauria  donat  amb  tot  el  seu  cor  dèu  anys  de  la 
vida  que  li  restava  per  no  haver  caigut  en  la  baixesa 
d'aquelles  poques  i  tristes  hores  de  fosca  luxúria 
—  (jCom  no  havies  pensat  mai  fins  ara,  es  deia  a  sí 
mateix,  en  el  bé  que  perdies?  ,[Quina  vena  tapava  'Is 
teus  ulls  quan  t'ensorraves  sense  goig  ni  alegria  per 
les  tristes  rutes  del  vici?  — 

La  seva  promesa  era  una  noia  gentil,  pura  i  sen- 
zilla, que  veia  en  el  seu  enamorat  un  home  recte,  de 
sana  i  forta  voluntat,  i  l'introduia  en  el  seu  món 
moral  sense  rezels  ni  desconfiada  malicia,  talment  que, 
judicantlo  per  la  puresa  dels  anhels  presents,  no  hauria 
pogut  representarsel  com  a  penitent  per  l'ignoscen- 
cia  perduda.  Ella  prou  havia  sentit  a  parlar  de  mis- 
terioses i  espantables  misèries,  pro  '1  seu  promòs  era 
un  home  sencer  i  de  tant  bella  sanitat  moral  que  no 
podia  rendirse  a  la  temptació  d'una  flebil  i  vergo- 
nyosa vanitat. 

Les  núpcies  s'acostaven,  I  per  més  que  rhome. 
nmb  cl  neguit  del  engany,  que  í(?ia  cada  din  més  gran 


BLS  DIES  VENTUROSOS  DE  LA  JOVENTUT       12^ 

el  seu  silenci,  mirava  d'insinuar  encobertament  la 
seva  trista  historia,  la  promesa  gentil  es  refermava 
cada  dia  més  en  el  seu  judici,  prenent  per  cavalleroses 
delicadeses  les  indecises  confessions  del  seu  enamorat. 
— 1\  gosaràs  a  sentar  sobre  una  vil  mentida,  es  pre- 
guntava ell,  la  casa  del  teu  amor  i  a  començar  una 
vida  de  dolça  pau  amb  la  que  serà  la  teva  esposa 
encobrintli  les  impureses  del  teu  cor,  tancantli  per 
sempre  la  tendra  intimitat  de  la  teva  ànima?  — 

Una  tarda,  no  podent  resistir  més  aquell  neguit 
que  l'oprimia,  va  confessarho  tot  a  la  seva  estimada 
entre  plors  i  sospirs.  Com  havia  caigut  en  el  vici  al 
començar  la  joventut,  les  tentatives  casi  bé  incons- 
cients i  sempre  vençudes  d'una  definitiva  lliberació 
moral,  la  mena  de  baixes  meretrius  amb  qui  havia 
tingut  les  relacions  impures,  la  darrera  vegada  que  les 
havia  tocades  quan  ja  estava  promès,  totes  les  confes- 
sions que  l'havien  de  fer  més  avorrible  a  l'esti- 
mada ingènua,  amb  els  detalls  de  la  més  perfidiosa 
realitat,  anaren  rajant  despietadament  dels  tremolo- 
sos llavis  entre  els  singlots  de  pena  que  li  pujaven  del 
pit  i  amb  la  conciencia  d'una  fatalitat  que  s'impo- 
sava per  damunt  de  la  seva  independència  moral. 

La  pobra  noia  plorava  sense  treva  desconsolada, 
regirantse  indecisa  entre  la  fosca  ira  per  l'incompren- 
sible baixesa  del  seu  amant,  la  trista  anyorança  de  les 
il•lusions  perdudes,  l'amor  que  ja  no  podia  negar  a 
aquell  home  que  li  havia  inflamat  el  cor  en  la  primera 
jovenesa  i  l'amargura  de  creure  que  mai  més  el  po- 

9 


IX  LA   VIDA  AUSTERA 

dria  estimar  en  aquella  santa  puresa  de  la  seva  ànima 
adornada  per  ell  de  dolces  i  virginals  relíquies.  I 
amb  els  ulls  amarats  de  llàgrimes  li  deia  :  —  Has  rom- 
put el  més  tendre  encant  de  la  meva  vida.  — 

En  la  casa,  sobtada  per  la  fatal  malaventura,  tots 
ploraven.  A  la  sala  veína  les  germanes  d'ella  conside- 
raven amb  desmaiada  pena  les  mentideres  apariencies 
del  món,  sense  acabar  de  compendre  en  tota  la  seva 
intensitat  aquella  tragèdia,  i  el  seu  pobre  pare,  entre- 
mig dels  promesos,  els  aconsolava,  dient  que  sempre 
s'hi  era  a  temps  per  la  virtut,  que  era  difícil  escaparse 
del  vici  en  els  primers  anys  de  la  jovenesa,  que  un 
dolç  amor  feria  olvidar  aviat  les  misèries  passades.  I, 
cobrintse  amb  les  mans  balbes  i  tremoloses,  ara  'Is 
seus  cabells  blancs,  ara  is  ulls  vermellosos  de  roentes 
llàgrimes,  li  demanava  a  la  noia  qne  perdonés  al  seu 
amant  com  en  hores  de  llunyana  i  morta  ventura  la 
seva  esposa  l'havia  perdonat  an  ell. 

Passada  la  primera  hora  d'enguniós  panteig.  les 
germanes  sen  van  endur  la  trista  enamorada  i  l'acom- 
panyaren al  llit.  L'amant,  en  la  soledat  de  la  seva 
vergonya,  va  veurela  com  atravessava  i  menjador  amb 
el  cap  que  li  queia  damunt  del  pit,  palida  com  la 
cera,  els  ulb  inflats  de  tant  de  plorar,  lenta  i  silencio- 
sa. An  el  llit  del  seu3  pares  la  portaren  malalta  com 
quan  era  petita  i  l'ajocaven  per  retornaria  amb  el 
tebi  amor  maternal,  i  li  demanaren  per  aquell  home  que 
tant  inflamadamcnt  l'estimava  alguna  dolça  paraula 
de  perdó. 


ELS  DIES  VENTUROSOS  DE  LA  JOVENTUT       131 

Oh!  amor,  foc  d'amor,  prodigi  del  nostre  món 
espiritual,  sol  ardentissim  de  les  ànimes!  ^No  eres 
tu  '1  que  commovies  el  cor  de  la  promesa  i  el  que  li 
duies  a  la  memòria  les  hores  d'una  delicia  celestial,  les 
de  la  primera  abraçada  i  el  primer  bés  i  aquella  hora 
tant  dolça  i  serena  en  que's  van  confessar  que  s'esti- 
maven? jOh  amor,  foc  d'amor!  ikoni  serien  ara  sense 
tu  les  esperances  d'unió  venturosa  en  l'ànima  tem- 
pestejada  pel  desengany  i  la  discòrdia,  quan  solquen 
l'imaginació  i  el  pensament  visions  desesperades, 
idees  d'etern  renunciament? 

A  l'hora  d'anarsen  el  promès  ella  va  demanar  que 
entrés  a  veurela  i,  tot  donantli  la  mà,  amb  veu  apa- 
gada li  digué  :  —  iVoldria  que  fossis  una  noia!  —  I  els 
ulls  blaus,  els  seus  ulls  blaus,  sota  '1  cristall  de  grosses 
llàgrimes,  miraven  sense  expressió  món  enllà,  com  si 
seguissin  les  saboroses  imatges  d'un  ideal  de  puresa 
que  no  tornarien  mai  més  a  alegrarli  -1  cor. 


IV 


OUAN  l'home  i  la  dóna  arriben  a  l'edat  de  la  jove- 
nesa's  senten  transfigurats  per  l'amor,  i  del  seu 
amor  en  neixen  fills,  d'ont  ve,  juntament  per  l'unió 
amorosa  i  per  la  criança  i  educació  de  la  progenia,  la 
formació  de  la  familia.  Hi  ha  pobles,  com  ara  '1 
català,  ont  hi  es  tant  poderós  el  sentiment  de  la  pater- 
nitat, que  en  el  pensar  comú,  per  figurada  expressió, 
donen  un  mateix  sentit  a  les  paraules  familia  i  fills,  i 
aixís  al  matrimoni  sense  descendència  '1  planyen  perquè 
no  té  familia. 

Aquí  no  hem  donat  mai  del  amor  l'idea  d'una 
relació  momentània,  perquè  fins  al  considerarlo  com 
a  delicia  de  la  terra  l'hem  tingut  per  una  trascenden- 
cia  de!  ser  quc's  transubstancia  en  el  ser  amat,  d'ont  ve  la 
necessitat  de  l'unió  duradera.  Pro  si  en  l'expressió  més 
perfecta  de  la  Natura  l'amor  porta  la  familia  i  la  familia 
porta  fills,  s'ajunten  al  sentiment  i  a  l'idea  del  amor, 
per  la  seva  duració  i  pels  seus  efectes,  una  sèrie  de 


ELS  DIES   VENTUROSOS  DE  LA  JOVENTUT        133 

consecuencies  morals  que  demanen  ser  reflexionades 
apart  de  les  que  sorgeixen  de  l'idea  i  del  sentiment 
del  amor.  Si  aíxís  no  fos,  no  entraria  en  l'elecció 
del  ser  estimat  altre  criteri  que'l  de  la  passió,  ni  *ns 
pertocaria  aquí  altre  estudi  moral  que'l  dels  elements 
constitutius  de  la  passió  amorosa  sana  i  pura;  més  la 
sèrie  de  consecuencies  morals  que  s'ajunten  a  l'idea  i  al 
sentiment  del  amor  per  la  seva  duració  i  els  seus 
efectes  en  la  familia  i  en  la  procreació  dels  fills,  impo- 
sen nous  criteris  a  l'elecció  del  ser  amat  i  mouen  a 
noves  reflexions  respecte  a  la  finalitat  del  amor. 

Si  tens  el  cor  sà  i  l'ànima  pura,  exigiràs  en  el  ser 
amat  la  sanitat  corporal,  la  bellesa  fisica  i  la  bondat 
del  esperit,  no  perquè  abans  d'enamorarte  t'hagis 
d'assegurar  de  que  posseeix  aqueixes  virtuts,  sinó  per- 
què naturalment,  impensadament,  si  no  les  té,  casi  "t 
puc  dir  ben  verament  que  ja  no  ten  enamoraràs.  I  si 
es  que  ten  enamores  i  compleixes  el  teu  amor,  no  sent 
estèrils  tu  ni  la  teva  muller,  tindreu  els  fills  que  nei- 
xin de  les  vostres  relacions,  no  perquè  sigui  la  pater- 
nitat el  fi  del  amor,  que  es  fi  per  sí  mateix,  sinó  per- 
què naturalment,  impensadament,  si  no  ets  un  mal- 
vat, et  puc  dir  ben  verament  que  engendraràs  i  tin- 
dràs fills. 

Aixís  es  que  tu  conservaràs  la  puresa  per  la  dóna 
estimada  i  estimaràs  a  la  dóna  sana,  bona  i  hermosa, 
i  d'ella  "n  tindràs  fills  si  la  vostra  naturalesa  us  en 
dóna.  Després  defensaràs  el  teu  amor  de  la  fosca  i 
variable  luxúria  i  seràs  fidel  a  la  dóna  amada  i  hauràs 


134  LA   VIDA  AUSTERA 

complert  amb  això  sol  les  obligacions  morals  que 
neixen  de  la  condició  humana  que  es  en  tu  i  en  la 
teva  muller.  Pro  tant  tu  com  ella  i  els  teus  fills  viureu 
en  un  ambent  de  relacions  socials  i  familiars  que 
prenen  peu  en  la  simpatia  del  vostre  cor.  I  aquestes 
relacions  us  crearan  deures  morals  que  s'han  de  com- 
plir, mentres  no  s'oposin  essencialment  a  les  obliga- 
cions primàries  que  neixen  de  la  vostra  condició 
humana. 

El  primer  deure  que  has  de  complir  devés  l'huma- 
nitat es  que,  tenint  un  cor  per  estimar,  estimis;  que, 
haventhi  dóna  digna  de  ser  amada,  la  prenguis  amb 
amor,  i  que,  podent  engendrar,  tinguis  fills  i  els  prote- 
geixis i  els  amparis.  Si  no  obres  aixís  seràs  un  vil 
covart,  de  la  més  baixa  llei  de  covardia. 

Miratels  amb  la  seva  cara  ratada,  els  ulls  innoblc- 
ment  reclosos  endins  de  les  òrbites,  el  llavi  retret  i  els 
badius  del  nas  luxuriosos  i  oberts,  els  egoistes  que 
defugen  la  paternitat  i  l'amor  únic  de  la  dóna.  Mira- 
teles  aqueixes  malaventurades  que  temen  el  dolor 
del  part,  pro  no  renuncien  a  trobar  nous  plaers  en 
els  braços  del  home.  Els  uns  no's  volen  estar  de  les 
barroeres  i  falses  delícies,  els  altres  no's  veuen  amb  cor 
de  mantcnirse  en  llibertat  entre  la  muller  i  els  fills; 
n'hi  ha  molts  quc's  deturen  a  davant  de  les  penes 
que'ls  poden  venir,  o  del  treball  que  hauran  de  fer. 
o  del  perill  quc's  passa  per  les  escomeses  de  la  fata- 
litat. Miratels  un  per  un  en  la  seva  trista  covardia, 
fugint  del  sol  perquè  temen  l'insolació,  del  aire  per- 


I 


ELS  DIES  VENTUROSOS  DE  LA  JOVENTUT       135 

què  's  podrien  refredar,  de  la  glòria  perquè  hi  podrien 
deixar  la  pell.  La  més  alta  ventura  de  viure  tota  la 
vida  que  sens  ha  dat  no  poden  gaudiria  en  la  seva 
misèria. 

Perxò  són  més  de  plànyer  aquells  que  viurien  i 
no  poden.  Per  una  de  les  mil  traidories  de  la  fatalitat 
la  seva  vida  fou  partida  en  dos  :  fins  a  l'edat  de  la 
joventut  avançaren  amb  les  més  dolces  esperances 
d'un  cor  gentil  i  batallaren  de  cara  al  enemic  amb 
incansable  energia;  pro  un  jorn.,  aquell  trist  jorn,  un 
amor  contrariat,  un  mal  revol  de  la  fortuna,  la  mort 
de  la  persona  amada,  el  temps  perdut  en  generoses 
quimeres,  un  cop  de  sang,  s'aplanà  de  sobte  sobre 
l'ànima  i  li  deixà  la  voluntat  exhausta  i  vençuda. 

Si  en  el  camí  de  la  teva  existència  trobes  un  de 
aquets  sers,  el  coneixeràs  per  la  mirada  desconfiada 
i  malinconica,  pels  seus  cabells  blancs,  per  la  seva 
vellesa  prematura.  Aquet  no  es  un  covart  com  l'altre 
que  podia  i  no  va  voler,  no  té  res  de  la  fosca  mare 
que  va  resoldre  no  tenir  més  que  un  fill  :  es  una  ànima 
trista  i  solitària  que  espera  '1  teu  amor  perquè  li  facis 
companyia  en  el  pelegrinatge  per  la  ruta  del  seu  destí. 

Un  altre  deure  que  tens  devés  l'humanitat  ve  de 
l'existència  d'un  ordre  que  es  amable  concorrencia 
d'habits  i  virtuts,  d'anhels  i  amors,  d'ambicions  i 
esperances  que  senyalen  un  ritme  i  com  una  llei  de 
comú  destí  en  la  vida  de  la  germandat  humana. 
Quan  et  mous  per  camins  de  santedat  i  et  conformes 
amb  l'ordre,  el  teu  obrar  per  una  llei  de  substancial 


136  LA   VIDA  AUSTERA 

simpatia  es  agradable  als  altres  homes.  Quan  et 
revoltes  i  surts  del  cercle  o  portes  al  ritme  comú  la 
teva  discòrdia,  ofens  als  teus  germans,  els  ataques 
en  el  reco  més  resguardat  de  la  seva  tenda  i  el  teu 
obrar  retruny  dolorosament  en  el  llur  cor.  Perxò 
en  lo  que  té  de  més  essencial  seguiràs  l'ordre  humà 
i  no  feras  ofensa  al  sentiment  comú  de  la  virtut,  no 
essent  que  l'ordre  hagi  devingut  expressió  de  deca- 
dència moral  i  exigeixi  de  tu  l'abominable  manca- 
ment als  deures  substancials  de  la  teva  naturalesa 
d'home  i   t'aparti  del  compliment   del  teu  destí. 

Aixís,  doncs,  mouràs  el  teu  amor,  esculliras  la 
teva  muller,  criaràs  els  teus  fills  segons  l'ordre  de  la 
familia  humana.  Tindràs  en  compte  les  riqueses  i  la 
posició  social,  escoltaràs  els  consells  dels  pares  i  dels 
amics,  compliràs  les  solemnitats  i  fórmules  manades 
per  la  llei,  respectaràs  la  tradició  i  posaràs  en  tot  el 
teu  obrar  la  simpatia  i  la  dolcesa  que  mereixen  les  coses 
i  les  regles  que  tants  de  milions  de  germans  amaren  y 
practicaren  abans  que  tu.  I  essent  aquest  ordre  ingè- 
nua creació  de  sers  en  tot  semblants  al  teu  ser  corporal  i 
espiritual,  jo  't  dic  ben  verament  que  més  sovint,  i 
fins  cent  vegades  més  sovint,  trobaràs  en  ell  que  fóra 
d'ell  el  venturós  compliment  del  teu  destí. 

Pro  es  possible,  ben  humanament  possible,  que't 
trobis  alguna  vegada  en  la  corrent  d'una  depravació 
moral  i  que  per  ella  siguis  arrastrat  al  compliment 
d'accions  impures.  Quan  ten  adonis  de  la  fatal  con- 
tradicció que  hi  ha  entre  la  teva  santedat  i  els  teus 


ELS  DIES  VENTUROSOS  DE  LA  JOVENTUT       137 

deures  devés  els  altres  homes,  serà  bo  que  reflexionis 
profonda  i  serenament.  Podria  ser  que  la  contra- 
dicció no  fos  entre  tu  i  l'ordre  humà,  sinó  entre  tu  i 
un  altre  ser  que  per  haver  sortit  fóra  del  ordre  fos  ell 
el  que  faltés  :  aixís  està  en  l'ordre  quei  fill  segueixi  is 
consells  del  pare,  més  el  pare  surt  fóra  del  ordre  i 
pert  totalment  la  seva  representació  quan  aconsella 
quei  fill  es  casi  per  diners  contra  les  irresistibles  in- 
clinacions del  seu  cor. 

Podria  ser  que  la  contradicció  fos  solament  en 
l'apariencia  i  afectés  a  les  formes  externes  del  ordre, 
haventhi  en  lo  substancial  perfecta  coordinació.  Con- 
tra aquet  fantasiós  escull  van  a  estrellarse  les  ànimes 
petites;  aquesta  es  aíxís  mateix  la  déu  dels  intims 
conflictes  familiars,  que  moltes  vegades  es  resolen  amb 
unes  quantes  llàgrimes  i  uns  quants  petons,  i  fins 
arribo  a  creure  que  en  les  batalles  del  home  contra 
l'humanitat  hi  predomina  aquesta  apariencia  de  dis- 
còrdia que'ns  mou  a  donar  la  vida  per  paraules,  per 
símbols,  per  vanes  i  fugitives  ficcions. 

Podria  ser  que  fossis  tu  i  no  l'ordre  humà  qui 
estès  en  l'erro  i  en  la  depravació  moral,  qui  hagués 
perdut  la  sana  consciència  del  propi  destí,  qui  s'apar- 
tés per  una  desorientació  interior  de  l'austera  via  de 
la  santedat.  I  aleshores  no  hi  ha  més  remei  que  domi- 
narse  i  conformarse  al  ordre,  per  una  fortificació  del 
sentiment  moral,  si  no  t'has  proposat  morir  en  la 
xorca  i  temerària  empresa  de  torce  i  camí  de  l'humà' 
nitat  en  çl  §entit  de  la  teva  pròpia  perversió. 


138  LA   VIDA  AUSTERA 

Quan  ten  adonis  de  la  fatal  contradicció,  parat  a 
considerar  fredament  la  realitat  i  dorm  set  vegades  i 
setanta  vegades  set  vegades  abans  de  resoldret  a  aixecar 
el  teu  braç  contra  l'ordre  humà.  Primer  de  tot  asse- 
gurat bé  de  que  en  la  societat  dels  homes  s'hi  ha  con- 
griat un  manament  que  s'oposa  com  un  obstacle  real 
i  irresistible  a  la  teva  individual  santificació,  i  tinguis 
present  que  sentiràs  aleshores  tant  punyenta  pena  que 
no  més  per  ella  ja  tindràs  el  convenciment  de  la  pròpia 
justícia.  Deixa  que  aquesta  pena  't  fortifiqui  i  esforçat 
a  ferte  digne  del  gran  destí  de  la  teva  vida,  a  quin 
intent  sanejaràs  amb  energia  i  virilitat  el  teu  cos,  i 
purificaràs  en  les  pràctiques  austeres  la  teva  ànima. 
Considera  després  que  no  se  t'ha  donat  el  tresor  de  la 
vida  per  esmersarlo  en  una  baixa  i  tranquila  como- 
ditat, que  per  la  superioritat  de  la  teva  visió  i  de  la 
teva  virtut  hauràs  d'atravessar  proíondes  mars  de 
llàgrimes,  i  que  un  poder  de  naturalesa  inconeguda, 
resident  en  tu  o  fora  de  tu,  t'ha  escullit  per  verb  d'una 
renovació  moral. 

D'aquí  ve  un  altre  deure  devés  l'humanitat  que 
no  consisteix  en  complir  els  manaments  del  ordre 
humà,  sinó  en  atacarlos.  milloraries  o  anorrearies. 
Perquè  quan  s'hagi  comprovat  la  contradicció  subs- 
tancial i  hagis  tu  resistit  totes  les  proves  de  que  a  suara 
parlàvem,  si  encara  l'obstacle  subsisteix,  has  de  Ucn- 
çarte  contra  ell  amb  cor  lleuger,  serenament,  rcsolta- 
mcnt,  impertorbablement.  Allà  ont  hi  es  més  fonda 
la  podridura  s'hi  ha  d'ensorrar  la  teva  espasa,  i  si  hi 


ELS  DIES  VENTUROSOS  DE  LA  JOVENTUT       139 

trobes  el  cor  del  teu  pare  '1  traspassaràs,  i  si  hi  trobes 
el  cor  de  l'esposa  o  de  la  mare  o  del  teu  fill  el  tras- 
passaràs, perquè  tu  hi  ets  per  renovar  i  per  extirpar,  i 
com  més  crudel  siguis  més  gran  serà  la  teva  pietat. 
jOh  amarc  destí,  funest  destí!  No  més  la  jovenesa  en 
la  seva  trascendencia  espiritual  podria  trobar  en  la 
sang  i  en  les  llàgrimes  els  gèrmens  de  nous  amors  i 
de  les  més  nobles  i  dolces  aventures. 

Hi  ha  una  altra  font  de  manaments  que  vénen  de 
la  dignitat  humana  que  es  en  la  dóna  del  teu  amor. 
A  suara  t'he  parlat  de  que  l'havies  d'escullir  bona, 
sana  i  hermosa,  de  que  per  donarli  *!  teu  cor  havies 
d'estimaria,  i  entre  'Is  deures  que  vénen  de  la  ger- 
mandat t'he  anomenat  l'exercici  de  les  teves  facultats 
vitals  i  els  manaments  que  vénen  de  l'existència  d'un 
ordre  humà.  Si  encara  'm  segueixes,  ara  parlarem 
de  les  obligacions  morals  que  t'imposa  la  dignitat 
humana  de  la  teva  muller. 

Aquesta  dóna  del  teu  amor  compleix  en  la  vida 
el  seu  destí  i  tu  procuraràs  no  torcel  amb  les  teves 
accions  mentres  puguis  ferho  sense  torce  i  teu;  aques- 
ta dóna  disposa  espiritualment  d'un  lliure  albir  que 
li  permet  ordenar  a  fi  de  bé  is  actes  de  la  seva  vo- 
luntat, i  tu,  en  les  teves  relacions  amb  ella,  et  por- 
taràs sincerament,  descobertament,  perquè  en  la  conei- 
xença certa  de  la  vostra  relació  fonamenti  amb 
tota  llibertat  la  seva  conducta.  Aquesta  dóna  té  una 
complexitat  de  sentiments  que  la  predisposen  al  deleit 
i  a  la  pena,  a  l'alegria  i  al  dolor,  i  posseeix  una  conei- 


140  LA   VIDA  AUSTERA 

xença  ideal  i  ordenada  de  les  coses  del  món  i  tu  li 
deus  l'ajuda  de  la  teva  simpatia  humana  perquè 
frueixi  de  les  delicies  de  la  terra  i  perquè  assoleixi 
una  alta  espiritualitat. 

L'home  despiedat  que  deshonra  a  una  noia  i  la  fa 
mare,  i  abandona  després  a  la  dóna  i  al  seu  fill,  desco- 
neix la  dignitat  humana  que  es  en  ella  i  posa  per 
damunt  de  tot  la  pròpia  luxúria.  El  filisteu  hipòcrita 
que  pren  per  muller  la  rica  hereva  de  cobejada  for- 
tuna i  la  porta  al  seu  llit  sense  estimaria  i  li  ven  a 
pes  d'or  fills  i  caricies,  i  es  peeix  i  es  regala  amb  els 
diners  de  la  desventurada  esposa,  afronta  la  dignitat 
humana  que  es  en  ella  i  posa  per  damunt  de  tot  la 
pròpia  cobdicfa. 

L'home  que  enganya  a  la  muller  amb  falses  pro- 
meses de  Ilealtat  i  es  revolca  en  els  braços  de  la  dóna 
impura,  cl  que's  fatiga  de  batallar  per  tots  dos  i  deixa 
abandonada  a  la  pròpia  esposa,  el  que  l'enfonza  en  un 
mar  de  llàgrimes  tractantla  amb  crueltat  o  venentla 
per  un  punyat  de  moneda,  <íno  trobes  tu  que  no  po- 
drien obrar  tant  mal  com  obren  si  consideraven  quc'l 
ser  dcsventurat  a  qui  ofenen  es  tant  com  ells  un  ser 
humà,  de  lliure  personalitat,  amb  un  destí  per  ia 
pròpia  vida  i  amb  dret  a  la  santedat  i  a  les  delicies 
de  la  terra? 

Els  sentiments,  les  virtuts,  les  passions,  els  ideals, 
els  hàbits  de  la  persona  amada,  li  creen  al  amant  obli- 
gacions que  representen  el  necessari  reconeixement 
de  la  seva  dignitat.     Més  a  tu  que  ets  home  i  ets  jove, 


ELS  DIES  VENTUROSOS  DE  LA  JOVENTUT       141 

com  a  guia  cavalleresca  de  la  teva  conducta,  vui  par- 
larte  encara  de  lo  que  es  la  dóna  en  el  nostre  món. 

Marcus  Tulli  Cicero  acomparava  l'amistat  amb  el 
Sol.  i  deia  que  privar  al  home  de  l'amistat  seria  com 
privar  del  Sol  a  la  Terra.  Doncs  la  dóna  encara  es 
més  que  l'amistat,  perquè  si  aquesta  es  com  el  Sol,  la 
dóna  es  com  ara  '1  cel  del  nostre  món.  La  seva  gràcia 
i  la  seva  bellesa  són  el  fons  blau  dels  nostres  anhels. 
La  dóna  es  el  nostre  cel  amb  les  nostres  estrelles,  amb 
la  via  lactea  i  les  nebuloses  dels  nostres  fills.  El  poeta 
diria  indistintament  del  cel  o  de  la  dóna  que  són  el 
repòs  de  la  mirada.  En  les  teves  exaltades  hores 
d'amor,  si  vols  saber  lo  que  es  la  dóna,  pensa  en  la 
teva  enamorada;  quan  hagis  vist  néixer  els  teus  fills 
i  tombis  la  montanya  de  la  vida  a  l'hora  que  se't 
infli  *1  cor  de  les  velles  memòries,  pensa  que  la  teva 
mare  era  una  dóna.  jOh  les  mares!  jDolces  imatges 
fugitives  que  passen  plorant  i  rient,  flebils  i  fortes, 
d'una  santa  puresa! 

La  dóna  es  el  cel  blau  i  els  seus  ulls  són  la  claror 
de  la  celistia.  La  dóna  es  misteriosa  i  en  les  seves 
fondàries  infinides  les  ànimes  s'hi  perden  com  en  la 
nit  serena.  Cap  a  la  dóna  pujen  els  nostres  cants  i  els 
nostres  sospirs,  com  a  una  espiritual  volta  estrellada. 
Com  en  el  cel  hi  neixen  i  hei  moren  els  móns,  nos- 
altres naixem  en  les  entranyes  de  la  dóna  i  en  els  bra- 
ços de  la  dóna  voldríem  morir. 

^Per  què  la  vols  la  teva  força?  El  teu  front  es  alt 
com  una  torra  de  noblesa,  el  teu  cap  s'aixeca  digna- 


142  LA   VIDA  AUSTERA 

ment  sobre  les  espatlles,  el  teu  pit  es  ample  i  poderós 
com  una  muralla  i  els  músculs  dels  teus  braços  i  de  les 
teves  cames  fan  doblegar  el  cos  dels  enemics.  Doncs 
mira,  jove  amic  :  jo  t'asseguro  que  mai  sentiràs  tant 
lliure  la  força  del  teu  braç,  ni  '1  teu  cor  et  batrà  de 
tant  cavalleresca  alegria,  com  si  la  gràcia  gentil  d'una 
noia  que  sospiri  per  tu  espera  tremolosa  la  teva  vic- 
torià. 


Jo  no  sé  si  sentiràs  mai  una  alegria  més  trastorna- 
dora  que  la  del  naixement  del  primer  fill.  Ja  feia 
temps  que  l'esperàveu,  que  parlàveu  d'ell  i  del  seu 
nom,  que  li  compràveu  la  roba  i  el  llit  aont  dormiria, 
pro  is  darrers  dies  mai  acabaven  d'arribar,  ni  gosàveu 
a  demanar  que  arribessin,  ells  que  podien  portar  la 
mort  de  la  dolça  mare. 

Quan,  impensadament,  començaren  els  dolors  del 
part  i  a  les  poques  hores  el  pernabatre  de  l'esposa 
s'havia  fet  tràgic,  espantós.  Les  vostres  mares  havien 
arribat  pera  assistiria,  i  allí  estaves  tu  amb  l'inutil 
fortalesa  de  la  teva  corpora  viril,  acompanyant  amb 
paraules  amoroses  la  portentosa  batalla,  en  l'engu- 
niosa  frisança  de  lo  que  ha  de  venir,  com  si  en  aquell 
moment  del  part  s'hi  anés  a  nuar  el  nus  més  intim 
de  la  teva  existència. 

Jo  no  sé  si  tornaràs  a  sentir  mai  més  una  alegria 
tant  trasbalsadora  com  aquella.     Mentres  ella  cridava 


144  LA  VIDA  AUSTBRA 

fóra  de  sí,  àmb  els  ulls  extraviats  i  et  clavava  les  un- 
gles en  la  mà  com  si  's  tornés  boja  de  dolor,  una  tènue 
i  misteriosa  veueta  llensà '1  seu  joiós  plor.  I  vos- 
altres, sobtats  i  palpitants,  us  miràreu  els  uns  als 
altres  amb  indecisa  alegria  i  sentíreu  com  us  pujaven 
del  pit  unes  llàgrimes  suaus  i  quietes,  amb  un  singlot 
que  no  us  deixava  parlar.  La  tendra  mare,  palida  i 
blanca,  somreia  dolçament,  i  mentres  tu  la  besaves 
com  a  una  santa  dolorosa  i  la  beneïes  en  el  teu  cor, 
tu  i  les  altres  mares  i  tots  somrèieu  amb  els  ulls  plens 
de  llàgrimes.  En  la  vostra  vida  s'hi  obra  un  portell 
per  ont  comencen  a  saltar  cascades  de  sospirs  i  un  sen- 
timent de  plenitut  us  reposa  la  carn  i  l'esperit  amb 
sossegada  alegria. 

Si  heu  passat  llargues  temporades  al  camp  i  heu 
vist  les  vinyes  i  els  cirerers  i  els  ammatllers  i  les  pome- 
res, com  ara  comencfen  a  brotar,  ara  's  veuen  els  pri- 
mers gotims,  ara  floreixen  els  arbres,  i  heu  sentit  en 
el  vostre  cor  la  maravella  de  la  brotada  del  fruit,  ja 
sabreu  lo  que  es  la  frisança  de  la  primavera  quan 
espereu  que  verolin  les  cireres  o  a  la  tardor  quan  van 
a  daurarse  'Is  primers  mcscats.  Hi  ha  un  recés  a 
la  vinya,  un  troç  que  es  més  solei  al  hort,  i  per  allí 
comenceu  cada  dia  la  vostra  interessada  visita.  Una 
ceparrada  que  s'ombreja  sota  Is  pàmpols  de  prodigio- 
ses tories  us  té  robat  el  cor.  i  de  bona  gana  saltaríeu 
uns  quants  dies  de  la  vostra  vida  per  cullirne  més 
aviat  un  gotim  madur. 

L'esposa  es  la  teva  pomera  carregada  del  fruit  que 


ÈLS  DIES   VENTOROSOS  DE  LA  JOVENTUT       145 

amb  el  seu  pes  la  blinca  i  amb  la  seva  creixença  la 
decandeix  i  tota  l'esfulla.  En  ella  *!  misteri  de  la  fecon- 
dació  pren  la  complexitat  de  les  maravelles  humanes 
i  ens  pertorba  en  l'esperit  i  en  la  carn,  en  lo  conscient 
i  €n  lo  inconscient.  Doncs  si  apuntales  la  pomera 
perquè  no  s'esqueixi  amb  la  pesanta  carga  dels  seus 
fruits,  (Jcom  ho  faries  per  no  complir  amb  la  teva 
esposa  is  primers  deures  de  la  paternitat  ? 

Aleshores  començaràs  a  conèixer  com  l'amor  durà 
part  d'allà  de  la  luxúria  i  trobaràs  en  el  teu  car  dolces 
tendreses  per  l'esllanguida  enamorada.  Tu  l'assistiràs 
en  aquelles  extranyes  crisis  de  plors  i  d'anyorances, 
afectat  pels  més  contraris  sentiments,  dominaràs  la 
secreta  alegria  que  es  en  tu  i  t'avergonyiràs  dels  teus 
anhels  afrodisíacs,  i  per  una  llei  d'interna  simpatia  senti- 
ràs un  dolor  fisic  pels  seus  sofriments  i  en  aconsolarla  i 
acompanyaria  trobaràs  noves  formes  de  relació  íntima, 
més  duraderes  que  les  primeres  flames  d'exaltada  passió. 

Si  la  teva  força  ha  de  ser  en  aquell  trànsit  el 
noble  soport  de  l'ablanida  esposa,  jo  estic  en  que  la 
pau  i  la  serenitat  del  teu  esperit  poden  influir  en  la 
formació  de  la  progenia.  Aixís,  estalviaràs  a  la  dóna 
que  està  a  punt  de  ser  mare  les  impressions  morals 
que  podrien  trastornaria  o  despertar  en  ella  una  mala 
passió.  La  còlera,  la  por,  l'odi,  la  gola,  la  tristesa, 
alteren  el  nostre  estat  moral  i  corporal  i  les  seves 
vibracions  repercuteixen  en  totes  les  celules  del  cos,  i 
per  tant  en  les  del  ser  embrionari,  que  per  elles  adqui- 
rirà una  funesta  aptitut. 

10 


146  LA   VIDA  AUSTERA 

Jo  de  tu  la  portaria  a  contemplar  els  espectacles 
més  bells  i  sublims  de  la  Natura.  A  dalt  de  tot  d'una 
montanya  s'aixamplen  les  potencies  fisiques  i  espiri- 
tuals, els  pulmons  respiren  millor,  l'esguard  abasta 
una  més  gran  immensitat  del  cel,  els  membres  troben 
la  llibertat  d'una  lleugeresa  sotil  i  l'ànima  s'ennobleix 
al  contemplar  la  terra  i  sentiria  hermosa. 

Qui  diu  la  montanya  diu  el  mar.  Una  barca  de 
viu  color,  els  rems  collats  en  els  escalams,  la  teva 
esposa  en  el  timó  i  tu  boga  que  boga  mar  endins  sobre 
les  aigües  blaves  que  '1  vent  arriça  dolçament. 
Tu  la  portes  an  ella  i  ella  't  guia  a  tu,  i  entretant  par- 
lareu del  vostre  fill  que  ha  de  venir,  de  quan  serà 
gran  i  serà  home  i  tot  ho  dominarà. 

Les  altes  valls  amb  les  seves  catifes  d'herba  d'un 
verd  vejà,  ont  pasturen  les  vaques  al  sò  plàcid  i  tardà 
de  les  esquelles;  les  cales  misterioses,  amb  la  íorra 
d'algues  marines  que  donen  a  les  aigües  colors  cam- 
biants,  ont  hi  baten  les  ones  com  en  les  cordes  d'una 
arpa;  les  fonts  i  els  xaragalls  que  amb  la  pimpanta  i 
atrafegada  ramor  distreuen  als  cors  que  s'anyoren,  la 
sortida  í  la  posta  del  sol,  la  nit  serena  amb  la  lluna 
somrienta  en  les  ondes  del  mar,  seran  per  l'esposa 
espectacles  de  beneita  calma  i  de  fortificadora  poesia 
que  trasccndiran  en  la  formació  espiritual  del  fill. 

Les  escenes  reals  o  imaginaries  de  la  vida  huma- 
na, per  l'íntcrès  més  viu  que  mouran  en  ella,  influi- 
ran Intensament  en  l'ànima  embrionària  del  nou  ser. 
I,  per  tant  que  la  potestat  del  espòs  no  podrà  exten- 


BLS  DIBS  VENTUROSOS  DB  LA  JOVBNTUT       147 

dres  fins  a  dirigir  els  accidents  de  la  realitat,  deurà 
posar  un  més  sotil  intent  en  apartar  a  l'esposa  de  la 
presencia  d'accions  impures  o  perverses  i  en  acostaria 
a  les  nobles  i  venturoses  manifestacions  humanes. 

Les  creacions  del  art  obeiran  dòcilment  a  l'inten- 
ció del  amant  pare  i  per  elles  disposarà  en  la  modela- 
ció  claustral  del  fill  dels  tresors  de  bellesa  acumulats 
per  les  generacions  passades.  Mentres  la  teva  esposa 
contempla  la  volta  de  la  catedral  plena  de  misteri  i  de 
poesia,  en  les  seves  entranyes  la  poesia  i  el  misteri 
devenen  substància  del  teu  fill.  No  li  planyis  la  vista 
dels  palaus  i  de  les  estàtues  i  de  les  pintures  més  be- 
lles. Pro  per  damunt  de  tot  ajudala  a  triar  els  llibres 
que  ha  de  llegir.  Havent  sopat,  quan  tota  la  casa  està 
tranquila,  llegiu  entre  tots  dos  les  histories  dels  heroes, 
les  planes  portentoses  de  la  Biblia,  les  humanes  lle- 
gendes dels  Sants,  i  aquestes  variadissimes  i  senti- 
mentals gestes  d'amor  que'ns  parlen  de  la  mort  de 
Dido,  de  les  rosses  trenes  de  Laura  i  de  les  tendres 
llàgrimes  d'Eloisa  i  Abelard. 

En  tot  això  no  traspassaràs  els  limits  d'un  deure 
natural  com  el  que  t'ensenyen  moltes  menes  d'ucells 
que  s'ajunten  en  parelles  amoroses  per  covar  i  criar 
la  progenia.  Si  '1  russinyol  canta  aleshores  es  perquè  '1 
seu  cant  es  lo  més  hermós  que  sab  fer  el  russinyol,  i 
tu,  per  fer  com  ell,  disposaràs  les  més  belles  facultats 
humanes  an  el  noble  intent  de  criar  fills  que  honrin 
a  la  pàtria.  I  perxò  mateix  que  's  tracta  d'un  deure 
natural,  el  cumpliras  plana  i  naturalment,  sense  falsetat 


148  LA   VIDA  AUSTERA 

ni  artifici,  absteninte  de  violentar  les  espontànies  in- 
clinacions, ni  de  torce  is  més  purs  sentiments  teus  o 
de  la  teva  esposa. 

Jo  t'asseguro  que  no't  doldrà  la  carga  quei  meu 
sentit  de  la  vida  austera  t'imposa.  A  copia  de  portaria, 
les  teves  espatlles  es  faran  més  fortes  i  la  teva  ànima 
resistirà  millor  les  tempestats  morals.  No  envegis 
aqueixes  naus  lleugeres  que  solquen  el  mar  balance- 
jantse  al  fresc  lleveig,  i  que  semblen  més  àgils  i  més 
lliures  que  la  teva.  Tu  feste  ben  sòlida  la  nau,  asse- 
gurat de  que  es  resistent  el  teu  timó,  teixeix  la  vela 
granalluda  i  atapaïda,  proveeixte  de  cordes  i  de  rems, 
portahi  dins  la  teva  dolça  carga,  posa  la  proa  als 
nobles  ideals  i  no  temis.  Quan  vingui  la  borrasca  i 
s'aixequin  les  ones  bramulantes,  els  teus  braços,  habi- 
tuats a  la  feina  dura,  governaran  virilment  el  timó  i 
la  nau  sòlida  i  ben  armada  arribarà  fàcilment  a  port. 
Mentres  que  aquelles  naus  lleugeres,  que  semblaven 
més  àgils  i  lliures  al  fresc  lleveig.  ara  biornada  a  lle- 
vant, ara  biornada  a  ponent,  les  veuràs  com  el  vent 
SC  les  emporta,  sense  queis  valgui  la  flonja  resistència 
del  seu  patró,  cap  a  les  roques  venjadores. 

Com  els  grans  capitans  que  han  habituat  als  seus 
homes  a  les  marxes  forçades,  a  les  fatigues  del  tre- 
ball I  als  grans  perills  de  temeràries  sorpreses  abans 
de  portaries  al  camp  descobert  de  la  batalla,  tu  ensi- 
nistraràs les  forces  del  teu  cos  i  les  energies  de  la  teva 
ànima  en  els  deures  fatigoses  de  la  vida  austera.  Ai- 
xis  crearàs  i   ordenaràs  en   tu   una   força   indòmita  i 


ELS  DIES   VENTUROSOS  DE  LA  JOVENTUT       149 

admirable,  i  la  disposaràs  pel  benestar  i  per  la  glòria 
de  la  germandat  humana. 

Perquè  tu  has  de  saber,  mon  jove  amic,  que,  boi 
estimant  a  la  dóna  del  teu  amor  i  pujant  els  teus  fills 
amb  gran  cura  dels  deures  familiars,  podries  encara 
devenir  abominable  filisteu  si  no  tenies  present  en  el 
teu  obrar  que  per  damunt  de  tu  i  de  la  teva  esposa  i 
dels  teus  fills  hi  ha  una  Humanitat  viventa,  en  les  en- 
tranyes de  la  qual  s'hi  congrien  volcàniques  passions  i 
s'hi  mouen  tremendes  idealitats.  No  olvidis  mai,  mon 
jove  amic,  que,  per  humil  que  sigui,  aquesta  Humani- 
tat, espera  de  tu  i  teu  evangeli. 

Ja  ets  home,  la  teva  joventut  tomba  'Is  trenta 
anys,  i  entre  la  negra  forra  dels  teus  cabells  un  fil  de 
plata  comença  a  blanquejar.  Doncs  ara  escolta  la  veu 
de  la  meva  experiència  :  jo  no  conec  edat  de  més  in- 
tensa ventura,  ni  més  pròdiga  d'il•lusions,  ni  d'una 
fe  més  pura  en  la  feconditat  de  la  pròpia  vida.  Es 
bella  cosa  sentirse  en  aqueixa  plenitut,  vibrant  d'una 
força  renovadora,  produint  i  olvidant  amb  igual  mag- 
nanimitat. 

A  tot  el  teu  entorn  s'hi  senten  les  emanacions  de 
la  teva  vida.  Els  pares  s'han  fet  vells,  el  teu  primer 
fill  encara  no  parla,  els  teus  germans  no  han  comen- 
çat noves  famílies  i  els  teus  parents  més  pobres  cer- 
quen el  teu  races.  Pro  tu  has  portat  una  existència 
sana,  el  teu  cor  s'ha  nodrit  de  nobles  sentiments  i  la 
teva  confiança  en  la  vida  ditxosa  reflecta  en  els  altres 
serenitat  i  repòs.    Aleshores  tu  sortiràs  de  casa  teva 


150  LA   VIDA  AUSTERA 

arrocegant  com  una  túnica  tots  aquests  afectes,  i  els 
homes  i  les  dones  sentiran  els  teus  passos  i  coneixe- 
ran que  són  passos  d'home. 

La  teva  pàtria  s'adonarà  del  teu  treball  perquè 
no  t'entretindràs  en  feines  balderes.  Pensa  que  ja  no 
es  hora  de  somiar  ideals  impossibles,  sinó  de  ficarte  a  la 
pedrera  i  d'anar  a  cops  de  mall  contra  la  roca  que  s'alça 
al  teu  davant.  A  cada  martellada  "t  sentiràs  més  aprop 
del  ideal,  la  vall  de  l'altra  banda,  i  mentres  bats  la  mu- 
ralla podràs  anar  somiant  el  dia  que  hi  podràs  passar 
seguit  i  confós  amb  la  gentada  que  dançarà  nove'S 
dances  sota  dels  óms  vora  la  font  d'aigua  gemada. 

La  pàtria  sentirà  'Is  teus  passos  i  es  refiarà  de  la 
teva  obra.  En  les  hores  d'engunia,  si  vénen  el  des- 
conort  i  la  pertorbació  moral,  allà  ont  s'hi  oirà  'I 
brunzir  de  les  teves  eines  no  s'hi  enviarà  ajuda,  per 
la  confiança  en  el  teu  braç.  Oh!  Com  deuen  créixer 
les  forces  humanes  fins  al  heroisme  quan  la  pàtria 
en  perill  crida  que  compta  en  tu!  Els  dèbils  s'arremo- 
linaran al  teu  entorn,  la  teva  veu  deturarà  en  llur  car- 
rera als  fugitius. 

Devegades  un  home  pot  torce  '1  funest  destí  de  la 
seva  raça,  pro  tu,  que  covaràs  en  el  teu  pit  l'amor 
a  la  glòria  i  admiraràs  les  proeses  dels  heroes,  no  cer- 
caràs envejosament  el  seu  camí.  Les  corones  de  llor 
més  ben  guanyades  solen  ser  les  quc's  troben  per  Ics 
vies  ordinàries  de  l'existència.  Vés  que  l'anhel  d'hc- 
roicitat  no  t'aparti  tràgicament  de  la  ruta  que  porta  a 
la  teva  victorià. 


ELS  DIES  VENTUROSOS  DE  LA  JOVENTUT       151 

La  glòria  premiarà  l'ingenuitat  del  teu  esforç. 
Més  serà  precís  que  tu  no  pensis  en  el  premi,  perquè 
això  't  distreuria  de  posar  l'intensitat  deguda  en  la 
teva  obra.  Lo  essencial  es  que  no  quedi  en  tu  ni  una 
bolva  de  llum  que  no's  reflectí  en  el  fruit  de  la  vida, 
ni  un  remolí  de  força  que  no  s'integri  en  la  teva  crea- 
ció. A  l'hora  del  sabbat  invocaràs  totes  les  poten- 
cies del  teu  ser  i  les  comptaràs  una  per  una  :  reculliras 
les  ales  del  pensament  perquè  no  se  t'endugui  lluny 
de  la  teva  estrella,  i  et  transubstanciaras  en  l'obra 
talment  que  no  quedi  res  en  tu. 

Si  fixes  aixís  la  teva  vida,  <Jcom  voldries  morir? 


LLIBRE  TERCER 


LA  SANTEDAT  HUMANA 


QUAN  arribo  a  les  planes  d'aquet  llibre,  aont  pen- 
so raonar  en  forma  precisa  d'aquesta  síntesi 
de  la  vida  austera  que  anomenarem  la  santedat  hu- 
mana, sento  una  mena  de  frenesí  per  entrarhi  im- 
petuosament  i  una  disposició  de  totes  les  facultats 
més  nobles  de  la  meva  ànima  per  l'esforç  que'm  pro- 
poso realisar.  En  el  despertar  a  una  nova  vida  que 
representaren  per  mi  les  primeres  impressions  del 
primer  amor,  el  concepte  de  la  santedat  que  pensava 
exposar  en  un  Llibre  de. la  Bellesa  i  del  Amor  va  sortir 
de  la  regió  mistica  aont  s'havia  extraviat  pels  dies  de 
la  presó  i  del  desterro,  i  entrà  bravament  en  les  vies 
clares  del  humanisme,  sota  l'influencia  d'un  estat 
resplendent  del  esperit  donat  a  l'admiració  de  les 
obres  gregues  i  de  la  renaixença  italiana. 

Més  endavant  s'han  precisat  per  mi  les  obligacions, 
les  esperances,  els  afanys,  les  lluites,  els  sofriments  i 
les  victòries  que  abans  s'esfumaven  vagament  en  lo 
que  anomenava  la  vida,  i  aquell  concepte  de  la  sante- 


156  LA  VIDA  AUSTERA 

dat  ha  davallat  cap  a  la  terra,  ahont  s'ha  nodrit  d'in- 
terna i  fortificadora  realitat.  Més  en  tots  aquets 
successius  estats  del  mateix  concepte  hi  roman  la  subs- 
tància primitiva  que  ha  anat  transformantse  i  enri- 
quintse  com  en  el  fruit  hi  persisteixen  les  forces 
de  la  llevor,  de  la  branca,  de  la  poncella  i  de  la  flor. 
I  aixís  com  el  fruit  es  la  forma  més  acabada  de  la 
planta  que  la  disposa  per  la  perpetuació,  aixís  el  meu 
concepte  s'ha  anat  acostant  cada  dia  més  a  la  realitat 
feconda  que'ns  disposa  per  l'elaboració  del  ideal,  per 
quant  la  realitat  viva  i  armonica  'ns  porta  a  la  més 
noble  idealitat. 

Amb  el  cor  palpitant  d'una  emoció  gravíssima  he 
volgut  prepararme  fins  materialment  per  entrar  en  el 
raonament  que  té  per  objecte  la  santedat  humana. 
Amb  l'amable  companyia  d'un  llibre  de  Plató  he  pujat 
a  dalt  del  Tibidabo,  lamontanya  més  alta  de  les  que 
enrondcn  la  meva  ciutat  natal.  I  allà  en  la  fresca  con- 
templació de  la  Natura  he  despullat  el  pensament  de 
baixes  quimeres  i  he  invocat  la  meva  ambició  de 
glòria  i  m'he  encomanat  a  la  grandesa  de  la  pàtria. 


I 

j 


EN  totes  les  civilisacions  conegudes  s'ha  acceptat 
amb  admiració  l'existència  d'una  mena  d'homes 
superiors  que  havien  arribat  individualment  a  l'exce- 
lencia  espiritual  que  avui  s'anomena  santedat.  Més 
la  substància  d'aquesta  excelsitut  no  fou  sempre  la 
mateixa,  sinó  variable  filadura  de  les  cualitats  morals 
i  materials  estimades  carn  a  més  nobles  pels  homes 
del  seu  temps. 

El  dogma  de  la  santedat  es,  dones,  una  planta 
viva  del  esperit  humà,  i  encara  més  que  planta  subs- 
tància vital  que  pren  ufana  o  s'esllangueix  i  encarna 
en  formes  grosseres  o  delicades  seguint  la  degradació  o 
elevació  dels  sentiments  morals.  A  un  «stat  d'excelsa 
dignificació  moral  hi  correspon  una  santedat  superior 
a  la  venerada  pels  homes  d'una  civilisació  més  en- 
darrerida, fins  al  punt  de  que  les  coses  santes  i  les  ac- 
cions santes  d'un  temps  poden  devenir,  per  una  fu- 
tura ascensió  dels  sentiments  morals,  coses  i  accions 
mereixedores  de  condemnació. 


158  »  LA   VIDA  AUSTERA 

E!s  homes  de  L'/líada  posaven  en  la  veneració 
de!s  déus,  en  l'execució  dels  seus  manaments  i  en  la 
realisació  dels  sacrificis  una  mena  de  santedat  que  re- 
pelia  per  innoble  i  baixa  la  veneració  dels  déus  i  els 
sacrificis  dels  pobles  barbres.  I  més  tart  Socras 
i  Plató  s'indignaven  amb  la  concepció  moral  que's 
manifestava  en  els  poemes  d'Homer  i  d'Hessiod,  i  fins 
en  les  tragèdies  d'Esckyl.  Les  histories  de  Pelops  i  de 
Niobe,  les  queixes  de  Thetis  contra  '1  déu  homicida 
del  seu  fill  a  qui  havia  pronosticat  una  llarga  vida 
exenta  de  malures  i  una  feliç  vellesa,  revoltaven  al 
filosop  de  l'Academia,  que  no  donava  lloc  en  la  Repu- 
blicà a  qui  les  inventés,  ni  permetia  que'ls  mestres 
les  repetissin  en  la  formació  de  la  joventut. 

Jo  no  voldria  ofendre  les  idees  relligioses  d'una 
multitut  de  catalans  al  fer  observar  com  els  homes 
de  la  Reforma  condemnaven  per  grosseres  i  barbres 
algunes  formes  de  la  santedat  alçades  en  relleu  per  la 
moral  eclesiàstica  de  l'Edat  Mitja.  La  mateixa  Igle- 
sia  ha  cregut  indispensable  l'interpretació  simbòlica 
de  moltes  narracions  del  Antic  Testament  que  avui 
repugnarien  als  nostres  sentiments  morals  si  les  pren- 
guéssim al  peu  de  la  lletra.  Aquell  Jehovà  venjatiu 
que  confonia  als  enemics  del  seu  poble  i  feia  caure  a 
toc  de  trompeta  les  muralles  de  Jericó,  no  podria 
omplir  en  cl  nostre  cor  cl  lloc  que  reservem  al  senti- 
ment de  la  divinitat.  Aquell  rei  David  que  fereix  a 
doscent3  horoes  dels  filisteus  i  porta  'Is  seus  prepucis 
com  a  dot  de  la  filla  de  Saul  i  fa  matar  a  Uria  Het- 


LA  SANTEDAT  HUMANA  159 

heu  per  pendreli  l'esposa  Bath-sheba  després  de 
deshonraria,  i  que  pren  en  el  llit  a  la  verge  Sunamita 
perquè  li  escalfi  *!  cos  a  les  seves  velleses,  no  podria 
ser  per  nosaltres  el  fill  escullit  per  Jehovà  com  a  heroe 
predilecte  del  seu  poble. 

Posat  en  aquet  punt  de  vista  històric  no  dubtaré 
en  sostenir  quei  concepte  de  la  santedat  es  ben  dife- 
rent avui  del  que  va  encarnar  per  l'Edat  Mitja  en 
tants  venerables  soldats  del  exercit  de  Crist.  No  diré 
que  fins  en  els  nostres  dies  no's  considerés  lloable  la 
conducta  del  mendicant  Sant  Francesc  d'Assís,  que  va 
desposarse  amb  la  pobresa,  ni  que  fos  objecte  d'una- 
nim  condemnació  Sant  Domingo,  el  gran  enemic  de 
l'heretgia.  Més  si  avui  naixiem  a  una  nova  civilisació 
sense  *1  recort  de  les  antigues  formes  de  santedat  i  amb 
la  mateixa  noblesa  del  esperit  que  ara  tenim,  no  se- 
rien aquells  homes  que  visquessin  com  Sant  Fran- 
cesc i  com  Sant  Domingo  is  que  presentaríem  com 
universal  exemple  a  l'humanitat. 

Si  llegiu  histories  de  Sants  de  l'Edat  Mitja,  hi 
trobareu  com  a  causa  de  santedat,  a  més  a  més  dels 
miracles  que  omplien  els  llegendaris  de  fets  incom- 
prensiblement sobrenaturals,  un  gran  acte  de  con- 
trició,  una  castedat  contra  natura,  una  humiliació  de 
les  facultats  que  exalten  l'energia  humana,  un  despre- 
ci  de  les  delícies  terrenals,  una  fundació  d'ordre  m.o- 
nastica,  una  actitut  de  flagel•lació  o  de  penitencia. 
Ja  no  es  tant  essencial  com  en  els  primers  temps  del 
cristianisme  la  relació  individual  i  directa  amb  Jesús, 


160  LA   VIDA  AUSTERA 

l'emancipació  personal  de  tota  litúrgia,  per  ont  là 
relligiositat  espontània  posa  a  l'ànima  en  possessió  del 
Esperit  Sant.  Els  fets  de  Jesús,  la  vida  ordinària  de 
Jesús,  les  paraules  i  les  paràboles  de  Jesús,  són  suplan- 
tades per  les  grosseres  histories  dels  falsos  evangelis  i 
les  llegendes  materialistes  plenes  de  miracles  grollers 
sense  la  sublim  espiritualitat  de  les  llogíes  atribuïdes  a 
Matheu.  De  la  santedat  que's  desprèn  com  sotilissima 
flaira  de  les  narracions  evangèliques  a  les  histories  i 
/los  sanctorum  de  l'Edat  Mitjana  hi  ha  un  retrocés  visi- 
ble cap  a  la  grosseria  i  a  la  barbra  rudesa  de  l'esperit, 
una  degradació  moral  en  el  concepte  de  la  dignitat 
humana. 

Mentres  escric  sense  malicia,  amb  el  cor  inflamat 
d'un  respecte  venerable  per  les  relacions  que  han 
sigut  sagrades  als  homes,  s'aixeca  a  davant  meu  com 
un  fantasma  que  protesta  amb  ira  de  les  meves  paraules 
i  em  vol  aguantar  el  braç  i  aixugarme  les  fonts  del 
pensament.     M'aturo  a  escoltarlo  i  el  meu  dimoni  diu  : 

—  Les  teves  paraules  són  sacrílegues;  les  teves 
intencions  són  perverses;  les  teves  raons  són  buides 
com  les  nous  que  no  tenen  molla.  ,iAont  vas,  desven- 
turat?  <iCom  goses  a  reveslirte  d'aqueixa  majestat 
austera  per  íicarte  cinicament  en  els  cors  nobles  i 
destruirhi  l'essencia  immutable  de  la  fe  en  un  sol  Déu 
Totpoderós?  (Ho  veus  el  mal  que  fas?  Avui  encara  '& 
troben  ànimes  pures  il•luminades  per  l'impertèrrita 
fe  dels  seus  pa:isats.  Tu  ets  pitjor  que  l'heretge,  per- 
què si  l'heretgia  desencamina  '1  sentiment  relligiós  de 


LA  SANTEDAT  HUMANA  161 

les  ànimes  piadoses,   tu  vas    contra  la   font    d'aquet 
sentiment,  i  de  tota  pietat. 

—  Fins  ara  —  li  responc  —  no  he  parlat  contra  la 
substància,  sinó  contra  la  forma.  La  més  greu  tristesa 
del  meu  cor  serà  no  poder  suplantar  les  formes  mortes 
per  altres  formes  vives,  més  la  substància  espiritual 
està  per  damunt  deies  meves  mirades.  Tu  que'm  par- 
les aixís  ets  un  fantasma  que  sorgeixes  de  la  matèria 
i  un  dimoni  que  defenses  la  forma  de  la  santedat  per 
ser  lo  més  tolerable  que  trobes  en  la  santedat. 

—  Jo  no  soc  un  fantasma, — em  diu,  —  més-  es- 
perit i  carn  de  tu  mateix.  Jo  demoro  en  el  teu  cor  i 
serpentejo  en  la  teva  ànima.  A  suara  exposaves  un 
pensament  malèfic,  i  lo  que  hi  ha  de  més  bo  i  espiri- 
tual en  tu  mateix  m'ha  fet  sorgir.  Si  passo  perquè  la 
santedat  de  les  narracions  evangèliques  es  comparable, 
encara  que  més  alta  i  noble,  amb  la  santedat  que  trobes 
en  L'Ilíada  i  en  els  dialecs  de  Plató,  resultarà  que  la 
santedat  es  una  manifestació  històrica  del  esperit  humà. 
No  més  hi  ha  un  ideal  etern  i  immutable  de  santedat 
igual  en  tots  els  temps  i  per  tots  els  homes,  i  confronta- 
des amb  aquet  trànsit  diví  de  l'ànima  humana  les  coses 
són  santes  o  no  ho  són,  i  els  esperits  assoleixen  un  grau 
més  baix  o  més  alt  de  santificació.  Si  avui  trobes  que 
la  santedat  en  l'Edat  Mitja  es  inferior  a  la  santedat  en 
els  temps  evangèlics,  demà  "m  diràs  que  li  es  possible 
al  home  arribar  a  una  dignificació  tant  noblement  espi- 
ritual que  davant  d'ella  sigui  cosa  no  santa  l'Evangeli 
i  concepció  imperfecta  la  vida  de  Jesús.  — 

11 


162  LA   VIDA  AUSTERA 

He  tornat  a  la  plana  llogica  del  meu  pensar  i  he 
imposat  silenci  a  les  forces  ocultes  i  enemigues  que 
dialogaven  en  el  meu  intel•lecte.  I,  ara,  girant  l'esguard 
altra  vegada  al  objecte  principal  d'aquet  llibre  sobre 
la  vida  austera,  aont  no  's  parla  de  relligió,  sinó  de 
santedat,  he  pensat  que  totes  les  raons  apuntades  en 
el  breu  dialec  s'enclouen  en  una  síntesi  que'm  limi- 
taré a  exposar  en  linies  generals. 

En  matèria  de  relligió  totes  les  innovacions  són 
perilloses  si  no  porten  en  sí  mateix  el  llevat  d'una 
creencia  íntegra  i  forta.  Més  l'actual  indigència  de  les 
ànimes  es  tant  misericordiosa  que  difícilment  la  crí- 
tica de  la  nostra  fe  pot  conduirnos  a  un  estat  moral 
més  llastimós.  Davant  d'aqueixa  desesperada  reflexió 
he  de  fer  notar  la  tendència  dels  homes  d'avui  a  bus- 
car en  la  lectura  del  Evangeli  un  consol  que  en  de- 
finitiva no  hi  solen  trobar.  Lo  que  allí  'Is  interessa  i 
els  neguiteja  es  la  cuestió  fonamental  de  la  Cristologia. 

La  filosofia  'ns  prepara  amb  una  revolució  pro- 
íonda  que  pren  variadissimes  formes  per  un  nou  relli- 
gament  de  totes  les  coneixenses  humanes  en  la  con- 
cepció de  la  divina  causa  del  món.  Els  moralistes 
moderns  han  arribat  a  conclusions  enlairadissimes, 
encara  que  siguin  fragmentaries,  per  encaminar  la 
conducta  humana  al  compliment  del  més  noble  destí 
que  hagin  ideat  els  homes.  Tot  indica  una  disposició 
augusta  de  forces  soterranies  espirituals  que  enclouen 
en  potencia  tots  els  clements  de  la  revelació  futura. 

Més  hi  ha  un  obstacle  que  la  nostra  civilisació  no 


LA  SA  N  TBDA  T  H  UMA  NA  1 63 

gosa  a  confessar.  Una  de  les  característiques  relli- 
gioses  del  sigle  XIX  es  l'esperit  critic  que  s'ha  portat 
al  estudi  de  la  persona  de  Jesús.  Quan  ja  sembla  que 
la  cuestió  està  resolta,  un  altre  savi  la  complica  i  la 
planteja  de  nou.  Uns  volen  aclarir  el  misteri  del  seu 
naixement,  altres  si  ell  es  tenia  per  fill  de  Déu  i  per 
Messies,  altres  com  es  podia  tenir  per  fill  de  Déu  sense 
ser  encarnació  íntegra  i  directa  de  la  divinitat.  No  tots 
treballen  de  bona  fe  :  n'hi  ha  que  obren  amb  fins  po- 
litics;  n'hi  ha  que's  mouen  per  l'esterii  afany  de  criticar 
i  de  saber;  n'hi  ha,  per  últim,  que  s'inclinen  aprioristi- 
cament  a  la  negació,  ferits  d'impotència  espiritual. 

Més  jo  encara  no  he  conegut  l'home  posseit  total- 
ment del  sentiment  de  la  nostra  causa  divina  que 
resolgui  d'una  manera  definitiva  la  fonamental  cues- 
tió de  la  personalitat  de  Jesús  i  la  revelació  divina  en 
l'Evangeli.  A  davant  seu  s'alçarà  '1  prestigi  miraculós 
de  la  vida  més  complerta  que  han  conegut  els  homes 
i  haurà  d'estrompassar  l'onada  més  impetuosa  de 
serena  poesia  que  hagi  sorgit  de  llengua  humana. 

L'humanitat  sentirà  com  si  li  treuen  el  cor  el  dia 
que  l'Evangeli  sigui  definitivament  reconegut  com 
una  expressió  històrica  del  sentiment  relligiós,  per- 
què en  la  poètica  historia  de  Jesús  de  Galilea  hi  era 
tota  ella  redimida  i  divinisada.  Més  també  aquell  dia 
s'esvairà  l'irreconciliable  antítesi  entre  la  vella  con- 
cepció verolada  d'imperfectes  elements  antropomòr- 
fics i  l'ocult  sentiment  actual  de  la  causa  divina  abs- 
treta de  tot  impur  predicat  contingent.     I  els  homes, 


164  LA   VIDA  AUSTERA 

tornats  per  llei  de  la  raó  a  l'apreciació  exacta  de  les 
més  hermoses  manifestacions  històriques,  no  tindran 
cap  obstacle  queis  separi  de  l'actual  i  veritable  con- 
cepció divina,  d'aont  en  sortirà  la  pau  dels  esperits  en 
el  nou  regne  de  Déu. 

Si  un  dia  l'apostol  Sant  Pau  va  resoldre  tràgica- 
ment desferse  de  les  formes  hebraiques  trobades  en 
les  prèdiques  de  Jesús  i  va  oposar  a  les  paraules  de  la 
Llogia  :  ]o  sols  he  sigut  enviat  pera  rsscatar  les  ovelles 
esgarriades  de  la  casa  d'Israel,  aquelles  altres  que 
duen  la  nova  relligió  a  totes  les  fraternitats  humanes  : 
Crist  es  la  fi  de  la  llei;  l'Apostol  o  la  multitut  d'apos- 
tols  dels  nostres  temps  rescataran  la  divinitat  del  vell 
materialisme  taumaturgic  amb  una  nova  i  definitiva 
calificació  del  Evangeli. 

Aquestes  reflexions  sobre  la  causa  divina  'ns  hau- 
ran disposat  per  entrar  al  estudi  de  la  santedat,  que 
també  mereix  una  total  renovació.  En  aquet  llibre 
no  anem  a  fer  l'historia  dels  sentiments,  ni  anem  a 
fonamentar  la  vida  sobre  principis  filosofies,  i  perxò 
no  més  incidentalment,  com  a  punt  de  sortida  per  les 
nostres  reflexions  morals,  hem  escrit  totes  aquestes 
planes,  de  les  quel  nostre  amable  lector  no  n'ha  de 
treure  altra  ensenyança  que,  essent  la  santedat  virtut 
essencialment  espiritual,  es  purifica  o  cau  en  deca- 
dència segons  devenen  més  nobles  o  més  grossers  els 
sentiments  morals  del  home  I  que  exteriorment  es 
revesteix  de  formes  materials  preses  ni  .imbrnt  social 
de  cada  cívilisacíó. 


LA  SA N TEDA  T  HUMANA  1 65 

Nosaltres  donem  per  exposats  els  principis  fona- 
mentals de  Texistencia  i  per  universalment  predicats  i 
coneguts.  I  a  cavall  d'aquet  previ  coneixement  anem 
a  parlar  de  la  santedat  humana  tal  com  l'entén  als 
començaments  del  sigle  XX  un  adepte  de  l'actual  civi- 
lisació. 


II 


AQUET  es  un  llibre  per  la  conducta,  i  els  que  vin- 
guin a  llegirlo  hi  buscaran  lo  que  han  de  fer  i 
no  lo  que  han  de  pensar.  Per  tant,  em  trobo  en 
el  bell  mitg  de  la  porta  un  home  que  m'objecta  i  diu  : 
—  Veig  que't  proposes  explicarme  com  era  que 
Plató,  Goethe,  Rafael  i  Mozart  reunissin  les  condi- 
cions superhumanes  de  la  santedat  i  quins  foren  els 
elements  corporals  i  espirituals  d'aqueixa  virtut. 
D'això 'n  treure  "1  coneixement  de  com  es  que  "Is  homes 
devenen  sants,  més  no'n  deduiré  res  per  la  meva 
conducta.  En  el  meu  estat  al  llegir  aquet  llibre  hi 
trobaré  a  faltar  elements  que  tu  sens  dubte  consideres 
indispensables  i  que  jo  no  podré  suplantar  amb  la 
meva  energia,  d'aont  resulta  quct  proposes  guiarmc 
i  no  més  m'ensenyes,  i  volent  conduirmc  a  vies  de 
virtut  em  desalentcs  I  em  deamaics,  perquè,  no  podent 
arribar  a  sant,  fas  perdre  la  més  alta  finalitat  a  tota 
energia. 


LA  SANTEDAT  HUMANA  167 

—  L'ideal  no  deixa  de  ser  ideal  perquè  no  tots 
els  homes  puguin  assolirlo,  i  jo  trobo  que  no  hi  ha 
camí  acabat  mentres  no  s'arriba  i,  per  lo  tant,  no's 
descobreix  l'objectiu  final  d'aquell  camí.  Si  no  sabs 
aont  vas,  (^com  ho  sabràs  si  has  arribat  o  has  d'anar 
més  endavant  encara?  En  tot  el  llibre  parlem  de  les 
condicions  de  la  vida  austera,  i  en  cada  plana  s'hi 
troba  un  consell  o  una  ensenyança  :  fes  això  que 
aquí  's  diu  i  la  teva  vida  's  mourà  en  aquell  punt 
a  dins  del  cercle  de  l'austeritat  més  pura;  segueix 
l'exemple  que  se't  dóna  o  fuig  del  perill  que  se't  pre- 
senta, i  aniràs  per  camins  de  santedat  o  t'allunyaràs 
d'aquella  perversió.  Aixís  serà  ben  útil  per  la  nostra 
satisfacció  moral  saber  com  han  sigut  espiritual  o  ma- 
terialment els  homes  que  arribaren  a  la  més  alta 
santedat,  per  quant  aquet  noble  coneixement  ens  des- 
cobrirà la  finalitat  de  la  nostra  conducta.  Amb  les 
baixes  paraules  del  nostre  naturalisme  senyala  Nietzs- 
che  com  ideal  de  la  dóna  aqueixa  aspiració  :  jSi  jo 
podia  infantar  al  Super-home!  Més  traient  a  les 
paraules  el  seu  regust  d'evolució  zoològica  i  movent- 
nos  en  l'ambent  de  la  més  pura  idealitat,  tota  nova 
dignificació  del  esperit  humà  es  l'infantament  d'un 
super-home.  Si  expliquem  la  super-hombria  de  Plató, 
Goethe  i  Mozart  senyalem  a  les  nostres  multituts  cap 
aont  porta  "1  camí  de  la  dignificació  humana. 

—  Més,  ([què  'n  treure  de  conèixer  com  han  sigut 
materialment  els  homes  que  arribaren  a  la  més  alta 
santedat,  si  jo  tinc  necessitat  de  reduirme  a  les  meves 


168  LA   VIDA  AUSTERA 

condicions  físiques  i  no  puc  crear  amb  el  meu  esforç 
altres  condicions  materials  de  les  que  tinc?  Si  fos  pos- 
sible que  la  santedat  dependís  de  l'estatura,  ([com  ho 
faria  jo  per  arribar  a  una  estatura  que  no  fos  la  meva?  I 
això  mateix  pot  dirse  de  la  bellesa  corporal,  de  la 
salut,  de  l'agilitat,  de  la  jovenesa,  de  totes  les  demés 
excelencies  materials  del  home.  Si  encara  no  més 
fossin  condicions  espirituals  les  que  formessin  la  san- 
tedat humana,  podriem  veure  si  i  nostre  lliure  albir 
tenia  potestat  per  sugerirles;  més  tractantse  de  rela- 
cions materials,  el  seu  coneixement  no  pot  servirme 
de  cap  manera  d'ensenyança  ni  ajuda  i  sí  d'interna 
modificació   i   desesperada   relaxació  espiritual. 

—  Per  seguir  aquesta  llei  del  teu  pensar  la  matè- 
ria i  l'esperit  haurien  de  ser  tant  extranys  l'un  al  altre 
que  no  divergissin  sols  en  substància,  sinó  en  acció, 
sense  ajudarse,  ni  compenetrarse,  ni  completarse. 
D'aquí  sen  deduiria  que  o  la  santedat  es  una  cualitat 
espiritual  o  una  cualitat  material,  o  les  dos  coses  ben 
distintament.  I  si  era  lo  primer,  no  hi  hauria  condi- 
cions materials  de  la  seva  existència;  si  era  lo  segon, 
no  hi  cabria  influencia  de  l'esperit;  i  si  era  lo  darrer, 
l'ineptitut  de  la  matèria  per  la  santedat  feria  impossible 
la  santedat  espiritual. 

— Aquesta  es  l'objecció.  En  totes  tres  hipòtesis  cl 
teu  punt  de  vista  queda  íòra  de  la  raó  i  no  es  prop! 
d'un  llibre  que  tracta  principalment  de  la  conducta. 
En  la  primera,  sent  cosa  espiritual  la  santedat,  no  hi 
tenen  res  que  veure  la  salut,  l'hcrmosura  i  la  jove- 


LA  SANTEDAT  HUMANA  169 

nesa,  que  són  estats  contingents  de  la  matèria,  i  es 
debades  que  men  vols  parlar.  En  la  segona  ja  seria 
útil  el  teu  pensar,  més  portaria  al  absurde  insosteni- 
ble de  que  les  condicions  espirituals  del  home  no 
influïssin  en  la  seva  santedat.  I  en  la  darrera  hipòtesis, 
que  sembla  ser  pròpiament  la  teva,  per  quant  en  els 
termes  d'ella  hi  caben  els  elements  materials  i  els 
espirituals  de  la  santedat,  l'objecció  devé  més  forta 
que  mai,  perquè  si  les  forces  de  la  matèria  són  cegues, 
no  podrà  l'home  corporal  adreçaries  ni  encaminaries, 
d'aont  sen  deduirà  desde  l'instant  de  la  primera  con- 
cepció la  condemnació  o  la  santedat  invariables.  Vet- 
aquí  una  conclusió  ben  funesta  per  un  llibre  de  la 
conducta. 

— Fixat  l'argument  contradictori,  vaig  a  destruirlo 
de  soca-arrel.  L'admirable  Apòstol  dels  Gentils,  en 
les  seves  trascendentals  especulacions  sobre  la  carn  i 
l'esperit,  va  arribar  a  l'extraordinària  afirmació  de  que 
Y Esperit  fa  7  cos.  L'estructura  corporal  del  home  es 
obra  del  esperit  del  home.  El  nostre  esperit  es  el  que 
dibuixa  les  nostres  faccions,  el  que'ns  dóna  l'agilitat 
corporal,  el  que'ns  fa  ser  grans  o  esquifits,  el  que 
emmotlla  grosserament  els  nostres  músculs  o  els  hi 
dóna  una  conformació  gentil.  Un  altre  ha  dit  que  la 
cara  es  el  mirall  de  l'ànima.  El  poeta  llatí,  en  la  seva 
concepció  pagana  de  la  santedat,  posava  l'ànima  sana 
en  un  cos  sà.  ^Per  què  hem  de  reduir  a  imatges  més 
grosseres  l'excelsitut  del  nostre  pensament?  No  cal 
explicar  com  es  que   l'energia  filla  del   nostre  esperit 


170  LA  VIDA  AUSTERA 

dóna  agilitat  al  cos  i  fa  més  suaus  i  gracioses  les  seves 
linies,  ni  exposar  el  fet  de  que  molts  nens  hermosos 
devenen  lletjos  quan  són  grans,  i  altres  de  lletjos 
vénen  a  ser  més  tard  homes  i  dones  d'extraordinària 
bellesa.  Els  homes  i  les  races  vénen  a  crear  els  més 
perfectes  tipus  d'hermosura  quan  arriben  a  la  més 
noble  dignificació  espiritual.  Jo  he  conegut  indivi- 
dualment homes  i  dones  que  devenien  més  esvelts, 
més  gentils  i  fins  de  linies  més  regulars  i  perfectes 
després  d'una  gran  renovació  moral,  i  n'he  vist  d'al- 
tres que  s'engreixaven  turpidament  i  prenien  aires 
innobles  i  adquirien  en  les  seves  faccions  arrugues  i 
mueques  lletjes  i  grosseres  al  davallar  decrepitament 
cap  a  una  perversió  del  seu  pensament  i  del  seu  cor. 
I  <Jno  creieu,  per  últim,  que  l'ideal  de  l'hermosura 
s'ha  creat  a  través  de  les  generacions  humanes  per  la 
coincidència  repetida  d'unes  mateixes  linies  materials 
amb  la  bellesa  espiritual  de  la  bondat  humana?  Allà 
aont  hi  havia  l'hermosura  moral  hi  han  vist  els  homes 
l'excelencia  de  les  formes  físiques,  d'aont  resulta  que 
individualment  i  socialment  el  cos  es  l'obra  del  espe- 
rit i  l'hermosura  corporal  es  filla  de  l'hermosura  moral. — 
El  meu  contradictor  va  quedarse  rumiant  llarga 
estona  aqueixes  raons  que  semblen  paradoxals  i  arbi- 
traries a  copia  de  ser  pregonament  verdadcres;  i  en- 
cara que  va  respondre  1  va  allargarse  força  temps  la 
seva  rèplica,  les  paraules  li  sortien  mortes  de  dins 
del  cor.  com  les  fulles  que  arrenca  '1  vent  de  tardor  i 
Be  les  emporta  lluny  en  boja  i  funeral  cavalcada. 


III 


EN  els  Versos  daurats  de  Pitagores,  que  la  tradició 
atribueix  al  seu  amic  i  deixeble  Lysis,  n'hi  ha 
dos  que  vénen  a  tom  per  començar  el  nostre  raona- 
ment : 

No  descuidis  la  salut  del  teu  cos: 
Aixís,  donali  beure  i  menjar  amb  mida  i  T exercici  que 
necessiti. 

Hierocles,  el  savi  filosop  d'Alexandria,  va  escriure 
uns  comentaris  als  Versos  daurats,  i  d'ells  en  notem 
aqueixes  precioses  paraules  :  —  Aquet  cos  mortal  ens 
fou  donat  com  instrument  per  la  vida  que  hem  de 
fer  aquí  baix,  i  cal  no  engreixarlo  per  una  indulgèn- 
cia excessiva  ni  debilitarlo  per  una  dieta  rigorosa, 
perquè  un  i  altre  extrems  porten  els  mateixos  obsta- 
cles i  no  deixen  ferne  l'ús  que  se  n'ha  de  fer.  Perxò 
sens    encomana  aquí    quei    cuidem    amb  mida...  per 


172  LA   VIDA  AUSTERA 

conservarlo  en  l'estat  en  que  naturalment  s'ha  de 
mantenir  si  té  d'obrar  totes  les  funcions  que  li  exi- 
geixi l'ànima  quei  mena,  fent  lo  que  ella  li  ordeni, 
perquè  l'ànima  es  la  que's  val  del  cos  i  aquet  es  ser- 
vidor d'ella  — 

Prenent  peu  de  tant  nobles  paraules,  m'atreviré  a 
presentar  la  salut  com  a  primera  condició  corporal  de 
la  santedat.  Aixís  em  poso  en  contradicció  radical 
amb  l'escola  antropològica  dels  nostres  dies,  que  ha 
fet  un  estudi  misericordiós  del  geni,  presentant  l'his- 
toria dels  grans  homes  com  un  resultat  paradoxal  de 
la  follia  i  de  la  decrepitut  fisica.  La  meva  tesis  es  que 
per  arribar  a  la  santedat  humana  es  precisa  una  bona 
salut  corporal,  un  bon  regiment  de  les  funcions  nu- 
tritives i  una  sana  funció  dels  orguens  i  dels  sentits. 
Les  societats  aont  hi  abondi  la  misèria  fisiològica  's 
mantindran  o  marxaran  cap  a  la  decrepitut  moral, 
l'individu  s'acostarà  més  a  la  santedat  com  més 
s'aparti  del  dolor  fisic,  i  el  cos  malalt  serà  un  mal  ins- 
trument per  l'ànima  parlant  amb  les  paraules  de 
Hierocles. 

Per  sortir  a  davant  de  la  controvèrsia  ara  diré  que 
per  l'objecte  del  meu  pensar  no  hi  ha  tants  homes 
ideals  de  santedat  com  genis  troben  els  savis  de  l'es- 
cola antropològica.  Aixís  com  jo  penso  aixecar  ben 
enlaire  '1  meu  tipu  ideal,  ells  l'han  rebaixat  i  l'han 
multiplicat  fins  al  punt  d'agruparlos  en  estadístiques 
locals  o  professionals  per  centenars  de  genis  que  ni 
ara  ni  mai  representaren  una  excelsítut  humana.     I 


LA  SANTEDAT  HUMANA  173 

encara  d'aquells  grans  homes  representatius  que  posa- 
rem aquí  com  ideals  de  santedat  humana  casi  no'n 
diuen  res  els  savis  de  l'escola  antropològica,  com  si 
no  entressin  per  falta  de  tares  fisiològiques  en  el  seu 
cuadro  de  la  genialitat  considerada  com  la  forma 
més  excelent  de  la  follia. 

No  vui  negar  el  mèrit  extraordinari  d'alguns  homes 
malalts  que  han  donat  peu  a  les  errades  del  baix 
positivisme.  Nietzsche  fou  segurament  un  filosop 
recomenable,  un  dels  millors  que'ns  ha  donat  el  si- 
gle;  Heine  fou  un  poeta  sentimental  d'una  inspiració 
apassionada;  el  Tassó  'ns  va  deixar  un  poema  èpic 
que  es  maravella  dramàtica  d'excelsa  poesia.  Més 
aquets  i  d'altres  més  grans  que  ells  no  són  els  meus 
ideals  de  santedat  humana,  els  grans  heroes  del  pen- 
sament i  de  l'acció,  els  que  en  l'historia  de  la  digni- 
ficació terrena  poden  presentarse  com  a  tipus  repre- 
sentatius d'una  humanitat  superior. 

Després  de  llegir  lo  molt  que  s'ha  escrit  en  vinti- 
très  sigles  sobre  la  personalitat  de  Plató,  acluqueu  els 
ulls  i  feuse  una  sintesi  interior  de  la  seva  existència 
corporal,  i  no  us  serà  possible  desconèixer  que  la  do- 
mina tota  un  caràcter  de  sanitat  admirable.  Aquell 
home  devia  estar  malalt  com  tots  els  altres  i  perquè 
tenia  un  cos  mortal  un  dia  va  morir,  més  tenien  tant 
poca  importància  en  la  seva  vida  les  malalties  que 
seria  dificil  avui  puntualisarne  una.  Pro  encara  hi  ha 
una  prova  més  decisiva  en  la  calma,  en  la  serenitat, 
en   la   suprema   armonia    de   la   seva   obra.     Aquella 


í74  LA   VIDA  AUSTERA 

reposada  llogica  no  pot  ser  filla  d'una  ànima  ator- 
mentada  pel  dolor  fisic.  Compendreu  les  malalties 
d'Epictet,  més  no  podrieu  imaginarvos  a  Plató  malalt 
sense  trair  la  figura  venerable  que  s'alça  davant  dels 
vostres  ulls  quan  penseu  en  ell. 

Repasseu  les  vostres  imatges  internes  de  Shakespea- 
re,  de  Goethe,  d'Alexandre,  de  Praxitel,  de  Mahoma, 
de  Lleonart  de  Vinci,  i  si  us  sabeu  sobreposar  a  l'hipo- 
tesi  miserable  de  l'epilèpsia,  explicació  barroera  de 
fenòmens  avui  inexplicables,  vindreu  amb  mi  a  la  con- 
cepció d'un  cos  teixit  de  substàncies  fines  i  delicades, 
extremadament  sensibles  a  les  influencies  físiques  i 
espirituals.  Una  fortalesa  sobrehumana  mantenia  la 
salut  dels  cossos  delicats  i  regia  les  funcions  en  tant 
suau  harmonia  que  l'ànima  quedava  en  llibertat  com  si 
no  estès  lligada  a  la  matèria.  Quan  els  homes  ens  han 
volgut  contar  la  més  hermosa  historia  del  món  no  han 
pogut  pensar  en  les  malalties  de  Jesús,  sinó  en  l'ex- 
tremada sensibilitat  del  Redemptor  nascut  a  Galilea. 

Ningú  'ns  ha  contat  fins  ara  l'íntima  historia  de 
les  ànimes  que  semblaven  disposades  per  la  santedat  i 
quedaren  tràgicament  empresonades  en  un  cos  malalt 
quc'Is  hi  encomcnà  les  seves  impureses.  El  dolor  fisic 
les  ha  esclavisades  massa  sovint  a  la  consideració  de 
.•ií  mateixes  i  ha  pertorbat  la  seva  Ingènua  contemplació 
del  món.  El  disgust  de  la  pròpia  existència  ator- 
m-intada  pel  greu  sofrir  ha  fet  germinar  dins  del  seu 
cor  ravorrimcnt  de  la  vida  terrenal  I  l'orgullós  menys 
preu   de   les  seves   delícies.     Aquestes   manifestacions 


LA  SA N TEDA  T  HUMANA  175 

de  l'egoisme  dolorós,  sublimades  en  l'espiritual  con- 
cepció d'un  regne  de  misericòrdia,  han  conduit  sempre 
a  l'humanitat  malalta  a  les  tendències  místiques  de  la 
deslliurança  per  la  mort. 

Jo  tinc  a  Napoleon  per  un  dels  homes  més  grans 
de  l'Edat  Moderna,  pro  no'l  puc  posar  com  un  exem- 
ple de  santedat  humana,  més  aviat  per  raons  origina- 
des de  la  seva  naturalesa  fisica  que  de  la  seva  natura- 
lesa espiritual.  En  els  temps  heroics  i  casi  llegendaris 
de  la  campanya  d'Italia,  la  seva  ànima  estava  amarada 
d'un  sentiment  d'íntima  grandesa,  més  una  malaltia 
misteriosa,  no  curada  fins  a  molts  anys  després,  el 
consumia  i  l'aniquilava.  Mentres  l'exèrcit  republicà 
fruïa  les  delícies  de  la  victorià  en  aquella  terra  incom- 
parable, el  jove  general,  amb  l'ànima  inflamada  d'un 
sentiment  de  glòria,  menava  foscament  la  seva  vida 
austera.  Després  de  les  batalles  d'Arcole  i  de  Rivoli  '1 
seu  cos,  atormentat  d'horribles  sofriments,  li  amar- 
gava les  alegries  de  la  victorià. 

^Es  podrà  resoldre  algun  dia  la  veritable  gradació 
de  les  causes  que  portaren  la  caiguda  de  Napoleon? 
Nosaltres  mentrestant  tindrem  per  una  raó  importan- 
tissima  de  la  seva  impotència  per  arribar  al  ideal  de 
santedat  la  misteriosa  malaltia  que  va  atormentar  la 
seva  ànima  jove,  a  la  que  no  mancaven  els  tresors 
d'una  energia  sobrehumana  i  l'austeritat  d'una  con- 
ducta moral  enaltidora. 

^Com  seria  possible  negar  una  certa  grandesa 
d'ànima  al  rei  d'Espanya  Felip  II?     Vivia  en  una  temé- 


176  LA   VIDA  AUSTERA 

raria  concepció  de  lo  absolut,  d'aont  no  sempre  se 
sentien  les  lamentacions  de  la  tragèdia  humana.  Ell 
es  tenia,  conscient  o  inconscientment,  pel  gran  capdill 
de  la  relligió  catòlica,  i  en  la  defensa  d'aquell  domini 
espiritual  llençava  multituts  d'homes  a  la  batalla  i  a 
la  mort  rígidament,  amb  la  terrible  llogica  de  la  més 
inhumana  concepció.  Per  una  banda  la  seva  potestat 
de  rei  no  explicaria  per  sí  sola  que  la  llei  de  les  seves 
determinacions  es  mogués  sempre  en  el  revol  de  les 
més  altes  conflagracions  humanes,  si  no  fos  per  un 
indubtable  sentiment  de  grandesa  que  residia  en  ell,  i 
per  una  altra  'Is  seus  torments  corporals,  la  podridura 
d'aquelles  Hagués  corruptes  que  despedien  cadavèrica 
íetor,  ens  donen  l'explicació  de  la  violència  en  el  ca- 
ràcter i  del  misticisme  que  l'arrocegava  intrepidament 
a  perseguir  l'ideal  sense  tenir  en  compte  la  realitat. 
([Com  podria  tenirse  aquell  tumulte  de  forces  insensates 
cscondit  sota  l'impassibilitat  dolorosa  d'una  apariencia 
austera,  per  exemple  vivent  d'aquella  relació  d'harmo- 
nia i  plenitut  que  anomenem  santedat  humana? 

Heus  aquí  algunes  de  les  raons  que'm  fan  posar  la 
salut  corporal  com  a  fonament  fisiologic  de  la  sante- 
dat humana.  Perxò,  com  en  els  Versos  daurats  de 
Pitagores,  començo  per  aconsellar  que  al  cos  se  li 
dongui  menjar  i  beure  amb  mida,  sense  entrar  en  les 
disquisicions  alexandrines  d'Hierocles  sobre  si  de  pri- 
mer s'ha  d'anomenar  el  menjar  o  cl  beure.  La  mid  i 
ens-e  la  donarà  la  conveniència  de  conservar  la  salut 
per  mantenir  a  la  matèria  en  el  seu  estat  d'equilibri. 


LA  SANTEDAT  HUMANA  177 

Alimenta  *!  cos  amb  \ts  substàncies  que  necessiti  per 
no  defallir  ni  pertorbarse,  i  négali  aquell  platxeri  de 
la  gola  que  després  d'una  desmesurada  delicia  l'estra- 
garà  i  el  destruirà. 

Els  moralistes  antics  completaven  en  aquet  punt 
els  seus  consells  detallant  les  substàncies  que  podien 
donarse  al  cos.  Els  hebreus,  els  egipcis  i  els  grecs, 
segons  Pitagores,  tenien  viandes  prohibides  per  im- 
mondes.  Ens  conta  Tertúlia  queis  cristians  primitius 
sentien  repugnància  per  la  bèstia  morta  sense  desan- 
grar,  i  parla  amb  horror  dels  que  anaven  a  curarse 
bevent  la  sang  de  les  víctimes  en  els  circus  romans. 
La  millor  senyal  d'apostasia  era  felshi  beure  una  copa 
de  sang.  Els  mahometans  no  mengen  carn  de  porc  ni 
beuen  vi.  L'institució  dels  dejunis  i  cuaresmes  es  una 
mida  higiènica  imposada  com  a  moral  per  la  relligió. 

Més  avui  no  hem  de  crear  en  un  mes  de  Tifri, 
que  es  el  Setembre  dels  jueus,  les  festes  de  les  trompe- 
tes, de  l'expiació  i  dels  tabernacles,  ni  posar  el  dejuni 
abans  de  les  diades  passades  a  sota  les  tendes  cobertes 
de  ramatge,  quan  els  creients  duien  palmes  i  branques 
de  mirra,  de  salzer  o  de  llimoner.  La  nostra  regla  es 
més  individual  i  més  austera  :  els  coneixements  hu- 
mans s'han  extès  i  disassociat,  i  avui  el  moralista  pot 
limitarse  a  condemnar  lo  que  en  la  mida  o  en  la  subs- 
tància es  contrari  a  la  salut  del  cos. 

Procuraràs  al  teu  cos  els  exercicis  necessaris  per 
mantenir  en  perfecte  equilibri  la  facultat  i  la  funció. 
Això  vol  dir  que  emplearas  els    dies  en  el    treball  i 

12 


178  LA   VIDA  AUSTERA 

dedicaràs  les  nits  al  repòs;  que  diàriament  donaràs 
una  tasca  prudent  i  tonificadora  als  teus  braços  i  a 
les  teves  cames  i  faràs  la  gimnàstica  que  demanen  per 
mantenirse  en  saludable  agilitat  els  músculs  del  teu 
cos;  que  buscaràs  una  bona  renovació  del  aire  pels 
teus  pulmons  i  que  mantindràs  tersa  la  pell  ben  neta 
d'immondicia.  I  si  no  vols  donar  un  valor  excessiu  a 
totes  aqueixes  pràctiques  de  moral  fisiològica,  no 
olvidis  mai  que  no't  mou  un  baix  sibaritisme,  sinó 
l'inquebrantable  propòsit  de  preparar  el  teu  cos  per 
assolir  l'ideal  de  santedat  humana. 

Heus  aquí  ara  explicada  la  nostra  comdemnació 
d'aquelles  pràctiques  espirituals  que  cerquen  sistemà- 
ticament la  ruina  de  la  matèria.  El  dejuni,  la  peni- 
tencia, la  flagel•lació,  el  quietisme,  per  més  que  s'em- 
prenguin amb  l'engany  d'una  finalitat  relligiosa.  són 
actes  que  disposen  el  cos  per  la  revolta  i  l'agitació 
cega  i  menen  l'ànima  a  una  situació  de  materialisme 
misericordiós  i  l'enclouen  en  les  negacions  d'un  egois- 
me temerari.  No  puc  passar  sense  dir  valerosa- 
ment  la  repulsió  que  sento  per  aqueix  ascetisme 
sense  idealitat,  al  que  oposaré  les  belles  paraules  de 
r Apòstol  :—,» Ignoreu  potser  que'l  vostre  cos  es  tem- 
ple de  l'Esperit  Sant  que  està  en  vosaltres?  Glorifi- 
queu, doncs,  a  Déu  en  vostre  cos. — 

Que  cadascú  cuidl  '1  seu  temple  i  estarà  en  camí  de 
fortificar  en  el  seu  cor  la  conformitat  imb  aquet 
regne  de  la  terra.  I  l'ingenua  alegria  florirà  flors  pures 
en  el  seu  esDcrit. 


IV 


HI  ha  una  condició  corporal  de  la  santedat  que  no 
sabriem  com  nomenar  d'una  manera  precisa  i  en 
terme  propi,  si  no  fos  que  figuradament  se  la  pot  com- 
parar an  aquesta  edat  de  la  vida  que  coneixem  per  la 
joventut.  No  més  són  real  i  totalment  santes,  quan  ho 
són,  les  ànimes  joves  revestides  d'una  substància  cor- 
poral en  ingènua  energia. 

Més  cal  no  confondre  aquí  '1  sentit  figurat  de  la  pa- 
raula joventut  amb  el  que  sol  donarseli  per  separar  uns 
quants  anys  de  la  nostra  vida.  Aquí  teniu  a  Goethe  que 
fins  a  les  tardanies  de  la  seva  existència  's  mantingué 
substancialment  jove,  de  qui  les  dones  s'enamoraven 
amb  tendres  amors;  aquí  teniu  al  rei  Carles  11  d'Espa- 
nya, que  a  la  flor  de  l'edat  presentava  una  cara  revellida 
i  un  cos  decrèpit,  subjecte  a  la  contorsió  dels  mals  espe- 
rits. ^No  heu  vist  aquets  nens  de  front  pesant  i  barba 
punxaguda,  que  caminen  amb  les  espatlles  corbes  i  tenen 
arrugues  insòlites  a  la  cara?  Aquets  mai  seran  joves  ni 


IBO  LA   VIDA  AUSTERA 

l'ideal  de  santedat  donarà  un  sotil  perfum  a  la  seva  vida. 

Aquí  joventut  val  tant  com  renovació  total  i  armo- 
nica  de  la  matèria.  Mireu,  seguiu  la  vida  del  pàmpol  i 
us  guiarà.  Mentres  pren  ufana  i  creix  hi  ha  un  desequi- 
libri en  les  seves  fibres  per  la  raó  de  la  creixença;  quan 
ve  la  tardor  la  fulla  comença  a  esblaimarse,  les  seves 
puntes  s'assequen  i  prenen  un  color  cremat  i  vermellós, 
i  aquet  color  s'extén  fins  que  i  vent  arrenca  la  fulla  de 
la  branca  i  se  l'emporta  erta  en  les  seves  ales.  Més  hi  ha 
hagut  un  temps  de  renovació  total  i  armonica  quan  tota 
la  fulla  vivia  i  no  creixia,  tota  verda  i  carnosa  com  una 
humil  excelencia  de  la  creació.  Aixís  mateix  els  homes 
creixen,  viuen  plenament,  enèrgicament,  en  el  qual  punt 
de  la  vida  poden  assolir  la  santedat,  i  després  moren,  no 
d'una  vegada,  sinó  per  una  desagregació  parcial  de  la 
vida,  lenta  i  gradual,  en  que  is  cadàvers  del  sentiments, 
del  caràcter,  de  l'inteliigencia,  pesen  damunt  de  l'es- 
patlla, reduint  cada  dia  més  la  renovació  de  la  matèria 
i  del  esperit. 

Generalment  els  homes  no  arriben,  abans  de  com- 
plir els  trenta  anys,  a  posseir  aqueixa  força  armonica  i 
total  que  disposa  per  assolir  la  santedat.  Fins  aleshores 
el  cos  no  està  lliure  de  la  pertorbació  fisica  produida  pel 
creixement,  l'intel iigencia  no  té  un  coneixement  fona- 
mental del  món.  la  voluntat  no  ha  acabat  d'exercitar- 
sc  en  el  domini  dels  homes  i  de  les  coses,  i  el  sentiment 
no  s'ha  emplclat  prou  en  les  terrenes  delicies  del  amor 
de  l'esposa  i  del  amor  dels  fills.  Passats  els  cuaranta  anys 
la  matèria  ha  perdut  part  de  les  seves  forces  impetuo- 


LA  SANTEDAT  HUMANA  181 

ses,  l'ànima  comença  a  delitarse  massa  per  les  misèries 
del  nostre  món  i  vénen  a  arrepenjarse  en  les  ales  del  es- 
perit penjolls  de  cadàvers,  malures  fisiològiques,  amors 
perduts,  il•lusions  esvanides,  odis  destructors,  anyoran- 
ces  dels  fills  que  se  us  han  mort.  L'experiència  sosti- 
tueix  per  una  mena  de  gnosticisme  l'antiga  ingenuïtat, 
i  al  debilitarse  les  nostres  forces  vitals  es  filosofa  i  es 
moralisa  la  condemnació  de  les  expansions  més  pures. 

Aixís  es  que  no  n'hi  ha  prou  amb  la  sanitat  del  cos, 
sinó  que  precisa  arribar  a  la  plenitut  de  la  seva  força, 
perquè  la  salut  i  la  força  són  dos  elements  fonamentals 
de  la  santedat.  Un  nou  criteri  per  judicar  els  grans  be- 
nefactors de  l'humanitat  i  les  seves  obres  serà  '1  d'aque- 
lla energia  de  joventut  que  van  realisar.  En  l'ordre  més 
pur  deia  santedat  divina  o  humana  hi  trobareu a  Jesús 
de  Nazaret,  Rafael  Sanzi,  Mozart,  Alexandre  de  Mace- 
dònia. 

Aquesta  no  serà  mai  una  raó  per  desmerèixer  la  vi- 
da dels  grans  homes  que  després  d'una  santa  joventut 
van  arribar  encara  a  una  feconda  vellesa.  El  Dante  co- 
mençà La  Divina  Comèdia  als  trenta-cinc  anys,  segons 
diu  ell,  a  mitgcamí  deia  nostra  vida,  i  jo  no  rebaixaré  an 
ell  ni  a  la  seva  obra  perquè  l'acabés  com  va  acabaria  al 
any  mateix  de  la  seva  mort.  Més  ^no  trobeu  una  forta- 
lesa humana  més  heroica  i  ingènua  en  l'Infern,  produc- 
te de  la  joventut,  que  en  el  Paradís,  escrit  a  les  velleses 
del  poeta?  Hi  ha  més  reflexió,  mésconceptualisme  i  més 
teologia  en  els  versos  dels  cincuanta  anys,  més  jo  m'hi 
trobo  més  en  aquell  Infern  de  portentosa  realitat  que 


182  LA   VIDA  AUSTERA 

en  el  Paradís   d'ànimes  fades  i   d'inhumanes   visions. 

Diu  que  César  plorava  al  trobarse  a  davant  d'una 
estàtua  d'Alexandre  quan  ell  encara  no  havia  realisat 
cap  empresa  portentosa  a  l'edat  que  Alexandre  ja  tor- 
nava de  la  conquesta  del  món.  En  aquelles  llàgrimes 
de  César  hi  trobo  una  pietat  per  la  seva  obra  que  no 
seria  flor  de  joventut,  més  obra  de  vell,  imposanta  i 
madura,  més  aviat  instrument  de  dominació  que  de  fe- 
licitat humana. 

Encara  us  diré  més  :  que  en  tota  joventut  hi  ha  san- 
tedat, espiritual  i  alegra  manifestació  de  lo  més  noble  i 
pur  que  's  troba  en  la  Natura  humana,  retornadora  es- 
perança d'una  eternal  renovació.  Aqueix  estat  de  com- 
plerta fortalesa  es  la  font  de  consol  aont  apaga  la  set  la 
nostra  humanitat,  que  si  no  es  tenebrosa  i  atormentada 
ho  deu  a  l'espontania  confiança  de  la  joventut.  Mala- 
venturats  els  pobles  que  mantenen  als  joves  en  el  jou 
d'una  servitut  fosca  i  deixen  perdurar  el  domini  social 
dels  vells,  perquè  's  veuran  aconduits  a  un  positivisme 
sense  ideals,  a  una  existència  orfe  de  poesia.  Més  si 
observeu  les  grans  convulsions  civilisadores  veureu  en 
totes  repetirse  el  fet  portentós  d'una  sobtada  elimi- 
nació dels  vells  arreconats  per  un  jovent  que  s'imposa 
abans  d'hora  i  es  fa  senyor  dels  seus  destins. 

A  l'hora  que  comencen  a  madurar  els  fruits  de  la 
vida  giro  "Is  ulls  cap  als  camps  assoleiats  de  la  meva  en- 
tusiasta jovcnesa  i,  tot  cnviantelshi  l'adeusiau  greujós 
i  malinconic.  aviso  als  alegres  cavallers  de  clares  mirades 
que  desconfiïn  dels  vells.  Contra  l'ascetisme  forçat  dels 


LA  SANTEDAT  HUMANA  183 

que  ja  no  troben  gust  a  la  vida,  contra  la  sacrílega 
abstinència  de  les  imponderables  delicies  de  la  terra, 
jo  is  hi  encomano  que  "ns  guardin  la  primavera 
humana. 

Joves  de  tots  els  temps,  <iquè  men  dieu  de  les  gal- 
tes vermelles  i  dels  ulls  joganers  i  dels  pits  ingenus  de 
les  verges  hermoses? 

De  tot  lo  que  anem  dient  se  n'originen  els  devers 
de  la  joventut  en  el  sentit  moral  de  la  paraula.  Un  cop 
entra  l'home  a  la  plena  possessió  de  les  forces  físiques, 
abans  de  que  la  maduresa  del  esperit  li  faci  a  saber  que 
les  energies  renovadores  han  mort  en  el  seu  cos,  ha 
d'ensajar  per  un  fi  útil  les  seves  facultats.  Els  sports  de 
corre  més  que  is  altres,  de  tirar  la  pilota  al  camp  enemic, 
d'aixecar  un  pes  que  no  pugui  aixecar  ningú,  li  donaran 
l'orgull  0  la  vanitat  de  la  victorià.  Més  si  està  alerta  al 
compliment  del  seu  destí,  sempre  trobarà  un  camí  per 
donar  a  les  seves  aptituts  un  noble  ofici.  Si  ajudes  als 
teus  pares  vells,  el  teu  treball  serà  una  benedicció;  si  la 
pàtria  que  estimes  està  en  perill,  trobaràs  un  goig  inex- 
plicable peleiant  per  ella.  I  en  aquets  i  altres  nobles  ofi- 
cis hi  posaràs  els  tresors  de  santedat  que  són  el  gran  lle- 
gat de  la  teva  vida,  alegra  i  bravament,  perquè  en  aquet 
teu  treball  de  jove  hi  trobi  l'humanitat  l'ofrena  que  li 
deus. 

Jo  trobo  que  no  hi  deu  haver  remordiment  com  el 
d'haver  estat  jove,  com  no  sen  pot  ser  més  d'un  cop  a 
la  nostra  existència,  sense  haver  brindat  als  germans 
la  santa  ofrena  del  entusissme,  de  la  passió,  de  la  confia- 


184  LA   VIDA  AUSTERA 

da  i  substancial  alegria.  jPensar  que  ja  't  fas  vell,  que  no 
tornaran  mai  més  per  tu  aquelles  inflamades  hores  d'ac- 
ció ingènua  i  renovadora  i  que  has  deixat  pansir  en  el 
cor  la  flor  de  santedat! 

^No  sents  els  clams  de  la  pàtria  adolorida?  iNo  veus 
els  braços  dels  miserables  que 't  demanen  ajuda  per  sor- 
tir del  seu  odiós  purgatori?  Aixecat  com  un  lleó  reves- 
tit de  noble  bravura,  escolta  les  veus  furientes  de  la 
teva  carn  i  sigues  jove  en  la  teva  santedat,  fins  queis  ho- 
mes es  rejoveneixin  en  tu.  iNo  veus  que  t'esperen  l'es- 
pasa d'Alexandre,  el  pinzell  de  Rafael,  la  ploma  de 
Goethe  i  la  creu  de  Jesús? 


EN  el  primer  llibre  de  Samuel  cerca  '1  profeta  al  ele- 
git de  Déu  entre  'Is  fills  d'Issaí  per  rei  del  seu 
poble.  No  prenaEliab,  niaAbinadab,  ni  a  Samma,  nia 
cap  dels  set  fills  d'Issaí. — <íNo  hi  ha  més  minyons? — pre- 
gunta a  Issal•l  profeta.  I  ell  respon: — Encara  hi  ha*!  pe- 
tit que  guarda  les  ovelles.  —  I  Samuel  diu  a  Issaí :  —  En- 
víal  a  buscar,  perquè  no  'ns  posarem  a  taula  fins  que  ell 
vingui  aquí.  —  L'envia  a  buscar  i  el  presenta  :  ell  es  ros, 
d'hermós  semblant  i  de  bella  presencia.  Aleshores  Je- 
hovà  diu  :  —  Aixecat  i  úntal,  que  es  aquet.  — 

Aixís  mateix  els  homes  van  imaginar  un  dia  la  cara 
de  Plató.  Al  Museu  de  Madrid,  i  després  al  de  Barce- 
lona, hi  he  vist  una  venerable  testa  de  bronzo,  de  barba 
i  cabells  arriçats,  nas  recte,  front  i  ulls  hermosissims. 
iQui  'u  va  dir  primer  que  aquella  era  la  testa  de  Plató? 
No  m'he  pres  mai  el  treball  d'aclarirho,  perquè  lo  més 
interessant  per  mi  era  *!  fet  de  que  una  sublim  cara  de 


186  LA   VIDA  AUSTERA 

Zeus  hagués  passat  per  ser  la  de  Plató  sense  cap  més  raó 
fonamental  que  la  seva  venerable  hermosura. 

Feu  la  prova  en  vosaltres  mateixos  els  que  'm  lle- 
giu. Contempleu  una  llarga  estona  is  quadros  més  no- 
tables de  Rafael  o  del  Lleonart  de  Vinci,  llegiu  amb  la 
més  tendra  ingenuïtat  del  vostre  cor  les  llogies  de  Je- 
sús segons  lo  pseude  Matheu,  refeu  en  la  vostra  imagi- 
nació les  grans  empreses  d'Alexandre  i  reculliu  en  el  vos- 
tre pensament  les  belles  creacions  de  Shakespeare  i  de 
Goethe  o  escolteu  amb  serena  calma  la  musica  ingènua 
de  Mozart.  Després  sepulteuvos  en  les  més  íntimes  fon- 
dàries de  la  vostra  imaginació  i  proveu  d'evocar  la  cara 
i  la  figura  d'aquets  sants  homes  fóra  de  tot  recort.  ^Els 
podríeu  imaginar  que  no  fossin  hermosos? 

La  presencia  i  per  damunt  de  tot  la  cara  de  Guillem 
Shakespeare  eren  d'una  perfecta  hermosura.  No  més  de 
mirarme  aquella  cara  amb  els  ulls  plens  de  franca  re- 
solució, amb  el  front  alt  i  poderós,  la  boca  fina,  el  nas 
recte,  les  galtes  begudes,  la  barba  ovalada  gentilment  i 
els  cabells  que  cauen  fent  descuidada  i  majestuosa  per- 
ruca, m'entra  pels  sentits  com  un  efluvi  d'energica  no- 
blesa. Tota  l'imatge  es  ferma  expressió  d'humana  i  po- 
derosa simpatia,  i  encara  que  a  sota  no  dugués  el  nom 
que  duu,  no  més  de  miraria  trobaríem  que  aquell  home 
tant  hermosament  representat  havia  de  posseir  un  es- 
perit magnànim.  Heus  aquí  "i  gran  valor  de  les  imatges 
d'homes  que  visqueren  una  vida  de  santedat,  un  valor 
espiritual  i  trascendent.  per  quant  la  seva  ignoscenta  con- 
templació *ns  transporta  a  l'alçaria  de  les  més  nobles 


LA  SANTEDAT  HUMANA  187 

concepcions  i  les  linies  armoniques  del  seu  conjunt  guar- 
den quelcom  de  la  gràcia  divina. 

Jo  tinc  un  gravat  que  representa  la  testa  i  el  pit  de 
Goethe.  Una  amabilitat  sentimental  li  traspua  pels  ulls; 
el  cap  escabellat  de  riços  desfets  en  bell  desordre,  les 
faccions  regulars  i  el  front  ample  i  descobert  ens  des- 
perten afectes  amorosos  en  el  nostre  cor.  Una  noia  mi- 
rantse  aquella  cara  voldria  al  home  per  promès  i  li  fe- 
ria petons;  un  home  que  la  miri  sense  saber  de  qui  es,  hi 
veurà  voleiar  una  gràcia  infantil.  Si  algun  dia  sentis- 
siu  amb  pena  que  la  duresa  s'amparava  del  vostre  cor  i  te- 
níeu a  la  vora  vostra  '1  meu  gravat  de  Goethe,  contem- 
pleulo  i  confesseuvos  amb  ell  :  conteuli  les  vostres  ires  i 
mireuvos  en  aquells  ulls  plens  d'una  calma  i  penetrant 
espiritualitat.  Ell  us  pagarà  la  vostra  ofrena  amb  un 
gentil  repòs. 

Aixís  podriem  seguir  parlant  de  l'hermosura  de  Ra- 
fael, de  Mozart,  de  Lleonart  de  Vinci,  de  Jesús.  Tots  ells 
foren  materialment  hermosos,  tots  ells  apareixien  nim- 
bats  d'una  simpatia  lluminosa,  tots  ells  tingueren  una 
gran  presencia  i  uns  ulls  dolcissims,  de  tots  ells  pogue- 
ren dir  les  dones  que  passaven  lo  que  digué  de  Jesús  la 
dònaarrebatada  del  Evangeli :  —  jFeliç  el  ventre  que  't 
concebí!   (Feliços  els  pits  que  t'alletaren!  — 

I  es  que  l'hermosura  corporal,  més  que  la  salut  i  més 
que  la  jovenesa,  es  atribut  essencial  de  la  santedat  hu- 
mana. La  nostra  carn  no  pot  contribuir  a  la  santedat 
moral  per  una  relació  més  fonamental  que  la  seva  per- 
fecta bellesa.  Com  més  proporcionat  es  el  nostre  cos,  com 


183  LA   VIDA  AUSTERA 

més  propis  són  els  nostres  membres  per  les  funcions  vi- 
tals, com  més  armonioses  són  les  linies  de  la  nostra 
cara.  com  més  expressius  són  els  nostres  ulls,  més  ínti- 
ma i  complerta  es  l'unió  de  la  carn  amb  l'esperit  per  una 
més  sotil  transparència  de  la  matèria.  La  carn,  a  copia 
de  ser  hermosa,  es  torna  més  pròpiament  espiritual, 
d'aont  en  ve  una  suprema  unitat  del  ser  humà  per  ausen- 
cia  de  tot  signe  exterior  de  corrupció  i  de  misèria  fisica. 
La  santedat  del  esperit,  lliure  de  les  imperfeccions  de 
la  matèria,  devé  vertiginosament  i  serenament  sobre- 
humana i  vola  part  d'amunt  de  la  realitat  actual. 

Això  no  vol  dir  que  sigui  la  forma  corporal  arribada 
a  una  expressió  de  perfecta  hermosura.  causa  primera 
de  la  bellesa  del  esperit.  Tampoc  es  el  meu  propòsit 
senyalar  una  coincidència  casual  sense  cap  interès  llogic, 
extrany  a  tot  encadenament  entre  l'una  i  l'altra  per- 
fecció. L'idea  directora  del  meu  raonament  no  's  fun- 
da en  els  prestigis  externs  i  sobre  tot  socials  de  l'her- 
mosura  que  explicarien  l'elevació  del  esperit  com  un 
resultat  de  l'admiració  produïda  en  el  medi  humà  per  la 
bellesa  pròpia.  El  Vassari  deia  de  Lleonart  de  Vinci  que 
con  lo  splendor  delí'  ària  sua.  che  bellissima  era,  rassere- 
nava  ogrií  animo  mesto.  No  he  de  cercar  l'influencia 
de  l'hermosura  corporal  en  la  santedat  humana  per  un 
narcisisme  grosser  que  'ns  presentaria  a  les  ànimes  sante:> 
ascendint  per  la  contemplació  de  les  pròpies  formes  ex- 
ternes. 

L'idea  temeràriament  racional  que  vol  obrirse  pas 
per  entre  les  tenebres  de  la  meva  ànima  en  la  regió 


LA  SANTEDAT  HUMANA  189 

de  lo  inconscient  cerca  la  causa  d'aquesta  hermosura 
nnaterial  en  una  força  interna  que  domina  i  regeix 
l'activitat  de  la  matèria.  Les  lleis  físiques  de  l'he- 
rencia  i  del  medi  ambent  amb  les  seves  poderoses 
influencies  tèrmiques,  aixis  com  els  resultats  fatals 
de  l'alimentació,  de  la  malaltia  i  del  vici,  senten  a  tota 
hora  la  presencia  directiva  d'una  força  purament  es- 
piritual; força  que  en  les  ànimes  excelses  d'augusta 
santedat  arriba  a  tal  intensitat  de  domini  que  re- 
flecta  en  les  linies  del  cos  humà  aquella  arquitectònica 
armonia  que  ordena  les  manifestacions  de  la  més 
alta  espiritualitat.  ç^Per  què  no  hem,  doncs,  de  fer 
més  visible  '1  nostre  pensament,  encara  que  *!  despu- 
llem del  rigorisme  llogic,  dient  amb  paraules  planes 
i  categòriques  que  l'hermosura  corporal  es  produïda 
en  certs  casos  per  la  santedat  de  l'ànima  humana? 

Aixís  com  la  malaltia  i  la  decrepitut  són  estats 
contraris  a  la  santedat,  per  quant  s'oposen  a  la  salut 
i  a  la  jovenesa,  aixís  l'home  lleig  no  arribarà  mai  a  la 
santedat  perfecta  a  causa  de  la  seva  manca  d'hermo- 
sura.  Al  raonar  sobre  l'espiritualitat,  la  bondat  i  l'ar- 
monia  com  a  condicions  morals  de  la  santedat  en  les 
darreres  planes  d'aquet  llibre,  analisarem  la  mena  de 
genialitat  humana  a  què  solen  arribar  les  ànimes  po- 
deroses i  privades  d'hermosura.  Més  d'aquí  estant 
podem  començar  a  veure  la  gegantina  tragèdia  que  en 
les  af  raus  d'un  gran  esperit  com  en  les  gorges  d'un  tene- 
brós infern  hi  descapdellen  les  forces  desiguals  i  tempes- 
tuoses que  hi  topen  arrastrades  per  irresistible  quimera. 


190  LA   VIDA  AUSTERA 

Socras  i  Beethoven,  Miquel  Àngel  i  el  nostre  Ramon 
Llull  portaven  en  la  màscara  externa  del  seu  cos  la 
senyal  implacable  de  la  seva  desarmonia  portentosa. 
Arrepareu  que  cap  d'ells  fou  contrafet,  com  tampoc 
ho  foren  César  i  Napoleon  i  tants  altres  homes  de  sem- 
blant conformació  moral.  Tenien  un  cos  disposat  per 
l'hermosura,  més  no  foren  hermosos.  Els  músculs  de 
la  seva  cara  s'encongiren,  roblegats  pel  foc  intern  que 
abranlava  la  seva  ànima.  Posseïren  un  cos  lliure  de  ve- 
ritable degeneració,  més  als  uns  els  va  corsecar  la  ma- 
laltia, i  a  tots  ells  una  terrible  vanitat  en  el  sentit  dels 
cants  de  Salomó.  Una  força  més  poderosa  que  les  altres, 
una  passió  desaforada,  un  do  profètic  del  seu  esperit 
o,  per  dirho  aixís.  la  creixença  desmesurada  d'una  certa 
facultat  moral  va  rompre  l'armonia  de  l'ànima  i  de- 
terminà en  la  seva  vida  com  una  convulsió  soterrania 
destructora   de   la   santa   hermosura. 

Aquets  no  són  els  homes  que  pot  donarse  per  mo- 
del aquell  que  's  proposi  fer  una  vida  austera.  Ja 
parlarem  un  altre  dia  del  gran  valor  humà  d'aquets 
profetes:  ara  'ns  pertoca  fer  notar  com  el  seu  exempl; 
va  portar  ben  sovint  als  que  '1  seguien  al  barroquisme, 
a  l'heterodòxia,  a  la  tirania  i  sempre  al  definitiu  rebai- 
xament  del  esperit  humà.  Hi  ha  una  déu  corrosiva 
de  dolor  en  la  seva  obra  que  pertorba  les  lleis  de  la  Na- 
tura. I  encara  que  admirem  la  seva  grandesa,  hau- 
rem de  girar  els  ulls  cap  als  homes  d'hermosa  sante- 
dat que  són  font  Inestroncable  de  felicitat  lerrena  i 
d'espiritual  renovació. 


I 

I 


LA  SANTEDAT  HUMANA  191 

Heus  aquí  la  llei  de  conducta  que  's  pot  treure 
d'aquets  raonaments  sobre  la  hermosura:  que  en  fer- 
nos  hermosos  ha  d'estar  sempre  '1  nostre  anhel. 
Infants  i  adolescents,  joves,  homes  i  dones,  convé 
que  'ns  esforcem  en  ser  cada  dia  més  altament  espiri- 
tuals, perquè  a  copia  d'ennoblir  el  nostre  esperit  re- 
geixi les  funcions  de  la  nostra  carn  en  vies  de  perfec- 
ta hermosura.  Si  cada  dia  ets  més  actiu,  si  cada  dia 
ets  més  bo,  si  cada  dia  ets  més  noble  i  si  cada  dia  gua- 
nyes en  amor  i  en  santedat,  les  teves  galtes  seran 
més  vermelles,  tot  el  teu  cos  serà  més  àgil,  les  linies 
de  la  teva  cara  s'embelliran  i  serà  més  candida  i  sence- 
ra la  franca  mirada  dels  teus  ulls. 


VI 


M'he  passat  molts  dies  deixant  que  l'ànima  des- 
cansés en  fàcils  empreses,  m'he  deixat  emportar 
pel  remolí  del  món,  i  avui  que  es  festa  i  tornoa  casa  asso- 
leiat,  amb  una  branca  de  llorer,  que  poso  en  el  gerret 
damunt  de  la  taula,  crido  a  sobre  meu  les  visions  he- 
roiques que  de  llegiries  han  trastornat  la  meva  vi- 
da, i  havent  purificat  el  pensament  de  tota  baixe- 
sa, escric  resoltament  aquestes  paraules,  tancades 
per  molt  temps  a  dins  del  meu  cor:  la  riquesa  es  una 
condició  de  la  santedat. 

Les  ànimes  torbades  per  la  misèria  pensen  natu- 
ralment en  la  redempció:  en  la  bondat  del  home  que 
li  falta  pa  hi  ha  sempre  un  agre-dolç  d'egoisme  justi- 
ficat. Aquesta  santedat  humana  que  us  voldria  ense- 
nyar com  el  més  noble  destí  de  la  nostra  existència 
vol  la  calma  perfecta  del  esperit,  el  recte  equilibri  de 
les  facultats  morals,  l'ausencia  de  tota  contrició  i  de 
tota  engunía.  Escolteuvos  vosaltres  mateixos,  enfoqueu  la 


LA  SANTEDAT  HUMANA  193 

llanterna  cap  al  vostre  interior  i  digueume  si  mentres 
el  pit  se  us  oprimia  us  crèieu  en  estat  de  santedat. 
Jo  no  he  pogut  trobar  en  tot  l'Evangeli  una  im- 
pressió viscuda  de  misèria.     Allí  trobo  que  Joan  Bap- 
tista 's  mantenia  de  llagostes  i  que  vestia  amb  robes 
de  vellut  de  camell;  més  enlloc  diu  que  les  llagostes  li 
manquessin  mai  per  menjar,  ni  que  per  falta  de  vellut 
no  pogués  abrigarse  en  el  cor  de  l'ivern.   Lo  pseude 
Joan  l'Evangelista  'ns  conta  que  hi  va  haver  una  boda 
a  Canaa    de    Galilea    i    que    hi  era  la  mare  de  Jesús. 
Aixís  foren  convidats  també  Jesús  i  els  seus  deixebles 
a  la  boda.     I  acabantse  i  vi  digué  a  Jesús  sa  mare: 
—  No  tenen  més  vi.  —  I  li  digué  Jesús:  —  Dóna,  ^què 
n'hem  de  fer  ni  tu  ni  jo?  Encara  no  ha  arribat  la  meva 
hora.  —  La  mare   diu  als  que  servien  :  —  Feu  lo  que 
ell  us  mani.  —  Hi  havia  sis  gerres  de  pedra  purifica- 
des a  estil  dels  jueus,  i  a  cada  una  hi  cabien  dos  o  tres 
mallals.  —  I  Jesús  els  hi  diu  :  —  Ompliu  les  gerres  d'ai- 
gua. —  I  les  ompliren  al  ras.     I   Jesús  els  hi  diu  :  — 
Ara  treieune  i  porteulo  al  padrí  de  la  boda.  —  I  en  tra- 
gueren, i  quan  el  padrí  hagué  tastat  l'aigua  •  tornada 
vi,  sense  saber  d'aont  era,  més  els  que'l  servien  sí  que 
ho  sabien,  perquè  ells   havien  posat   l'aigua,   cridà  al 
nuvi  i  li  digué  :  —  No  hi  ha  home  que  no  tregui  de  pri- 
mer el  bon  vi  i  quan  tothom  està  satisfet  no  tregui 
el  pitjor.     I   tu  has  guardat   el  bon    vi    fins    ara.  — 
Aquet  primer  miracle  de  Jesús  a  Canaa  de  Galilea  es  per 
mi  *!  do  de  la  riquesa,  que  no  mancava  mai  a  la  san- 
tedat del  fill  de  Maria. 

13 


194  LA  VIDA  AUSTERA 

Al  Evangeli  que  s'anomena  de  Sant  Marc  sens 
conta  que  cinc  nail  varons  trobantse  al  desert,  van 
naenjar  de  dos  peixos  i  cinc  pans  per  l'acció  pròdiga 
de  Jesús.  I  presos  els  cinc  pans  i  els  dos  peixos,  mi- 
rant al  cel,  beneí,  i  partí  is  pans  i  els  donà  als  seus 
deixebles  perquè  is  servissin,  i  partí  is  dos  peixos  per 
tots.  De  cent  en  cent  i  de  cincuanta  en  cincuanta, 
seguts  per  companyies  sobre  i  fenc  verdelós,  menja- 
ren tots  i  s'atiparen.  Aquella  ànima  augusta  no  volia 
que  les  ramades  humanes  acoblades  allí  com  ovelles 
que  no  tenen  pastor  coneguessin  la  fam  enemiga  de 
la  santedat. 

Lo  que  no  volia  Jesús  era  l'ànima  pertorbada  per 
l'afany  de  riquesa,  fins  al  punt  de  perdre  la  conscièn- 
cia del  seu  noble  destí.  —  Mireu  les  aus  del  cel,  —  deia 
sentat  a  la  montanya  ; — elles  no  sembren,  ni  seguen, 
ni  omplen  les  sitjes,  i  el  vostre  Pare  celestial  les  ali- 
menta. Arrepareu  els  lliris  del  camp  com  creixen  i  no 
treballen  ni  filen.  Més  jo  us  dic  que  Salomó,  en  el 
ple  de  sa  glòria,  no  vestí  com  un  d'ells.  No  us  do- 
neu congoixa  dient  :  dquè  menjarem  o  què  beurem  o 
amb  què  ns  abrigarem?  Més  cerqueu  de  primer  el  reg- 
ne de  Déu  i  sa  justícia  i  totes  aquestes  coses  les  tin- 
dreu per  torna.  — 

Quan  extrema  la  condemnació  de  la  riquesa  es  al 
parlar  amb  els  seus  deixebles  i  al  aconcellar  an  els 
quei  seguien  :— Sí  voleu  venir  amb  mi.  veneu  tot  lo 
del  vostre  i  deixeu  al  pare  i  a  la  mare  i  a  l'esposa  i  aU 
fills  i   no  us  entretingueu   a  enterrar  els   morts.     El 


LA  SANTEDAT  HUMANA  195 

que  vulgui  seguir  pel  món  les  meves  prèdiques  que 
carregui  al  coll  la  seva  creu  i  vingui  amb  mi. — 

La  doctrina  de  la  postergació  absoluta  de  la  ri- 
quesa es  més  aviat  estoica  que  cristiana.  Tots  els 
moralistes  de  la  terra,  començant  per  Epicur,  han 
condemnat  l'afany  de  la  riquesa  com  innoble  apetit 
de  la  naturalesa  humana.  L'ànima  santa  deu  viure 
plena  d'un  tranquil  repòs  que  no  diria  amb  l'ambició 
furiosa  dels  béns  materials.  Més  els  estoics  no  para- 
ren aquí  i  exigiren  el  despreci  absolut,  la  condem.- 
nació  suicida  i  funesta  d'aquelles  coses  de  la  terra  que 
hem  de  menester  per  viure  i  per  procrear.  Escolteu 
les  veritables  paraules  d'Epicur: — La  Natura  no  més 
exigeix,  pel  manteniment  del  home,  coses  ben  senzi- 
lles. Les  coses  rares  i  les  que  costen  d'obtenir  són  in- 
útils i  no  satisfan  més  que  la  vanitat  i  el  desori.  No 
són  els  vins  deliciosos  ni  "Is  plaers  carnals  ni  is  requi- 
sits de  que  's  pot  carregar  una  taula  magnifica  lo 
que  "ns  fa  agradable  la  vida,  sinó  més  aviat  un  esperit 
previsor  que  cerca  la  raó  de  lo  que  s'ha  d'escullir  o 
d'apartar  i  que  allunya  les  opinions  que  poden  per- 
torbar la  nostra  existència. — 

Pro  ara  aquí  no  parlo  de  lo  que  ha  de  ser,  més  de 
de  lo  que  ha  sigut.  I  en  aquet  camí  no  més  trobo  "Is 
ebionims,  els  estoics,  els  ascetes  i  els  moderns  trimar- 
ders  que  posin  la  misèria  com  ideal  de  santedat.  Mai 
han  pogut  representar  un  anhel  col•lectiu,  mai  ha 
existit  un  poble  que  posés  en  el  seu  programa  nacio- 
nal el  renunciament  als  béns  de  la  terra.     Sembla  que 


196  LA   VIDA  AUSTERA 

a  l'Edat  Mitjana  les  societats  cristianes  del  mitg  dia 
d'Europa  van  a  realisar  l'anorreament  de  la  raça  amb 
la  pràctica  dels  vots  de  pobresa  i  de  castedat,  pro  aviat 
la  naturalesa  brota  en  els  claustres  dels  convents, 
llença  i  dimoni  en  els  cenobis  i  hostilisa  furiosament 
als  solitaris  anacoretes. 

Aixís  com  la  falta  de  salut  en  el  cos  fa  davallar 
l'esperit  a  les  fangositats  de  la  matèria  i  l'ausencia  de 
gentil  hermosura  fa  sentir  a  l'ànima  i  contacte  amb 
l'enemiga  realitat,  la  privació  absoluta  de  la  riquesa, 
al  posar  en  perill  la  nostra  existència,  la  retorç  en  per- 
torbadores engunies.  A  l'Evangeli  del  pseude  Matheu 
no  més  una  vegada  *s  conta  que  Jesús  tenia  fam  i  que, 
no  trobant  fruits  a  la  figuera,  la  va  maleir.  Per  sim- 
bòlica que  sigui  aquesta  maledicció,  sempre  serà  cert 
que  l'Evangelista  va  posaria  en  boca  de  Jesús  després 
de  contarnos  que  tenia  fam. 

L'home  que  sent  l'aspra  avaricia  dels  diners  està 
tant  lluny  de  la  santedat  humana  com  el  solitari  que 
atormenta  *!  seu  cos  per  decandirlo  fins  a  deixarlo 
sense  força  en  la  seva  lluita  contra  furiosos  anhels. 
L'home  ric  que  no  fa  cas  de  la  riquesa,  aquell  que  no 
la  desitja,  ni  l'avorreix  ni  l'anyora,  conserva  la  lliber- 
tat espiritual  néta  del  seu  contacte  impur.  Filosòfi- 
cament direu  que  s'arribaria  a  l'intangibilitat  de  l'à 
nima  despuUantla  de  tota  ambició  externa,  d'ont  li 
vindria  un  domini  absolut  de  la  riquesa,  feta  cosa 
vana  i  sense  preu;  més  jo  respondré  que  l'home  ha  nas- 
cut naturalment   per  créixer  i  habitar  en  aquct  món. 


LA  SANTEDAT  HUMANA  197 

al  que  no  pot  renunciar  sense  trencar  la  llei  de  la  prò- 
pia existència.  Mentres  l'home  necessiti  aire  per  res- 
pirar i  aigua  per  beure  i  aliments  per  nodrirse  i  robes 
per  abrigarse  i  tota  aquesta  llarga  corrua  d'utils  i  ma- 
terials que  la  vida  fraternal  li  imposa,  l'home  'Is  bus- 
carà pel  compliment  del  seu  destí  i  la  riquesa  serà 
condició  de  la  santedat  humana. 

Quan  un  llegeix  els  llibres  de  Tolstoi,  es  troba  arro- 
cegat  cap  a  la  condemnació  de  la  riquesa,  presentada  bar- 
roerament com  una  sintesi  de  la  moral  moderna.  En 
la  seva  interpretació  de  l'Evangeli  l'humana  comple- 
xitat de  l'obra  de  Jesús  es  troba  pobrament  limitada  a 
una  fragmentaria  apologia  del  pauperisme.  I  heus  aquí 
la  raó  del  seu  èxit  universal,  si  bé  ilusori  i  de  curta  du- 
rada. Ens  trobem  en  un  moment  de  la  civilisació  aont 
s'ha  imposat  el  dogma  de  la  resurrecció  de  la  carn,  de 
la  felicitat,  i  el  regne  de  Déu  en  vida.  Les  grans  ger- 
mandats humanes  es  mouen  cap  a  la  conquesta  dels 
béns  de  la  terra,  i  aqueixa  condemnació  del  ric  es 
una  adulació  servil  de  les  multituts  corcades  de  mi- 
sèria. 

Més  el  seu  imperi  serà  fugitiu  com  la  verda  pompa 
dels  camps  aviat  descolorida  i  assecada  pel  sol.  La 
nostra  civilisació  no  està  podrida  d'ascetisme,  les  nos- 
tres multituts  caminen  victoriosament  cap  a  l'emanci- 
pació de  la  riquesa  que  les  disposarà  a  la  santedat  amb 
el  fàcil  domini  de  les  coses  del  món.  Els  temps  futurs 
no  portaran  el  triomf  de  l'esteril  ebionisme  tolstoià, 
sinó  '1  de  les  races  magnànimes  que  realisaren  la  lli- 


198  LA   yjDA  AUSTERA 

beració  del  esperit  per  un  perfecte  domini  de  la  Natura. 

<iSeran  mal  interpretades  les  meves  paraules?  ç^Seré 
condemnat  i  avorrit  com  un  nou  adepte  d'Aristipus 
de  Cirena,  aquell  gentil  home  de  món  que  posava  la  fe- 
licitat com  a  fi  de  la  filosofia  i  perseguia  un  ideal  de  plaers 
delicats,  entre  'Is  quals  volia  servar  la  llibertat  del  seu  es- 
perit, deixantlo  a  sopluig  de  les  passions  desordenades? 
^Se  m'acusarà,  com  a  Epicur,  de  vomitar  dos  vegades 
al  dia  pel  desori  del  luxe  i  de  la  gaubansa?  Mai  es  podrà 
dir  que  pensi  com  jo  aquell  que  faci  de  la  riquesa  el  pern 
sotil  de  la  seva  vida.  Mai  es  trobarà  pels  meus  camins 
l'home  corcat  del  tenebrós  afany  de  diners  que  torba 
la  noblesa  de  la  seva  ànima  per  un  plat  de  llenties  o  pel 
tresor  d'un  potentat.  Més  en  contra  de  la  vostra  mi- 
sera  filosofia,  apòcrifs  ebionims,  afirmaré  la  potestat 
del  home  sobre  les  coses,  l'espiritual  domini  de  la  ri- 
quesa, l'imperi  impertorbable  de  la  Natura  com  a  con- 
dició de  l'humana  santedat. 

Perxò  torno  l'esguard  cap  a  les  saboroses  memòries 
dels  homes  que  deixaren  darrera  seu  una  lluminària  de 
santedat  i  noblesa  sobrehumanes  i  no  "Is  puc  confon- 
dre amb  els  piadosos  enemics  de  la  Natura.  <iCom 
podria  compendres  la  magnànima  vida  d'Alexandre 
sepultada  en  les  privacions  de  la  misèria?  Quan  llegíeu 
les  histories  coníortadores  de  Plató,  de  Gocthe,  de  Mo- 
zart,  de  Rafael,  de  Shakespeare,  de  Washington.  ,Jno 
us  hauria  semblat  un  sacrilegi  qualsevol  acusació  de 
pobresa  material,  com  ara  suposarlos  amb  la  quimera 
del  dejuni,  amb  les  torcidores  rampes  de  la  fam.  o  en- 


LA  SANTEDAT  HUMANA  199 

volcats,  per  torment  de  la  seva  carn  magnifica,  amb  els 
hàbits  rasposos,  l'escapulari  i  el  cilici? 

He  llegit,  i  no  recordo  aont,  que  mentres  la  vida  d  3 
Rafael  Sanzi  va  passarse  prodigament  en  el  fàcil  dispendi 
de  la  riquesa,  que  no  pogué  pertorbar  mai  la  calma 
dominadora  del  seu  esperit,  el  tenebrós  Miquel  Àngel 
Buonarrotti  va  trobarse  moltes  vegades  en  la  forçada 
revolta  de  les  més  tristes  privacions.  1 1  mai  dirieu 
lo  que  pensava  a  suara  al  parlar  de  les  vides  esplendi- 
dides  dels  homes  sants?  Doncs  pensava  que  en  totes 
les  civilisacions  sol  donarse  aquesta  mateixa  dualitat, 
que  enfondirem  més  i  més  al  raonar  sobre  l'augusta  ar- 
monia  de  les  ànimes  sobrehumanes. 

La  Grècia  'ns  donà  a  Socras  al  costat  de  Plató  :  el 
cristianisme  'ns  presenta  a  Pau  de  Tarse  ben  a  la  vora 
de  Jesús;  la  vida  solemnial  de  Goethe  contrasta  amb  la 
violenta  existència  de  Schiller;  en  la  nostra  pàtria  Rai- 
mond  de  Penyafort  es  corona  de  tranquiles  victòries 
mentres  Ramon  Llull  trasbalsa  i  món  amb  la  seva  àni- 
ma apassionada;  Marlowe  es  a  Inglaterra  i  dimoni  de 
Shakespeare,  i  el  pregon  i  trastornador  Beethoven  es- 
criu les  seves  sonates  i  simfonies  en  el  mateix  amben': 
aont  havia  florit  l'ànima  dolça  de  Mozart. 

Un  dia  o  altre  haviem  de  sortir  a  parlar  d'aqueixa 
tràgica  antinòmia  entre  l'humanisme  i  l'ascetisme,  en- 
tre la  riquesa  i  la  misèria,  entre  la  perversitat  i  la  bon- 
dat, entre  l'originalitat  i  l'armonia.  Jo  no  condemnaré 
la  demioniaca  existència  de  les  grans  ànimes  pertorba- 
des que  per  manca  d'una    condició  externa  o  interna 


200  LA   VIDA  AUSTERA 

no  assoliren  l'ideal  de  perfecció  i  ensorraren  la  seva 
llum  en  les  més  insondables  tenebres.  Moltes  d'elles 
han  sigut  en  tot  temps  objecte  d'una  justa  admiració 
i  han  trastornat  el  món  amb  les  seves  desesperances 
i  misèries.  Més,  proposantme  raonar  sobre  la  conducta, 
tinc  d'exclourels  d'entre  is  exemples  presentats  a  la  jo- 
ventut per  no  oferir  com  a  camins  de  venturosa  vida 
més  que  als  homes  d'armonica  i  suprema  santedat. 


VII 


ANEM  pujant,  amics  meus,  per  aquesta  aspra  i  for- 
ta montanya  de  la  santedat  humana,  pujem  sense 
aturarnos,  i  guaitem  com  totes  les  coses  vives  ens  parlen 
del  amor.  La  nostra  intel•ligència  comença  a  planar 
per  damunt  dels  atributs  de  la  matèria  que  entren  en 
el  camp  d'observació  dels  sentits  per  penetrar  en  el  món 
de  les  relacions  morals.  Més,  abans  de  tirar  endavant, 
toquem  a  terra  amb  els  nostres  peus  i  apartem  de  la 
sana  imaginació  'Is  desvaris  mistics  del  amor,  aixís  com 
tota  mena  de  conceptualisme  dialèctic.  Parlem  d'una 
mena  d'amor  pròpiament  natural,  del  que  senten  els 
homes  per  les  dones  i  les  dones  pels  homes. 

Aixís  com  en  el  ser  humà  s'hi  junten  una  apariencia 
natural  a  una  realitat  espiritual,  independents  una  i  al- 
tra de  tota  condició  filosòfica,  fins  al  punt  de  ser  la  do- 
ble existència  anterior  a  tota  sàvia  concepció  de  la  vida, 
aixís  també  en  l'amor  d'home  a  dóna  hi  ha  una  apa- 
riencia sensual  revestint  una   interna   realitat   moral. 


202  LA   VIDA  AUSTERA 

L'amor  que  remou  solament  la  nostra  sensualitat  no  es 
pròpiament  lo  que  entenem  per  amor.  ^Heu  vist  mai 
una  sala  de  ball  de  part  de  fóra,  d'un  punt  aont  no  hi 
arribés  ni  "1  més  lleu  ressò  de  la  musica?  Les  parelles 
roden  abraçades,  els  músics  graten  o  emboquen  els  ins- 
truments i  tots  plegats  es  mouen  incomprensiblement 
en  grotesc  remolí  com  agregat  de  bojos.  I  aixís  com 
no  'n  direu  ball  d'aquella  gesticulació  arbitraria,  tam- 
poc en  direu  amor  de  la  relació  estrictament  sensual. 

L'amor  sencer  es  sens  dubte  una  de  les  més  santes 
manifestacions  de  la  natura  humana,  i  tant  ho  penso  aixís 
que  tot  home  sant  no  arriba,  al  meu  entendre,  a  reali- 
sar  la  seva  potencia  de  santedat  si  no  's  completa 
amb  el  frenesí  del  amor.  No  nego,  doncs,  la  santedat 
dels  homes  que  no  van  conèixer  l'amor,  més  sostinc 
que,  si  tals  com  foren  haguessin  a  més  a  més  amat  since- 
rament la  dóna,  haurien  assolit  un  grau  més  excels  de 
santedat. 

L'ànima  humana  's  purifica  per  l'amor  sencer.  En 
el  món  material  no  hi  trobo  una  força  comparable  en 
noblesa,  serenitat  i  grandesa  al  amor  triomfant  del 
home  perla  dóna.  Jo  he  vist  la  tramontana  baixar  dels 
colls  dels  Pirineus  i  acostarse  amb  bruels  llunyans  cap 
a  les  planes  empordaneses,  picolant  les  vinyes,  ajupint 
les  clares  oliveres,  emportantsen  les  teules  de  les  cases 
i  rebatent  per  terra  'Is  carros  carregats  de  llenya;  jo  he 
vist  el  mar  batre  les  costes  espadades  en  el  golí  de  Vis- 
caia,  ara  reculant  amb  el  seu  ròssec  de  pedres  i  d'escu- 
ma, ara  aixecant  sobre  la  fosca  gola  onades  amples  que  's 


LA  SANTEDAT  HUMANA  203 

corben  i  s'estrellen,  llençant  a  gran  alçaria  una  massa 
pesanta  d'aigua  que  's  desploma  amb  estrèpit;  jo  m'he 
trobat  al  bosc  en  nit  tempestuosa  voltat  de  llamps 
entre  montanyes  ressonantes,  i  he  vist  les  aigües  exten- 
dres  per  la  plana  sense  pietat.  Pro  perxò  no  crec  que 
hi  hagi  en  la  Natura  força  comparable  en  majestat  al 
amor  triomfant  del  home  per  la  dóna. 

Malaventurat  el  que  no  pot  governar  la  força  del  amor! 
Si  es  que  la  dóna  amada  no  l'estima,  una  tenebrosa  fú- 
ria "1  corsecarà  i  l'éix  de  la  seva  vida  's  blincarà  i  es 
trencarà  com  una  canya.  Malaventurat  aquell  que, 
encès  per  l'entusiasme  mistic,  vol  oposarse  a  la  força 
del  amor,  perquè  si  ha  vist  un  cop  la  dóna  amada,  se 
li  ofegarà  l'ànima  d'immondes  sensualitats!  Benaventu- 
rat el  que  triomfa  en  l'amor,  perquè  d'ell  seran  el  no- 
ble repòs  i  la  complerta  purificació  del  esperit! 

Quan  l'home  i  la  dóna  arriben  al  ple  de  la  joventut 
es  troben  amb  un  cor  disposat  per  la  violència  de  les 
palpitacions  amoroses,  amb  una  potencia  de  procrear 
que  is  mou  amb  trasbalsadora  simpatia  i  amb  una  in- 
tel•ligència que  pugna  per  sortir  de  sí  mateixa  cap  a  una 
plena  universalitat.  Part  d'amunt  de  les  artificioses 
relacions  creades  pels  homes,  sigui  quin  sigui  el  seu  es- 
tat, en  la  riquesa  i  en  la  misèria,  en  la  llibertat  i  en  l'es- 
clavitut,  hi  sorgeix  l'anhel  natural  del  amor,  per  una 
llei  de  necessitat  com  la  dilatació  dels  cossos  pel  calor 
i  la  llur  caiguda  per  la  llei  de  la  gravedat. 

Doncs  si  l'amor  pren  en  la  joventut,  l'ànima  huma- 
na no  sols  se  purifica,  més  també  s'enlaira  i  es  comple- 


204  LA   VIDA  AUSTERA 

ta.  A  la  finalitat  material  de  la  procreació  dels  fills 
hi  respon  la  finalitat  moral  de  la  plenitut  en  l'esperit. 
Vui  dir  que  aixís  com  es  completa  materialment  per 
la  procreació  i  es  perpetua  en  el  fill,  també  la  seva  ànima 
s'enriqueixen  l'amor  d'una  nova  i  feconda  virtut.  L'as- 
soliment d'aqueixa  vida  total  reposa  l'ànima  i  la  des- 
pulla càndidament  de  les  impures  emanacions  de  la 
matèria.  Un  cop  l'amor  triomfant,  el  sensualisme  "s 
dilueix  tot  en  el  cos,  i  l'ànima  resta  totalment  es- 
piritual. 

Jo  no  conec  historia  més  heroica  en  punt  ala  bata- 
lla contra  l'amor  que  aquella  espiritualissima  de  Sant 
Antoni  escrita  per  Atanasi  d'Alexandria.  L'ànima 
gegantina  del  anacoreta  egipci  s'alça  poderosa  contra 
totes  les  temptacions  de  la  Natura,  com  una  represen- 
tació viventa  del  renunciament  cristià.  Les  passions 
humanes  troben  en  el  seu  cos  robust  i  sà  la  força  disposa- 
da a  la  perfecta  realisació  de  les  delícies  mundanals. 
Més  entre  totes  la  temptació  de  les  dones  despullades 
es  tant  èpica  i  tant  integralment  humana,  que  ella  sola 
omple  l'Edat  Mitja  amb  l'obsedant  desvari  d'inesbor- 
rables i  terribles  visions. 

iQu\  es  de  vosaltres  que  no  s'espantarà  al  repre- 
sentarsc  al  solitari  de  la  Tebaida  sorprès  de  bella  nit  per 
la  reina  de  Saba,  quan  li  passa  'Is  carnosos  braços  al 
entorn  del  coll  1  li  remou  la  carn  de  blana  i  desmaiado- 
ra  luxúria?  Els  dimonis  que  altres  vegades  prenien  for- 
mes monstruoses  i  el  cuidaven  a  matar  rebatentlo  per 
t^rr.!  i  nrrocegantlo  pels  cabells,  ara  de  cucs  devenen 


LA  SANTEDAT  HUMANA  205 

moces  fresques  de  joventut  que  li  diuen  paraules  amo- 
roses i  li  trastornen  els  sentits.  Oh  l'horrible  sofrir! 
^No  sentiu  els  crits  de  la  seva  carn  jove  revoltada,  no 
li  veieu  els  ulls  que  se  li  'n  van  del  cap  a  les  tendres  i  ro- 
dones mamelles?  Una  moca  encesa  de  calentes  deli- 
cies  li  ha  pres  la  mà  i  l'atrau-  dolçament  reblincantse 
per  terra.  Una  altra  fingeix  acostarseli  vergonyosa- 
ment  i  pren  l'ignoscenta  semblança  de  les  noies  que  ell 
es  mirava  en  vida  dels  seus  pares  a  Cuma  quan  era  ado- 
lescent. 

Doncs  ara  ligureuvos  que  li  passa  pels  ulls  l'imatge 
del  foc  infernal  i  de  les  perpetues  tenebres,  que  pensa 
en  el  desconort  i  confusió  perdurables  dels  que  s'entreguen 
als  anhels  libidinoses,  i  que  tot  d'una  l'home  corpulent 
es  posa  a  cantar  amb  veu  atronadora  aquell  salm  de 
David  :  —  Encara  que  'm  voltin  els  campaments  i  exer- 
cits dels  meus  enemics  no  temerà  7  meu  cor  —  I  el  Sol 
que  s'havia  post  il•luminant  l'esquena  del  terrible  ana- 
coreta, al  endemà  '1  trobava  encara  de  genolls  i  li  do- 
nava als  ulls,  i  ell  es  queixava  del  Sol  perquè  li  prenia 
la  dolcesa  i  el  descans  del  seu  cor,  i  li  deia  :  —  Oh  Sol! 
^Perquè  amb  la  teva  llum  em  prens  la  claredat  de  la  ve- 
ra i  eternal  resplendor?  — 

Aixís  aquella  magnànima  voluntat  llençava  de  les 
tenebres  del  seu  castell  o  bé  de  la  cova  aont  més  aviat 
que  vivia  demorava,  les  fantàstiques  encarnacions  dels 
naturals  anhels  del  propi  ser.  Per  arribar  a  la  més  per- 
fecta espiritualitat  espuatava,  deixuplinava  i  baldava 
la  noble  i  sana  maquinaria  del  seu  cos,  que  '1  Gènesi  su- 


206  LA   VIDA  AUSTERA 

posa  feta  a  imatge  i  semblança  de  Déu.  Mentres  més 
m'admira  la  fortalesa  d'aquella  voluntat,  més  horror 
em  fa  l'errada  via  del  seu  destí,  que  i  condemnava  a 
sofrir  cruelment  amb  l'ànima  contaminada  de  tene- 
broses emanacions  sensuals.  En  el  meu  concepte  de  la 
santedat  no  hi  entra  aquella  pertorbadora  i  demoníaca 
existència,  com  en  la  clara  pau  de  la  Natura  no  podrien 
incloureshi  la  claror  del  llamp  ni  les  altes  ones  del  mar 
tempestuós,  per  més  que  un  hom  admira  sa  grandesa. 

Aixís  per  una  fatal  i  justa  compensació  veiem  que 
en  l'Edat  Mitja,  pertorbada  per  aqueixa  inhumana  as- 
piració al  anorreament  de  la  matèria  per  la  salvació  de 
l'ànima,  al  costat  de  les  torturades  i  imaginaries  crea- 
cions espirituals  hi  domina  en  la  vida  pràctica  dels 
homes  un  concepte  tristament  materialista  de  l'existen- 
cia.  Les  idees  més  pures  i  les  entelèquies  més  abstrac- 
tes prenen  la  forma  de  simbols  corporals,  talment  que 
no  s'hi  troben  veres  abstraccions  del  esperit  sense  ca- 
mes i  ulls  i  garres  i  mugrons  i  dents  punxagudes  combi- 
nades en  sensual  i  grosser  desvari. 

Aixís  podrem  dir  que  '1  Renaixement  va  tornar  al 
home  la  llibertat  del  seu  esperit  al  dignificar  l'existència 
corporal.  Els  limits  estrets  de  l'ànima  humana  van  re- 
cularse  encara  més  lluny  que  les  idees  de  Koppernigk 
no  havien  reculat  els  limits  del  Univers  en  la  concepció 
aristotèlica.  Jo  tinc  per  una  de  les  glòries  més  indis- 
cutibles de  la  civilisació  moderna  l'haver  produit  un 
enlairament  del  esperit  humà  amb  la  més  noble  i  clara 
consideració  de  la  realitat  material. 


LA  SANTEDAT  HUMANA  207 

Si  voleu  veure  una  vida  treballada  per  l'amor  lle- 
giu l'historia  de  Wolfgang  Goethe  d'ençà  que  va  ena- 
morarse  de  Carlota  fins  que  a  les  seves  velleses  Minna 
Herzlieb,  l'espiritual  Otilia  de  les  Afinitats  Electives, 
féu  davallar  sobre  i  seu  cos  la  darrera  flama  dels  entu- 
siasmes amorosos.  Tot  lo  que  pot  portar  de  santedat 
a  la  vida  humana  l'amor  de  la  dóna  ho  va  realisar  en  l'à- 
nima de  Gcethe.  Ell  va  sentir  en  la  primera  joventut 
la  malinconica  tristesa  del  amor  impossible  en  l'imatge 
tranquila  de  la  dolça  Carlota.  Les  apassionades  carí- 
cies de  la  baronesa  de  Stein  representaren  per  la  seva 
ànima  un  convit  ales  més  nobles  delícies  de  la  terra,  co- 
munió d'espirituals  amistats  i  d'esbojerrades  sortides  a 
l'idealitat  més  alta,  i  plàcid  repòs  en  les  belleses  terre- 
nals. I,  ja  en  la  plenitut  de  la  seva  vida,  una  joveneta 
se  li  acosta  en  el  parc  de  Weimar  a  demanarli  ajuda 
pel  seu  germà.  Es  la  seva  Cristiana,  la  dóna  com- 
plerta que  ve  a  coronarlo  amb  els  llorers  de  la  pater- 
nitat 

Un  jorn  m'aparegué  :  era  una  noia 
moreneta,  en  son  front  els  cabells  foscos 
i  entorn  del  coll  se  li  enrutllaven 
destrenats  i  abundoses,  cargolant-se 
ja  desde  llur  arrel;  jo  vaig  coneixer-la 
i  pressós  la  vaig  pendre,  i  ella  dòcil 
abraços  retornava-m  i  besades. 
Oh  !  I  quan  feliç  vaig  ésser... ^ 

1)     La  traducció  es  den  Joan  Maragall. 


208  LA  VIDA  AUSTERA 

Ara  digueume,  companys  meus.  Compareu  aque- 
lla noble  serenitat  de  Goethe  i  el  seu  magnànim  domi- 
ni del  univers  material  amb  la  vida  pertorbada  de  Sant 
Antoni  contada  per  Atanasi  d'Alexandria,  i  responeu- 
me  :  ^aont  es  la  santedat?  Per  una  banda  l'home  mo- 
dern, que,  tenint  un  peu  sobre  la  terra,  arriba  amb  la 
mà  al  cel,  i  per  l'altra  l'anacoreta  temerari  que,  frisós 
del  celestial  deliqui,  avorreix  el  món,  obra  de  Déu,  i  ator- 
menta  l'admirable  organisme  del  seu  cos. 

En  totes  les  coses  hi  resideix  una  potencia  de  sante- 
dat en  quant  són  contingents  d'una  força  divina.  Per- 
què arrepareu  que  no  hi  ha  cap  llibre  ni  profeta  en  l'his- 
toria humana  que  'ns  parli  d'un  pecat  o  d'una  caiguda 
original  de  les  coses.  I  perxò  jo  trobo  que  en  el  seu 
ser  són  santes  mentres  la  funesta  maldat  del  home  no 
les  aparta  de  la  clara  via  del  seu  destí. 

Goethe,  amb  una  voluntat  menos  heroica  que  la  del 
fill  de  Cuma,  arriba  per  la  força  del  amor  triomfant  a  un 
domini  perfecte  de  la  matèria,  d'ont  li  ve  al  esperit  una 
llibertat  i  una  serenitat  fortificadores.  Més  jo  vol- 
dria encara  acabar  el  pensament  amb  la  conclusió  de 
que  al  amant  de  les  Elegies  romanes  li  pervingué  del  seu 
amor  una  fecundació  espiritual  per  la  qual  devia  la 
seva  ànima  enriquirse  d'una  nova  i  humanissima  vir- 
tut. 


VÍII 


VOLDRIA  enraonar  amb  breus  i  incisives  paraules 
d'un  altre  element  de  la  santedat  humana  que 
sem  presenta  a  l'intel•ligència  com  el  complement  més 
natural  de  totes  les  causes,  condicions  i  elements  cor- 
porals d'aqueixa  excelsitut  de  la  vida  :  la  paternitat. 
Quan  l'home  i  la  dóna  tenen  fills,  arriben,  segons  el  meu 
judici,  a  una  plenitut  d'existència  que  per  cap  altra 
via  's  pot  assolir. 

El  naixement  del  fill  es  la  satisfacció  més  noble  i  efec- 
tiva dels  anhels  de  l'immortalitat  que  vetllen  sempre  en 
el  cor  de  l'home.  Les  relligions  ens  han  fet  creure  en 
l'ànima  immortal,  prometentnos  una  vida  d'ultratom- 
ba i  fins  una  resurrecció  o  reencarnació  en  la  plenitut 
dels  temps.  Els  filosops  platonicians  ens  han  parlat 
de  la  metemsicosi  o  del  cambi  de  l'ànima  que  va  d'una 
forma  corporal  a  l'altra  per  acabar  sempre  en  l'anorrea- 
ment individual,  ja  sigui  per  condemnació,  ja  per  rein- 
tegració en  la  substància  del  Ser  Suprem.     Més  aques- 

14 


210  LA   VIDA  AUSTERA 

tes  concepcions  que  en  variadissimes  i  portentoses  for- 
mes s'han  acostat  molt  al  repòs  del  enteniment,  mai  han 
pogut  penetrar  enterament  en  el  cor  del  home. 

No  era  l'immortalitat  de  l'ànima,  sinó  la  promesa 
d'una  pròxima  resurrecció  de  la  carn,  lo  que  portava  a 
les  multituts  cap  al  cristianisme  en  els  temps  apostò- 
lics de  més  íntima  fe.  (^No  heu  llegit  en  les  Confessions 
de  Sant  Agustí  'Is  torments  del  seu  esperit  magnà- 
nim quan  no  podia  retenir  les  llàgrimes  en  la  mort  de 
la  seva  mare?  Ell  prou  renyava  a  son  fill  Adeociat  i  li  en- 
comanava que  no  plorés,  per  no  ser  just  acompanyar 
de  llàgrimes,  queixes  i  sospirs  de  que  la  gent  es  val  per 
plorar  l'anorreament  dels  morts,  els  funerals  de  la  san- 
ta dóna  que  restava  viventa  en  la  part  principal  de  sí 
mateixa.  Pro  després  d'haverse  dominat  ell  mateix  en 
la  cerimònia  del  enterrament,  al  despertarse  al  endemà 
i  al  trobarse  privat  de  la  santa  dolcesa  de  la  mare,  es  va 
resoldre  a  plorar  en  la  presencia  de  Déu.  —  I  les  llà- 
grimes que  contenia  vaig  deixar  sortir  perquè  fluissin 
a  son  grat  voler  i  descarreguessin  el  meu  cor.'  — 

Els  he roes  conscients  de  la  seva  força  han  cercat  la 
satisfacció  al  irresistible  anhel  d'una  vida  immortal  en 
la  realisació  de  llurs  glorioses  concepcions.  Llegiu  Ics 
terribles  paraules  de  Lleonart  de  Vinci  :  -  jOh  dormi- 
logal  dQuè  es  la  són?  La  són  s'assembla  a  la  mort.  Oh! 
(jPcr  què  no  fas  una  obra  que  després  de  la  mort  et  deixi 

i)  «Et  dimlsl  lacrymaa  quas  contincbam,  ut  ríflurrcnl  quan- 
!um  vrlknt,  lubstorncni  eaj  oordl  mco.»  —  Conffssions  de  Sant 
Aeuitl.  Illbr«  IX,  cap.   XII. 


LA  SANTEDA  T  HUMANA  211 

l'apariencia  d'un  perfecte  vivent,  en  comptes  de  ferte 
per  la  sòn,  mentres  vius,  semblant  als  tristos  morts?  — 

La  supervivència  del  home  per  les  seves  obres  es  ja 
un  consol  sentit.  El  nostre  anhel  de  glòria,  l'afany  per 
realisar  obres  memorables,  no  són  altra  cosa  que  as- 
piracions reals  a  l'immortalitat,  L'Homer  de  L'Ilía- 
da  té  una  representació  en  l'humanitat  actual  de  molta 
més  vàlua  que  la  de  tots  els  homes  vivents  en  el  conti- 
nent africà.  Els  diàlegs  de  Plató  fa  més  de  dos  mil  anys 
que  mantenen  una  noble  posició  en  la  civilisació  occi- 
dental. Quan  Benvenuto  Cellini  va  veure  en  la  Loggia  de 
Florència  i  seu  Perseu  degué  aconsolarse,  en  el  bronze 
estimat,  de  la  vellesa  que  ja  l'espuatava.  Aixís,  quan 
l'home  junyeix  el  seu  record  a  l'impertorbable  presencia 
de  l'obra  immortal,  sent  descarregarseli  i  cor  de  moltes 
i  desesperades  engunies. 

Pro  *!  sentiment  de  la  paternitat  es  el  més  formida- 
ble tònic  que  la  Natura  hagi  posat  en  el  cor  del  home. 
Convé  que  l'universalitat  d'aquet  sentiment  no  'ns 
encobreixi  sa  portentosa  virtut.  A  més  a  més  del  amor 
que  i  fill  mou  en  el  pare,  hi  ha  un  sentiment  de  la  pater- 
nitat que  es  independent  d'aquell  amor.  Perxò  "1  do- 
lor del  pare  que  se  li  ha  mort  l'unic  fill  es  un  doble 
dolor,  perquè  perd  el  fill  i  la  paternitat. 

Si  li  preguntéssiu  a  un  home  què  s'estimava  més 
si  tenir  un  fill  o  produir  una  obra  immortal,  es  casi  bé 
segur  que  preferiria  quedarse  sense  i  fill.  Més  això  no 
vol  dir  que  l'obra  alleugereixi  més  el  nostre  cor  de  la  por 
de  morir,  sinó  que  l'home  posa  la  lloança  i  la  veneració 


212  LA    VIDA  AUSTERA 

dels  altres  homes  part  d'amunt  de  la  temença  de  la  mort. 
Perquè  la  supervivència  en  el  fill  es  la  redempció  més  fon- 
dament sentida  de  l'immortalitat  humana. 

En  el  meu  fill  hi  reviurà  la  meva  propria  carn,  mo- 
guda per  sentiments  que  són  vibració  dels  meus  senti- 
ments, com  la  seva  ànima  es  emanació  viva  de  la  meva 
ànima.  En  el  meu  fill  hi  reviurà  naturalment  fins  més 
enllà  de  la  seva  mort  i  es  perpetuarà  en  els  fills  del  fill 
del  meu  fill  una  reencarnació  de  mi  mateix,  talment 
que  la  meva  carn  fruirà  del  món  en  llur  palpitar.  I  ai- 
xís  com  avui  viuen  en  mi  Ms  pares  i  els  pares  del  meus 
pares,  sent  jo  reencarnació  de  mils  de  sers  per  milena- 
ries  generacions,  jo  tinc  en  les  arrels  més  fondes  del  meu 
cor  posada  en  el  meu  fill  una  esperança  activa  d'immor- 
talitat. 

L'obra  es  una  part  ben  espiritual,  pro  no  més  una 
part,  de  l'existència  humana  :  no  serà  mai  el  ser  que  se- 
gueixi vivint  i  transformantse  en  futures  reencarna- 
cions, sinó  un  producte  admirable  i  impertorbable  que 
seguirà  sent  sempre  tal  com  es,  per  ont  li  es  negada  la 
força  d'aconsolarnos  de  la  mort,  perquè  subsistirà,  pro 
no  viurà.  <^De  què  't  valdria  a  tu,  l'home  que  't  fa 
horror  de  morir,  que  pogués  conservarse  eternalment  in- 
corruptible 1  teu  cadàver?  ,^De  què  't  valdria  que  una 
teva  apariencia  espiritual  restés  indesíigurablc  entre  Ir. 
altres  homes  part  d'allà  de  la  teva  mort? 

Si  es  condició  de  la  santedat  humana  l'assoliment 
de  la  més  gran  serenitat,  Jo  penso  que  per  la  pro- 
creació 1  per  la  supervivència  del  íill   arriba   l'home  a 


LA  SANTEDAT  HUMANA  213 

sustraures  en  el  grau  més  alt  i  extrem  possible  de  la 
pertorbació  que  li  causa  l'horror  de  la  mort.  I  si  'm 
dieu,  amics  meus,  que  aixís  la  potencia  de  santedat,  no 
realisada  en  els  grans  homes  que  desconegueren  tant 
substancial  consol,  es  troba  disposta  en  la  massa  comuna 
dels  homes,  jo  us  avançaré  'Is  judicis  futurs  amb 
aquestes  paraules. 

Si  considerem  l'humanitat  com  un  ser  únic  en  qual 
entranya  hi  vibren  els  sentiments  de  tots  els  homes, 
arribarem  a  l'imatge  d'una  plenitut  de  formes  i  a  l'abs- 
tracció d'una  ànima  potenta  de  tant  variades  virtuts 
que  mai  una  existència  individual  haurà  sigut  expres- 
sió de  tant  complerta  santedat.  Perxò  trobo  i  fona- 
ment de  la  santedat  humana  en  l'home  comú  i  cerco  la 
sublimitat  de  la  vida  en  l'altitut  a  que  arriben  en  l'ho- 
me sant  totes  les  virtuts  corporals  i  espirituals  que  en 
l'home  comú  ordinàriament  es  realisen.  Aixís  la  san- 
tedat humana  serà  com  un  alçament  total  i  armonic 
de  Ics  virtuts  ordinàries  de  la  vida. 


IX 


LA  bondat  es  plenitut  i  exuberància  del  cor  que  entra 
com  acondició  essencial  en  lasantedat  humana.  Ai- 
xís  com  la  riquesa,  l'amor  de  la  dóna  i  la  paternitat  són 
elements  de  la  perfecta  santedat,  talment  que  sense  ells 
no  s'arriba  a  la  plenitut  del  ser,  si  bé  pot  arribarse  a 
manifestacions  ben  excelses  i  pures,  la  bondat  es  condició 
que  no  pot  faltar  en  la  voluntat  del  home  en  cap  gra- 
dació de  la  vida  austera. 

L'home  gran  es  natural  i  intrínsecament  bondadós 
per  la  mateixa  raó  de  la  pròpia  grandesa.  Aixís  com 
la  llum  del  dia  es  resplendor  de  la  fortalesa  del  sol,  la 
bondat  del  home  es  resplendor  de  la  plenitut  i  exuberàn- 
cia del  seu  cor.  Per  vies  misterioses  al  nostre  enteni- 
ment s'ha  congriat  en  aquell  home  una  força  que  abasta 
per  acondulrlo  al  compliment  del  seu  destí  I  per  cs- 
mersarse  en  el  feliç  aconortamcnt  dels  altres.  I  aquei 
xa  força  que  aixls  omple  •)  seu  cor,  resplendeix  en  la  dolça 


LA  SANTEDAT  HUMANA  215 

i  resolta  mirada  i  revesteix  els  seus  actes  de  tranquila  i 
segura  majestat. 

La  força  voluntària  que  duia  a  Alexandre  terres  a 
través  de  l'Asia  i  l'impulsava  a  navegar  ardidament 
per  rindus  i  l'Hidaspe  i  a  construir  a  Babilonia  un  port 
per  mil  vaixells,  es  la  medula  mateixa,  la  brasa  blan- 
ca de  la  bondat  activa.  Aquell  rei  magnànim  era  in- 
capaç de  la  baixesa  estoica,  de  l'humiltat  cristiana  i  de 
l'abstinència  monacal,  pro  perxò  no  hi  haurà  home  que 
no  sigui  un  sectari  i  trobi  substancial  perversitat  en  el 
cor  sostenidor  de  tant  gloriosa  existència. 

El  recort  del  gran  rei  ens  porta  a  sostenir  la  bondat 
activa  contra  tot  ideal  de  renunciament,  sentimental 
degeneració  de  la  bondat  que  no  es  altra  cosa  sinó  ínti- 
ma decrepitut  i  refredament  -de  la  força  espiritual  del 
ànima.  Contra  la  moral  depriment  que  troba  la  bon- 
dat en  l'ausencia  de  l'acció  espiritual,  com  un  resultat 
de  l'abstinència  de  la  carn  i  del  amor,  com  una  humil- 
tat  anorreadora  del  caràcter,  jo  us  convido  a  llegir  les 
V/des  para/eles  de  Plutarc,  aont  trobareu,  entremitg 
d'histories  no  prou  dignes  de  santificació,  un  constant 
sentiment  de  glòria  que  'ns  fortifica  en  la  pràctica  de 
les  bones  accions. 

Heus  aquí  l'home  bo  que  té  una  forta  i  sana  volun- 
tat i  encamina  segurament  les  seves  accions  cap  a  l'ar- 
monica  realisació  de  tots  els  fins  que  en  la  seva  natura- 
lesa corporal  i  espiritual  concorren.  Ell  dóna  a  la  carn 
lo  que  es  de  la  carn  i  amb  això  la  disposa  a  devenir  tem- 
ple de  la  més  alta  santedat;  ell  dóna  al  esperit  lo  que  es 


216  LA    VIDA  AUSTERA 

del  esperit,  i  amb  això  fortifica  la  salut  delcos  i  hermo- 
seja  més  la  seva  hermosura.  Per  ell  seria  perversitat 
el  renunciament  al  ús  de  les  facultats  vitals  i  judicaria 
l'abstinència  com  corruptora  pertorbació  de  l'ecuani- 
mitat  en  que  viu. 

Dèiem  a  suara  que  la  força  de  que  es  resplendor  la 
bondat  humana  ve  per  camins  que  resten  misteriosos 
al  nostre  enteniment.  Més  nosaltres  sabem  que  la  na- 
tural disposició  de  l'ànima  pel  ben  obrar  coincideix  amb 
una  sanitat  moral  i  una  fortalesa  que  "s  fonamenten  en 
la  salut  corporal,  es  perfeccionen  per  l'hermosura,  s'en- 
lairen i  consoliden  per  l'amor  i  s'asserenen  per  la  pater- 
nitat. I  aquesta  disposició,  un  cop  es  produeix  en  la 
voluntat  humana,  devé  virtut  espiritual  que  guia  al 
ser  en  les  seves  accions  i  el  sostrau  a  la  corrupció  i  pes- 
tilència de  l'inactivitat. 

Totes  aqueixes  raons  ens  porten  a  concloure  que  la 
bondat  es  una  condiciósubstancial  en  el  ser  i  no  una  cir- 
cumstanc  a  de  la  seva  vida  de  relació.  Si  suposem  al 
home  transportat  a  un  paradís  aont  no  's  conegui 
l'existència  de  cap  més  ser  humà.  també  allí  l'haurem  de 
consideraren  l'isolament  de  la  seva  ànima  com  a  posscit 
0  no  d'aqueixa  força  o  virtut  que  'n  diem  la  bondat  hu- 
mana. La  magnànima  i  tranquila  seguretat  de  les  se- 
ves accions  encaminades  al  més  digne  compliment  del 
propi  destí  seria  manifestada  per  l'home  bo  lo  mateix 
en  l'hipotctic  paradís  que  en  el  sí  de  Ics  societats  huma- 
nes. 

Es  lo  que  no  han  saplgut  veure    Is  moralistes  em- 


LA  SANTEDAT  HUMANA  217 

pirics,  que  no  més  analisen  la  bondat  en  les  seves  mani- 
festacions i  confonen  la  norma  de  conducta  amb  l'es- 
tat de  sòlida  armonia  d'ont  li  vénen  a  l'ànima  la  gene- 
ració i  l'imperi  de  les  bones  obres.  Si  pogués  haverhi 
tal  univers  sense  altra  matèria  que  un  Sol  cremant,  en 
que  'Is  raigs  del  astre  solitari  restessin  invisibles  per  no 
arribarse  a  fixar  en  cap  superfície  material,  («no  es  veritat 
que  perxò  no  hi  mancarien  la  llum,  la  calor,  el  foc  i  els 
raigs  del  foc?  A  fóra  del  Sol,  al  peu  del  mateix  Sol,  les 
impenetrables  tenebres  del  no  res  regnarien  sobiranes, 
i  fins  el  Sol  mateix,  per  falta  de  transmissió  dels  seus 
raigs,  seria  invisible.     Pro,  perxò,  la  calor  hi  seria. 

D'aquí  ve  que  nosaltres  no  creiem  que  l'amor  al  prò- 
xim sigui  condició  essencial  de  la  bondat  humana,  per- 
què la  bondat  es  forma  del  ser  i,  per  tant,  precedeix  al 
amor.  Més  aquet  egoisme  trascendental  que  'ns  re- 
soldrà forces  antinòmies  cal  considerarlo  en  el  seu 
veritable  contingut,  si  no  volem  que  'ns  porti  a  les  més 
inhumanes  conseqüències.  L'home  viu  i  cerca  la  com- 
panyia dels  altres  homes,  i  això  no  sols  li  ha  fet  una 
segona  naturalesa,  sinó  que  li  ha  creat  una  pauta  de 
relacions  morals  amb  els  demés.  Per  tant,  no  podem 
donar  per  acabat  l'estudi  sense  parlar  del  home  en  el 
seu  obrar  davant  de  l'existència  ajena;  i  aixís  com  fins  ara 
hem  parlat  de  la  bondat  humana  en  el  sentit  d'una 
disposició  natural  en  el  ser,  sense  tenir  en  compte  altres 
condicions  que  les  de  la  pròpia  existència,  ara  veurem  com 
l'home  naturalment  bo  respecta  sempre  en  els  demés 
la  dignitat  de  l'existència  humana. 


218  LA    VIDA  AUSTERA 

No  cal,  doncs,  confondre  l'amor  amb  la  devoció  al 
pròxim.  L'amor,  al  contrari  de  la  devoció,  no  pot  sig- 
nificar renunciament  al  propi  destí,  si  bé  alguna  vega- 
da pot  encloure  i  renunciament  a  l'existència  indivi- 
dual. L'amor  al  pròxim  aixís  entès,  si  bé  no  es  condició 
substanciil  de  la  bondat  humana,  entra  en  el  contingut 
d'un  egoisme  trascendental,  com  a  segona  naturalesa 
produïda  per  la  nostra  vida  i  companyia  amb  els  altres 
homes.  La  devoció  al  pròxim  representa  un  suicidi 
espiritual  que  repugna  a  la  nostra  concepció  armo- 
nica  de  l'existència  humana. 

L'home  bo  no  tracta  ni  parla  als  demés  amb  engany, 
perquè  l'engany  es  una  innoble  ficció  de  la  mort,  l'anti- 
cipació volguda  del  no  ser.  Si  parla  en  veritat,  la  seva 
paraula  es  l'imatge  transparent  d'ell  mateix;  la  paraula 
del  que  posa  engany  en  el  seu  dir  devé  cortina  impene- 
trable, muralla  hostil  queM  separa  de  la  simpatia  agena. 
No  mataràs,  no  robaràs,  no  cobdiciaras  la  muller  de! 
pròxim  :  heus  aquí  les  fórmules  populars  i  fondament  hu- 
manes d'aquet  respecte  per  la  dignitat  de  l'existenci.i 
agena.  El  que  miri  al  pròxim  i  les  coses  del  pròxim  com 
expressió  corporal  d'una  noble  vida  en  la  qual  hi  obra 
la  força  encaminada  a  un  fi  espiritual,  ni  robarà,  ni 
adulterarà,  ni  matarà. 

Doncs  <»com  es  que  homes  tinguts  per  sants  ma- 
taren, robaren  i  entraren  en  la  muller  del  pròxim  I 
en  tingueren  fills?  En  cada  home  hi  ha  una  parcial  re- 
presentació de  la  dignitat  comuna,  i  es  llei  de  ben  obrar 
respectaria  com  la  més  alta  expressió  de  la  dignitat 


LA  SANTEDAT  HUMANA  219 

propria.  Si  abaixes  el  cap  enfront  de  la  tirania,  si 
t'acomboies  amb  el  violador  de  ta  germana,  si  pares  la 
galta  esquerra  al  que  t'abofeteja  la  dreta,  si  veus  que 
peguen  al  teu  pare  i  no  t'hi  tornes  amb  el  cor  inflamat 
de  santa  ira,  i  si  a  tota  hora  t'apartes  dels  nobles  perills 
amb  la  por  de  la  mort,  ofens  aquella  parcial  representació 
comuna  que  resideix  en  tu,  perquè  en  la  teva  humilia- 
ció hi  ha  agravi  destructor  de  la  dignitat  humana.  Aixe- 
cat i  lluita  com  un  home  i  guarda  '1  tresor  que  t'han 
confiat.  <^No  has  vist  el  David  del  Donatello,  que 
empunya  l'homicida  espasa  i  posa  un  peu  sobre  la 
testa  escapsada  de  Goliat?  Tot  el  seu  cos  adolescent 
està  posseit  de  reposada  bravura  i  ens  fa  pensar  en  la 
seva  resposta  al  filisteu  :  —  Tu  véns  contra  mi  amb 
espasa,  llança  i  escut;  més  jo  vinc  contra  tu  en  nom  de 
Jehovà  dels  exèrcits,  el  Déu  dels  escuadrons  d' Israel  que 
tu  has  provocat.  —  ^No  trobes  una  bondat  trascenden- 
tal  en  el  posat  i  en  la  mirada  del  heroe? 

Pro  encara  t'aixecaràs  més  amunt  en  el  nostre 
horitzó  si  consideres  que  l'humanitat  marxa  imper- 
torbable cap  a  la  realisació  d'un  fi  suprem  que  es  sintesi 
superior  dels  fins  individuals  que  constitueixen  el 
fi  del  home.  No  era  Alexandre  de  Macedònia  '1  que 
movia  les  armades  gregues  cap  a  la  Pèrsia  i  a  la  índia, 
sinó  una  corrent  de  reintegració  humana  congriada  en 
els  pobles  espirituals  i  cultissims  de  la  Hèlada.  Allí, 
entre  '1  mar  Jònic  i  l'Adriatic,  un  poble  format  en  els 
jocs  olímpics  havia  fet  recular  cap  a  nous  i  profon- 
dissims  horitzons  l'ideal  de  l'humanitat,   i  d'aqueixa 


220  LA    VIDA  AUSTERA 

nova  facultat  dels  esperits  en  resultava  una  tensió  i 
una  força  que  llençava  en  massa  les  nacions  contra 
les  nacions.  Doncs,  per  judicar  la  bondat  d'Alexandre 
s'ha  de  veure  no  més  si  una  perversitat  consubstancial 
amb  ell  afegia  innobles  i  crudels  manifestacions  a  les 
naturals  tragèdies  de  la  guerra. 

Ara  tu,  amic  que  m'acompanyes  per  aquest  hort 
de  delícies,  asseute  a  reposar  a  vora  del  pou  d'aigua 
gemada,  mentres  que  jo  passo  la  corda  per  la  corriola 
i  baixo  la  galleda  i  la  rabejo  per  orejar  l'aigua  abans 
de  poarla.  Ha  arribat  l'hora  de  que  cerquis  a  dintre 
del  teu  cor  si  vols  compendre  fondament  aquet  dò 
divinal  de  la  bondat  humana  que  es  condició  de  tota 
santedat.  ^^No  sents  una  veu  de  rectitut  que  es  la  del 
teu  àngel  de  la  guarda?  Per  damunt  de  tota  creencia 
trascendental,  indiferent  al  interès  i  a  la  concupiscèn- 
cia, hi  ha  a  dintre  del  teu  cor  la  norma  del  ben  obrar, 
com  un  llibre  de  lletres  clares  obert  per  sempre  més 
a  davant  dels  teus  ulls.  Doncs  la  teva  conformitat 
amb  aquesta  norma  scnzillissima  t  posarà  sempre  en 
camí  de  santedat. 

Els  grans  homes  tenen  el  dò  de  veure  amb  facili- 
tat aquesta  llanterna  que  crema  a  dintre  d'ells  amb 
llum  intensa  i  clara.  A  través  dels  fantasmes  que 
enganyen  a  Ics  multituts,  fantasmes  del  saber,  dnl 
creure  i  del  ben  obrar,  ells  no  perden  de  vista  la  guia- 
òora  lluminària  del  seu  cor,  i  de  tal  manera  s'enca- 
minen al  recte  compliment  del  seu  destí,  quc'ns  pro- 
dueixen   l'cíecte    d'una    força    natural,    com    si    veies- 


LA  SANTEDAT  HUMANA  221 

sim  la  corsa  d'una  estrella  del  cel.  No  'Is  hi  demaneu 
altres  miracles  queis  de  la  pròpia  vida,  que  per  una 
mena  de  gravitació  atrau  a  la  seva  òrbita  '1  destí  de 
mils  i  de  milions  d'homes  i  de  pobles  sencers. 

La  bondat  es  la  més  gran  i  universal  maravella 
del  nostre  món,  promesa  complerta  a  tots  els  homes 
de  la  terra,  norma  que'ns  guia  pels  més  variables  i  de- 
liciosos camins.  No  hi  ha  creencia  prou  fondament 
humana  per  encloure  totes  les  vies  de  bondat;  no  hi 
ha  criteri  que  una  nova  o  extranya  bondat  no  pugui 
desmentir.  A  dintre  del  teu  cor  hi  trobaràs  sempre 
encesa  la  llanterna  que  marca  la  via  de  la  teva  sante- 
dat :  si  per  cas  les  idees  o  les  coses  que  fins  avui  tenies 
per  més  sagrades  et  barren  el  camí,  tirales  a  terra  i  passa. 


X 


UNA  gran  confusió  pertorba  i  meu  enteniment 
quan  entro  a  parlar  d'aquesta  nova  condició  de 
la  santedat  que  anomenaré  la  sabiduria.  En  les  notes 
disperses  recullides  de  molt  temps  ençà  no  sempre  hi 
figura  amb  el  mateix  nom  aqueixa  condició  de  la  nos- 
tra ànima.  Unes  vegades  hi  trobo  comentades  aquestes 
paraules  de  Salomó  :  —  L'intel•ligència  allarga  directa- 
ment els  dies  i  indirectament  les  riqueses  i  la  glòria,  ics 
seves  vies  són  hermoses  i  en  tots  els  seus  camins  hi  regna 
la  pau.  —  Aquesta  intel•ligència  que'ns  allarga  la  vida, 
í  que  pcrxò  era  considerada  condició  de  la  santedat, 
no  es  senzillament  una  facultat  de  l'ànima  humana, 
sinó  més  aviat  el  tresor  acumulat  per  ella,  la  ciència, 
les  quals  vies  són  hermoses  i  en  els  quals  camins  regna 
la  pau. 

Un  altre  dia  vaig  sontirme  fondament  alterat   per 
aquestes  paraulc,  de   Benet  Spinozza  :     —  La  mrllor 


LA  SA N TEDA  T  HUMANA  223 

pari  de  nosaltres  mateixos  es  T enteniment.  Si  volem  saber 
lo  que  més  veritablement  ens  convé  hem  d'assolir  la  més 
alta  perfecció  del  nostre  enteniment,  perquè  en  aquesta 
perfecció  consisteix  el  bé  suprem.  —  I  aixís  com  d'aques- 
tes maravelles  el  jueu  d'Amsterdam  s'enfila  al  coneixe- 
ment de  Déu,  a  un  Déu  abstracte  que  aquí  's  con- 
fon amb  el  primer  principi  de  causalitat,  al  qual  coneixe- 
ment estan  junyits  el  nostre  bé  i  la  nostra  perfecció 
supremes,  jo  devia  quedarme  a  considerar  com  de 
l'enteniment  i  de  la  seva  més  alta  perfecció  en  dimana 
la  santedat  humana. 

Més  en  la  sinopsis  que  en  una  hora  d'inspiració  vaig 
ferme  de  tot  aquest  llibre,  sinopsis  reveladora  que 
he  seguit  fins  ara,  hi  trobo  anomenada  la  condició 
susdita  com  virtut  d'espiritualitat  oposada  a  vulga- 
ritat. Aixís  la  santedat  humana  tindria  per  condició 
una  extremada  delicadesa  en  el  teixit  de  la  facultat 
més  excelent  de  nosaltres  mateixos,  concepte  que 
volia  expressar  amb  la  paraula  espiritualitat,  delica- 
desa 0  finesa  contraries  a  la  grosseria  d'una  concep- 
ció barroera  del  món. 

Heus  aquí,  doncs,  els  termes  de  la  confusió  que 
s'ha  produit  en  el  meu  enteniment  al  considerar  la 
sabiduria  com  a  condició  de  la  santedat  humana,  que 
unes  vegades  he  cercat  en  l'intel•ligència  portada  a 
la  més  alta  perfecció,  altres  en  la  ciència  com  a  tresor 
intel•lectual  i  altres  en  la  delicadesa  del  esperit  opo- 
sada a  la  grosseria  i  vulgaritat.  I  encara  aquesta  confu- 
sió  del   concepte   devé   més   fosca   i   pertorbadora   en 


224  LA    VIDA  AUSTERA 

l'expressió  parlada,  pel  doble  sentit  que  té  la  sabiduria, 
germana  del  poder  en  els  pobles  saxons,  i  de  la  pru- 
dència en  el  poble  francès.  Jo  en  la  meva  ànima  cata- 
lana hi  trobo,  per  últim,  una  nova  causa  de  confusió, 
perquè  en  la  nostra  figuració  espiritual  l'enteniment 
no  es  sols  facultat  disposada  per  la  coneixença,  sinó 
deixiplina  de  la  voluntat,  de  tal  manera  que  tenir 
enteniment  equival  a  ordenar  els  actes  de  la  vida  de 
conformitat  amb  la  sana  raó. 

Perxò  la  confusió  no  passa  de  la  forma  externa, 
perquè,  si  bé  considereu,  totes  aqueixes  paraules 
definidores  no  són  més  que  una  parcial  representació 
de  l'excelencia  espiritual  en  relació  amb  el  món  i 
amb  nosaltres  mateixos,  en  quant  som  una  part  del 
món.  L'home  sant  tindrà  aqueixa  clara  potencia  de 
conèixer  que  es  absolutament  necessària  en  la  més 
noble  representació  de  la  familia  humana.  Per  ell  les 
paraules  devindran  transparentes  i  pures  com  el  cris- 
tall, i  la  seva  ànima  estarà  en  contacte  directe  amb  les 
coses  i  amb  les  forces  del  món. 

Poseulo  al  miti;  d'un  camp,  i  enlloc  d'una  vaga  i 
brumosa  visió  del  paisatge  en  tindrà  una  concepció 
real  que,  sense  perdre  l'armonia  del  tot,  li  obrirà  M 
misteri  de  les  plantes  i  de  la  terra  i  del  cel.  Ell  seguirà 
la  sava  de  la  tija  del  blat  a  les  espigues,  del  tronc  dels 
arbres  a  les  fulles  i  de  les  fulles  a  l'escorça;  sentirà 
sota  la  terra  humida  com  la  llcvor  es  bada  i  creix  en 
la  gémola  candida  ques  torna  verda  al  rebre  la  claror 
del  dia;  descobrirà  un  sentit  intim  en  la   licllugadis'^n 


LA  SANTEDAT  HUMANA  225 

dels  insectes  i  sargantanes  i  llagostes  i  grills  i  formi- 
gues i  papellones  i  demés  bestioles  que  animen  la 
creació;  llegirà  en  les  pedres  i  en  els  fòssils,  en  les 
planes  i  en  les  montanyes,  en  el  curs  dels  rius  i  en  la 
configuració  de  les  costes,  la  vida  passada  de  la  terra 
aont  vivim;  per  ell  el  Sol  serà  una  immensa  brasa 
gravitant  en  l'espai  infinit,  irradiadora  del  nostre 
calor  vital  que  acciona  fins  en  la  polpa  de  les  plantes  i 
en  les  cèl•lules  més  fondes  de  la  nostra  carn,  i  una  fina 
i  maravellosa  sensibilitat  li  farà  sentir  la  musica  coral 
dels  sers  vivents  i  de  les  coses  moventse  i  gravitant 
en  dolça  germandat. 

Si  encara  aixís  no  heu  comprès  la  raó  espiritual 
de  la  seva  santedat,  figureusel  entremitg  d'una  mul- 
titut  humana.  Una  veu  isolada,  un  braç  que  branda 
enlaire,  un  crit  o  una  protesta  dolorosa,  unes  espat- 
lles que  s'ajupen,  un  remolí  que  al  instant  es  mort, 
seran  per  ell  clares  advertències  de  vibracions  vitals. 
Allí  una  mirada  que  s'atravessa  sobtadament  com  una 
estrella  filanta,  aquí  una  cara  solcada  per  fondes 
arrugues,  a  suara  aquell  home  que  aixecava  enlaire 
una  criatura  atònita,  ara  i  frec  d'uns  colzes  poderosos 
que  fan  lloc  per  fugir,  li  seran  revelacions  de  drames  in- 
dividuals que  ressonaran  polifonicament  en  el  seu 
esperit.  A  davant  dels  seus  ulls  totes  aquelles  visions 
fugitives  es  despullaran  de  llurs  carns  i  cada  home 
sorgirà  distintament  en  el  seu  destí.  ^Com  seria,  doncs, 
extrany  en  els  homes  sants  el  clar  sentiment  de  la 
germandat,  si  ells  veuen  la  secreta  comunió  de  les  àni- 

15 


226  LA   VIDA  AUSTERA 

mes  despreses  de  les  vestidures  contingents  com  amas- 
santse  en  una  sola  substància  espiritual? 

Els  homes  massa  amants  de  les  paraules  no  entren, 
doncs,  en  el  nostre  concepte  de  la  santedat,  perquè 
no  estan  en  possessió  de  la  sabiduria.  L'home  sant 
té  obertes  totes  les  finestres  del  seu  esperit,  aont  hi 
arriba  directament  l'armonia  de  les  esferes,  mentres 
que  is  degenerats  de  l'ànima  són  com  l'emperador 
Julià,  l'Apostata  enamorat  dels  signes,  dels  gestes,  de 
les  paraules  i  de  les  formes,  com  si  una  mena  de  boi- 
ra humanisant  els  hi  envolqués  els  sentits  i  l'enteni- 
ment. 

Hi  ha  un  dipòsit  humà  de  coneixences  vives  que  'Is 
homes  sants  s'assimilen  Íntegrament,  fins  al  punt  de 
ser  ells  mateixos  una  sabiduria  animada.  Els  sistemes 
filosofies,  les  formes  llogiques,  la  tècnica  de  les  arts 
ordenen,  sistematisen  i  fructifiquen  aquell  veritable 
tresor  de  la  nostra  existència,  més  també  devegades 
l'amaguen  a  les  nostres  mirades.  Pro  l'home  sant  beu 
en  la  font  de  la  sabiduria  més  pura  i  el  seu  pensament 
es  la  flor  del  pensament  humà.  Si  parlessin  les  estre- 
lles o  les  montanyes,  parlarien  com  l'home  sant  ens 
parla  a  nosaltres  de  dalt  estant  de  la  seva  diàfana 
realitat. 

Penseu  en  la  sabiduria  de  Lleonart  exercitantse 
casi  impensadament  en  la  descoberta  de  les  lleis  físi- 
ques més  extraordinàries,  sense  encadenament  ni  sis- 
tema, com  sí  'n  tingués  prou  per  trobar  les  relacions 
mecàniques  del  món  en  íixarhi  de  pas  cl  seu  poderós 


LA  SANTEDAT  HUMANA  227 

enteniment.  El  Descartes,  l'Hobbes  o  l'Spinozza  cer- 
caren una  explicació  mecànica  del  univers,  més  en 
realitat  no  trobaren  altra  cosa  que  la  fórmula  rao- 
nada del  ambent  sentir.  Els  homes  veritablement 
sants,  com  ara  Koppernigk  i  Galileu,  obriren  als  nos- 
tres ulls  maravellats  els  misteris  de  la  terra  i  del  cel, 
part  d'allà  de  les  esferes  fixes  de  la  concepció  aristo- 
tèlica. 

Perxò,  no  voldria  que  d'aquestes  paraules  en  sortís 
una  limitació  del  concepte  de  santedat,  com  si  aquesta 
fos  un  atribut  de  la  sabiduria,  perquè  jo,  al  contrari, 
penso  que  la  veritable  sabiduria  es  una  virtut  del 
home  sant.  Shakespeare  i  Mozart  no  'ns  han  desco- 
bert cap  llei  de  la  Natura  i  es  segur  que  la  santedat  de 
Goethe  no  va  tenir  la  seva  expressió  suprema  en  la 
teoria  dels  colors.  I  es  que  aquella  de  Koppernigk  i 
de  Galileu  es  sols  una  forma  de  la  sabiduria  en  quant 
es  manifesta  per  una  clara  videncia  del  món  extern, 
mentres  que  en  Shakespeare,  Mozart  i  Goethe  hi  ha 
una  saviesa  profondament  humana  que  'ns  obre  les 
portes  del  maravellós  coneixement  del  nostre  esperit. 
I.  després,  <iqui  'ns  negarà  que  no  es  tot  ú  coneixe- 
ment i  expressió  del  coneixement?  Hi  haurà  home 
que  posi  en  els  seus  actes  tresors  inconscients  d'una 
immensa  sabiduria,  talment  que  no  buscarem  la  san- 
tedat en  les  seves  revelacions,  sinó  en  les  seves  accions. 
Oh !  Quin  rastre  de  luxurianta  primavera  deixen 
tot  darrera  dels  seus  passos  els  Alexandres  i  els  Jau- 
mes  conquistadors! 


228  LA   VIDA  AUSTERA 

L'antiga  i  demoníaca  confusió  recula  davant  d'un 
esplèndid  clar  de  dia.  L'ànima  sana  i  forta  resplendeix 
per  la  més  noble  manifestació  de  l'existència  en  la 
sobirana  racionalitat  del  home.  Enteniment,  raó  o 
sabiduria  són  paraules  que  no  poden  entelar  el  con- 
cepte de  la  més  alta  potencia  vital,  d'aqueixa  virtut 
maravellosa  que  refà  en  la  màquina  del  nostre  cervell 
el  miracle  d'una  nova  creació.  Perquè  aixís  com  en 
l'alba  dels  temps  la  matèria  va  formarse  i  ordenarse, 
nous  móns  de  representacions  divines  es  fan  i  es  des- 
fan a  tota  hora  en  el  nostre  enteniment. 

Heus  aquí  com  repugna  a  l'essencia  de  la  santedat 
humana  la  concepció  exceptica  de  la  doctrina  Sa'nkhia 
professada  pels  gímnosoíistes  de  la  índia  i  la  suspen- 
sió del  judici  sostinguda  per  l'escola  grega  que  va  de 
Pyrró  a  Sextus  de  Mitilena.  Avui  en  dia  's  diu  escèp- 
tic al  home  que  encamina  M  pensament  part  d'amunt 
de  tota  confessió  relligiosa;  més  el  veritable  escepti- 
cisme, destructor  de  l'humana  santedat,  està  en  aque- 
lles paraules  de  la  Karika  :  —  Ni  jo  soc,  ni  res  que  sigui 
meu,  ni  7  /o  existeixen.  —  Els  déu  motius  que  donava 
Pyrró  per  justificar  la  suspensió  del  judici  l'acondui- 
ren  al  principi  de  l'impassibilitat  de  l'ànima,  l'atara- 
xia,  que  li  feia  presentar  com  exemple  digne  d'imi- 
tació pel  savi,  un  dia  que  "s  trobava  embarcat  en  mitg 
de  la  tempesta,  oi  porc  que  menjava  tranquilamcnt 
en  un  reco  de  la  nau.  Ni  aquell  pessimisme  tras- 
cendental  de  Salomó,  que,  després  de  posar  en  cl  co- 
neixement de  Déu  el  principi  de  la  sabiduria,  noga  la 


LA  SANTEDAT  HUMANA  229 

substancialitat  del  coneixement  humà,  una  de  tan- 
tes vanitats  aquí  aont  no  hi  ha  res  nou  a  sota  del  Sol, 
el  trobo  prou  conjuminable  amb  la  plena  santedat 
del  home. 

Com  els  ulls  ens-e  serveixen  per  mirar  i  les  ore- 
lles per  oir,  l'enteniment  refà  i  judica  en  el  nostre 
cervell  els  fenòmens  mondials  que  's  presenten  als 
nostres  sentits.  La  potencia  santament  humana  del 
enteniment  està  en  el  judicar  i  no  en  el  no  judicar. 
Jo  penso  i  soc,  i  tot  lo  meu  es  per  la  raó  de  la  meva  exis- 
tència. El  món  extern  es  una  realitat  indubitable 
perquè  altrament  no  trobaria  raó  a  la  persistència 
dels  meus  sentits.  <^Podrieu  imaginar  res  més  inexpli- 
cable que  després  de  tantes  centes  generacions  els 
homes  sentissim,  si  i  món  extern  no  hi  fos  per  mou- 
re l'activitat  dels  nostres  sentits? 

No  pot  haverhi  santedat  en  la  negació  de  l'existen- 
cia.  Davant  per  davant  d'una  falsa  vanitat  de  vani- 
tats l'home  sant  ens  presenta  noblement  la  realitat  de 
la  seva  sabiduria.  Com  troba  la  mort  en  el  renuncia- 
ment  de  la  carn,  veu  mort  i  corrupció  en  l'ànima 
escèptica  que  plega  les  ales  del  enteniment. 

Vinguin  d'allà  ont  vinguin  les  fredes  ombres 
d'aqueixa  falsa  sabiduria,  no  valen  lo  que  les  galtes 
somrosades  d'una  noia. 


XI 


JA  som  a  dalt  de  la  montanya  i  ara  més  que  mai 
ens  caldrà  no  perdre  de  vista  la  planuria  i  cl 
mar  i  extasiarnos  amb  la  pompa  rossolanta  de  la  ciu- 
tat amada.  Guàrdam  de  pendre  mal  per  aquestes 
altures,  dolça  pàtria  gentil,  i  si  per  cas  l'entenimeíít 
sem  esgarria  en  un  cel  de  quimeres,  tórnim  a  la  reali- 
tat el  teu  amor,  i  ómplem  els  sentits  del  teus  perfums 
i  dels  teus  contorns  i  siluetes  que  adoro. 

No  voldria  que  's  donés  una  significació  simbòlica 
an  aquestes  paraules,  per  mi  ben  plenes  d'un  sentit 
real.  Quan  arribo  a  les  planes  més  trascendentals 
del  llibre  tinc  por  de  perdrem  en  el  laberints  del  pen- 
sament, i  aleshores  la  meva  preparació  espiritual, 
la  meva  deixiplina,  consisteix  en  l'evocació  de  les  rea- 
litats amades.  Avui  m'han  enamorat  les  grogues  gi- 
ncstcrcs  que  cobrien  grans  faldes  de  montanycs  i  cl 
davassall  de  cases  de  la  clara  metròpoli  extesa  fins  a 
les  blaves  aigües  del  mar. 


LA  SANTEDAT  HUMANA  23! 

Aixís,  amb  l'imaginació  plena  de  tant  hermoses 
recordances,  em  poso  a  parlar  confiadament  de  l'ar- 
monia  com  a  condició  suprema  de  la  santedat  huma- 
na. L'home  sant  té  un  cos  sà  i  hermós  en  la  força  de 
la  joventut,  es  senyor  del  món  per  la  riquesa,  triomfa 
en  l'amor  de  la  dóna  i  's  corona  amb  una  feconda 
paterrfitat,  i  amb  tot  això  arriba  per  la  bondat  a  la 
plenitut  i  a  l'exuberància  del  cor  i  enriqueix  la  seva 
ànima  en  la  font  de  la  sabiduria.  Més  una  qualsevol 
d'aquestes  virtuts,  arribant  a  un  senyoriu  sobre  les 
altres,  desfaria  i  graciós  equilibri  de  totes  elles  i  pri- 
varia al  home  de  la  primera  santedat,  per  ont  venim  a 
concloure  la  condició  d'una  nova  virtut  activa,  poten- 
cia moderadora  que  fa  pensar  en  l'inclinació  natural 
de  les  plantes  a  arrodonir  la  copa  per  repartirse  ar- 
monicament  les  delícies  del  aire  i  del  sol. 

L'armonia  es,  doncs,  una  força  directriu  suprema 
que  governa  totes  les  virtuts,  les  regeix  en  la  seva 
creixença  i  en  la  seva  direcció  les  encamina,  talment 
com  el  pastor  que  porta  en  braços  el  cabridet  acabat 
de  néixer  i  acondueix  les  cabres  i  les  ovelles  i  béns,  i 
els  descomparteix  quan  tussen,  i  quan  ve  la  primave- 
ra is  fa  tondre,  i  a  tota  hora  del  dia  vigila  que  's  repar- 
teixin dolçament  les  herbes  en  el  prat,  les  aigües  a  la 
font,  i  a  la  cleda  l'espai  per  peixer  i  descansar. 

Heus  aquí  per  què  hem  deixat  aqueixa  virtut  de 
l'armonia  com  a  coronament  de  la  santedat,  de  la  qual 
alhora  es  la  més  suprema  expressió  i  la  font  més  vi- 
va.    Virtut  graciosa   que   neix   de   lo   més  intim   del 


232  LA   VIDA  AUSTERA 

ser  bumà,  encarnació  del  ritme  que  governa  la  natura 
i  que  "s  tradueix  en  els  homes  sants  per  una  apariencia 
impertorbable  que  no  representa  ausencia  de  movi- 
ment espiritual,  sinó  acordada  manifestació  de  totes 
les  potencies  de  la  vida. 

Es  veritat  que  a  dins  d'aqueixa  apariencia  imper- 
torbable hi  palpiten  forces  volcàniques,  soterranies 
mars  tempestuoses,  pro  a  flor  de  l'ànima  sols  s'hi  des- 
cobreix un  ritme  acompassat  i  majestuós.  Perxò  'Is 
homes  veritablement  sants,  com  ara  Plató,  Goethe  i 
Lleonart,  sens  presenten  en  una  mena  de  figuració 
arquitectònica,  tals  com  un  temple  grec  de  gracioses 
columnes  i  de  silueta  plena  de  potenta  armonia. 

Aqueixa  virtut  suprema  del  home  sant  es  mani- 
festa en  el  caràcter  i  en  les  obres  per  una  ingènua  sim- 
plicitat. Totes  les  facultats,  totes  les  potencies  vi- 
tals d'aquets  homes  s'encaminen  a  la  clara  realisació 
del  propi  destí,  com  si  totes  les  facultats  i  les  poten- 
cies vitals  no  'n  fessin  més  que  una,  plena  de  gràcia, 
beneita  entre  les  altres,  forta  i  placevola  i  despullada 
de  tota  malícia. 

No  ha  de  confondres  aquesta  simplicitat  amb  la 
freda  desolació  de  les  voluntats  anorreades  per  la 
renuncia  del  món  i  de  la  carn,  com  no  hem  de  con- 
íondrela  amb  l'apariencia  mistica  solcada  d'íntimes  i 
terribles  violències.  L'home  sant  es  un  franc  amic  de 
la  Natura,  ingenu  com  ella,  fecon  com  ella,  pròdig  i 
.constant  com  ella.  Més  en  ell  totes  Ics  forces  i  totes 
I^  veu^  de  la  vida  humana  arriben  a  un  punt  de  coni 


LA  SANTEDAT  HUMANA  233 

penetració  tal  que  la  seva  original  aspresa  i  distin- 
ció devenen  sotil  i  transparenta  armonia. 

La  sancia  simplicitas  de  la  meva  concepció  "s  tro- 
ba realisada  en  Alexandre,  Rafael  y  Mozart.  Ni  l'un 
ni  'Is  altres  renunciaren  a  les  delicies  del  amor,  ni  avor- 
riren la  companyia  dels  demés  homes,  ni  prengueren 
aquet  món  terrenal  com  una  vall  de  llàgrimes.  El 
cant  de  les  criatures  trobà  forma  sensible  en  les  llurs 
obres,  aont  el  germà  Sol  i  la  germaneta  Lluna  i  la 
germaneta  Aigua  i  les  tremolantes  estrelles  hi  troba- 
rien amable  i  viventa  germandat. 

La  serenitat  i  la  gràcia  són  companyes,  i  encara, 
parlant  més  pròpiament,  són  atributs  de  la  suprema 
virtut  de  l'armonia.  Quan  usem  la  paraula  serenitat 
apliquem  al  ordre  espiritual  una  idea  que  ordinària- 
ment sorgeix  de  la  contemplació  de  la  Natura.  La 
serenitat  es  transparència  del  cel  blau,  il•luminat  de 
dia  pel  Sol  i  matisat  a  la  nit  de  milions  d'estrelles;  es 
ausencia  de  tota  causa  de  pertorbació,  repòs  august 
de  les  forces  enemigues  del  home,  que  mentrestant 
somia  i  gaudeix  confiat  de  les  delicies  terrenes.  Aqueix 
sentiment  de  seguretat  interna  ens  el  produeix  la 
lectura  de  Goethe,  a  qui  contemplem  com  el  cel  blau, 
lliure  de  tota  causa  de  pertorbació,  com  expressió  de 
les  forces  enemigues  en  repòs  que  no  'ns  amaga  i  goig 
de  les  delicies  terrenes  i  ens  convida  a  somiar,  amb  el 
seu  estre  esplèndid  com  un  Sol,  i  amb  l'espurnejar  de 
les  fondàries  de  la  seva  ànima. 

La   gràcia   es   corn    la    virtut    d'armonia    en   mo- 


234  LA   VIDA  AUSTERA 

viment.  prestigi  encantador  de  les  ànimes  simples 
i  serenes.  La  paraula  es  aquí  pesanta  i  tèrbola 
per  seguir  les  sinuositats  i  sotileses  del  pensament. 
Aquesta  virtut  d'interna  moderació  que  anomenem  ar- 
monia  disposa  'I  ritme  impenetrable  de  les  demés  vir- 
tuts, talment  que  en  l'infinita  gradació  de  formes  que 
pren  el  ser  d'un  estat  d'aparent  repòs  al  altre  no  's 
pertorbi  la  successió  de  proporcions  acabades  i  es 
realisi  en  cada  una  d'elles  aquella  ingènua  simplicitat 
que  neix  d'una  íntima  compenetració  de  les  forces  i 
potencies  vitals.  I  aquet  moviment  es  la  gràcia,  ama- 
ble perfum  de  l'humana  santedat  que  encanta  i  ena- 
mora els  sers  i  els  mou  a  ingenu  amor. 

La  fàcil  magnificència  del  home  sant  es  un  dels 
espectacles  més  nobles  de  la  Natura.  <[No  heu  llegit  a 
l'historia  de  Mozart  com  escrigué  l'obertura  de  Don 
Joan?  Era  a  la  vetlla  de  l'estrena  que  encara  s'havia 
de  començar:  allí  al  davant  s'estava  l'esposa  enamo- 
rada mentres  el  dolç  Wolígang  conjurava  magnani- 
mament  els  alegres  esperits  i  prenia  d'ells  els  termes  de 
la  bella  concepció.  Com  el  gegant  atleta  llença  amb 
geste  desprès  la  barra  pesanta  que  altres  homes  no 
podrien  aixecar  de  terra  i  no  se  li  combcn  els  músculs 
del  seu  braç,  ni  les  venes  li  surten,  ni  se  li  torna  ver- 
mell el  coll,  sinó  que  guarda  noble  dignitat  treicnt 
el  pit  enfora,  aixís  Mozart  escriu  en  el  pentagrama, 
sense  engunia  ni  esforç,  l'espiritual  cavalcada  de  notes 
clares   i    fondes   que   rajcn   suaument  d'un  cor  gentil. 

La  santedat  es  prodiga  per  un  do  natural  de  l'ar- 


LA   SANTEDAT  HUMANA  235 

monia,  perquè  si  en  l'obra  de  la  creació  's  disposen 
els  sers  pel  compliment  del  llur  destí,  es  de  raó  que  allí 
ont  totes  les  virtuts  s'acordin  sorgeixi  l'acció  amb 
reial  magnificència.  Deslliurada  l'ànima  de  les  causes 
d'anorreament,  quan  ve  i  seu  temps  dóna  i  seu  fruit, 
per  tant  com  la  planta  que  si  no  li  priven  l'aire,  la 
terra,  l'aigua  i  el  sol  floreix  i  grana,  car  la  vida  es  la 
regla  de  la  Natura,  i  si  moren  els  sers  es  per  resoldres 
en  una  nova  vida  més  potenta.  Lluita  de  vides  es  la 
mort,  tragèdia  humana  ignorada  del  món,  la  qual  subs- 
tància "s  mou  eternament  en  cercles  infinits,  talment 
que  som  no  més  nosaltres  els  que  morim  i  no  la  nos- 
tra carn  arrastrada  a  l'orbita  de  noves  i  múltiples 
existències. 

I  ara  'm  direu  :  ,[aont  es  la  llibertat  en  aquesta  doc- 
trina? Aqueixa  santedat  no  es  una  flor  de  la  voluntat 
humana,  sinó  casual  i  desconsoladora  concurrència  de 
forces  que  radiquen  en  el  món  extern.  Heus  aquí  que 
al  home  sant  se  li  mortl'ultim  fill  o  bé  un  mal  revol  de 
la  fortuna  se  li  enduu  la  riquesa,  o  la  malaltia  li  destroçai 
semblant,  i  per  més  que  faci  ja  no  trobarà  forces  en  la 
pròpia  voluntat  per  salvar  l'excelencia  espiritual  fins 
aleshores  assolida.  La  vostra  dolça  i  desesperanta  fa- 
talitat sols  pot  tenir  un  sentit  en  la  providencia  di- 
vina. 

Pro  <3què  "n  treuriem  de  fer  a  cada  home  centre  vo- 
luntari del  univers?  ^Què  n'acabarem  de  representar- 
nos  com  superiors  a  les  forces  naturals  encara  que  si- 
gui per  mediació  d'una  suprema  divinitat?     ^Voldríeu 


236  LA   VIDA  AUSTERA 

dirme,  companys,  de  què  li  valdran  al  home  terrenal 
les  alabances  de  Déu  el  dia  que  '1  glaç  torni  a  cobrir  la 
terra  fins  a  la  linia  del  ecuador? 

Més  m'estimo  ajudarme  de  la  terra  implacable  que 
resistirme  mortalment  an  ella.  No  hi  ha  home  que  amb 
la  seva  voluntat  no  pugui  millorar  el  destí  que  li  reserven 
les  soles  forces  de  la  Natura,  perquè  la  seva  voluntat 
es  una  altra  força  de  la  Natura.  Resideix  en  nosaltres 
i  mou  el  nostre  obrar  una  potencia  que  es  conjugació 
de  la  potencia  infinita,  de  la  que  escampa  la  vida  sobre 
la  crosta  de  la  terra  i  mou  les  masses  monstruoses  per 
les  immenses  rutes  del  espai. 

Perxò  jo  respondré  an  els  que  aixís  em  parlen,  mos- 
trantclshi  la  magnificència  de  la  creació,  la  prodiga- 
litat de  la  Natura,  que  supera  en  les  seves  forces  per 
milions  de  vegades  la  més  polenta  expressió  dels  anhels 
humans,  talment  que  no  hi  haurà  mai  ànima  tant  desvcn- 
turada  que  no  pugui  arribar  per  la  força  del  seu  propi 
voler  a  un  moment  més  o  menos  intens  i  gloriós  de  tras- 
cendental  santificació. 

En  totes  les  ànimes  hi  ha  un  principi  actiu  de  sante- 
dat, com  a  fonament  indestructible  de  l'humannexisten- 
cia,  i  perxò  hem  de  sortir  a  davant  d'una  objecció  gene- 
ral contra  la  nostra  doctrina  deduida  d'una  fragmen- 
taria concepció  del  home  genial.  L'home  de  geni.  sem 
dirà,  es  un  ser  privat  de  bellesa  física,  pobre,  malalt,  ne- 
gat a  la  puresa  del  amor  ingenu,  minat  de  perverscs'ln- 
tencíons  i  més  aviat  original  que  armonic.  La  tortura. 
rhiitcrismc,  l'epilèpsia  I  fins  la  vcsania  són  sintonies 


LA  SANTEDAT  HUMANA  237 

d'extraordinària  genialitat,  aixís  com  el  repòs  es  una 
causa  d'estancament  ideal,  Vataraxia  un  estat  d'egois- 
ta embrutiment,  la  simplicitat  fada  concepció  de  l'àni- 
ma i  l'armonia  freda  i  burgesa  estructura  del  home  vul- 
gar. Si  l'home  sant  es  tal  com  es  diu  en  aquet  llibre, 
serà  un  ser  sense  genialitat,  i  en  tal  cas  no  's  comprèn 
que  sel  presenti  en  un  tractat  de  la  vida  austera  com  a 
més  noble  representació  del  llinatge  humà. 

Davant  per  davant  de  la  santedat  acabem  de  posar- 
hi  'i  demonisme,  estat  poderosissim  de  l'existència  hu- 
mana, pro  minat  per  un  principi  d'anorreament,  tal 
com  el  de  la  contradicció  de  la  Natura.  Penseu  en  la 
tràgica  existència  de  Beethoven  privat  del  sentit  que 
hauria  hagut  de  tenir  més  perfecte  que  'Is  demés  homes 
i  condemnat  a  portar  una  vida  solitària  i  a  esperar  amb 
alegria  l'hora  que  li  arribés  la  mort '.  Cap  de  les  dones 
estimades  va  arribar  amb  ell  a  la  realisació  d'un  amor 
que  restava  per  sempre  imaginari,  i  amb  la  salut  del  cos 
i  l'hermosura  li  foren  negades  les  delicies  de  la  paterni- 
tat i  el  benestar  de  la  riquesa.  Sembla  que  en  la  na- 
turalesa d'aquest  home,  disposada  per  la  concepció  de 
la  més  noble  existència,  hi  actués  un  principi  fatal  que 
l'ensorrava  implacablement  en  les  profondes  tenebres 
d'un  infern  aont  no  hi  florien  la  pau,  l'armonia  ni  l'a- 
mor. En  les  més  altes  manifestacions  del  demonisme 
s'hi  troben  existències  tant  extraordinàries  com  les  de 
Socras,  César,  Sant  Pau,  Beethoven,  Schiller  i  Miquel; 

1)     Vegis  el  seu  testament  d'HeiUgenstadt. 


238  LA   VIDA  AUSTERA 

Àngel.  Més,  per  una  mena  de  desequilibri  espiritual,  en 
totes  elles  hi  dominen  la  complexitat  contra  la  sancta 
simplicitas  i  l'originalitat  contra  l'armonia.  Aixís  com 
en  l'home  sant  hi  podem  veure  la  plena  realisació  d'una 
més  noble  existència  per  l'aixecament  de  les  virtuts 
ordinàries  en  l'home  comú,  en  el  geni  demoniac  hi  ha 
una  tràgica  discordancia  dels  principis  vitals,  talnient 
que  'Is  uns  semblen  gaudirse  de  la  ruïna  i  corrupció  dels 
altres,  d'aont  se  n'origina  com  una  doble  existència  feta 
de  riquesa  i  misèria,  de  vilesa  i  virtut,  de  bella  ordina- 
ció  i  mortal  desordre,  d'amor  i  sequedat  de  sentiments, 
d'humana  grandesa  i  secreta  vergonya 

L'home  demoniac  arribarà,  si  voleu,  a  penetrar  les 
tenebres  dels  temps  futurs,  davallarà  a  les  fondàries 
fins  aleshores  impenetrables  de  la  nostra  ànima  o  re- 
mourà amb  espantosa  energia  la  germandat  humana 
cap  a  la  realisació  de  temeraris  ideals;  pro  en  la  seva 
existència  hi  ha  un  virus  mortal  que  porta  al  anorreament 
per  la  tristesa  i  el  dolor.  Quan  la  vida  dels  pobles  es  go- 
vernada per  aqueixes  ànimes  extraordinàries  camina 
cap  a  una  tràgica  decadència,  per  tant  que  en  In  gènesi 
de  la  colectiva  admiració  s'hi  troba  ja  un  germe  de  mort. 
Aixís  en  la  tarda  de  totes  les  civilisacions,  al  prcsentarse 
les  primeres  ombres  del  crepuscol,  menlrcs  la  santedat 
va  cap  a  la  posta,  pujen  pel  firmament  aqueixos  astres 
que  porten  en  la  llur  cabellera  rutilanta  emanacion 
d'una  vaga  i  mortal  malinconia. 

La  santedat  i  el  demonismc  són  cxprcr,oio  dr  \r\  (jo,', 
forces  enemigues  que  lluiten  a  mort  en  cl  born  dc^cubrrt 


LA  SANTEDAT  HUMANA  239 

de  la  Natura  humana.  L'una  treballa  pel  sosteniment 
i  perfecció  de  la  vida  i  obra  de  conformitat  amb  les  ener- 
gies orgàniques  de  la  naturalesa;  l'altra  es  una  força 
negativa  feta  d'inercia  i  gravedat  que  treballa  en  la  des- 
trucció de  les  formes  vives  per  la  disgregació,  la  corrup- 
ció i  l'aquietament.  Tot  lo  que  hi  ha  d'amplitut,  d'es- 
perança i  de  platxeri  en  l'home  sant  es  torna  en  l'home 
demoníac  encongiment,  desengany  i  dolor.  I  solament 
el  triomf  insuperable  de  la  santedat  ha  permès  a  la  suc- 
cessió dels  tipus  humans  assolir  la  reialesa  en  el  domini 
terrenal,  com  portarà  als  homes  futurs  al  compliment 
d'un  destí  cada  dia  més  noble  i  generós. 

Heus  aquí  com  trobo  una  consoladora  confirmació 
de  la  meva  doctrina  en  l'existència  aparentment  con- 
tradictòria dels  elements  o  condicions  primàries  de  la 
santedat  en  la  naturalesa  del  home  comú.  No  puc 
admetre  com  a  raó  fonamentalment  hostil  a  la  teoria 
de  la  santedat  la  concurrència  en  l'home  comú  de  la  sa- 
nitat corporal,  la  bellesa  física,  l'amor  de  la  dóna,  la 
paternitat  i  la  bondat,  perquè  la  concurrència  ordinària 
de  tals  condicions  em  demostra,  al  contrari,  la  santedat 
primària  de  l'especie,  la  potencia  real  disposada  a  fu- 
tures perfeccions,  dèu  profondissima  de  noves  i  no  con- 
cebudes formes  reservades  a  la  sabiduria  i  a  l'armonia 
espiritual  del  home. 

En  l'home  sant  s'hi  troben  les  virtuts  del  home 
comú,  pro  superades,  perfeccionades  i  idealisades.  Fins 
la  sabiduria  i  l'armonia  humanes  tenen  la  seva  més  hu- 
mil manifestació  en  la  prudència  i  en  l'ecuanimitat  del 


^40  LA   VIDA  AUSTERA 

home  comú,  talment  que  la  santedat  es  no  més  excelen* 
eia  de  comunalitat.  I,  al  contrari,  en  l'home  demoniac 
arriben  a  ennoblirse  i  sublimarse  per  la  seva  grandesa 
les  forces  destructores  i  corruptores  que  en  les  capes 
baixes  de  l'humanitat  es  manifesten  per  les  formes  ti- 
piques  d'insania  i  de  vilesa. 

Hem  arribat,  doncs,  confiadament,  resoltament  i 
valerosament,  a  la  conclusió  que  'ns  presenta  la  sante- 
dat com  a  ideal  de  la  vida  austera.  Aquesta  es  l'agulla 
més  alta  de  la  meva  catedral,  la  fletxa  per  mi  llen- 
çada més  amunt  en  la  via  estrellada  del  nostre  cel. 
En  les  planes  apassionades  d'aquet  llibre  hi  heu  de 
veure,  companys,  l'audacia  generosa  de  fer  més  clara 
la  visió  del  nostre  destí.  No  hi  ha  '1  propòsit  d'ex- 
tendre  'Is  coneixements  del  home  per  la  teòrica  defi- 
nició de  la  salut,  de  l'hermosura  i  de  la  joventut  cor- 
porals, ni  de  la  riquesa,  l'amor  i  la  paternitat  per  la 
relació  amb  els  altres  sers  humans,  ni  tampoc  de  la  bon- 
dat, sabiduria  i  armonia  de  l'ànima.  En  cada  plana  hi 
heu  de  veure  un  nou  treball  de  fortificació  moral  i  una 
prenda  guanyada  en  el  camí  de  la  virtut. 

I  si  per  un  cas  un  dia  sentíeu  deíallirseM  vostre  cor, 
destroçat  d'excepticisme  i  de  dolor  per  les  misèries  hu- 
manes í  veníeu  a  asserenarvos  llegint  abandonad.iment 
le.i  digressions  d'una  ànima  que  vol  creure  en  la  po.s.'ii 
bilitat  de  la  seva  perfecció  í  per  ella  viu  i  batalla,  jo 
tindré  la  vostra  alegria  retrobada  com  la  millor  corona  de 
llor  guany.ída  en  cl  combat  de  la  meva  vida. 


LLIBRE   CUART 
LES  DELÍCIES  DE  LA  TERRA 


16 


LA  Natura,  l'Humanitat  i  la  pròpia  existència  en 
cos  i  ànima  són  per  l'home  inestroncables  fonts 
de  variades  i  gemades  delicies.  Es  cert  que  '1  nostre 
cor  les  vol  i  's  daleix  per  elles,  més  aixís  com  ningú  ha 
negat  el  plaer  que  donen,  no  essent  l'esceptic  o  '1  mís- 
tic, que  neguen  la  realitat  de  tota  mena  de  plaer,  molts 
dels  savis  que  han  parlat  de  la  vida  austera  presenta- 
ren les  delicies  de  la  terra  com  una  corrupta  i  pestilent 
perversió  dels  nostres  sentits,  pèrfida  vanitat  que  es 
perdició  de  la  nostra  ànima. 

Nosaltres  volem  encaminar  la  nostra  vida  per  les 
vies  d'una  alegra  virtut  aont  tots  els  homes  puguin  ar- 
ribar pel  seu  natural  i  propi  esforç.  Nosaltres  posem 
per  normes  de  moral  les  màximes  clares  i  senzilles  que 
marquen  el  nostre  destí  cap  a  la  santedat  desde  la  nai- 
xença fins  ala  mort.  I  ara'ns  trobem  fondament  per- 
torbats davant  de  les  delicies  de  la  terra  i  hem  d'estu- 
diar serenament  si  cal  defugirles  contrais  nostres  anhels 


244  LA   VIDA  AUSTERA 

0  si  podem  confiadament  cercaries  i  fruiries  sense   que 
sen  ressenti  la  nostra  virtut. 

Aquesta  cuestió  de  les  delicies  de  la  terra  podria 
considerarse  com  una  branca  del  magne  problema  ètic 
relatiu  a  la  realitat  i  a  la  bondat  del  món.  Si  '1  món, 
el  dimoni  i  la  carn  són  enemics  del  home,  per  tant  que 
treballen  contra  la  seva  salvació,  o  són  buida  i  enga- 
nyosa vanitat,  també  les  terrenes  delicies  seran  perfi- 
dia  i  engany  dels  nostres  sentits,  sempre  hostils  a  l'es- 
piritual perfecció  del  home. 

Pro  a  nosaltres  ens  plau,  homes  mediterranis,  sal- 
var la  nebulositat  de  l'abstracció  per  la  claredat  i  plas- 
ticitat de  les  imatges,  al  qual  mètode  'ns  inclina  l'habit 
constant  de  contemplar  la  Natura  per  un  espai  pur  i 
transparent;  i  aixís  com  preferim  parlar  de  la  poma  que 
del  fruit,  arribarem  a  una  més  fonda  penetració  de  les 
relacions  morals  enraonant  de  la  delicia  del  vi  i  del  amor 
de  la  dóna  que  si  parléssim  abstractament  de  la  reali- 
tat i  la  bondat  del  món  i  de  la  carn.  Aixís  seguirem 
l'exemple  dels  Socras,  dels  Aristotils  i  dels  Sèneques, 
els  grans  pares  grecs  i  llatins  que  per  tractar  de  la  sim- 
patia escrivien  sobre  l'amistat  i,  més  que  del  bé  i  del 
mal,  s'estimaven  parlar  del  vici  i  de  la  virtut. 

La  primera  delicia  ens-e  la  donen  el  menjar  i  el  beu- 
re. Essent  la  vida  constant  renovació,  ningú  pot  es- 
tarse  de  reparar  les  forces  del  seu  cos  per  l'assimilació 
dels  aliments,  ni  d'amorosir  el  propi  organisme  per  l'ab- 
sorció de  líquids.  Privarse  d'una  o  altra  d'aquestes 
funcions  fonamentals  seria  contrariar  la  voluntat  di- 


LES  delícies  de  LA    TERRA  245 

vina,  que  *ns  ha  donat  la  vida,  en  el  qual  dogma  coinci- 
deixen totes  les  confessions  relligioses.  La  Natura  avor- 
reix la  anihilació,  d'aont  li  ve  al  home  una  repugnàn- 
cia més  forta  que  la  raó  contra  *!  suicídi. 

Tot  lo  que  renova  o  perfecciona  '1  nostre  ser  es  una 
delicia  per  nosaltres,  i  en  aquesta  regla  hi  hem  de  tro- 
bar la  mida  de  la  virtut  en  el  menjar  i  el  beure,  talment 
que  mentres  l'home  menja  i  beu  per  renovarse  i  perfec- 
cionarse,  es  dóna  un  plaer  real,  i  en  tot  altre  cas  el  seu 
goig  es  vanitat  enganyadora  de  l'imaginació  o  dels  sen- 
tits, mistic  egoisme  o  pecat  de  gola  que  aparten  a  l'à- 
nima del  compliment  del  seu  destí. 

Es  indubtable,  doncs,  que  hi  ha  una  llei  del  menjar 
i  del  beure  en  el  just  compliment  de  la  qual  trobarà  sem- 
pre l'home  una  fonda  i  austera  delicia.  Llegiu  les  vides 
més  temeràries  dels  ascetes  cristians,  com  ara  la  d'An- 
toni de  Cuma,  i  sempre  hi  trobareu  una  pràctica  provisió 
de  la  menestra :  unes  vegades  es  un  frare  germà  que  duu'l 
pa  al  anacoreta,  altres  es  ell  mateix  el  que  planta  i  cava 
i  rega  les  verdures  en  el  seu  hort,  o  ens  diuen  que  va 
a  establirse  al  peu  d'una  font  d'aigua  clara  i  gemada,  o 
es  un  ocell  el  que  li  porta  per  miracle  i  pa  de  cada  dia. 
Lo  que  no  diuen  les  histories  es  que  '1  pa  i  l'aigua  clara 
li  donessin,  com  li  donaven,  una  primordial  alegria. 

L'home  ha  celebrat  sempre  amb  convits  fraternals 
les  hores  més  pures  de  la  seva  vida.  Menjant  i  bevent 
ha  adorat  a  Déu,  i  el  pa  i  el  vi  han  pogut  ser  per  molts  de 
sigles  vehiculs  sense  macula  de  la  divinitat.  Un  camp 
de  blat  amb  el  suau  onejar  de  rosses  espigues,  la  vinya 


246  LA   VIDA  AUSTERA 

de  llargues  tories  i  ufanosos  pàmpols  aont  hi  comencen  a 
verolar  els  moscats,  les  garnatxes  i  picapolles,  el  remat 
de  candides  i  tranquiles  ovelles,  mares  de  llet  que  pas- 
turen en  l'alta  prada,  són  per  nosaltres  dolces  visions 
de  pròdigues  promeses. 

Els  pobles  han  hermosejat  en  tots  els  temps  la  feina 
santa  del  menjar  amb  els  mitus  i  les  imatges  de  la  més 
humana  poesia.  Quan  menjo  una  taronja  sucosa,  dol- 
ça i  àcida  a  l'hora,  o  porto  als  meus  llavis  la  copa  de  vi 
ranci,  no  sols  dono  gust  al  paladar  i  refresco  o  retor- 
no i  meu  cos,  sinó  que  alegro  jovialment  la  meva  àni- 
ma com  si  despertés  els  variadissims  records  d'una  grà- 
cia antiga.  El  pare  segut  al  cap  de  taula  amb  la  Ileal 
i  noble  esposa  al  davant  i  proveint  de  menjar  i  de  beu- 
re an  els  seus  fills  es  un  bella  conjugació  d'aquesta  força 
sobrehumana  que  escalfa  la  terra  amb  la  calor  del  Sol 
i  la  rega  prodigament  amb  la  pluja  benèfica. 

No  hem  de  confondre  aquesta  delicia  del  menjar  i 
del  beure  amb  altres  delícies  no  tant  pures,  perquè  al- 
trament diriem  lo  que  no  volem  dir.  Heu  fet  una  llar- 
ga caminada  sota  d'un  sol  que  crema  i  sentiu  una  set 
trasbalsadora  que  sega  'Is  vostres  músculs  amb  febres 
desmai,  quan  vetaqui  que  sentiu  soroll  d'aigua  que  raja 
i  U5  trobeu  a  davant  d'una  font  gemada  i  crestallina. 
Us  hi  acosteu  a  beure  i  regaleu  la  gola  amb  la  frescor 
de  l'aigua  1  entoneu  el  vostre  ser  corporal  amb  el  retorn 
de  la  casta  substància.  Doncs,  aleshores  la  vostra  de- 
licia té  un  punt  de  voluptuositat  que  la  ía  temible  i 
dolorosa. 


LES  delícies  de  LA   TERRA  247 

Les  delícies  del  paladar,  els  plaers  del  ventre  i  el  cor 
que  fa  '1  vi,  no  podrien  confondres  amb  el  suau  platxe- 
ri  del  menjar  i  del  beure  sense  sortir  del  nostre  pensa- 
ment. Nosaltres  ens  limitem  al  goig  purissim  de  la 
nostra  renovació  i  perfecció  corporals,  i  aquet  goig  el 
sentim  més  intens  i  més  pulcre  com  més  s'armonisa 
amb  el  fi  de  la  santedat.  Els  altres  plaers  i  delícies 
anomenades  no  són  de  per  sí  veritables  plaers  i  delícies, 
sinó  sensacions  que  seran  real  o  enganyosament  agra- 
dables, segons  siguin  o  no  manifestació  parcial  d'aque- 
lla primordial  ventura. 

La  segona  delícia  de  la  terra  de  que  ara  'ns  plau  par- 
lar es  l'amor  del  home  per  la  dóna,  flor  virginal  i  in- 
gènua de  la  nostra  vida,  bella  i  flairosa  de  per  sí,  que 
no  treu  la  seva  santa  puresa  d'una  paternitat  volguda, 
com  la  flor  de  la  planta  no  's  justifica  ni  es  hermosa  pel 
fruit.  En  els  temps  passats  de  baix  prosaisme  mate- 
rialista sen  ha  dit  amor  sexual  d'aqueixa  complerta 
simpatia,  més  nosaltres  en  direm  senzillament  amor, 
per  dístingirlo  de  la  cega  afició  sexual  que  senten  les 
bèsties,  i  per  ser  com  es  antonomasticament  l'amor 
per  excelencia  en  la  seva  més  noble  i  alta  manifestació. 

Quan  el  ser  humà  arriba  a  la  plenitut  de  la  seva 
vida,  la  força  que  impulsava  la  seva  creixença,  sentint 
el  cèrcol  de  la  pròpia  limitació,  vol  trascendir  impe- 
tuosament,  i  mou  en  aquesta  tendència  la  totalitat  del 
ser.  Més  encara  que  troba  en  ell  mateix  una  natural 
disposició  a  sortirse  de  sí,  l'hora,  la  forma  i  la  direcció  "s 
determinen  per  la  presencia  del  ser  amat,  compendi  d'hu- 


248  LA   VIDA  AUSTERA 

manes  perfeccions,  finalitat  i  repòs  del  trascendental 
anhel.  I  tant  complerts  són  la  fuga  i  el  transport  que 
les  persones  realment  enamorades  senten  com  un  es- 
vaniment de  la  gravedat  i  devenen,  en  els  seus  movi- 
ments, sotils  i  lleugeres  per  una  ingènua  i  alegra  tras- 
cendencia  espiritual. 

El  goig  que  troben  en  la  transformació  del  amor 
l'home  i  la  dóna  es  una  delícia  terrenal,  per  tant  que 
en  ella  no  hi  intervé  cap  força  sobrehumana,  si  bé 
podria  considerarse  ultra-terrena,  per  tant  que  is  sers 
semblen  excedirse  a  sí  mateixos  al  donarsela.  La  de- 
lícia de  la  paternitat  es  inferior  an  ella,  perquè  sempre  's 
manifesta  com  exterior  al  ser  que  no  trascendeix  de 
sí  per  a  gojarla.  I  si  la  paternitat  sens  presenta  més 
santificada  que  l'amor,  no  's  deu  a  una  raó  intrínseca 
d'una  o  altra,  sinó  a  la  simplicitat  del  sentiment  pater- 
nal, que  no  pot  trasmudarse  i  pervertírse,  mentres  que 
l'amor  s'acompanya  de  manifestacions  i  sensacions 
externes  que  al  reproduirse  per  sí  soles  cambíen  la  san- 
tedat per  impura  malícia. 

La  delícia  terrena  del  amor  coincideix  amb  una 
sensació  física  dels  orguens  sexuals  que  es  igualment 
agradable  pels  homes  i  les  dones  com  per  les  bèsties. 
Més  aquct  goig  sensual  no  pot  confondres  amb  l'amor, 
al  que  sempre  acompanya,  sí  bé  mai  per  sí  sol  el  supo- 
sa. L'home  podrà  artííiciosament  provocar  aquet  goig 
per  un  esforç  imaginari,  i  perxò  *!  seu  ser  no  haurà  de 
trasccndir,  més  al  contrari  restarà  en  una  concentra- 
ció bestialment  egoista  i  l'idealisme  del  ser  amat  es 


LES  delícies  de  LA    TERRA  249 

cambiarà  aleshores  per  l'insana  forma  concupiscent  con- 
vertida en  objecte  de  luxúria. 

L'amor  no  té  altra  justificació  que  l'amor.  L'unió 
per  la  paternitat,  aixís  com  l'unió  per  l'interès  o  l'unió 
pel  vici,  no  tenen  res  que  veure  amb  el  veritable  amor, 
delicia  de  la  terra,  de  que  són  freda  ficció  i  trista  vani- 
tat. Com  l'idolatria  representa  l'adoració  d'un  Ser 
Suprem  sostituida  per  l'adoració  del  idol,  que  n'es 
baixa  i  material  representació,  les  unions  sexuals,  per 
més  que  's  justifiquin  externament  amb  el  matrimoni, 
no  són  altra  cosa  que  una  idolatria  del  amor. 

Definida  aixís  aquesta  delicia  de  la  terra,  no  més 
em  cal  notar  que  tots  els  sers  humans  poden  natural- 
ment assoliria.  Aixís  no  haurà  de  confondres  l'ingenu 
amor  amb  l'extraordinari  transport  de  les  ànimes  con- 
trariades  que  arriben  a  una  heroica  manifestació  dels 
sentiments  humans.  L'amor  es  delicia  quieta  i  re- 
posada, efusió  silenciosa  que  vibra  ordinàriament  en 
el  cor  del  home,  excelencia  d'aqueixa  llei  de  simpatia 
que  governa  is  sers  i  manté  l'unitat  de  la  creació.  L'au- 
sencia  d'amor  es  lo  excepcional,  i  el  fracàs  del  amor  es 
la  més  tràgica  malaventura  del  home.  ,iQui  es  que  no 
plorarà  com  jo  al  llegir  els  desgraciats  amors  del  po- 
bre Werther,  o  al  recordar  l'ànima  del  gran  Beethoven, 
sepultada  en  tenebres  pel  fatal  rompiment  amb  els  sers 
amats? 

La  riquesa  es  una  font  de  terrenes  delícies  en  quant 
representa  un  domini  del  home  sobre  les  coses.  La 
concepció  de  la  riquesa  es  afirmació  d'un  senyoriu  del 


250  LA   VIDA  AUSTERA 

home  que  exigeix  una  forta  personalitat  i  una  solidesa 
moral  pròpia  de  les  més  altes  formes  de  civilisació  hu- 
mana. No  obstant,  convé  aclarir  desde  ara  que•ns 
referim  a  un  domini  material  de  coses  existents  en  el 
món  extern,  per  no  caure  en  la  fosca  divagació  d'un 
abstracte  sentit  de  la  paraula  que  l'extén  a  la  posses- 
sió de  béns  espirituals. 

Es  ric  el  que  té  a  la  seva  lliure  disposició  terres  que 
li  donen  fruits,  cavalls  de  força  i  de  muntar,  cabres  i 
ovelles  i  vaques  que  li  porten  llet,  xais  i  moltons  que 
li  asseguren  la  provisió  de  viandes,  ampla  i  confortable 
casa  aont  hi  pugui  menar  una  vida  generosa,  i  tota  llei 
de  coses  que  en  la  societat  humana  són  representacions 
de  vàlua  i  potencia  material.  La  lliure  disposició  d'a- 
questes coses  es  l'objecte  real  de  la  riquesa  considerada 
per  nosaltres  com  una  de  les  primeres  delicies  terrenals. 

L'idea  de  riquesa  enclou  a  més  a  més  un  sentit  de 
domini,  o  sigui  la  potestat  activa  del  senyor.  No  n'hi 
ha  prou,  per  ser  ric,  de  posseir  gran  nombre  de  béns  ma- 
terials, més  cal  sentirse  a  tota  hora  senyor  dels  propis 
béns.  Aixis,  doncs,  serà  ric  l'home  senyor  de  les  rique- 
ses que,  no  apartantse  de  la  via  del  seu  destí,  disposa 
d'elles  amb  lliure  voluntat  en  el  servei  de  la  pròpia  per- 
fecció. D'aquí  sen  dedueix  clarament  que  hi  ha  dos 
menes  de  pobres  possessors  de  béns  materials  :  l'home 
dominat  per  l'avaricia,  per  tant  que  no  disposa  lliure- 
ment de  les  coses  posseides,  i  l'home  que  devé  victima 
d'elles,  per  tant  que  no  hi  ha  senyoriu  er.  la  pèrdua 
ocasional  de  la  virtut. 


LES  delícies  de  LA    TERRA  251 

Aclarim,  doncs,  el  concepte,  de  la  riquesa  com  a  de- 
lícia terrenal,  insistint  en  que  's  tracta  del  domini  so- 
bre les  coses  per  disposaries  amb  lliure  imperi  en  la 
realisació  del  únic  fi  substancial  del  home  que  troba  *! 
complement  del  propi  destí  en  l'assoliment  de  la  més 
perfecta  santedat.  Cualsevulga  que  sigui  la  cantitat 
de  coses  anomenades  riqueses  posseides  per  un  home, 
sols  serà  ric  en  la  mida  que  disposí  amb  semblant  do- 
mini de  les  coses  que  realment  posseeix,  d'aont  sen  treu 
que  la  riquesa  es  un  do  comú,  per  tant  que  no  hi  ha  home 
privat  absolutament  de  béns  materials,  i  que  no  es  pro- 
porcional al  nombre  i  cantitat  d'aquets,  més  a  la  força 
del  propi  imperi. 

Heus  aquí  com  es  que  la  riquesa  suposa  una  forta 
personalitat  i  una  solidesa  moral  pròpia  de  les  més  al- 
tes civilisacions,  i  d'això  'n  deduirem  que  en  la  mida 
de  la  riquesa  hi  intervenen  un  element  individual  i 
un  altre  colectiu.  L'home  sà  i  virtuós  que  fortifica  la 
voluntat  en  una  vida  austera  i  troba  en  la  interiori- 
tat del  propi  ser  els  principals  motius  de  les  seves 
accions,  talment  que  's  governa  per  una  potestat  que 
resideix  en  la  seva  ànima,  es  lliure  senyor  dels  béns  ma- 
terials que  posseeix,  i  en  les  seves  mans,  com  en  les  del 
rei  Mides,  totes  les  coses  del  món  es  tornen  riquesa. 
Més  per  igual  personalitat  seran  més  rics  els  homes 
com  més  alta  sigui  la  civilisació  a  que  pertanyin,  i  ai- 
xís  com  el  selvatge  no  més  pot  ser  senyor  dels  fruits 
de  cada  dia,  l'home  d'avui  ho  es  de  la  terra  i  de  tots  els 
sers  que  hi  demoren,  i  el  de  temps  a  venir  ho  serà  dels 


252  LA   VIDA  AUSTERA 

núvols  i  del  llamp,  i  qui  sab  si  del  Sol  i  de  les  estrelles. 

Aquestes  delícies  fonamentals  que  hem  considerat 
en  lo  possible  per  sí  mateixes  sense  analisar  la  natu- 
ralesa del  plaer  que  donen,  són  les  branques  mestres 
del  arbre  terrenal  de  la  nostra  ventura.  Les  delicies 
mouen  en  nosaltres  delitoses  ànsies  i  són  mòbil  immediat 
de  les  nostres  accions;  més,  per  dominar  en  la  seva  subs- 
tància l'element  real,  no  foren  preses  com  a  fi  del  home 
ni  per  l'escola  dels  epicurians.  Cualsevulga  que  sigui  la 
nostra  posició  respecte  a  les  delicies,  serà,  doncs,  con- 
venient no  confondreles  amb  el  plaer  que  es  relació  subs- 
tancialment espiritual  i  accident  tant  propi  i  exclusiu 
de  l'ànima  humana  que  desde  Aristipus  de  Cirena  foren 
molts  a  considerarlo  com  a  terme  i  raó  de  tota  filosofia. 

Pro,  sense  apartar  les  nostres  mirades  d'aquest  ar- 
bre terrenal  de  les  delicies,  acabarem  la  seva  descrip- 
ció resseguint,  per  dirho  aixís,  altres  branques  més  ten- 
dres abrigades  de  fulles  pomposes,  fins  arribar  a  la  gè- 
mola  i  arrodonir  la  copa. 

Aixís  de  la  branca  mestra  que  hem  anomenada,  per 
la  delicia  del  menjar  i  del  beure,  delícia  de  renovació  i  per- 
fecció corporals,  en  neixen  d'altres  que  troben  aixís  ma- 
teix la  seva  raó  en  la  tonicitat  i  el  sosteniment  del  nostre 
COS.  Delicia  del  home  es  el  bany  que  manté  fresca  i  pura 
la  transpiració  de  la  nostra  pell  i  entona  l'organisme  amb 
la  casta  frescor  de  l'aigua.  En  les  velles  histories  bi- 
blíqucs  1  en  els  dies  més  clars  de  la  civilisació  helenica 
l'home  's  banya  i  unta  d'olis  perfumats  cl  seu  cos  per 
un  sentiment  de  noble  i  ingènua  simpatia. 


LES  delícies  de  LA    TERRA  253 

Sempre  li  ha  plagut  naturalment  al  home  *!  bell  exer- 
cici de  la  força  muscular,  que  'ns  manté  disposats  a  la 
llibertat  dels  nostres  moviments,  com  cuida  la  Natura, 
per  obra  del  vent,  de  cimbrejar  les  plantes,  que  no  te- 
nen voluntat  ni  llibertat  pròpies  per  cuidar  llur  gracio- 
sa agilitat.  I  en  aquesta  delectació  dels  sports,  sana 
i  vigorisant  en  les  civilisacions  d'alta  cultura,  hi  posa 
l'home,  quan  arriba  a  la  més  noble  ecuanimitat,  tota  la 
gentilesa  d'una  representació  ultracuidanta  de  la  vida. 

Delicia  de  la  terra  es  la  salut  del  cos,  estat  amable 
que  sostrau  al  home  al  desamor  de  sí  mateix  i  mou  en 
el  cor  alegra  i  fortificadora  confiança.  El  que  posseeix 
una  còrpora  sana  no  té  l'ànima  tant  present  a  les  bai- 
xes funcions  del  propi  organisme  i  pot  encaminar  l'ac- 
tivitat dels  seus  sentits  cap  a  una  orientació  altruista 
i  generosa  de  que  n'heu  gran  cordialitat  la  relació  amb 
els  demés  sers  humans  i  suau  delectació  la  pròpia  exis- 
tència La  salut  no  exclou  necessàriament  l'accident 
de  la  mort,  més  significa  una  armonica  funció  dels  or- 
guens  vitals  fins  a  l'hora  beneita  i  dolça  del  darrer  sos- 
pir. 

La  branca  de  les  delícies  d'amor,  trascendent  ex- 
celencia  del  esperit  humà  que  governa  'Is  sentits  i  tras- 
balsa apassionadament  l'ànima  nostra,  garrona  d'al- 
tres tendres  delícies  ideals  que  poden  contarse  entre  les 
•més  pures,  perquè,  si  bé  solen  entrarnos  pels  sentits, 
mouen  els  anhels  més  nobles  i  delicats.  No  vol  dir  que 
les  altres  delícies  neixin  del  amor,  sinó  que,  de  l'huma- 
na font  d'ont  totes  elles  flueixen,  dóna  l'amor  el  doll  més 


254  LA    VIDA  AUSTERA 

ample  i  poderós.  Les  arts  de  l'arquitectura,  de  l'esculp- 
tura  i  de  la  pintura  són  delicia  dels  nostres  ulls  que  's 
delecten  amb  la  varietat  i  armonia  dels  colors,  amb  la 
bella  ordenació  de  les  linies  i  amb  l'ondulanta  gràcia 
del  cos  humà.  Davant  del  Babtisteri  de  Pisa  o  de  la 
Gioconda  del  Vinci  o  de  la  Venus  de  Praxitel  ens  entra 
pels  ulls  un  dolç  somiar,  com  un  repòs  august  i  para- 
disíac que  'ns  ve  de  la  conformitat  entre  les  coses  con- 
templades i  els  arquetipus  que  formen  el  suprem  anhel 
del  nostre  esperit. 

La  musica  i  el  cant  foren  de  tots  temps  la  més  sotil 
delicia  que  li  entrà  al  home  pels  sentits  representada 
en  la  clàssica  llegenda  del  heroe  Orfeu,  en  les  lloances 
de  David  i  en  els  mistics  amors  de  Salomó.  Més  en  els 
darrers  segles  la  musica  ha  devingut  com  sobrehumana 
delectació,  amb  tal  riquesa  i  feconditat  de  formes  per 
expressar  les  modalitats  més  inefables  de  l'ànima  que 
ha  pogut  ser  considerada  per  Schopenhauer  com  la  re- 
velació més  ingènua  de  la  Voluntat  del  món.  —  No  hi 
ha  joia  més  pura  —  diu  Beethoven  —  que  la  de  trans- 
portarse  al  cel  del  art.  La  musica  es  una  revelació 
més  alta  que  la  sabiduria  i  no  hi  ha  res  més  noble  que 
acostarse  a  la  divinitat  més  que  *!s  altres  homes  i  d'alli 
estant  extcndre  Is  raigs  d'aquesta  divinitat  sobre  la 
raça  humana.  — 

I  ,jquè  direm  d'aqueixa  delícia  terrena  del  parlar 
1  del  conceblr  en  paraules  que  'ns  entra  pels  sentits  i 
ens  millora  í  fortifica  l'ànima  talment  que  per  l'histo- 
ria de  les  llengües  podríem  segi?lr  l'historia  de  la  cul- 


LES  delícies  de  LA    TERRA  255 

tura  humana?  La  parla  es  com  un  do  del  Prometeu, 
el  foc  renovador  del  cel  portat  a  la  terra  per  eterna  de- 
lícia dels  homes.  La  parla  'ns  descobreix  els  tresors 
immortals  de  la  poesia  i  de  la  ciència  i  es  bella  conduc- 
tora de  l'amistat  i  del  amor.  Sentir  un  home  com  parla 
es  la  més  extraordinària  maravella  del  món  i  es  el  llen- 
guatge humà  l'ordenació  més  bella  de  tota  aquesta 
immensitat  per  ont  roden  en  perfecta  armonia  milions 
de  planetes  i  d'estrelles. 

La  branca  de  terrenals  delícies  d'ont  ve  i  domini  de 
la  riquesa  'ns  dóna  aixís  mateix  altres  motius  d'huma- 
na ventura  que  troben  la  seva  causa  en  les  coses  i  en 
les  persones  del  món.  La  familia  li  porta  al  home  la 
plàcida  delectació  en  els  fills  i  li  fa  sentir  els  dolços  be- 
neficis d'una  vida  austera.  Beneit  aquell  que  té  una 
llar  per  soplujarse  quan  el  llamp  afligeix  implacable- 
ment la  terra.  Beneit  aquell  que  pot  trobar  en  els 
fills  i  en  la  Ileal  esposa  un  cast  refugi  aont  arredossar 
eL  seu  cor  quan  li  arriba  l'hora  de  les  amargues  llàgri- 
mes i  dels  tristos  sospirs.  Beneit  aquell  que  al  despe- 
dirse  del  món  veu  entorn  del  seu  llit  les  cares  ami- 
gues dels  sers  amats  que  amb  ell  vivien  en  el  tranquil 
cenacle  aont  hi  subsistirà  com  una  santa  memòria. 

Les  delícies  de  l'amistat  són  plenes  de  gràcia  de  per 
sí.  Els  filosops  pobrament  utilitaris  han  pogut  ex- 
plicar l'amor  per  la  paternitat,  i  l'afecció  patriòtica 
per  l'ambició  d'honors  i  vanagloria.  Mes,  no  trobant 
l'utilitat  d'aquesta  delícia,  l'han  negada  com  Teodor 
Ateu,  que  no  la  reconeixia' ni  en  els  ignorants  ni  en  els  sa- 


256  LA   VIDA  AUSTERA 

vis  :  en  els  primers  perquè,  tret  el  profit,  s'acaba  a  l'ho- 
ra l'amistat,  i  en  els  segons  perquè,  trobant  en  sí  lo 
que  is  hi  cal,  no  han  de  menester  amics.  Més  ens 
agrada  Ciceró  quan  diu  tant  belles  paraules  de  l'amis- 
tat. L'amor  a  la  pàtria,  les  gràcies  que  rebem  dels  al- 
tres homes  i  la  franca  amistat  no  han  de  confondres 
mai  amb  la  corrupta  vanagloria  ni  amb  la  baixa  ambi- 
ció de  poder  ni  amb  la  freda  i  egoista  utilitat.  Totes 
elles  són  pures  expressions  desinteressades  o  dolces 
de  per  sí  del  gran  anhel  de  simpatia  que  crema  a  dins 
del  nostre  cor. 

Arrodonim  ara  la  copa  del  arbre  de  delícies  terrenes 
parlant  de  la  delectació  que  "ns  dóna  la  contemplació 
de  la  Natura.  A  davant  meu  s'extén,  mentres  escric, 
la  velluda  carcassa  d'una  serra  abrigada  de  pins,  i  a 
l'altra  banda  'm  barren  l'horitzó  les  blaves  montanyes 
del  Montseny  sota  d'un  cel  purissim.  D'aquí  una  es- 
tona s'anirà  fonent  la  malinconica  claror  del  crepus- 
col  i  en  la  volta  infinita  hi  sorgiran  una  per  una  les  es- 
trelles ordenades  per  escuadrons  simbòlics,  disperses 
i  tranquiles  com  dòcil  ramadà  aconduida  per  invisi- 
ble i  fatal  pastor. 

I  encara  d'aquí  no  veig  el  mar  amb  l'etern  palpi- 
tar  de  les  5Qwt^  ones,  amb  els  farbalans  d'escuma  que 
extén  sobre  la  platja  i  l'airós  ruixim  que  llença  cap 
amunt  al  batre  les  esquerpes  roques.  Nosaltres  els  lla- 
tins devem  a  la  contemplació  de  la  Natura  la  nostra  vi- 
vidora virtut  I  la  clara  bondat  de  la  nostra  ànima.  Un 
bosc  de  mares  oliveres  i  el  sotil  i  variadissim  cant  dels 


LES  delícies  de  LA    TERRA  257 

ocells,  la  majestuosa  sortida  del  Sol  sobre  les  aigües 
del  mar,  un  dematí  de  primavera  en  el  camp,  o  bé  la 
pluja  enternidora  caient  sobre  la  terra  morta  de  set  són 
deiicia  dels  nostres  sentits  que  'ns  dóna  pau  i  fortalesa. 

Aquestes  són  les  delícies  terrenals  que  anem  a  veure 
si  podem  fruir  sense  que  sen  ressenti  la  virtut.  Delí- 
cies del  menjar  i  del  beure,  delícies  del  amor  i  de  la  ri- 
quesa que  formen  les  branques  mestres  del  arbre,  la  qual 
copa  's  completa  amb  les  delícies  de  la  salut,  del  bany 
i  dels  sports,  de  les  ciències  i  de  les  arts,  de  la  família, 
de  l'amistat  i  de  la  contemplació  de  la  Natura.  Amb 
l'ànima  fondament  pertorbada  per  l'implacable  condem- 
nació de  les  delícies  terrenes  tornarem,  com  sempre,  a 
la  rectitut  del  nostre  cor  per  saber  si  la  fruita  d'aquest 
arbre  'ns  farà  perdre  "1  paradís  d'una  vida  austera. 

Hem  separat  la  delícia  que  es  renovació,  perfecció, 
afirmació  o  impetuosa  trascendencia  del  nostre  ser,  de 
l'impura  malícia  que  cerca  la  vana  joia  dels  sentits  en 
la  delitosa  fruició  que  no  té  en  compte  l'unitat  ni  la 
finalitat  de  la  nostra  existència.  I  ara  volem  saber  si  *! 
goig  de  tant  selectes  delectacions  ens  allunya  del  nos- 
tre camí  de  santedat,  perquè  sentim  un  dolç  anhel  i 
voldríem  portar  als  llavis  la  fruita  saborosa  i  convertir 
el  món  en  un  hort  de  delícies. 

^  Vols  venir  amb  mi,  ànima  generosa,  pertorbada  per 
les  tenebres  del  pecat?  Anirem  per  la  terra  aont  hi  flo- 
reixen els  tarongers  i  aont  hi  alenen  les  aures  fresques 
del  mar,  í,  tot  caminant,  parlarem  amablement  dels 
mòbils  immediats  de  la  nostra  vida. 

17 


II 


ELS  homes  estudiaren  en  tots  els  temps  la  cuestió 
de  la  felicitat  humana  i  en  el  seu  estudi  arriba- 
ren a  molt  varies  conclusions  relatives  al  goig  i  a  la 
voluntària  privació  de  les  delicies.  De  les  diferentes 
edats  de  la  nostra  civilisació  algunes  vegeren  l'imperi 
de  les  delectacions  terrenes  i  altres  marcaren  el  pre- 
domini d'un  espiritual  renunciament.  I  perxò  con- 
vindrà que  recordem  les  opinions  més  radicalment  con- 
tradictòries, no  per  historiar  la  civilisació  en  punt  a 
aquets  mòbils  de  la  conducta  humana,  sinó  per  resse- 
guir a  la  llum  de  tant  variats  criteris  les  sinuositats 
del    nostre    pensament. 

Quan  Socras  conversava  en  l'Agora  d'Atenes 
sobre  1  coneixement  empiric  del  home  i  de  la  Natura 
i  feia  de  la  Moral  humana  l'éix  central  de  tota  filosofia. 
posant  com  a  socul  de  la  ciència  'I  coneixement  de  si 
mateix  i  com  a  bé  suprem  la  conformitat  I  semblança 
amb  Déu,  es  presentà  a  escoltarlo  en  les  stvez  lliçons 


LES  delícies  de  LA    TERRA  259 

un  tal  Aristipus  de  Cirena,  que,  per  conciliar  les  en- 
senyances del  Mestre  amb  el  seu  delicat  amor  per  les 
delícies  terrenes,  resolgué  explicar  en  una  ciència  de 
la  felicitat  com  arribaria  l'home  a  la  realisació  del  seu 
fi  en  la  delectació  corporal.  El  savi  no  viu  sempre  en 
el  plaer  ni  l'ignorant  en  el  dolor,  pro  passen  en  tal  estat 
la  part  més  gran  del  temps:  paraules  d'Aristipus  per 
ont  es  veu  que  inclinava  l'ignorància  cap  al  dolor  i 
trobava  una  font  de  plaer  en  la  sabiduria. 

La  delectació  era  per  la  secta  cirenaica  un  movi- 
ment suau  comunicat  als  sentits.  El  dolor  no  era  l'au- 
sencia  de  plaer,  sinó  un  moviment  aspre,  d'ont  resulta 
que  per  ells  les  dugués  passions  eren  moviment  i  no 
podia  haverhi  tal  en  la  privació  del  plaer  o  del  dolor, 
sinó  un  estat  semblant  al  del  home  que  dorm.  I  en- 
cara que  posaren  per  fi  del  home  la  delectació,  no 
confonien  aquet  fi  amb  la  vida  feliç,  perquè  '1  fi  era  per 
ells  una  delectació  particular  i  la  vida  feliç  una  suma 
de  delectacions  particulars  passades  i  futures. 

L'home  deu  cercar,  doncs,  la  delicia  per  la  delec- 
tació encara  que  aquesta  sigui  produida  per  l'acte 
impur,  perquè  mentres  delecti  l'acció  impura,  serà 
bona  per  ser  bona  tota  delectació.  Aixís  Aristipus 
destruïa  la  font  suprema  del  veritable  plaer,  en  tant 
que  desfeia  l'unitat  de  l'existència  humana,  fóra  de 
la  qual  unitat  el  goig  es  cosa  vana  i  sense  sentit.  L'ac- 
ció impura  es  destrucció  de  la  meva  unitat  moral, 
mentres  que  la  veritable  delicia  es  afirmació  i  forti- 
ficació i  perfecció  del  meu  ser,  d'ont  dedueixo  clara- 


260  LA    VIDA  AUSTERA 

ment  que  l'acció  impura  'm  dóna  un  dolor  permanent 
per  una  delectació  fugitiva,  i  la  veritable  delicia  'm 
delecta  sense  temença  ni  presencia  de  dolor.  Heus 
aquí  per  ont  la  secta  d'Aristipus,  creient  posar  per  fi 
del  home  la  delectació,  cegava  la  dèu  més  fonda  de  la  de- 
lícia humana. 

Un  home  delicat  i  elegant,  com  ara  Aristipus,  no 
podia  demorar  espiritualment  en  la  baixesa,  sense 
conservar  una  distinció  que,  unida  a  la  falta  de  sintesi 
i  elevació  moral,  marcava  l'aspecte  dominant  del  seu 
caràcter.  Era  essencialment  un  conservador  que  ama- 
va "Is  beneficis  de  la  civilisació  pagana  i  's  batia  contra 
e!s  primers  renunciadors  de  la  decadència  grega.  En 
la  fúria  de  l'argumentar  s'excedia  en  la  defensa  dels 
plaers  combatuts,  i  aixís  fou  com,  havent  definit 
bella  i  sotilment  la  delectació,  es  perdia  per  la  falta 
d'ideal  en  la  materialista  deducció  dels  corolaris. 

L'elegant  distinció  del  seu  esperit  i  el  llevat  de  les 
lliçons  de  Socras  es  troben  en  la  seva  afirmació  de  la 
llibertat  del  savi  per  damunt  de  la  voluptuositat  plat- 
xeriosa.  El  savi  no  enveja  a  ningú  ni  coneix  els 
anhels  dcsordenats  ni  les  supersticions,  perquè  unes  i 
altres  vénen  de  la  vanagloria.  Algú  li  preguntava 
com  havia  mort  Socras.  i  ell  responia  :  —  Com  jo  desit- 
jo morir.  —  A  un  que  li  retreia  l'haver  anat  a  casa  d'una 
merctriu,  li  contestà  Aristipus:     -  No  està  -1  mal  en  | 

entrarhi,  sinó  en  no  podcrne  sortir.  --  La  seva  resistèn- 
cia a  condemnar  sistemàticament  cl  món  I  el  domini  de 
la  seva  voluntat  enfront  de  tota  mena  de  delícies  són 


LES  DELICIES  DE  LA    TERRA  261 

els  tresors  d'aquell  esperit  aristòcrata  i  delicat,  ingè- 
nua flor  de  la  primera  decadència  helena. 

Aixís  es  que  no  podem  acceptar  la  seva  concepció 
de  les  delícies  terrenals.  Per  ell  els  plaers  del  cos  eren 
superiors  als  de  l'ànima;  es  delia  per  la  riquesa,  en 
quant  era  productora  de  platxeris,  i  es  feia  amics  per 
treure  profit  de  l'amistat.  Desconeixia  *!  veritable 
amor,  i  les  histories  anecdòtiques  de  la  seva  vida 
estan  plenes  d'enginyoses  respostes  per  llegitimar  el 
seu  tracte  amb  les  meretrius.  A  una  d'aquestes  do- 
nes que  's  pretenia  prenyada  d'ell  li  contestava:  — 
Tant  sabs  tu  això  com  l'espina  que  t'ha  picat  passant 
pel  garrigal.  —  I  a  un  que  l'acusava  de  que  exposés 
un  fill  com  si  no  l'hagués  engendrat,  li  responia: — Tam- 
bé neixen  de  nosaltres  els  polls  i  ens  els  trèiem  tant 
com  podem. 

<^Com  lligaríem  la  nostra  concepció  de  la  vida 
austera,  la  nostra  creencia  en  el  destí  del  home  per  la 
realisació  de  la  més  alta  santedat  amb  aquesta  baixa 
descripció  de  les  delícies  i  amb  l'anorreament  de  la 
nostra  unitat  moral?  Nosaltres,  que  veiem  la  pesti- 
lència de  la  mort  en  la  pèrdua  de  la  dignitat  humana, 
^com  passaríem  per  la  baixesa  del  cortesà  de  Dionís, 
que  's  deixava  escupir  a  la  cara,  per  la  raó  de  que  si  -Is 
pescadors  es  mullen  per  pescar  un  pegell,  més  podia 
rebre  la  saliva  ell,  que  pescava  una  balena? 

Era  pel  temps  que  la  moral  de  Socras  i  Plató  no 
corresponia  ja  a  la  decadència  espiritual  de  Grècia  i 
anava  a  descom.pondres  en  dos  orientacions  oposades, 


262  LA    VIDA  AUSTERA 

que  si  de  primer  es  manifestaren  per  principis  unila- 
terals amb  tota  la  força  d'una  plena  civilisació,  anaren 
afinantse  i  completantse  talment  que  de  filosofia  de  la 
conducta  passaren  a  constituir  dos  sistemes  generals 
del  coneixement  humà.  La  moral  d'Aristipus,  amb 
la  seva  defensa  de  les  delícies  de  la  terra,  s'oposava  amb 
tota  la  seva  secta  de  cirenaics  a  la  moral  d'Antistens 
amb  la  seva  colla  de  cinics.  La  més  clara  situació  de 
les  dos  escoles  la  trobo  en  aquella  curta  disputa  d'A- 
ristipus i  Diogens  al  trobarse,  mentres  aquet  nete- 
java unes  herbes  per  menjarseles:  —  Veus?  —  li  deia 
el  cinic. — Si  haguessis  apresa  amanirte  aquets  menjars, 
no  aniries  darrera  dels  tirans.  —  I  Aristipus  li  respon- 
gué: —  I  si  tu  sabessis  tractar  la  gent  no  estaries  ne- 
tejant herbes.  — 

De  les  dos  sectes  que  per  tant  diferents  istils  ofe- 
nien la  dignitat  humana  n'havien  de  sortir  les  dos 
escoles  que,  sense  abandonar  el  domini  de  la  felicitat 
com  a  objecte  suprem  de  la  filosofia,  anaven  a  partir 
l'unitat  del  pensament  helenic  i  a  disputarse  l'imperi 
del  món  antic.  Aixís  com  de  la  secta  cirenaica  'n  van 
sortir  les  idees  d'Epicur,  d'aquell  gimnàs  de  Cinosar- 
ga  aont  filosofava  Antistens  en  van  sortir  les  teories 
de  Zenó  i  dels  seus  estoics.  Per  una  i  altra  banda  la 
Grècia  imperial  tractava  d'ascendir  en  la  maduresa 
del  seu  esperit  a  una  tendència  integralment  huma- 
na, ajuntant  sistemàticament  tots  els  coneixements 
d'aquella  civilisació;  pro  la  clenxa  que  separava  '1 
pensament  d'una  i    altra    escola    impossibilitava   que 


LES  DELÍCIES  DE  LA    TERRA  263 

arribessin  entre  totes  dugués  a  l'idea  armonica  de  la 
santedat,  i  cada  dia  s'allunyaven  més  l'una  de  l'altra 
tot  mirantse  de  lluny  i  destroçantse  en  xorca  i  mal- 
aventurada  disputa. 

Doncs  ara  aquí  parlarem,  si  'us  plau,  de  com  pen- 
saren els  epicuris  i  els  estoics  respecte  a  les  delícies 
terrenals,  i  si  per  cas  alguna  vegada  entrem  més  endins 
en  la  discussió  de  les  doctrines,  serà  no  més  per  des- 
calçarne  les  arrels  relatives  al  arbre  paradisíac  de 
l'humana  delectació. 

Timocras  deia  d'Epicur  que  perbocava  dos  cops 
cada  dia  per  l'excés  de  la  seva  disbauxa,  i  Diotim 
l'estoic  mirava  de  ferli  mal  i  de  bescantarlo  publicant, 
en  nom  d'Epicur,  cincuanta  cartes  escandaloses,  ben 
certament  apòcrifes.  Altres  suposen  que  entre  ell 
i  Metrodor  peixien  varies  meretrius,  i  li  lleven  que 
cada  dia  gastava  una  mina  per  menjar,  com  li  retreu- 
en que  era  flac  de  cos  i  que  malparlava  dels  demés 
savis. 

Més,  segurament,  Epicur,  que  tractava  de  justi- 
ficar idealment  els  principis  més  substancials  d'Aris- 
tipus  i  que  'Is  fonamentava  en  un  sistema  general  del 
món,  devia  ajudarse  en  la  defensa  de  la  doctrina,  arro- 
donida a  cada  pas  per  escapades  eclèctiques,  amb  la 
moderació  i  austeritat  de  la  conducta.  Els  enemics 
prou  l'acusaven  d'allò  que,  segons  ells,  es  deduïa  de 
la  seva  moral,  més  Epicur  s'esforça  en  les  seves  car- 
tes per  fer  a  saber  que  'n  tenia  prou  per  mantenirse  amb 
aigua  i  pa  d'ordi,  i  arriba  a  demanar  que  li  enviin  for- 


264  LA    VIDA   AUSTERA 

matge  citidrià,  dient  que  *1  vol  per  ferne  festa  quan  li 
plagui.  Diocles  diu  que  ell  i  els  seus  deixebles  men- 
javen viandes  pobres  i  senzilles  i  que  no  bevien  més 
d'una  cot/la,  no  arriba  a  un  petricó,  de  vi  petit.  I  en 
les  seves  obres  no  "s  cansa  Epicur  d'enraonar  de  la  vir- 
tut, de  l'honestitat  i  de  la  justicia,  que  tant  es  retreien 
contra  'Is  filosops  de  la  secta  cirenaica. 

Al  fernos  la  descripció  moral  del  savi  'ns  va  donar 
Epicur  el  seu  criteri  respecte  a  les  delícies  terrenals, 
i  en  aquest  ordre  pràctic  del  pensament  es  aont  s'hi 
veu  més  el  seu  temperament  eclèctic.  El  savi  realment 
epicurià,  per  més  que  pensi  casi  com  un  cirenaic,  obra- 
rà casi  com  un  estoic.  El  seu  principi  de  la  llibertat 
cedirà  a  davant  de  la  potencia  de  les  coses,  i  en  comp- 
tes de  disposaries  amb  lliure  imperi  al  compliment  del 
propi  destí,  procurarà  distreures  d'elles  per  no  serne 
vençut.  Diu  Epicur  que  *!  savi  («apilarà  béns  sense 
afany,  assegurarà  '1  pervenir  sense  avaricia  i  's  dispo- 
sarà a  rebatre  bravament  les  escomeses  de  la  fortuna». 
I  en  les  màximes  recullides  per  Laerci  dogmatisa  que 
«les  riqueses  naturals  tenen  mida  i  són  fàcils  de  proveir. 
mentres  que  les  riqueses  vanes  fugen  de  nosaltres  com 
l'infinit.  La  fortuna  del  savi  es  reduida.  pro  si  no  es 
gran  per  la  riquesa  'u  es  per  la  superioritat  del  espe- 
rit i  l'excelcncia  dels  seus  consells,  perquè  les  coses  grans 
i  principals  les  ordena  i  les  disposa  sempre  la  raó».  ^No 
trobeu  aquí  una  limitació  d'aquesta  delícia  terrenal,  no 
deduida  del  dominí  humà.  sinó  de  la  por  del  venciment? 
Alxls  com  per  nosaltres  el  límit  I  el  dominí  de  la  rique- 


LES  DEL•ICIES  DE  LA    TERRA  265 

sa  depenen  de  dos  elements,  un  individual  i  l'altre  col- 
lectiu,  basats  sobre  "1  lliure  imperi  del  home,  Epicur 
redueix  en  lo  possible  aquesta  delicia  a  fi  de  no  pertor- 
bar amb  desmesurats  anhels  la  tranquilitat  de  l'àni- 
ma. 

<(Els  aliments  fàcils  i  senzills,  diu,  són  tant  saboro- 
sos com  els  més  cars  i  complicats,  tant  aviat  com  s'es- 
borra '1  dolor  de  la  fam.  El  pa  d'ordi  i  l'aigua  donen 
blana  delectació  al  que  per  un  temps  sen  veia  privat. 
Es  bo  per  la  salut  acostumarse  als  menjars  senzills,  i 
això  fa  al  home  cuidadós  en  la  pràctica  de  les  obliga- 
cions de  la  vida  i  el  disposa  per  anar  alguna  que  altra 
vegada  als  esplèndids  convits  i  li  dóna  esperit  per  resis- 
tir els  revols  de  la  fortuna.»  Heus  aquí  una  clara 
limitació  en  les  delicies  del  menjar  i  del  beure  que 
marca  una  orientació  cap  a  les  tendències  estoiques. 
Ja  no  som  a  la  delicia  del  menjar  pel  plaer  que  dóna, 
i  en  comptes  de  la  mida  treta  de  la  renovació  i  perfec- 
ció corporals  es  cerca  la  justificació  del  plaer  en  la  més 
gran  tranquilitat  de  l'ànima.  Perquè  l'acostumarse 
a  les  viandes  cares  pertorba  Vataraxia  amb  els  dolors 
de  la  privació. 

«El  savi  epicurià  serà  insensible  a  les  fiblades  del 
amor.  Els  plaers  d'aquesta  passió  no  són  mai  útils: 
al  contrari,  feliç  aquell  a  qui  no  deixen  mal  record! 
Es  podrà  casar  o  tenir  fills  pel  consol  de  veures  renéi- 
xer en  la  descendència,  pro  hi  han  circumstancies  en 
la  vida  que  '1  poden  distreure  del  casament  o  ferli  avor- 
rir.»    Aqueix  concepte  baix  i  sexual  del  amor,  propri 


266  LA   VIDA  AUSTERA 

d'una  societat  pervertida,  no•s  diferencia  substancial- 
ment del  que  tindran  els  mistics,  i  Pau  de  Tarse,  en  la 
seva  Epístola  als  Romans,  aconsellarà  al  neòfit  una  re- 
gla de  conducta  semblant  pel  que  toca  al  amor. 

Per  altra  part,  el  savi  d'Epicur  amarà  '1  camp,  par- 
larà amb  justesa  de  la  poesia  i  de  la  musica,  no  cerca- 
rà l'honor  de  les  estàtues  en  la  plaça  pública,  no  inter- 
vindrà en  el  govern  de  la  Republicà  ni  aspirarà  a  la 
tirania,  disfrutarà  en  els  espectacles  públics  i  's  procu- 
rarà l'amistat  pel  profit  que  dóna,  com  es  conreua  la 
terra  per  recullirne  '1  fruit.  Una  màxima  d'Epicur 
diu  que  de  totes  les  coses  que  la  sabiduria  'ns  dóna  per 
viure  feliçment,  la  més  preciosa  es  l'amistat,  que  fins 
en  la  privació  'ns  manté  l'ànima  inalterable.  Ell,  que 
està  segur  de  que  no  hi  ha  de  sòlid  en  la  vida  res  com 
l'amistat,  coneix  l'art  de  fortificar  el  seu  esperit  contra 
la  por  de  la  durada  o  de  l'eternitat  del  dolor. 

Aquesta  descripció  del  savi  es  una  de  les  formes  d'ex- 
posició utilisades  per  la  filosofia  d'aquell  temps,  no  com 
a  definició  de  santedat  posada  per  ideal  del  home,  sinó 
com  a  compendi  vivent  de  la  doctrina,  anomenat  per 
altres  l'home  just.  Sobre  d'aquesta  síntesi,  en  que  sem- 
pre s'hi  feia  la  part  a  l'imperfecció  humana,  hi  havia 
la  concepció  teòrica  deduida  d'un  sistema  general  de 
filosofia. 

Epicur  encara  diu,  com  Aristipus,  que  M  fi  del  home 
es  la  delectació,  més  ja  no  defineix  aquesta  per  un  suau 
moviment  comunicat  als  sentits,  ni  1  dolor  per  un  mo- 
viment aspre,  separats  l'un  de  l'altrc  per  estats  indife- 


LES  delícies  de  LA    TERRA  267 

rents  al  dolor  i  al  plaer  en  que  l'home  resta  com  aquell 
que  dorm.  Epicur  no  defineix  de  per  sí  lo  que  es  la 
delectació,  sinó  que  la  presenta  com  a  fruició  del  home 
en  la  vida  feliç,  i  amb  això  es  inferior  a  Aristipus,  que 
donava  del  plaer  una  idea  verament  sustantiva  i  psi- 
cològica. Per  aquesta  sortida  formal  i  dialèctica  res- 
titueix al  home  l'unitat  de  la  seva  existència,  ben  dife- 
rent de  l'unitat  moral. 

El  plaer  i  -1  dolor  no  són  ja  de  per  sí  fi  i  criteri  su- 
prem de  felicitat,  i  Epicur  no  s'està  de  dir  que  «tota  de- 
lectació es  un  bé,  per  tant  que  té  com.  a  companya  la 
Natura,  i  que  tot  dolor  es  un  mal,  pro  que  no  s'ha  d'e- 
legir tot  plaer  ni  s'han  de  defugir  tots  els  dolors»).  Ne- 
cessitem una  norma  que  *ns  determini  clarament  els 
casos  d'elecció  i  fuga  per  l'assoliment  de  la  vida  feliç, 
car  ell  mateix  ens  diu  que  «convé  tenir  en  l'enteniment 
un  principi  de  tota  evidencia  per  comprovació  dels  nos- 
tres judicis,  perquè  altrament  tot  restarà  ple  de  con- 
fusió i  de  turbulència». 

«Lo  que  'ns  encisa  més  en  el  plaer,  ens  diu,  no  es  altra 
cosa  que  l'ausencia  de  dolor  :  per  tot  aont  es  troba  no  hi 
ha  mal  ni  tristesa.»  Pro  això  no  'ns  diu  quins  són  els 
plaers  i  els  dolors  que  hem  de  cercar  o  de  defugir,  i  això 
que  Epicur  no  'ns  deixa  dubte  respecte  a  la  necessitat 
de  l'elecció  o  fuga.  «Aixís  es,  explica,  que  quan  diem 
que  i  plaer  es  el  fi,  no  parlem  dels  plaers  dels  luxu- 
riosos  i  corromputs,  sinó  que  juntem  l'ausencia  de 
sofriment  corporal  amb  la  tranquilitat  de  l'ànima.  La 
vida  feliç  no  la  donen  els  convits  ni  l'ús  de  les  dones  i 


268  LA   VIDA   AUSTERA 

adolescents,  ni  la  gustació  dels  peixos  i  altres  viandes 
servides  en  la  taula  esplèndida,  sinó  l'auster  raonar  que 
cerca  justannent  les  causes  d'elecció  i  fuga  de  les  coses 
i  llença  fóra  de  sí  is  prejudicis  que  són  ordinària  per- 
torbació de  l'ànima.* 

Ni  la  sola  concepció  del  plaer,  ni  tampoc  la  de  la 
vida  feliç,  explicarien  per  sí  soles  com  s'havia  arribat 
a  la  tria  feta  per  Epicur,  d'ont  resulta  que  si  de  cas  el 
fi  podrà  ser  una  mena  de  plaer  determinat  per  la  con- 
currència d'una  condició,  com  es  la  norma  de  la  salut 
del  cos  i  de  la  tranquilitat  de  l'ànima.  La  vida  feliç 
que  posa  Epicur  per  fi  del  home  no  serà  aixís  la  més 
alta  suma  de  tota  mena  de  plaers  que  no  són  considerats 
iguals  entre  sí,  sinó  la  més  constant  successió  del  plaer 
que  donen  la  salut  del  cos  i  Vataraxia  com  expressió  de 
la  tranquilitat  de  l'ànima. 

Aixís  declinava  cap  a  la  posta  M  món  antic  amb  la 
seva  civilisació  fastuosa,  morta  sota  "1  pes  de  les  deli- 
cies,  per  destrucció  de  l'unitat  moral  del  home.  El 
darrer  esforç  contra  la  condemnació  de  la  Natura,  es- 
trepitosament predicada  pels  estoics,  el  realisà  heroi- 
cament aquest  Epicur  que  ja  portava  la  ferida  al  cor. 
EI  determinisme  estoic  i  la  llibertat  cristiana  's  troba- 
ran aviat  en  el  camí  del  renunciament,  el  primer  per 
conservar  al  home  indiferent  a  la  fatalitat  del  món  i 
la  segona  per  salvarli  l'ànima  de  la  perfidiosa  tempta- 
ció de  la  carn.  Sobre  M  món  i  la  carn  planaran  les  te- 
nebres Impenetrables  del  esperit  humà  fins  que  les  noves 
albes  del  Renaixement  ens  tornin  a  descobrir  la  blana 


LES  DELÍCIES  DE  LA    TERRA  269 

delectació  que  'ris  ve  de  la  Natura  i  aquell  sentit  hele- 
nic  de  la  gràcia  en  que  s'hi  armonisen  la  còrpora  i  l'es- 
perit del  home 

Es  veritat  que,  una  vegada  "1  temperament  eclèc- 
tic del  mestre  no  va  actuar  sobre  is  deixebles,  aquets 
accentuaren  la  seva  oposició  contra  l'escola  estoica, 
devenint  el  centre  de  la  resistència  pagana.  Pro  que- 
dava en  la  linia  primordial  de  la  doctrina  un  principi 
mortal  de  claudicació.  Si  la  salut  del  cos  i  la  tranquili- 
tat  de  l'ànima  són  criteris  de  plaer,  es  que  són  superiors 
al  plaer,  i,  essent  criteri  de  la  vida  feliç,  són  superiors 
a  la  vida  feliç,  i,  per  tant,  deuen  ser  considerats  com 
a  veritables  fins  del  home  mentres  no  hi  hagi  criteri 
superior  an  ells  per  medirlos  i  judicarlos.  Aixís  podrà 
ser,  com  diu  Epicur,  el  plaer  principi  i  fi  del  viure  feliç, 
pro  ja  no  serà  i  primer  i  consubstancial  bé  d'ont  neixen 
tota  causa  d'elecció  i  fuga. 

Com  més  endins  entrem  en  la  doctrina,  més  clara 
veiem  la  tendència  a  claudicar.  Moltes  vegades  fins 
la  salut  del  cos  hi  es  sacrificada  an  aquesta  idea  del  re- 
pòs espiritual,  estat  en  que  l'atzar,  o  força  de  declinació 
dels  àtoms  que  constitueixen  la  naturalesa  exterior, 
no  pertorba  la  nostra  llibertat,  filla  d'aqueixa  matei- 
xa força  de  declinació  considerada  en  els  àtoms  pro- 
pis. I  aqueixa  concepció  de  la  vida  feliç,  apreciada 
segons  el  criteri  suprem  de  la  tranquilitat  de  l'ànima, 
trascendeix  tant  profondament  en  la  consideració  de 
les  delícies  terrenes  que,  si  Aristipus  havia  de  tenir- 
les  per  instrument  indispensable  del  fi  del  home,  Epi- 


270  LA   VIDA  AUSTERA 

cur  es  veia  obligat  a  limitaries  totes,  com  si  al  objec- 
te de  la  vida  feliç  fos  més  útil  la  limitació  que  la  pos- 
sessió. 

Tot  el  sistema  d'Epicur  gravitarà  sobre  aquet  pern 
renunciador  basat  en  la  fuga  de  les  coses  que  puguin 
vèncer  al  home  per  alteració  de  son  espiritual  repòs. 
L'home  foragitarà  avfat  l'amor  a  la  Natura,  i  fins 
Epicur  l'estudiarà  principalment  per  sustraures  a  la 
pertorbació  espiritual  produïda  pel  desconeixement 
de  les  causes  dels  meteors.  Aviat  la  virtut  serà  recu- 
lliment,  i,  reclòs  l'home  a  dintre  de  sí.  no  més  haurà  de 
sostraures  a  la  por  de  la  mort  per  la  concepció  epicu- 
ria  d'una  vida  limitada,  concepció  enganyosa  que  no 
pot  produir  la  tranquilitat  de  l'ànima,  car  en  lloc  d'a- 
llunyar la  causa  de  pertorbació,  la  desperta  a  tot'ho- 
ra  per  la  constant  presencia  de  la  mort  en  el  pensament. 

Nosaltres,  que  conservem  la  nostra  unitat  moral 
tant  ferma,  com  clara  es  la  via  del  nostre  destí,  no  sen- 
tirem defallirse  M  nostre  cor,  palpitant  d'una  brava 
llibertat,  per  l'acció  enervadora  suposada  en  les  deli- 
cies  terrenals.  En  la  nostra  concepció  de  la  vida  aus- 
tera les  forces  implacables  de  la  Natura  's  convertiran 
en  dòcil  instrument  de  l'humana  virtut. 


III 


EN  el  gimnàs  de  Cinosarga,  poc  abans  de  l'epopeia 
alexandrina,  un  fill  d'Atenes  filosofava  gentilment 
sobre  la  força  de  la  virtut  de  Socras,  que  judicava  de 
prou  potestat  per  satisfer  totes  les  envejes  de  la  vida. 
Per  tot  abasta  la  virtut,  deia  *!  savi  Antistens,  i, 
amb  una  gràcia  que  recordava  l'armonica  concepció  del 
Mestre,  posava  la  felicitat,  la  noblesa  i  l'hermosura  en 
la  virtut. 

Aixís,  amb  aquesta  senzillesa  i  elegància,  va  sor- 
gir en  el  pensament  helenic  l'orientació  renunciadora 
de  la  Natura,  en  la  concepció  d'una  virtut  que  neix  i 
fructifica  en  la  voluntat  del  home,  arma  que  no  'ns 
pot  pendre  ningú,  muralla  de  prudència  que  no  pot  ser 
abatuda  ni  rendida,  i  tresor  inagotable  del  savi  que  *n 
té  prou  per  bastarse  a  sí  mateix.  Si  lo  més  necessari 
ja  està  en  mi,  heus  aquí  que  allà  ont  s'acaba  la  meva 
persona  comença  la  trista  vanitat.  Encara  ell  consi- 
dera que  convé  tractar  amb  dones  agraïdes  i  que  '\  savi 


272  LA   VIDA   AUSTERA 

s'ha  de  casar  amb  muller  hermosissima  per  tenirne 
fills,  car  ningú  com  ell  pot  donarse  al  amor  de  tant  bé 
que  coneix  la  que  deu  ser  amada. 

Fins  aquí  es  Antistens  juntament  el  deixeble  de  £o- 
cras  i  '1  pare  dels  cinics  i  dels  estoics.  Més  aquet  ferro 
verge  de  la  seva  ànima  no  va  tardar  a  cobrirse  de  rovell, 
per  usar  d'una  imatge  an  ell  mateix  deguda,  i  el  propi 
orgull  que  i  duia  a  condemnar  les  coses  el  va  desenca- 
minar cap  al  despreci  de  la  dignitat  humana.  En  totes 
les  sectes  que  d'ell  ens  vénen  hi  sofreix  poc  o  molt 
la  dignitat,  pro  la  nota  pestilent  de  la  seva  doctrina, 
la  que  '1  va  fer  pare  predilecte  de  l'escola  cinica,  està  en 
l'indigna  ostentació   d'aquesta   misèria   moral. 

Aixís,  anava  sempre  amb  el  sarró  a  coll,  vestit  de 
robes  llardoses  i  estripades,  amb  l'asquerosa  barba  sense 
tallar,  i  no  s'anomenava  home,  sinó  Aplocúon,  que  es 
com  si  diguéssim  goç  de  carrer.  Mossegava  als  al- 
tres en  la  llur  ostentosa  vanitat  i  malparlava  de  Pla- 
tó i  li  deia  :  —  Em  sembla  que  tu  hauries  estat  un  be- 
llissim  cavall.  — 

Pro  '1  veritable  goç  arrocinat  íou  el  seu  deixeble 
Diogens,  fill  d'Icesi,  que,  empatriarcat  en  el  Cranion 
de  Corintc  o  ajupit  dins  la  tina  del  Metroo  d'Atenes, 
feia  les  delícies  d'una  multitut  viciosa  i  refinada  amb 
els  seus  acudits  agres  i  amb  l'ostentació  d'una  pobre- 
sa tant  indigna  com  desvergonyida.  Ell  mateix  sen 
deia  à' Aplocúon,  I  una  vegada  que  li  tiraven  els  óssos 
en  un  convit,  contestà  portantse  com  un  goç  i  s'orinà  en 
la  roba  dels  que    1  maltractaven.     Fins  n'hi  ha  que 


LES  delícies  de  LA    TERRA  273 

diuen  que  va  morir  de  la  mossegada  d'un  altre  goç,  dei- 
xant disposat  que  no  l'enterressin  perquè  'Is  animals 
s'aprofitessin  d'ell. 

Diogens  es  més  fort  per  la  seva  vida  que  per  les 
obres  literàries  o  filosòfiques.  Desterrat  de  la  seva 
pàtria  per  fabricar  moneda  falsa,  crida  en  Atenes  i 
Corinte  que  la  seva  pàtria  es  el  món.  Pobre  talment 
com  una  rata,  pren  exemple  d'aquest  animal,  que  va 
de  l'una  part  a  l'altra  sense  cercar  llit,  ni  témer  la  fos- 
quedat,  ni  anhelar  cap  delicia,  i  troba  en  ell  remei  a  la 
seva  misèria.  Venut  per  esclau  a  un  tal  Xeniades,  no 
tS  pressa  per  retornar  a  la  llibertat,  amb  l'excusa  de 
que  'Is  lleons  no  són  esclaus  del  amo,  sinó  aquet  es- 
clau dels  lleons.  Per  més  que  feia  ostentació  d'una 
vida  natural  i  senzilla,  despullada  de  tota  dolça  vanitat, 
se  sab  d'ell  que  acceptà  un  vestit  de  Antipatre,  que  i 
veien  entrar  a  casa  de  les  meretrius,  que  's  trobava  en 
fastuoses  convits,  que  deia  gràcies  en  els  banys  i  que 
demanava  a  tothom  sense  vergonya. 

Perxò  en  tots  els  temps  s'ha  parlat  de  Diogens  com 
del  home  que  per  una  baixa  depreciació  de  les  delícies 
arriba  al  despreci  de  sí  mateix.  Es  el  goç  que  llepa  al 
que  li  dóna,  lladra  al  que  li  nega  i  mossega  als  malvats. 
En  les  seves  escomeses  desvergonyides  no  hi  ha  empen- 
ta per  la  renovació  moral,  sinó  indecent  delicia  en  re- 
moure i  treure  a  la  claror  del  Sol  les  escombraries  del 
cor  humà.  Ell  prou  defensa  en  les  seves  obres  el  prin- 
cipi d'una  vida  natural  a  la  que  's  pot  arribar  per  la 
sola  acció  de  la  sabiduria  exercitant  el  cos  i  l'ànima  per 

18 


274  LA   VIDA   AUSTERA 

un  constant  domini  de  la  voluntat.  Més  en  la  pràc- 
tica d'aquestes  doctrines  ofèn  asquerosament  la  dig- 
nitat humana,  com  al  fregarse  les  vergonyes  en  la  pla- 
ça publica  tot  dient  sense  aturar  el  geste  de  la  mà  : — Tant 
de  bo  que  podés  ferme  passar  la  fam  no  més  de  reme- 
narme  '1  ventre.  — 

,3Heu  vist  una  ficció  més  inhumana  que  aquet  con- 
cepte de  la  vida  natural  iniciat  per  la  secta  cinica?  Per 
viure  de  conformitat  amb  la  Natura  n'hi  ha  prou  amb 
menjar  i  beure  les  viandes  més  senzilles  i  l'aigua  cla- 
ra de  les  fonts,  amb  abrigarse  del  fret  i  cobrirse  de 
la  pluja,  obrant  pel  demés  com  els  goços  i  les  altres 
bèsties  sense  simpatia  i  sense  vergonya.  Aquesta  vida 
natural  ho  seria,  si  de  cas,  pels  més  baixos  instints  i 
necessitats  del  home,  que  dominarien  bestialment  le^ 
facultats  i  els  sentiments  més  nobles  i  més  purs.  No 
pot  ser  vida  natural  la  pràctica  forçada  d'habits  que 
no  diguin  amb  l'armonica  estructura  corporal  i  espi- 
ritual del  home,  perquè  altrament  negaríem  l'existen 
eia  i  la  força  gentil  i  enaltidora  dels  sentiments,  dels 
anhels  i  de  les  virtuts  morals  que  han  mogut  i  acon- 
duit  al  home  primitiu  a  la  concepció  austera  de  la  més 
alta  civilisació. 

Sota  1  porxo  Pecil  de  l'Atenes  retuda  per  l'heroe 
mac€donic  un  home  entremesclat  de  grec  i  de  fenici, 
Zcnó  Cilieu,  discorria  sobre  les  coses  del  món  i  sobre 
la  conducta  moral  de  la  nostra  vida.  Allí  en  la  stoa 
decorada  amb  les  pintures  de  Polignot  germinava  la 
doctrina  de  la  decadència  grega  orientada  cap  al  re- 


LES  delícies  de  LA    TERRA  275 

nunciament  de  la  Natura  amb  l'aire  de  rígida  dignitat 
que  no  perdé  mai  més  l'escola  estoica.  Aviat  s'olvida- 
ran  els  desvergonyiments  de  Diogens  i  s'integrarà  la 
doctrina  amb  tota  la  balumba  de  coneixements  dialèc- 
tics i  cosmologies  propis  d'un  sistema  general  d'aquella 
sabiduria  helenica. 

L'esperit  corrosiu  del  vell  Aristotil  s'imposava  en 
la  forma  expositiva  de  les  escoles,  i  mentres  l'especta- 
cle pompós  de  la  civilisació  romana  no  va  renovar  el 
sentiment  que  palpitava  en  la  manifestació  del  estoï- 
cisme, la  teoria  estreta  de  la  virtut  renunciadora  's 
presentà  en  forma  sotil  i  refinada,  entreviada  de  silo- 
gismes,  distincions,  classificacions,  sorites  i  axiomes. 
D'aquesta  època  són  Zenó  Citieu,  Cleantis  i  Crisip.  Pro 
quan  l'imperi  romà  s'extenia  de  cap  a  cap  del  Mediter- 
rani i  tota  la  riquesa  d'una  civilisació  pacifica  s'abocà 
sobre  i  Laci  en  ostentoses  i  inhumanes  delícies,  la  teoria 
fou  renovada  per  un  sentiment  que  sorgia  de  la  rea- 
litat i  sortí  vibrant  en  VEnckiridion  d'Epictet  i  en  els 
Dotze  llibres  del  Emperador  Marc  Aureli. 

El  vell  Zenó  no  's  tenia  per  goç  i  obrava  com  un 
home  civil,  feia  vida  ordenada,  enraonava  poc,  assis- 
tia de  tant  en  tant  als  convits,  aont  s'alegrava  modera- 
dament, i  per  cada  dia  menjava  pa  amb  mèl,  figues  i  vi 
ranci.  Laerci  ens  el  descriu  gràficament  en  poques 
paraules  :  —  Era  de  semblant  aspre  i  malinconic  i  ar- 
rugat del  front,  i  tant  retingut  que  tot  ell  presentava  un 
aire  de  barbra  poquedat  amb  apariencíes  d'economia.  — 
No  vivia  malament  amb  els  potentats,  i  en  aquella  so- 


276  LA   VIDA  AUSTERA 

cietat  corrompuda  i  afeminada  ensenyava  una  virtut 
rigida,  maltractava  als  joves  carregats  de  perfums  i 
aturava  als  xerraires  dient  que  tenim  dues  orelles  i  una 
:.ola  boca  per  escoltar  molt  i  enraonar  poc.  Té  molta 
gràcia  *!  poeta  Filemó  quan  parla  d'ell  aixís:  —  Explica 
una  filosofia  nova  :  ensenya  a  passar  fam. 

Seguint  aquet  fenici  ens  allunyarem  cada  dia 
més  de  la  naturalesa  humana  i  cercarem  una  norma 
de  virtut  que  sortirà  més  aviat  de  l'intel•ligència  que 
del  sentiment  del  home.  A  copia  de  silogismes  i  abs- 
traccions ens  internarem  en  l'arbitraria  concepció 
d'una  vida  aont  la  virtut  no  serà  resultant  armonica 
de  totes  les  potencies  vitals  encaminades  a  la  perfecció 
suprema,  sinó  monstruós  predomini  de  les  ordina- 
cions  dimanadfs  de  la  freda  raó.  Tota  la  construcció 
serà  de  columnes  i  pilastres  descarnades,  sense  una 
ombra  per  resguardarse  del  Sol  ni  un  recés  per  abri- 
garse  quan  ve  l'hivern. 

El  fi  del  home  es  viure  de  conformitat  amb  la 
naturalesa  perquè  ella  ns  encamina  a  la  virtut.  I  com 
li  nostra  naturalesa  pròpia  es  part  de  la  naturaler.a 
universal,  no  fent  res  conlrj  la  llei  comú,  que  es  la 
recta  raó  a  tots  aplicada,  viurem  de  conformitat  amb 
la  Natura.  Aixís  la  virtut  es  una  disposició  de  l'àni- 
ma arreglada  a  la  raó  i  elegible  per  si,  que  enclou  la 
felicitat  i  que  està  en  l'ànima  per  l'igualtat  i  tranqui- 
lltnt  de  tota  la  vida.  D'aquí  ve  una  classificació  ge- 
neral de  Ics  coses  del  món,  de  la  qu  il  es  treu  que  unes 
:;6n  bones,  per  tant  que  fortifiquen  l'ànima  en  el  com- 


■ 


LES  delícies  de  LA    TERRA  277 

pliment  del  seu  fi,  com  ara  la  prudència,  la  justicia, 
la  fortalesa,  la  ternperança  i  les  altres  virtuts;  que  al- 
tres són  dolentes,  per  tant  que  corrompen  i  mouen  tur- 
bació,  com  ara  l'imprudència  i  l'injusticia,  i  que  les 
demés  són  neutres  o  indiferents,  per  tant  que  d'elles 
no  'n  ve  necessàriament  dany  ni  profit,  com  ara  la  vi- 
da, la  salut,  el  delit,  la  bellesa,  la  força,  la  riquesa, 
la  glòria,  la  noblesa  i  els  seus  contraris  la  pobresa, 
la  debilitat,  la  modèstia,  la  lletjesa,  les  malalties  i  la 
mort. 

En  tota  la  doctrina  hi  ha  una  desproporció  funesta 
entre  la  potencia  investigadora  i  la  força  ideal  de  la 
concepció,  per  ont  la  migrada  substància  es  sotmesa 
a  un  criticisme  corrosiu  i  es  perd  sota  una  espessa 
forra  de  classificacions  i  distincions.  Les  virtuts  són 
du:s  per  Paneci,  teòrica  i  pràctica;  altres  en  troben 
tres,  racional,  natural  i  moral;  Posidoni  creu  que 
n'hi  ha  cuatre,  i  Cleantis  que  n'hi  ha  moltes  més. 
Unes  virtuts  són  primeres  i  altres  són  espècies  d'elles. 
De  béns  n'hi  ha  que  són  de  l'ànima,  altres  que  són  ex- 
terns, i  n'hi  ha  que  no  són  de  l'ànima  ni  externs.  Com 
a  béns  de  l'ànima  uns  són  hàbits,  altres  són  dispo- 
sicions i  els  demés  ni  una  cosa  ni  altra.  I  aixís  segueix 
per  descomposició  d'elements  la  rebuscada  explicació 
de  la  teoria,  allunyantse  d'aquella  senzillesa  i  plasti- 
citat que  les  normes  morals  prenen  en  les  intel•ligències 
sanes  i  poderoses. 

Les  nostres  delícies  terrenals  són  entre  aquesta 
boira  casuística  considerades  com  a  coses  neutres  o 


278  LA   VIDA  AUSTERA 

indiferents,  perquè  no  porten  de  per  sí  dany  o  profit, 
car  d'elles  sen  pot  fer  un  ús  bo  o  dolent.  Pel  demés 
se  les  classifica  entre  les  que  no  porten  la  felicitat  ni 
l'infelicitat,  car  es  pot  ser  feliç  annb  elles  i  sense  elles. 
I,  per  últim,  són  considerades  com  a  preferibles,  unes 
per  l'ànima,  com  ara  l'art,  altres  pel  cos,  com  ara  la 
vida,  la  força,  l'hermosura,  i  les  demés  com  a  exter- 
nes a  l'ànima  i  al  cos,  tals  com  la  riquesa  i  la  noblesa. 
Més  del  conjunt  de  la  doctrina  que  considera  '1  deleit 
com  un  moviment  irracional  de  l'ànima  cap  a  allò  que 
sembla  cobejable,  i  l'amor  com  una  concupiscència 
impròpia  del  home  formal,  sen  desprèn  una  clara 
condemnació  de  totes  les  delícies  que  no  li  vinguin  a 
l'ànima  de  la  seva  naturalesa  divina.  Teoria  feta  d'un 
despòtic  orgull  espiritual  que  no  veu  medi  entre  '\ 
vici  i  la  virtut  i  condemna  cruelment  la  misericòrdia 
i  cl  perdó  com  a  debilitats  que  no  diuen  amb  la  forta- 
lesa del  savi  que  *s  té  per  útil  a  la  justícia. 

Han  passat  anys  i  segles  d'anys  i  l'empori  de  la 
civilisació  humana  ha  deixat  la  Grècia  decadenta, 
governada  per  un  poder  llunyà,  i  ha  anat  a  raure  a  la 
Homa  imperial,  aont  la  potcnta  energia  d'una  raça 
dominadora  atrau  els  íilosops  i  les  dones  hermoses,  la 
força  espiritual  i  Ics  delícies  de  la  terra.  Mentres  la 
dialèctica  s'esfuma  vagament  í  s'olvíden  les  distincions 
i  eines  silogistiques,  una  voluptuosa  realitat  fa  de 
l'antiga  idea  un  sentiment  vivissim  i  posa  la  teoria 
conservadora  d'Epicur  davant  per  davant  de  la  pro- 
testa estoica.     La  primitiva  simplicitat    romana  s'al- 


LES  delícies  de  LA    TERRA  279 

cava  amenaçadora  contra  aquella  vida  de  molla  i  per- 
vertidora  gaubansa,  i  aixís,  per  oposició  entre  un  sen- 
timent inicial  de  rectitut  i  la  voluptuosa  riquesa  que 
afluïa  a  Roma  de  totes  parts  del  món,  havia  natural- 
ment de  produirse  una  doctrina  portada  a  ultrança 
més  enllà  de  l'armonica  santedat  humana, 

Entremitg  de  les  opulències  neronianes  aixecava 
Sèneca  la  seva  veu  contra  les  delícies  que  excedien  els 
limits  naturals  de  les  necessitats  del  home.  Nosaltres 
no  podem  compendre  bé  les  seves  paraules  ni  hem  de 
témer  que  'ns  apostrofin  els  contraris,  com  ell  temia, 
dientnos:  —  <^Per  què  posseeixes  jardins  més  adornats 
de  lo  que  s'ha  de  menester?  <^Per  què  no  menjes  pels 
consells  que  dones?  ^Per  què  tens  joies  tant  lluides? 
^Com  es  que  beus  el  vi  més  vell  que  tu?  ^^Per  què  't 
fas  cases?  ^Per  què  plantes  arbredes  no  més  que  per 
fer  ombra?  (^Com  es  que  la  teva  dóna  porta  a  les 
orelles  l'hisenda  d'una  casa  rica?  ,^Per  què  fas  dur 
als  criats  casaques  de  tant  preu?  ^Com  es  que  a 
casa  teva  fan  una  ciència  del  servir  i  ordenes  que  's 
disposin  els  armaris  amb  art  i  no  tal  com  les  coses  vé- 
nen? <jPer  què  tens  un  mestre  de  trinxar  la  volalla? 
iQ\xè  'n  fas  de  les  hisendes  a  l'altra  banda  del  mar? 
^•Com  es  que  tens  més  de  lo  que  sabs?  ^Per  què  ets 
tant  deixat  que  no  coneixes  els  pocs  criats  que  tens  o 
vius  tant  desaforadament  que  'n  tinguis  masses  per 
poderten  enrecordar?  — 

Si  aixís  podia  viure  un  filosop,  conteu  quin  seria 
l'espectacle    d'aquell    món    de    potentats    i    meretrius 


280  LA   VIDA  AUSTERA 

que  tracta  de  descriurens  Petroni,  l'àrbitre  dels  ele- 
gants. Aleshores  es  quan  els  fugitius  de  Judeia  per 
una  banda  i  els  deixebles  d'Epictet  per  l'altra  troben 
les  formes  plàstiques  i  vibrants  per  condemnar  sem- 
blants delicies.  A  davant  d'un  goig  que  no  's  pot 
negar,  per  tant  que  les  multituts  desesperadament 
s'hi  donen,  posa  Epictet  el  principi  de  la  duplicitat 
d'especies  reals,  d'ont  ve  que  hi  ha  unes  coses  a  nos- 
altres sotmeses,  com  ara  l'opinió,  l'inclinació,  els 
anhels,  l'avorriment  i,  per  dirho  aixís,  totes  les  nostres 
operacions,  i  altres  coses  que  no  depenen  d'un  mateix, 
com  ara  les  riqueses,  l'anomenada,  el  cos,  els  imperis 
i,  finalment,  tot  lo  que  no  es  obra  nostra.  Les  coses 
que  depenen  de  nosaltres  són  lliures  i  cap  home  'ns 
en  pot  privar,  mentres  que  les  demés  són  servils, 
despreciables  i  sotmeses  a  extranya  potestat. 

En  tot  VEnckiridiofi  d'Epictet  no  's  parla  d'altra 
matèria  que  d'aqueixa  vana  naturalesa  de  les  coses, 
d'ont  sen  origina  la  condemnació  de  les  delicies  terre- 
nals per  l'assoliment  de  la  llibertat  humana  en  vies  de 
virtut.  La  vida  se  te  l'enduu  la  mort,  les  riqueses  van 
per  ont  disposa  la  fortuna,  i  l'amor  dels  altres  es  írc- 
vola  prenda  que  no  pots  retenir.  Si  vols  que  res  p^ïr- 
torbi  la  teva  dolça  pau,  deixa  al  atzar  que  disposi  de 
les  coses  esclaves  i  reclou  els  teus  anhels  en  el  cerco! 
espiritual  aont  es  indomable  '1  teu  imperi. 

Si  Epictet  aclara  i  perfecciona  la  doctrina  de  les 
coses  servils.  Marc  Aureli,  com  a  reactiu  del  seu  po- 
der incomparable,  no  troba  res  com  la  presencia  de  la 


LES  delícies  de  LA    TERRA  281 

mort  en  el  pensament.  Els  seus  Soliloquis  són  l'en- 
raonat desengany  del  que,  no  podent  arribar  més 
amunt  en  el  domini  terrenal,  es  troba  amb  una  força 
sobrera  per  la  qual  tot  el  món  es  fugitiva  vanitat.  Jo 
trobo  més  gran  l'home  que  i  pensador:  es  rei  i  en  fa, 
manté  la  deixiplina  en  els  exercits,  domina  als  rebels 
i  venç  als  enemics,  cerca  per  l'amor  una  muller  i  's 
pot  dir  que  pren  amb  majestat  les  terrenes  delícies  per 
ferne  un  ús  natural  i  auster.  En  ell  es  realisarcn 
aquelles  paraules  de  Socras:  —  Feume  vencedor  de  tots 
els  pobles,  que  la  blana  carroça  de  Dionissius  sem  em- 
porti triomfant  desde  allà  ont  neix  el  Sol  fins  a  Tebes, 
i  que  'm  demanin  lleis  els  reis  de  Pèrsia,  que  mentrcs 
per  tot  me  venerin  com  un  Déu,  jo  *m  tindré  per 
home.  — 

Marc  Aureli  "ns  diu  que  "1  ser  humà  consta  d'un  troç 
de  carn,  esperit  i  ànima.  Es  el  cos  un  agregat  de 
sang  grassa,  uns  quants  ossets  i  un  teixit  de  nervis  i 
de  migrades  venes  i  artèries.  L'esperit  es  vent,  i  en- 
cara no  sempre  i  mateix  vent,  sinó  renovat  a  cada  punt, 
entrant  i  sortint.  I  tant  el  cos  com  l'esperit,  quan  ve 
el  seu  temps,  es  moren  per  una  mutació  semblant  a  la 
naixença,  d'ont  ve  que  siguin  nostres  no  més  per  cui- 
darlos  i  mantenirlos.  Déu  veu  les  ànimes  despullades 
d'aqueixos  vasos  materials,  de  l'escorxa  i  femta  del 
cos,  i  en  això  pot  seguirlo  la  nostra  ànima,  divinitat 
consagrada  en  el  nostre  pit,  essència  de  Déu,  despre- 
sa de  l'ànima  universal,  principi  i  font  d'ont  va  sor- 
tir i  en  que  "s  resumirà  a  l'hora  de  la  mort. 


282  LA   VIDA  AUSTERA 

I  en  aquet  remolí  del  món,  en  que  les  substàncies 
s'ajunten  i  's  disolen,  aont  res  ve  de  res,  ni  "s  torna  res, 
flueix  eternalment  com  única  la  matèria  comú  reuni- 
da en  un  sentit  de  totes  les  formes  i  substàncies  per 
l'ànima  universal  de  que  es  parcial  emanació  l'ànima 
de  cadaú  de  nosaltres.  Els  cossos  s'ajunten  i  's 
desfan,  els  esperits  alenen  un  temps  i  s'esvaneixen, 
d'ont  es  dedueix  que  la  part  principal  del  home  es  l'àni- 
ma, que  ve  de  Déu  i  torna  a  Déu.  Totes  les  delicies  són 
molla  i  trista  vanitat,  relacions  fugitives  que  's  perden 
en  l'infinit  del  temps  i  del  espai,  corrupta  podridura 
de  que  n'haurem  de  salvar  l'ànima,  en  la  dolça  pau 
i  serenitat  de  la  qual  consisteix  el  bé  suprem. 

Prou  parla  a  cada  punt  de  la  Natura  l'Emperador 
Marc  Aureli,  i  fins  en  la  seva  vida  i  en  els  seus  llibres 
mira  de  tornarhi.  Entre  'Is  estoics  no  n'hi  ha  gaires 
com  ell  que  alabin  la  misericòrdia,  i  a  cada  punt  l'amor 
i  la  llàstima  dels  demés  traspuen  en  paraules  blanes  de 
dolça  pietat.  Més  la  recordança  de  la  mort  usada  com 
a  criteri  per  judicar  totes  les  incidències  de  la  vida  *! 
porta  al  fret  despullament  que  l'escola  del  Porxo  feia 
de  la  naturalesa  humana. 

El  rigorisme  de  l'estoica  virtut  fou  portat  més  en- 
llà de  la  simpatia  en  una  fada  i  sepulcral  concepció  sen- 
:.c  amors  ni  rencunies,  moventse  en  el  cèrcol  d'un  egois- 
me crudcl,  sense  l'cnterniment  que  l'idea  de  Déu  lo  Pare, 
tant  íeconda  en  amor  i  fraternitat,  havia  de  portar  a 
la  doctrina  crL-stiana.  En  la  teoria  estoica 's  comença  a 
fixar  la  naturalesa  distinta  de  l'ànima  i  el  cos.  tant  fu- 


LES  delícies  de  LA    TERRA  283 

nesta  per  les  delícies  de  la  terra,  més  encara  resten  en 
el  dolç  repòs,  en  l'impertorbable  tranquilitat  de  l'àni- 
ma corn  a  suprema  gaubansa  de  la  vida,  i  no  ha  sorgit 
l'esperança  de  la  salvació  en  una  existència  ultraterrena, 
ni  s'ha  senyalat  en  la  fi  dels  temps  una  terrible  resur- 
recció de  la  carn. 

Perxò  l'estoicisme  es  una  teoria  pròpia  de  l'aristo- 
cràcia intel•lectual  al  extrem  senyalat  per  Epictet  en  el 
seu  constant  despreci  de  la  massa  del  poble.  Les  mul- 
tituts  no  la  podien  entendre  aquella  vida  inhumana 
sense  passions,  sotmesa  a  la  cega  fatalitat  del  atzar, 
sense  un  objecte  ni  un  fi  trascendental,  seca  de  crudel 
i  egoista  conceptualisme,  sense  compassió  i  sense  ten- 
dresa. L'externa  carcassa  del  dever  hi  era,  la  túnica 
presentava  un  caient  natural  i  respectable,  però  hi  man- 
cava i  sentiment  interior,  la  calor  cordial  que,  penetrant 
per  totes  les  carns  fredes  i  rigides,  les  amorosís  blana  i 
dolçament. 

Aixís  es  que,  mentres  la  promesa  d'una  altra  vida 
per  la  gaubansa  o  '1  torment  de  l'ànima  i  l'Evangeli  de 
Jesús,  derivant  de  Déu  lo  Pare  la  germandat  dels  ho- 
mes, no  van  remoure  fins  les  més  íntimes  entranyes  del 
món  antic,  les  multituts  van  seguir  cercant  en  el  goig 
de  les  delícies  terrenes  la  suprema  felicitat  de  la  nostra 
vida. 


IV 


ELS  homes  s'apartaven  cada  dia  més  de  la  seva 
felicitat  i  "s  repetia  l'espectacle  de  l'antiga  Ba- 
bel,  aont,  per  la  soperba  divinisació  de  la  matèria,  fo- 
ren isolats  i  dispersats.  Aixís  que  poseu  el  vostre  fi  .-iu- 
prcm  en  les  delícies  terrenals  començareu  a  treballar 
en  la  torre  de  Babel  que  serà  causa  de  la  vostra  disper- 
sió. Com  més  delícies  cercareu  per  la  vostra  vida.  més 
lluny  veureu  el  cel  de  la  felicitat  i  més  fatal  serà  '1  vos- 
tre isolament.  Perxò  en  el  món  romà  vivien  els  homes 
dispersats,  alimentant  un  munt  d'anhels  contra  natu- 
ra, esclaus  miserables  de  la  carn,  arrocegant  la  cadena 
feixuga  de  funestes  delícies. 

Aleshores  fou  quan  en  el  país  de  la  Galilea  dels  gen- 
tils la  paraula  candida  de  Jesús  va  sorgir  en  un  ambent 
de  dolça  poesia,  predicant  als  homes  l'espiritual  llibera- 
ció.  Els  homes  són  germans,  el  farítzcu,  l'escriba,  cl 
cobrador  del  dclmc,  cl  llibert  i  l'csclau  són  fills  del  nos- 
tre Parc  que  està  en  lo  cel,  Déu  creador  de  potenta  mise- 
ricòrdia, l'amor  del  qual  no  té  fi,  i  tots  els  béns  terrenals. 


LES  DELÍCIES  DE  LA    TERRA  285 

com  la  riquesa,  l'amor  de  la  dóna,  el  menjar  de  l'ànima 
i  la  vestidura  del  cos,  no  'ns  han  de  distraure  d'aqueixa 
humana  germandat  en  la  confiança  de  Déu  que  manté 
als  ocells  i  vesteix  als  lliris  del  camp. 

La  veu  de  Jesús  portava  pau  i  llibertat.  Els  que 
la  oïen  llençaven  la  crossa  de  les  seves  misèries  libidi- 
noses i  començaven  a  caminar  pel  món  com  si  no  por- 
tessin igual  que  is  altres  el  pes  de  la  carn.  Havien 
romput  les  cadenes  del  dimoni,  i  aquella  set  febrosa 
de  delicies  que  is  enguniejava  s'havia  esvait  en  l'in- 
terna placidesa  de  la  seva  vida.  L'hermosa  figura  de 
Jesús,  la  blana  alegria  del  seu  cor  i  la  calma  infinita  de 
la  seva  passió  amarada  d'humana  misericòrdia  guanya- 
ven les  ànimes  a  una  simplicitat  que  no  tenia  res  de  mís- 
tic renunciament. 

Les  ànimes  convertides  a  Jesús  sortien  de  l'isola- 
ment per  relligarse  al  destí  suprem  de  l'humanitat  en 
una  rnena  d'espiritual  imperi  que  poava  en  el  mateix 
cor  del  home  la  seva  força,  que  era  la  força  del  amor. 
En  la  seva  existència  hi  havia  nascut  un  anhel  espi- 
ritual que  mantenia  sota  i  seu  domini  les  baixes  incli- 
nacions del  cos,  les  més  humils  manifestacions  de  la 
matèria.  Pro  fins  l'Apostol  que  vivia  no  més  per  la  doc- 
trina no  era  obligat  a  les  pràctiques  ascètiques  :  sel  acon- 
sellava que  no  tingués  or  ni  plata,  ni  portés  monedes  a 
la  bossa,  ni  "s  proveís  d'alforges  pel  camí,  sinó  que  al 
entrar  a  cualsevol  vila  o  ciutat  preguntés  per  la  perso- 
na de  més  valer  i  a  casa  d'ella  posés,  perquè  i  jornaler 
mereix  lo  que  ha  de  menester  per  viure. 


286  LA  VIDA  AUSTERA 

En  l'Evangeli  de  Jesús  el  tendre  sentiment  de  la 
realitat  plana  part  d'amunt  de  tota  concepció  filosò- 
fica. Ell  predicava  pels  jueus,  pro  quan  la  dóna  de 
Canaa  li  demana  les  molles  que  cauen  de  la  taula  dels 
senyors,  no  li  costa  gens  de  remontarse  al  generós  sen- 
tit de  la  germandat  humana.  A  cada  punt  aconsella 
que  's  deixi  tot  per  seguirlo  i  predica  que  no  ve  a  posar 
la  pau,  sinó  a  encendre  la  guerra;  pro  aixís  que  li  surt 
un  pare  que  se  li  ha  mort  la  filla  o  "1  germà  que  ha  per- 
dut la  dolça  germana,  mireulo  com  s'apiada  tendrament 
i  prega  misericòrdia  al  Pare  celestial.  L'Evangeli  del 
pseude  Matheu  comença  les  prèdiques  de  Jesús  enco- 
manant la  penitencia,  pro  quan  la  gentada  que  "1  seguia 
del  mar  de  Tiberiades  a  les  montanyes  de  Galilea  's  de- 
candeix de  fam,  ell  diu  als  seus  deixebles  :  -  En  tinc 
compassió,  perquè  fa  tres  dies  que  "m  segueixen  i  no 
porten  res  per  menjar.  I  no  vui  encomanarlos  el 
dejuni  perquè  nos  desmaïin  pel  camí. 

La  divinitat  de  Jesús,  en  el  sentit  de  Schleiermacher, 
en  res  la  trobaria  tant  provada  com  en  aquesta  mara- 
vellosa  penetració  de  la  vida  humana,  en  aquet  sen- 
timent clarissim  de  la  realitat  d'ont  rajen  els  actes,  les 
imatges  i  els  principis  morals  com  les  aigües  crestalli- 
llines  d'una  font  de  montanya.  El  pensament  arri- 
ba a  una  senzillesa  i  plenitut  tant  integralment  huma- 
nes i  cl  nostre  cor  s'hi  veu  tant  despullat  de  quinieriques 
ideologies,  que  tornar  al  home  es  tornar  a  Jesús  en  la 
divina  poesia  de  la  seva  existència. 

^n  la  peleia  del  cristianisme  contra    I  món  antic 


LES  delícies  de  LA    TERRA  287 

van  pendre  relleu  les  formes  contingents  de  la  nova 
doctrina  que  s'avenien  més  amb  la  destrucció  del 
medi  enemic.  L'imperi  decreta  la  persecució  i  anorrea- 
ment de  les  sectes  cristianes  com  a  mida  de  salvació  de 
la  societat  que  aquelles  minaven  en  els  seus  fonaments. 
Contra  les  delícies  terrenals,  cercades  amb  febrosa  lu- 
xúria, oposaven  els  cristians  el  despullament  per  la  sal- 
vació de  l'ànima  i  el  dogma  de  la  resurrecció  de  la  carn. 
I  quan  baixen  els  barbres,  criats  en  la  pobresa  de  les  ter- 
res estèrils  o  en  la  tristesa  de  les  boires,  s'ajunten  a  la 
destrucció  de  la  pompa  i  delicia  paganes  i  entren  na- 
turalment en  la  creencia  d'una  altra  vida  aont  les  àni- 
mes pures  gaudiran  d'espiritual  i  suprema  delectació. 

El  cos  i  l'ànima  vénen  a  ser  aleshores  substàncies 
de  naturalesa  diferenta  o  contradictòria,  com  la  terra 
amb  la  vanitat  de  la  carn  es  presenta  contraposada  a 
un  altre  món  dels  esperits  amb  una  vida  eterna  d'ultra- 
tomba. La  salut,  la  família,  les  riqueses,  el  platxeri 
de  les  viandes  regalades,  la  dolça  delicia  de  la  casa,  el 
conreu  i  domini  de  les  terres  amb  tot  lo  que  alegra 
la  vida  d'aquet  món,  serà  mirat  per  l'home  sense  amor 
i  amb  hostil  repugnància.  La  terra  es  una  vall  de  llà- 
grimes, el  cos  es  la  corrupta  i  transitòria  presó  del  es- 
perit, d'ont  ve  que  les  delicies  terrenals  morin  i  que  '1 
món  corporal  s'infli  de  tenebres. 

La  dança  general  de  la  mort  es  la  perfidiosa  visió 
de  les  multituts  alucinades  d'ençà  de  la  caiguda  del  im- 
peri fins  a  traspassar  les  cruels  angoixes  del  any  mil. 
Per  molts  segles  sembla  que  *!  món  porta  cilici  i  no  hi 


288  LA   VIDA  AUSTERA 

ha  home  que  no  visqui  en  privació.  Els  gimnosofis- 
tes  del  alt  Egipte  escampen  fins  a  les  riberes  mediter- 
rànies les  pràctiques  orientals  del  absolut  renunciament 
i  els  homes  s'escapen  a  mils  de  les  ciutats  i  poblen  a  so- 
les el  desert,  fent  penitencia  i  deixuplinantse  la  carn. 

Les  histories  dels  sants  anacoretes  no  arriben  en- 
cara a  la  quietut  del  cos.  Sant  Geroni  s'està  de  totes 
les  delicies,  però  treballa  en  l'interpretació  dels  Lli- 
bres sanis  i  escriu  epístoles  plenes  de  bon  seny  desde  *! 
seu  refugi  betlemita;  Anton  l'Abat  funda  cenobis,  s'es- 
criu amb  l'emperador  i  va  i  ve  d'Alexandria,  de  la  Te- 
baida  i  del  desert;  i  el  gran  pare  de  l'ordre  benedicti- 
na en  el  grau  sisè  de  l'humilitat  li  diu  al  frare  com  se 
tindrà  per  indigne  operari  de  cualsevol  ofici,  i  en  altres 
capitoKs  dóna  regles  per  portarse  en  el  treball  i  disposa 
que  cada  frare  tingui  *!  seu  hort.  Aquells  terribles  ene- 
mics de  la  carn  s'agarrotaven  amb  el  seu  cilici,  dormien 
sobre  la  pedra  freda  i  dura,  es  posaven  a  regla  de  silen- 
ci en  el  cenobi,  es  vestien  amb  túnica  rasposa  i  os  mase- 
gaven  l'esquena  i  el  pit  amb  les  corretjes  deixuplina- 
ries.  Pro  encara  no  avorrien  prou  la  vida  ni  *1  seu  egois- 
me era  tant  gran  que  s'Imposessin  l'indiferència  humana 
I  cerquessin  en  la  perfecta  quietut  de  les  parts  corpo- 
rals com  una  anticipació  de  l'altra  vida. 

Per  tot  arreu  van  aixcrant.sc  refugis  com  arn^r.  da- 
belles  congregades  en  el  deliqui  d'una  mi."itica  mèl.  Allí 
pel  vot  de  castedat  renuncia  l'home  a  les  deliclí;".  del 
nmor.  I  pel  vot  de  pobresa 's  conforma  en  no  tenir  mal 
m^'S  res  seu.  ni  un  còdex,  ni  una  ploma,  ni  un  cap  de  fil. 


LES  delícies  de  LA   TERRA  289 

Més  en  aquelles  comunitats  comença  a  desvetllarse  per 
les  vies  més  pures  el  goig  de  la  vida,  i  elles  aixequen  les 
gracioses  capelles  romàniques  i  clouen  amb  porxos  de 
marbres  sumptuosos  els  claustres  de  beneita  pau,  aont 
la  murtra,  els  boixos  i  llorers  hi  contornaran  recons  de 
terrenal  ventura.  Aviat  les  celdes  no  podran  conte- 
nir les  maravelles  de  la  sabiduria  humana  i  s'acobla- 
ran els  incipits  en  galeries  alegres  de  llum  i  es  decora- 
ran els  altars  i  les  vidrieres  i  les  parets  dels  temples,  i 
els  chors  ressonaran  amb  l'ampla  i  arrosseganta  delí- 
cia del  cant  gregorià. 

Sota  i  Sol  de  la  Provença  pagana,  aont  el  llevat 
de  les  delícies  antigues  havia  quedat  més  viu  en  les  im- 
posantes  runes  de  pedra  rellevades  per  la  dolcesa  i  la 
claredat  de  la  Natura,  el  born  de  les  justes  cavalleres- 
ques es  converteix  ben  d'hora  en  cort  d'amor,  i  els  tro- 
vaires  poetes,  amb  la  posa  gentil  de  joiosa  galanteria, 
vénen  a  ser  la  flor  d'una  societat  renovadora  que,  al 
davallar  al  hort  de  les  delícies,  cuida  primer  les  grà- 
cies del  esperit,  per  escaureli  més  que  les  pompes  de 
la  carn,  no  despresa  encara  de  la  vella  malicia. 

Hi  ha  un  moment  en  que  aquella  societat  civil,  ena- 
morada del  ideal  cavalleresc,  sembla  que  va  a  insinuar 
una  anticipació  de  la  concepció  moderna  en  l'ús  aus- 
ter de  les  terrenes  delícies,  al  mateix  temps  que  la  te- 
merària condemnació  de  la  carn  ha  mogut  en  els  ceno- 
bis,  en  la  Roma  dels  Papes  i  en  tots  els  medis  de  vida 
relligiosa,  una  revolta  sensual,  una  revenja  voluptuo- 
sa de  les  passions,  escandalosa  disbauxa   que  no   s'a- 

19 


290  LA   VIDA  AUSTERA 

tura  a  davant  del  sacrilegi  i  remou  les  tripes  en  l'in- 
cansable trasbals  de  la  luxúria.  Pro  aquell  galant  i 
gentil  renaixement  va  coUtorçarse  abans  de  florir  per 
manca  de  la  feconda  riquesa  que  fortifica  i  cos  i  santi- 
fica l'ànima,  i,  desencadenades  les  guerres  relligioses 
i  dominats  els  senyorius  per  les  grans  monarquies  triom- 
fadores, amb  la  pobresa  vingué  *!  convencionalisme 
acadèmic  i  els  trovaires  poetes  devingueren  banals  i 
artificiosos  rimadors. 

Més  els  germes  retornadors  del  humanisme  rompen 
per  tot  arreu  la  crosta  dura  de  la  terra,  i  les  multituts, 
després  dels  savis,  giren  l'esguard  cap  a  les  obres  dels 
antics,  i  les  esposalles  del  frare  d'Assís  amb  la  pobresa 
no  poden  resistir  l'embestida  congeminada  dels  filo- 
sops,  dels  artistes  i  dels  mercaders.  El  frare  menoret 
Bonaventura  prou  ens  contava  l'ignoscenta  historia  de 
la  bossa  trobada  en  el  camí,  d'ont  en  lloc  de  diners  en 
sortia  una  gran  serp,  engany  del  dimoni,  i  ens  presen- 
tava a  Francesc  d'Assís  amb  una  sola  túnica  i  un  sol 
cilici  fins  al  dia  de  la  seva  mort,  ell  que  anomenava  a 
la  pobresa  unes  vegades  mare,  altres  dóna,  altres  ger- 
mana, altres  esposa,  i  fins  reina  de  tota  bona  obra  i  de 
tota  virtut;  més  en  Ics  riberes  del  Arno  i  en  la  Venècia 
dels  Dux  hi  apuntaven  les  albes  somrientes  de  la  dig 
nlfl'*ació  del  cos  i  de  la  Natura. 

Jo  trobo  una  semblança  en  l'alegria  del    Renaixe- 
ment comparada  amb  l'emanciparió  que  realisava  Je- 
sús pel  seu  Evangeli.     Tots  dos  moviments  reintegra 
ven  al  home  en  la  plenitut  de  la  seva  existència  i  au 


LÉS  DELÍCIES  DE  LA    TERRA  5^1 

guraven  ün  retorn  a  la  Natura  i  a  la  veritat,  perquè  si*! 
Fill  del  Home  desenterrava  les  virtuts  espirituals  col- 
gades sota  una  massa  d'anhels  libidinoses,  els  gentils 
cavallers  del  humanisme  santificaven  la  terra  i  digni- 
ficaven la  màquina  maravellosa  del  nostre  cos  sostraient- 
la  a  la  pestilència  d'un  vergonyós  renunciament. 

Al  capdevall  les  coses  resuciten  i  els  ulls  del  home 
es  mouen  ingènuament  al  estudi  i  al  goig  dels  sers  ani- 
mats i  de  les  forces  mecàniques  de  la  Natura.  Hem 
de  dir,  per  honor  de  la  gent  mediterrània,  que  mai  la 
negació  de  la  vida  importada  pel  misticisme  oriental 
havia  guanyat  els  cors  grecs  o  llatins.  Pot  dirse  que  '1 
Pontificat  va  guardar  en  les  terres  sotmeses  a  la  seva 
potencia  temporal  com  un  caliu  de  la  gràcia  antiga.  I 
en  les  primeres  hores  del  Renaixement,  quan  la  llui- 
ta amb  els  homes  de  la  Reforma  no  havia  retrunyit  en 
les  costums  de  Roma,  la  gentilesa  i  gust  refinadissim 
dels  Papes  de  la  casa  de  Medicis  convertiren  en  hort  de 
delícies  el  territori  pontifical. 

Altra  vegada  '1  món  torna  a  ser  l'obra  predilecta 
de  Déu.  Per  comptes  de  les  hieràtiques  figures  que 
decoraven  les  capelles  romàniques  i  d'aquells  ors  i  pom- 
pes mortes  de  brodats,  pedreries  i  orles  geomètriques, 
són  l'home  i  la  Natura  viva  lo  que  adorna  la  casa  del 
Senyor  i  la  casa  del  mercader.  La  boira  d'espirituals 
tendreses  que  isolava  la  conciencia  humana  s'ha  tor- 
nat clarissima  llum  d'un  Sol  amic,  i  el  savi  trenca  i  cèr- 
col de  llibres  aristotèlics  per  entrar  en  les  maravelles 
de  la  realitat.     Les  dones  terrenalment  hermoses  són 


292  LA   VIDA  AUSTERA 

adorades  en  els  temples  com  imatges  de  la  mare  de  Je- 
sús. La  lectura  d'Arquimedes  descobreix  els  secrets 
de  la  Natura  als  Lleonart  de  Vinci,  Brunos  i  Galileus, 
i  l'home,  despullat  del  sensualisme  mistic,  obre  la  nova 
ruta  de  la  vida  austera. 

Jo  trobo  en  els  grans  dies  de  Florència  i  de  Venè- 
cia, com  l'hauria  trobada  a  l'Atica  en  els  temps  de  Feri- 
des, la  realisació  de  les  delicies  terrenals  en  l'armonia 
de  totes  les  forces  de  la  naturalesa  humana.  Allí  la 
carn  no  s'imposa  al  esperit,  ni  l'ànima  domina  les  ener- 
gies corporals,  més  a  cada  facultat  se  li  reserva  la  seva 
funció  i  a  cada  potestat  el  seu  imperi.  El  dualisme  de 
les  concepcions  covardes  i  fragmentaries  es  resol  en 
l'armonia  d'una  sola  humana  virtut,  i  aixís  el  domini 
de  les  riqueses  com  les  delicies  de  la  taula  i  les 
fugues  del  amor  porten  al  home  per  la  via  del  seu 
destí. 

En  les  terres  altes  de  Castella,  allà  ont  les  planes 
descobertes  sembla  que  topin  amb  el  cel,  una  raça  de 
gent  que  per  molts  sigles  havia  sentit  l'alenada  dels 
pobles  orientals  es  fortificava  cada  dia  en  les  pràctiques 
d'una  vida  interior.  La  sequedat  i  aridesa  del  sol,  lin- 
clemencia  i  extremositat  de  la  Natura,  havien  criat  als 
homes  en  la  privació  de  les  delicies  del  cos  i  Tarden tis- 
sima  fuga  de  la  violència  espiritual.  Com  els  beduins 
del  Desert,  tenien  per  vocació  nacional  la  vida  de  pas- 
tor, I  com  a  finalitat  de  raça  l'imperi  de  les  ànimes,  d'ont 
els  venia  un  mal  complert  anhel  d'anar  pel  món,  amb 
el  més  franc  desprendiment  i  lliure  desamor  de  les  ter- 


LES  delícies  de  LA   TERRA  293 

res,  de  la  casa  pairal  i  de  les  coses  que  no  podien  en- 
dursen  a  coll  en  la  seva  vida  pastoral. 

Mentres  en  el  país  amable  de  la  Toscana  s'hi  com- 
plia la  lliberació  humana  de  la  Renaixença,  el  poble  de 
Castella  aixamplava  impetuosament  el  seu  domini,  de 
caràcter  espiritual,  per  les  terres  noves  d'America  i  edu- 
cava la  seva  ànima  originalissima  per  la  més  alta  reali- 
sació  del  propi  destí.  A  la  concepció  foscament  aus- 
tera de  Velazquez,  que  pinta  un  món  de  cares  esllan- 
guides i  palides  amb  una  pompa  freda  i  dura;  a  la  seque- 
dat del  cavaller  de  la  Manxa,  que  porta  en  sí  tal  olvit 
de  les  terrenes  delícies  que  sembla  una  mena  de  gimno- 
sofista  armat  de  punta  en  blanc;  al  conceptualisme  re- 
coquillat  dels  autors  de  drames  i  tragicomèdies,  s'hi 
afegia  per  decantació  natural  del  caràcter  l'espessa  tor- 
ra d'una  literatura  mística,  ressò  de  vida  tenebrosa 
que  s'extenia  calladament. 

,Els  místics  castellans  dels  sigles  XVI  i  XVII  no  -n 
tenen  prou  amb  el  renunciament  de  les  delícies  terre- 
nals, sinó  que  pels  camins  de  la  mortificació  i  de  l'in- 
terior pau  miren  de  sustraures  a  la  presencia  agitada 
de  la  matèria  viva.  La  seva  oració  es  voluntària 
convergència  de  totes  les  potencies  de  l'ànima  cap  a  un 
total  í  perfecte  olvit  i  desprendiment  de  les  imitacions 
vives  en  la  possessió  de  Déu.  Aixís  l'existència  ter- 
renal no  es  pròpiament  una  anticipació  de  la  mort,  més 
arriba  a  un  despullament  carnal,  preludi  de  la  quietut 
i  delícia  de  les  ànimes  en  la  celestial  presencia  de  Déu. 

En  els  treballs  de  Santa  Teresa  l'extasi  es  una  crí- 


294  LA    VIDA  AUSTERA 

si  amorosa  de  l'ànima  en  braços  del  Senyor,  en  la  qual 
sent  defallirse  tota  com  si  caigués  en  desmai,  i  el  lleure 
i  la  força  corporal  li  van  faltant  en  tanta  manera  que 
amb  prou  feines  li  resta  habilior  per  moure  les  mans  : 
se  li  tanquen  els  ulls  sense  volerlos  tancar,  i  si  "Is  té 
oberts  no  veu  casi  res,  com  no  entén  lo  que  oieix,  aixís  es 
que  no  pot  valdres  dels  sentits,  si  no  es  per  danyaria  i  no 
deixaria  a  tot  son  plaer.  Més  pot  dirse  que  aquet  desva- 
ria l'acció  dels  sentits  no  passa  en  Santa  Teresa  d'una 
mitja  hora  fins  a  tres,  per  quin  temps  l'ànima,  ubria- 
gada  d'aquell  divinal  vi,  fàcilment  es  retorna  i  recau 
i  's  perd  de  sí  mateixa,  i  Déu  la  solta  i  se  l'emporta  al- 
tra vegada. 

D'aquí  no  passarà  l'ortodòxia  catòlica  en  la  via  mís- 
tica del  quietisme  i  renunciament,  més  no  seria  difí- 
cil trobar  en  els  místics  castellans  beatificats  i  santifi- 
ca ts  per  riglesia  foguerades  d'amor  diví  en  que  ja  no 
es  l'amor  de  sí  mateix  lo  que  sen  va  i  cl  despullament  dels 
anhels  terrenals  el  límit  de  la  mortificació.  Aquí  teniu 
Santa  Teresa,  que  en  la  glosa  dels  Càntics  de  Salomó 
ens  parla  d'una  oració  de  quietut  que  s'acosta  al  per- 
fecte anorreament,  quan  ens  vol  explicar  el  sentit  d'a- 
quelles paraules  :  Bésam  amb  el  b^s  de  la  teva  boca; 
i  d'aquestes  altres  :  Millors  sSn  els  teus  pits  que  7  vi. 
L'ànima  can.^ada  i  encesa  d'aquell  poble  tra.spassava 
en  cl  seu  trascendental  deliri  'Is  termes  de  la  vida  terre- 
na  :  el  temps,  l'espai  i  cl  moviment. 

l£mportat  per  aqueixa  fúria  destructora,  l'aragon»^;. 
Miquel  de  Molinos  escrivia  en  I4  segona  meitat  del  '^x- 


LES  delícies  de  LA   TERRA  295 

gle  XVII  la  seva  Guia  espiritual,  que  deslliura  l'àni- 
ma i  la  porta  al  interior  camí  per  abastar  la  perfecta 
contemplació  i  el  ric  tresor  de  l'interior  pau.  Allí  s'hi 
parla  de  com  s'ha  de  pacificar  l'ànima  perquè  reposi 
Déu  en  ella,  de  les  sequedats  i  tenebres  amb  que  *1  Se- 
nyor la  purga  i  de  lo  que  sigui  i  silenci  mistic  i  intern. 
—  Tres  menes  hi  ha  de  silenci,  diu.  El  primer  es  de 
paraules;  el  segon,  de  desitjós,  i  el  tercer,  de  pensaments. 
En  el  primer,  de  paraules,  s'abasta  la  virtut;  en  el  segon 
de  desitjós,  s'assoleix  la  quietut;  en  el  tercer,  de  pensa- 
ments, l'interior  reculliment.  No  parlant,  no  desitjant, 
no  pensant,  s'arriba  al  veritable  silenci  mistic,  en  el 
qual  l'ànima  parla  amb  Déu,  s'hi  comunica  i  li  ensenya 
en  el  seu  fons  més  intim  la  més  perfecta  i  alta  sabi- 
duria.  — 

Més  encara  no  hem  arribat  al  capdevall  d'aquet 
camí  de  penitencia  i  ara  'ns  toca  proveirnos  d'un  di- 
rector espiritual,  per  tant  que,  essent  tant  horribles  les 
inquietuts  i  revoltes  de  la  Natura  al  anorrearse,  l'àni- 
ma 's  perdrà  sense  un  guia  experimentat  i  segur.  Ell 
prou  dirà  que  aquestes  són  arts  del  dimoni,  pro  l'or- 
todoxia  catòlica  no  podrà  seguirlo  en  la  via  de  refinats 
i  espantables  torments  per  ont  arriba  al  repugnant  es- 
tat de  perfecta  aniquilació.  Heus  aquí  les  seves  pa- 
raules :  —  Comença  l'ànima  que  vol  ser  perfecta  a  mor- 
tificarse  les  passions  :  millorada  en  aquest  exercici,  es 
nega,  i  després,  amb  l'ajuda  divina,  passa  al  estat  del 
no  res,  aont  es  menyspreui,  s'avorreix  a  sí  mateixa  i 
s'humilia,  coneixent  que  no  es  res,  que  no  pot  res  i  que 


296  LA   VIDA  AUSTERA 

no  val  res;  d'aquí  ve  i  morir  en  els  sentits  i  en  sí  matei- 
xa de  moltes  maneres  i  a  totes  hores,  i  al  capdavall 
d'aquesta  espiritual  mort  se  n'origina  la  vera  i  perfecta 
aniquilació,  talment  que  quan  ja  l'ànima  està  morta  al 
seu  entendre  i  al  seu  voler,  es  diu  pròpiament  que 
arriba  al  perfecte  i  feliç  estat  d'aniquilació,  sense  que 
la  mateixa  ànima  ho  arribi  a  entendre,  perquè  altra- 
ment no  seria  aniquilada  si  ho  coneixia.  I  encara 
que  arribi  al  feliç  estat  d'aniquilada,  valguili  saber 
que  sempre  li  quedarà  més  per  caminar,  per  purificar 
i   per  aniquilar.  — 

Ai!  Palpita,  cor  meu!  Correu,  torrents  de  la  meva  sang! 
Obrius  els  meus  ulls  a  la  claredat  del  dia!  Oïu  les  re- 
mors de  la  terra  i  de  la  vida,  orelles  meves!  Veniu  a  mi. 
sentors  i  perfums,  perquè  jo  fortifiqui  la  virtut  aus- 
tera de  la  meva  vida  en  la  corrent  de  les  coses  i  dels 
sers!  Apartemse.  amics  meus,  d'aquesta  inhumana 
concepció  del  quietisme  mistic  i  entrem  en  la  nova 
primavera  dels  nostres  temps,  portant  als  llavis  les 
paraules  den  Verdaguer  en  la  versió  del  Càntic  dels 
Càntics  de  Salomó  : 

Les  petites  puineus 
malmeten  nostra  vinya. 
Cacculcs,  amics  meus, 
puix,  ai!  està  florida. 


AQUET  llibre,  escrit  pels  nostres  temps  d'energica 
integració  hunaana,  no  serà  bo  pels  malalts 
que  s'aconsolen  de  les  seves  malures,  judicantles  com 
a  les  flors  més  espirituals  de  la  vida.  Per  mi  l'espiri- 
tualitat es  sanitat  i  fortalesa,  i  perxò  començo  a  expo- 
sar el  meu  criteri  respecte  a  les  delícies  terrenals,  pre- 
nent com  a  principi  que  '1  goig  es  una  força  més. 

Gireu  els  ulls  cap  a  l'idea  que  s'ha  donat  de  les 
delícies  en  el  començament  d'aquet  llibre,  enrecordeuse 
de  com  hem  separat  la  delicia  del  menjar  del  deleit 
del  ventre,  la  delicia  del  amor  de  la  fúria  sexual,  la 
delicia  de  la  riquesa  del  afany  servil  de  ser  posseit  per 
ella,  i  ara  afegiu  que  al  donarvos  aquestes  delícies  ter- 
renals heu  experimentat  un  goig.  Doncs  jo  'us  dic 
que  •!  goig  aixís  gaudit  ha  tonificat  i  fortificat  la  vos- 
tra ànima. 

Hi  ha  situacions  de  la  nostra  vida  en  que  devé  més 
clara  aquesta  virtut  del  ordre  moral.     Quan  l'home 


298  LA   VIDA  AUSTERA 

acaba  l'aprenentatge  de  la  seva  primera  formació  i 
5urt  de  l'escola  o  de  l'Universitat  per  entrar  al  ta- 
ller, a  la  fàbrica  o  al  exercici  d'una  professió  lliberal, 
aixís  que  troba  una  posició  per  devenir  útil  als  demés, 
al  rebre  la  primera  paga,  experimenta  una  alegria  que 
ja  no  olvidarà  mai  més.  Aquella  primera  riquesa  que 
ha  guanyat  li  dóna  un  goig  poderosissim,  pro  més  gran 
que  i  goig  i  que  la  riquesa  es  l'energia  espiritual  produï- 
da pel  gaudiment  i  que'l  disposarà  per  caminar  amb  nova 
i  invencible  energia  cap  al  compliment  del  seu  destí. 

Més  a  totes  hores  el  goig  de  les  delicies  terrenals 
ens  retorna  l'esperança  en  la  nostra  victorià  defini- 
tiva. L'home  experimenta  aleshores  com  una  mena 
d'edificació  interior  amb  aquell  sentir  el  senyoriu 
de  sí  mateix,  talment  que  la  fruició  de  les  delicies  es 
l'exercici  espiritual  que  'ns  prepara  més  per  la  vida  aus- 
tera. El  domini  de  Ics  riqueses,  la  diària  renovació 
del  menjar,  la  sotil  dèria  del  amor,  aumenten  d'una 
manera  vertiginosa  la  vibració  del  nostre  esperit  i  l'ha- 
bituen a  una  potencialitat  d'acció  que  l'home  sà  i  fort 
empleiarà  en  l'assoliment  d'una  concepció  vital  més 
noble  i  alta. 

Quan  a  la  persona  li  ve  un  mal  de  certa  delectació 
no  es  mai  per  una  consecuencia  del  goig  en  sí,  sinó  de 
les  circumstancies  impures  que  tal  vegada  M  revesti- 
ren. Si  l'home  mata  per  la  possessió  d'una  riquesa,  cl 
mal  està  en  haver  desobeït  aquella  veu  atronadora  de 
la  seva  concicncia  que  li  ordena  M  respecte  de  tot  ser 
vivent.     Sí  l'home  porta  la  malavcntura  al  ser  amat  i 


LES  delícies  de  LA   TERRA  299 

l'exposa  per  la  seva  violència  a  la  condemnació  del  món, 
el  mal  està  en  la  crudel  baixesa  del  seu  cor,  que  no  ha 
dominat  com  devia  is  seus  lúbrics  anhels.  Més  Tac- 
te del  goig  en  sí  ve  sempre  a  espuatarnos  l'energia  de 
l'ànima  i  a  disposaria  per  una  funció  més  noble  i  per 
resistir  els  desenganys  i  contratemps  sense  fatiga. 

Si  l'ànima  se  't  cansa  en  la  fruició  de  les  delícies, 
pensa  que  't  convindria  vigilar  la  salut  del  teu  cos  i  re- 
feria amb  tonies  i  exercicis  reconfortants.  Potser  no 
t'alimentes  prou  bé,  o  no  dorms  les  hores  que  has  de  dor- 
mir; potser  les  teves  forces  corporals  flaquejen  per  l'ex- 
cés o  per  la  falta  d'un  treball  regular.  Moute  i  descan- 
sa i  nodreixte  com  un  home,  i  sense  que  mai  perdis  de 
vista  la  santedat  com  a  més  alt  destí  de  la  teva  vida, 
trobaràs  natural  alegria  en  el  goig  de  les  delicies  terre- 
nes,  un  goig  sense  trasbals  ni  cansament  que  desperta- 
rà una  valenta  deixiplina  en  els  anhels  del  teu  cor  i  farà 
sorgir  forces  volcàniques  en  la  teva  ànima. 

L'ascetisme  piadós  es  una  ronya  menjadora  de  les 
potencies  espirituals  i  escola  pràctica  d'ensorrament  i 
covardia.  Amb  l'ascetisme  's  vol  fortificar  el  domini 
de  sí  mateix,  ofegant  els  bruels  de  les  passions  huma- 
nes, per  ont  l'ànima,  a  falta  d'exercici,  es  decandeix 
i  ve  a  dolorós  i  estult  embrutiment.  No  es  la  mort,  o 
la  privació  absoluta  de  les  delicies,  una  forma  del  do- 
mini espiritual  de  sí  mateix,  més  per  aquesta  via  podrà 
arribarse  a  la  perfecta  insensibilitat  com  a  conse- 
cuencia  del  anorreament  de  les  forces  vitals.  Hi  ha 
un    delicte   contra   la    Natura,    una   violenta   reacció 


300  LA   VIDA  AUSTERA 

contra  les  lleis  divines  del  Univers  en  la  destrucció 
sistemàtica  de  les  potencies  corporals  donades  al 
home  perquè  les  disposi  com  un  noble  senyor  i  les 
ordeni  i  les  encamini  a  la  més  bella  i  santa  concepció 
i  realisació  de  la  seva  vida. 

L'home  que  "s  dóna  al  ascetisme  posa  en  la  con- 
demnació de  les  delicies  terrenals  tota  la  covardia  del 
seu  cor.  En  aquet  món  intern  i  solitari  del  seu  propi 
ser  en  que  l'ànima  dèbil  es  troba  sepultada,  aont  hi 
ha  montanyes  de  dolor,  rius  de  furiosos  anhels,  mars 
tempestuoses  d'onejantes  passions,  i  un  Sol  i  unes 
estrelles  de  dolça  idealitat,  s'hi  aixeca  pels  darrers 
anys  de  l'adolescència  una  força  creadora  que  l'asceta 
no  té  prou  cor  per  governar.  Aleshores  vénen  els 
dubtes,  les  malaltes  indecisions,  les  vergonyoses  tene- 
bres, fins  que,  posat  en  el  dilema  de  regir  o  anorrear» 
davant  de  l'anarquia  creixent  de  les  forces  humanes 
que  no  senten  l'imperi  d'una  voluntat  dominadora, 
l'asceta  mou  els  seus  ulls  enfora  d'aquet  món  i  sent 
l'avorriment  de  sí  mateix  i  s'abandona  a  la  covarda  i 
pacifica  destrucció  de  les  passions  enceses  en  revolta. 

L'ànima  ben  degenerada  arriba  aviat  a  la  quieta 
sequedat  del  ascetisme,  més  aquell  home  de  poderós 
voler  que  té  al  servei  del  seu  esperit  una  còrpora 
sana  i  forta  's  troba  aconduit  per  la  temerària  condem- 
nació de  la  carn  a  un  infern  de  lubriques  quimeres. 
La  violenta  passió  de  la  gola  i  la  desenfrenada  fúria 
libidino.vi  són  l'afany  de  les  sewes  hores  clares  i  cl  tor- 
mcnt  espantós  de  Ics  seves  nits.     Si  llegiu   les  veres 


LES  DELÍCIES  DE  LA   TERRA  301 

histories  dels  ascetes  de  la  Tebaida  hi  trobareu  delí- 
cies sensuals,  imaginaries  delectacions  de  menjars 
saborosos  i  de  dones  despullades,  d'una  baixesa  ter- 
renal que  cercaríem  debades  en  les  aventures  de  Don 
Joan  i  en  els  convits  de  Pantagruel. 

En  els  nostres  temps,  per  oposició  a  les  pràctiques 
ascètiques,  s'ha  format  una  barroera  concepció  moral 
d'arrel  epicuriana  que  cerca  en  el  goig  de  les  delícies 
la  suprema  benhaurança  del  home.  Aixís  es  mani- 
festa un  mal  rosegador  de  les  societats  llatines,  aont 
l'escepticisme  ha  esdevingut  llaga  col•lectiva.  L'e- 
picurisme,  l'escepticisme  i  el  materialisme  són  les  mani- 
festacions externes  d'un  rebaixament  miserable  del 
esperit  humà,  estats  sentimentals  i  intel•lectuals  d'un 
sistema  de  negacions  que  oposa  a  les  velles  creencies 
relligioses  una  concepció  inhumana  de  la  vida,  talment 
que  la  despulla  de  les  nobles  i  fecondes  inclinacions,  dels 
Íntims  anhels  i  de  les  indestructibles  esperances  que 
encengueren  l'antiga  fe  en  el  pensament  i  en  el  cor 
del  home. 

Pel  nou  epicurià  '1  fi  suprem  de  la  nostra  vida  es 
el  plaer.  Quan  vola  més  alt  el  guia  una  llei  d'evolu- 
ció cap  a  noves  formes  de  l'existència  en  que  un  plaer 
més  gran  i  més  delicat  regalarà  més  sovint  a  la  fa- 
mília humana.  La  nostra  conducta  individual  i 
col•lectiva  deu  encaminarse  an  aquet  fi  altruista  del 
plaer  per  les  generacions  futures,  i  fins  el  plaer  mo- 
mentani del  home  sol  ha  de  sacrificarse  si  ve  "1  cas 
a   les    exigències    de    la    suprema    humana    ventura. 


."^02  LA   VIDA  AUSTERA 

Més  aquesta  estimació  del  goig  com  un  fi,  per  tant 
que  porta  al  anorreament  de  la  personalitat  del  home 
en  l'evolució  cap  al  plaer  suprem,  acondueix  natu- 
ralment a  una  llei  de  compensació  en  l'apreciació  de 
la  delectació  fugitiva  com  un  fi  particular  i  concret. 

Aixís  no  solament  serà  llegítima  pel  nou  epicurià 
la  delectació  del  plaer  momentani,  més  també  trobarà 
de  llei  que  l'home  la  cerqui  com  un  fi.  I  un  cop  per- 
duda l'unitat  moral  de  l'existència  humana,  condició 
de  la  seva  potencia  espiritual,  el  nou  epicurià  "s  sentirà 
emportat  cap  a  la  més  alta  estimació  de  les  baixes 
delicies  de  la  matèria  i  els  orguens  del  seu  cos  afirma- 
ran el  senyoriu  sobre  la  seva  ànima.  <>Com  guardaria 
l'unitat  de  la  seva  vida  en  aquesta  vana  divagació 
que  '1  sostrau  al  interior  imperi  de  sí  mateix  en  la 
sol'licitut  de  les  relacions  foranes?  En  el  nostre  poble 
.són  multitut  els  nous  epicurians  que  viuen  al  dia  en 
la  cacera  destructora  de  tota  mena  de  plaers,  cercant 
en  cada  acte  M  seu  deleit  i  per  cada  penediment  cl  seu 
olvit. 

El  nostre  fi  es  la  santedat  i  cl  goig  es  una  força 
per  la  realisació  del  nostre  fi.  Nosaltres  cercarem  les 
delicies  de  la  terra,  voldrem  assaborir  els  menjars 
bons  1  restauradors  i  triomfar  en  les  lluites  amoroses, 
avançar  cada  dia  més  en  el  domini  de  la  riquesa,  mi- 
llorar la  salut  del  nostre  cos,  enlairar  per  l'art  i  per 
la  ciència  'I  vol  del  nostre  esperit  i  reposarnos  en  la 
calma  contemplació  de  la  Natura,  perquò  aixís  ens 
acostarem  mé:>  i  més  a  la  santedat.     En  comptes  de 


LES  delícies  de  LA    TERRA  303 

tremolar  i  recular  covardament  a  davant  del  goig 
que  -ns  donen  les  delícies  terrenes,  avançarem  intre- 
pidament  com  homes  que  cerquen  i  batallen  per  una 
noble  victorià. 

La  nostra  guia  serà  l'austera  puresa  dels  nostres 
anhels.  Quant  sentis  néixer  en  el  teu  cor  una  lleugera 
inclinació  devés  el  mal,  reobra  sobre  tu  mateix  en  la 
seguretat  de  que  hi  ha  una  pertorbació  en  el  teu  equi- 
libri corporal  i  espiritual.  Potser  no  menges  bé, 
potser  no  fas  prou  exercici  o  t'abandones  covarda- 
ment a  les  impressions  doloroses.  Vigilat,  i  allà  ont 
trobis  la  falla  obra  com  un  home.  Disposa  is  teus  sen- 
timents com  una  llegió  de  forces  combatidores,  ex- 
ténlos  en  el  camp  de  batalla  segons  les  regles  de  la 
guerra,  una  ala  per  aquí,  una  altra  per  allà,  invoca  i 
record  de  la  santedat  perduda  i  llènsals  a  l'hora  contra 
l'enemic.  Amb  la  teva  puresa  purificaràs  les  teves 
delicies  i  el  goig  que  per  elles  puguis  gaudir. 

Heus  aquí,  amics  meus,  per  ont  trobo  una  vàlua 
inestimable  a  la  joventut.  En  aquella  edat  de  la  vida 
totes  les  potencies  del  home  ben  despertes  el  fan  in- 
cansable en  el  plaer.  El  jove  's  troba  sempre  disposat 
al  enèrgic  convit  de  les  delicies  i  compta  amb  una 
força  santificadora  extraordinària,  suma  feliç  de  les 
forces  originades  en  el  gaudiment  de  cada  goig.  El  seu 
ascendiment  moral  es  propulsat  per  cada  nova  rique- 
sa que  conquista  i  per  cada  nou  bés  de  la  seva  estimada. 
Tot  el  seu  ésser  intern  està  en  brases  blanques  bulli- 
dores  arrastrades  per  una  impetuosa  corrent.     I   ara 


304  LA    VIDA   AUSTERA 

penseu  si  n'es  de  pròdiga  l'energia  divina  que  emmot- 
lla per  lo  futur  el  seu  caràcter  i  li  permet  ferse  una 
noblesa,  una  generositat  i  una  austera  virtut  per 
aquells  temps  de  la  seva  vida  en  que  la  força  renova- 
dora del  goig  de  les  delicies  comenci  a  pressentir  la 
fredor  de  la  mort. 

Cada  vegada  que  per  la  força  espiritual  arribem  a 
la  concepció  i  realisació  d'un  plaer  superior,  tots  els 
demés  plaers  s'enlairen  i  santifiquen  per  raó  de  la 
superioritat  del  plaer  nou.  Observeu  la  diferencia 
que  va  entre  la  bèstia  i  el  noble  pare  de  familia  en  la 
delícia  del  menjar.  El  goç,  a  l'hora  de  menjar,  no 
coneix  al  senyor  ni  als  seus  cadells,  i  tots  els  seus  sen- 
tits estan  abocats  a  la  satisfacció  de  la  seva  fam  en 
aquell  ós  que  rosega  gelosament,  a  punt  de  mossegar 
al  que  se  li  acosti.  EI  noble  pare  de  familia  sab  que 
ell  ha  guanyat  amb  el  seu  esforç  el  pa  que  menja  i  el 
parteix  amb  l'esposa  i  els  fills  en  una  fruició  plena  de 
civilitat,  de  polidesa  i  d'amor.  Doncs  jo  dic  que 
aquesta  delicia  del  menjar  s'ennobleix  cada  vegada 
que  per  la  nostra  ascenció  espiritual  a.«isolini  la  reali- 
sació i  delectació  d'un  plaer  superior. 

Aquells  mateixos  plaers  que  donava  '1  gaudiment 
de  les  delícies  als  homes  primitius  produeixen  en  els 
homes  d'avui  un  deleit  més  alt  i  més  pur,  ennoblit 
per  la  més  gran  riquesa  de  plaers  espiritualment  més 
perfectes  i  refinats  Cada  nou  descobriment  en  l'or- 
dre del  platxcri  moral  proveeix,  doncs,  a  la  nostra  àni- 
ma d'una  nova  i  més  sotil  virtut  en  la  delectació  de  les 


LB$  DÈL•ICÍBS  DÈ  LÀ    TBRRÀ  3Òé 

iTiés  antigues  delícies,  d'ont  ve  que  l'avenç  en  el  camí 
de  la  santedat  aixampla  infinidament  els  horitzons  del 
goig  humà.  I,  al  contrari,  quan  l'home  redueix  els 
seus  anhels  a  la  funció  de  les  més  baixes  delicies, 
cega  la  crestallina  font  de  deleits  superiors,  i  per  aquet 
fet  no  sols  envileix  el  gaudiment  de  les  delicies  de- 
sitjades, sinó  que  extreny  per  la  seva  ànima  l'horit- 
zó total  del  goig  humà. 

La  sàtira  del  epicurià  d'avui,  sensual  i  escèptic, 
ve  de  la  seva  limitació  i  rebaixament  del  plaer.  Ell 
vol  ser  l'home  positiu,  es  riu  dels  altres  que  viuen 
d'il•lusions  i  de  quimeres  i  's  creu  estar  en  plena  rea- 
litat perquè  i  seu  goig  li  entra  pels  sentits.  Quan 
parla  dels  convits,  de  les  dones  i  dels  diners  ho  fa  sense 
idealitat,  com  si  fossin  no  més  que  medis  materials 
per  la  seva  positiva  delectació.  A  davant  del  món  viu 
amb  una  llei  de  freda  correcció,  limita  al  deleit  de  la 
seva  còrpora  la  trascendencia  del  propi  destí  i  es  in- 
sensible al  remordiment  per  la  crueltat  amb  que  tre- 
pitja la  dignitat  humana  en  el  seu  tracte  amb  els  demés. 
Per  la  gola  i  la  delícia  del  ventre  perd  el  deleit  suau  de 
la  seva  renovació  física;  per  gaudir  el  plaer  sexual 
perd  el  goig  humanissim  del  amor,  per  la  possessió 
apassionada  de  la  riquesa  perd  l'independència  del  seu 
espiritual  domini.  Els  més  nobles  plaers  espirituals 
se  li  entenebreixen  o  afoguen  en  l'ambent  del  seu  mate- 
rialisme groller,  i  quan  pensa  ser  més  viu  que  is  altres 
passa  pel  món  envejant  la  fosca  i  migrada  delícia  de 
les  bèsties. 

20 


306  LA   VIDA  AUSTERA 

Aquet  ser  malaventurat  es  com  la  polpa  morta  dé 
la  nostra  civilisació.  En  la  seva  ànima  hi  ha  un  con- 
formisme pestilent,  i  el  seu  cos  es  la  mortalla  d'un 
cadavre.  Aixís  com  els  arbres,  en  el  seu  creixent,  dei- 
xen escorxa,  fulles  i  branques  mortes,  aixís  l'humanitat 
deixa  en  el  seu  camí  partícules  d'ella  definitivament 
fixades,  homes  que  no  prosperaran,  sers  malaventurats 
en  els  quals  fineix  tota  esperança  d'evolució  futura. 
Pro  fóra  temerària  desolació  veure  en  ells  res  més  de 
lo  que  són,  avui  que  l'humanitat,  per  una  explosió  es- 
piritual verament  admirable,  es  disposa  a  les  més 
nobles  i  tremendes  victòries.  Els  geòlegs  ens  par- 
ien d'un  estat  dúctil  de  la  terra  en  que  s'aixecaven  els 
continents  i  s'ensorraven  els  mars,  i  jo  penso  que  l'hu- 
mana virtut  està  al  present  en  volcànica  fermentació 
de  que  podrien  sorgir  nous  continents  i  mars  noves  en 
el  nostre  món  espiritual. 

Aviat  la  terra  serà  petita  per  la  família  humana,  per- 
què encara  que  l'home  resti  corporalment  igual,  crei- 
xen desaforadament  les  forces  que  estan  a  la  seva  lliu- 
re disposició.  I  al  vapor  i  a  l'electricitat  i  al  calor  i  n 
l'irradiació  dels  cossos  posats  al  lliure  albir  del  home, 
hi  corresponen  una  total  compenetració  humana  i  un 
aument  formidable  de  l'energia  espiritual.  Els  nos- 
tres fills  adolescents  tindran  el  domini  del  mar  i  de 
les  distancies  terrenals,  i  encara  els  hi  restarà  la  Joven- 
tut I  la  maduresa  per  cercar  les  noves  liiberacions  en 
Ics  conquestes  del  espai.  Pro,  sense  endinsarnos  en 
la  marxa  futura,  es  indubtable  que  les  altes  victòries 


LES  delícies  de  LA    TERRA  307 

obtingudes  per  l'aprofitament  de  les  forces  de  la  ma- 
tèria han  produit  en  el  nostre  temps  la  dignificació  del 
cos  humà. 

L'home  ha  descobert  que  '1  seu  cos  era  una  màqui- 
na potenta  i  admirable,  creació  sotil  que  traspassa  en 
la  seva  perfecció  i  en  la  seva  hermosura  les  més  tras- 
cendentals  anticipacions  del  seu  esperit.  Aquets  me- 
dis d'investigació  que  "ns  han  descobert  tantes  lleis  de 
la  matèria  no  arriben  a  destriar  les  profondes  i  incon- 
cebibles maravelles  de  la  màquina  humana,  infinida- 
ment  superior  a  totes  les  màquines  ideades  per  l'home 
i  d'una  irradiació  espiritual  que  traspassa  de  molt  les 
demés  formes  conegudes  de  la  matèria.  I  heus  aquí 
per  ont  li  ve  al  que  "s  considera  en  l'ordre  universal  de 
les  coses  la  retornadora  dignitat  d'un  noble  origen  per 
la  sola  excelencia  del  cos  humà,  talment  que  les  velles 
concepcions  sen  senten  trasbalsades.  Perxò  tenim  la 
fe  en  el  nostre  cor  de  que  s'han  començat  els  fonaments 
de  la  nova  torra  de  Babel,  que  permetrà  als  homes  es- 
calar l'antic  domini  del  espai  misteriós  sense  por  de 
que  una  sobrehumana  potestat  els  dispersi  i  aturi  la 
seva  obra. 

La  dignitat  del  cos  humà  porta  per  corolari  la  dig- 
nificació de  les  delicies  terrenals.  (íCom  seria  possi- 
ble a  la  familia  humana  d'avui  la  condemnació  de  la 
carn,  de  la  riquesa,  del  amor?  Les  delicies  terrenals 
que  per  similitut  de  naturalesa  pertanyen  al  cos  reben 
d'aquet  la  dignitat  o  la  condemnació.  I  tot  el  món 
material  en  que  vivim,  amb  el  convit  de  les  seves  for- 


308  LA   VIDA  AUSTERA 

CCS,  s'ha  dignificat  a  davant  del  home,  que  per  la  des- 
coberta de  tantes  potencies  fisiques  troba  a  la  seva  dis- 
posició més  energies  de  les  que  li  demana  M  seu  espe- 
rit. Heus  aquí  una  senyal  dels  nostres  temps,  aquet 
desequilibri  entre  les  potencies  materials  verament  ad- 
mirables i  l'endarrerida  creixença  del  nostre  esperit, 
que  no  dóna  l'abast  en  la  carrera.  Precisa  una  nova 
i  més  noble  fortificació  de  l'ànima,  per  la  qual  obra  li  do- 
narà admirables  energies  el  goig  de  les  delicies  terre- 
nals. A  cavall  de  la  carn,  del  amor  i  de  la  riquesa,  l'es- 
perit humà  hi  trobarà  "Is  estimulants  més  poderosos  de 
la  seva  ascensió  i  santificació. 

Aixís  per  l'aspra  necessitat  dels  nostres  temps  la  dig- 
nificació de  les  delicies  ens  mou  a  dolç  agraïment,  no 
sols  pel  plaer  que  'ns  donen,  sinó  pel  fi  moral  que  asso- 
lim amb  elles.  I  aquí  tornarem  a  recullir  el  pensament 
dels  moderns  epicurians,  que  posen  el  deleit  de  l'huma- 
nitat com  a  fi  del  home,  perquè  '1  dolç  agraïment  de 
que  a  suara  parlàvem  deu  considerarse  com  l'extrem 
moviment  del  nostre  esperit  respecte  a  les  delicies.  No 
hom  de  passar  d'aquí,  perquè '1  fi  no  es  el  deleit  del  home 
ni  •)  deleit  de  l'humanitat,  sinó  l'etern  millorament, 
l'ascensió,  la  santificació. 

Jo  estic  en  que  1  fi  del  home  es  quelcom  més  uni- 
versal encara  per  la  seva  naturalesa  que  "I  dí»lcit  de  l'hu- 
n  •  ♦.  com  si  existís  una  més  alta  gerarquia  a  que 
(,  ,...  ..ini  girar  el  nostre  pen.•ia ment.  Jo 'm  figuro  que 
l'home  no  es  un  ser  isolat,  ni  l'humanitat  es  una  comu- 
nió isolada,  sinó  que  l'un  i  l'altre  són  representacions 


LES  delícies  de  LA   TERRA  309 

fugitives  i  fragmentaries  d'un  món  espiritual  que  té 
per  atribut  una  tant  substancial  simpatia  que  tot  ell 
es  millora,  ascendeix  i  santifica  quan  l'home  realisa  i 
seu  fi. 

Per  millor  entendrens  respecte  a  la  cordial  signi- 
ficació de  la  nostra  hipòtesi,  girem  els  nostres  ulls  cap 
aquest  univers  material  en  que  no  hi  ha  res  ni  s'hi 
mou  res  indiferent  a  la  totalitat  del  món.  Si  poseu 
les  mans  en  l'aparell  d'astronomia,  el  desvieu  per  la 
sola  calor  de  la  vostra  mà;  si  deixeu  una  moneda  de  cinc 
grams  sobre  l'éix  d'una  roda  de  ferro,  l'aparell  es  des- 
via per  la  flexió  del  éix.  Cada  dia  aumenten  la  soti- 
lesa  i  la  comensurabilitat  dels  nostres  medis  d'observa- 
ció, i  a  cada  nou  descobriment  recula  l'esperança  de 
trobar  l'unitat  del  espai  i  el  terme  del  moviment.  Més 
enllà  de  la  nostra  limitació  d'analisi,  pròpia  de  la  fla- 
quesa dels  nostres  sentits,  les  matèries  més  dures  se- 
gueixen fluint  en  aquet  torrent  incommensurable  de  les 
coses  i  's  comuniquen  indefinidament  les  seves  més  Ín- 
fimes vibracions.  La  llum  que  avui  rebem  de  les  es- 
trelles va  sortir  d'allí  dalt  abans  de  començar  la  nostra 
vida;  les  ondes  sonores  que  s'aixecaren  de  la  terra 
quan  s'ensorrà  l'Atlantida,  encara  estan  avui  en  camí 
per  l'espai  infinit.  Jo  estic  segur  de  que  i  pas  lleu  de 
la  formiga  fa  trepidar  la  terra. 

Doncs  hi  ha  un  món  espiritual  del  que  nosaltres  amb 
els  nostres  medis  d'investigació  no  més  en  podem  seguir 
les  més  grosseres  i  fragmentaries  vibracions,  i  aquet 
món  espiritual  part  d'allà  dels  limits  de  la  nostra  ex- 


310  LA    VIDA  AUSTERA 

periencia  -s  resol  en  unitat  eterna.  La  meva  ànima, 
les  vostres  ànimes,  amics  meus,  són  accidents  fugitius 
d'aquesta  suprema  unitat  espiritual  infinidament  in- 
commensurable. Jo  no  voldria  allunyarme  massa  de 
la  realitat  coneguda,  d'aquesta  realitat  que  en  la  seva 
manifestació  pròpiament  fisica  'ns  ha  portat  abans  a 
la  concepció  d'una  hipòtesi  de  fluencia  i  simpatia  uni- 
versals. I  perxò  de  les  experiències  espirituals  en  de- 
dueixo per  analogia  l'hipotesi  d'un  món  que  escapa 
a  la  penetració  dels  nostres  sentits;  món  que  no  ha  de 
ser  forçosament  autònom  de  la  matèria,  sinó  que's  pot 
considerar  com  una  nova  manifestació  de  l'eterna  subs- 
tància, que  aixís  tindrà  una  doble  llei  de  relacions, 
físiques  les  unes,  espirituals  les  altres. 

El  nostre  pensament,  la  nostra  voluntat  i  el  nostre 
amor  no  serien  aixís  formes  isolades  d'una  vida  estric- 
tament individual,  sense  altre  fi  que  'I  de  la  pròpia  per- 
fecció, sinó  extrems  experimentals,  manifestacions  en 
l'horitzó  de  la  conciencia  humana  d'un  món  superior 
espiritual.  Aquestes  manifestacions  personals  poden 
arribar  en  els  homes  que  diem  posseits  d'una  intuició 
divina  a  una  intensitat  i  profonditat  verament  admi- 
rables, pro  encara  infinidament  inexpressives  del  món, 
els  quals  eterns  i  nombrosissims  atributs  s'esforçaven 
per  fernos  pressentir. 

No  "ns  apartem  massa  dels  límits  del  nostre  conei- 
xement real,  mirem  endarrera  per  ar.scgurarnos  de  que 
la  nontra  hipotcii  arrenca  sense  solució  de  coiitinuitat 
deb  fets  experimentals  que  's  fan  conscients  en  el  nos- 


LES  delícies  de  LA  TERRA  311 

tre  esperit.  No  entrem  en  cap  dualitat  de  substància 
entre  *!  món  real  i  aquest  altre  món  espiritual  que  no 
es  sinó  l'infinida  i  llogica  prolongació  d'aquell,  amb  la 
suposada  existència  d'atributs  que  són  encara  tras- 
çendents  per  la  limitació  investigadora  del  nostre  en- 
teniment, però  que  seran  experimentals  en  un  grau  su- 
perior de  cultura. 

L'austeritat  del  home,  la  bondat  intrínseca  del 
home,  trascendeix  en  el  seu  obrar  per  una  llei  d'ondes 
anímiques  que  's  trasmeten  i  aixamplen  a  tot  el  món 
espiritual  de  que  es  Ínfima  manifestació.  La  virtuali- 
tat  de  les  nostres  accions  santificadores  no  "s  limita, 
doncs,  al  nostre  ser  individual,  ni  al  ser  de  la  comuni- 
tat humana,  com  no  tenim  per  fi  ni  l'humanitat  ni 
l'home,  sinó  que  s'extén  per  cercles  infinits  a  tot  aquell 
món  superior  de  que  a  suara  parlàvem,  la  qual  suprema 
perfecció  i  santificació  sintetisa  '1  nostre  fi  en  els  termes 
de  la  més  alta  idealitat. 

Aixís  les  delícies  de  la  terra  serien  com  emocionants 
ofrenes  d'aquet  món  d'aigues  i  montanyes,  d'eters  i 
aires  sotils,  de  sers  que  viuen  i  d'estrelles,  món  mate- 
rial de  cega  mecànica,  perquè  treballéssim  amb  la  for- 
ça del  seu  deleit  en  la  santificació  del  esperit  univer- 
sal. Santificació  en  aquets  termes  del  coneixement 
porta  en  sí  aixamplament  de  la  consciència.  I  ino  'us 
tempta,  amics  meus,  l'hipotesi  cordial  de  que  en  la  mar- 
xa milenaria  dels  temps  representem  nosaltres  homes 
d'avui  el  grau  aont  ha  arribat  l'eterna  Natura  en  el  seu 
esforç  per  redimirse  i  devenir  conscient?  El  món  espi- 


312  LA   VIDA  AUSTERA 

ritual  obra  en  nosaltres  i  ens  pren  per  instrument  d'e- 
mancipació de  la  terra  i  dels  astres  que  marxen  esclaus 
d'una  força  que  pugna  per  devenir  conscient.  ([No 
podem  pensar  que  avui  ja  pensa  "1  món  pel  nostre  es- 
perit, com  nosaltres  pensem  per  l'orgue  del  nostre 
cervell? 

Som  instrument  del  món  i  el  món  ens  dóna  les  delicies 
perquè  i  santifiquem  amb  la  força  del  seu  deleit.  I 
en  aquet  concepte  no  hi  ha  humiliació  per  la  dignitat 
humana  en  quant  no  som  instruments  d'una  substàn- 
cia extranya.  sinó  la  m.és  noble  manifestació  de  la  subs- 
tància que  per  la  nostra  virtut  es  santifica.  Es  l'home 
l'emocionant  compendi  del  univers  sentintse  palpitar. 
en  el  qual  espill  li  plau  mirarse  al  món  que  pren  en 
ell  consciència  de  les  maravelles  que  integren  el  seu  ser. 
Si  cada  vegada  que  un  nou  home  s'encén  de  trascenden- 
tal  amor  per  la  dóna  estimada,  es  tot  el  món  espiritual 
el  que  "s  transforma  en  ell  i  ascendeix  i  's  purifica. 

<íQuin  es  l'home  que  defallirà  de  covardia  a  davant 
de  les  futures  delicies  terrenals  i  no  sentirà  una  força 
moral  impetuosa,  quan  el  total  espandiment  de  la  cul- 
tura del  esperit  en  la  vida  moderna,  potcnta  d'energies 
íisiques,  li  presenti  "1  goig,  sinó  com  a  fi  de  l'existen- 
cia,  com  cl  medi  de  que  ns  fa  ofrena  '1  món  per  di.v 
posarnos  a  la  seva  llibertat? 


LLIBRE  CINQUÈ 


LA  MORT  AUSTERA 


EN  la  gran  esplanada  del  Parc  hi  havia  vuit  o  dèu  mil 
persones  vestides  de  colors  clars  i  elegants,  amb 
les  cares  rialleres  i  el  cor  donat  a  l'alegria.  Per  damunt 
de  la  gent  es  veien  les  banderes  de  les  societats  patriò- 
tiques, i  una  colla  de  joves  amb  barretina  vermella  can- 
taven una  vella  cançó  de  montanya. 

Nosaltres,  amb  la  meva  mare,  l'esposa  i  els  fills, 
hem  atravessat  la  bellugadiça  de  la  multitut  i  ens  en 
hem  sentit  fondament  afectats.  Unes  noies  han  pas- 
sat brincant  amb  el  seu  promès  a  la  mà,  tot  ensenyant- 
nos  les  blanques  dents  entremitg  dels  llavis  sanguino- 
sos.  Unes  altres  feien  colla  anant  d'un  lloc  al  altre  sen- 
se parar,  enraonant  i  cridantse  pels  noms,  que  sonaven 
com  una  plata.  S'ha  sentit  una  musica  sentimental 
governada  per  la  tenora  i  els  joves  i  les  noies  han  corre- 
gut a  donarse  les  mans  per  ballar  la  sardana. 

^I  doncs  la  mort?  D'aquelles  vuit  o  dèu  mil  perso- 
nes vestides  de  colors  elegants  i  clars  que  ballaven  aques- 


316  LA   VIDA  AUSTERA 

ta  tarda  a  la  gran  esplanada  del  Parc,  tant  bé  de  balladors 
com  de  balladores  com  dels  acompanyants  que  s'ho  mi- 
raven, d'aquí  cent  anys  no  'n  quedarà  més  que  la  pols 
podrida  de  les  sepultures  o  colgada  en  la  terra.  Els 
promesos  de  galtes  rosades  i  cor  gentil  que  a  suara  pal- 
pitaven  d'amor,  s'hauran  fet  vells  abans,  sense  dents 
ni  cabells,  carregats  d'arrugues  i  desenganys  per  a 
la  fi  morirse  i  desferse  putridament  en  les  tenebres. 
I  potser  aleshores  vindrà  a  ballar  a  la  gran  plaça  del 
Parc  una  multitut  altrament  vestida,  amb  altres  entu- 
siasmes i  sentiments,  sense  ni  un  sol  pensament  d'amor 
pels  que  ballaven  aquesta  tarda,  indiferent  a  la  nostra 
existència,  que  serà  ignorada,  disposada  al  seu  temps 
a  saltar  alegrament,  a  enamorarse  i  a  divertirse.  I  altre 
cop  hi  haurà  qui  's  pregunti  com  nosaltres  :  i  doncs  la 
mort? 

Aquella  multitut  obrava  immortalment.  Canta- 
va amb  alegria  sencera,  ballava  amb  reposada  i  amoro- 
sa gravedat.  Jo  la  sentia  en  la  seva  frivolitat  ben  for- 
ta i  segura  de  no  haver  de  morir.  No  's  veia  allí  l'e- 
goisme del  plaer  fugitiu,  l'ansia  sensual  de  les  hores 
belles  que  no  han  de  tornar  mai  més.  Aquella  mul- 
titut semblava  posseïda  d'una  concepció  filosòfica  de 
la  vida  immortal  i  assaboria  grave  i  dolçament  una  hora 
de  goig  que  de  segur  hauria  de  tornar.  1  doncs  la 
mort?  Heu:i  aquí  una  pregunta  banal,  treta  dels  llibres 
negres  de  torment,  sortida  volguda  de  misantrop  pro 
fessíonal,  pueril  sabíduria  enfront  d'aquella  gent  que 
dançava  amb  ferma  gravedat. 


I 


LA   MORT  AUSTERA  317 

Cada  una  d'aquelles  vuit  o  dèu  mil  persones,  al  tor- 
narsen  a  casa,  seguirà  obrant  amb  el  mateix  sentit  d'im- 
mortalitat. No  pensarà  que  es  esclava  de  la  mort, 
més  tot  ho  disposarà  per  una  existència  indefinida. 
Distribuirà  la  seva  riquesa  actual  perquè  sempre  li 
duri,  beurà  i  menjarà,  no  per  la  set  ni  per  la  gana,  sinó 
principalment  per  seguir  un  ordre  de  renovació  que  no 
té  fi,  i  en  el  cercle  intim  de  la  família  governarà  is  afec- 
tes del  seu  cor  amb  exclusió  d'un  sentit  de  durada. 

La  casa  del  home  no  respon  a  la  limitació  de  la  seva 
vida.  La  pedra  i  el  ferro  i  el  ciment,  les  jàceres  talla- 
des dels  arbres  més  resistents  del  bosc,  són  acoblats  per 
una  existència  indefinida.  Les  piràmides  egipciaques 
s'aixequen  avui  sobre  la  sorra  com  expressió  d'un  con- 
cepte immortal  de  l'existència.  Fins  la  cabana  del 
pastor  es  construïda  amb  el  màxim  de  resistència  que 
pot  donarli  l'home  sol  i  errant. 

<»Aont  es  l'egoisme  furient  que  imposaria  en  la  nos- 
tra ànima  la  seguretat  d'una  pròxima  aniquilació?  Tots 
els  més  nobles  sentiments  del  home  tenen  per  fona- 
ment no  una  curta  o  llarga  durada  de  la  vida,  sinó  una 
vaga  fè  en  l'immortalitat.  La  glòria  es  un  anhel  que 
no  té  limit  en  el  temps,  i,  per  l'amor  a  la  pàtria,  exte- 
nem  els  sentiments  del  nostre  cor  a  les  edats  passades, 
i  treballem  i  morim  per  un  futur  llunyà.  En  la  te- 
nebrosa fúria  del  avar  que  's  delecta  en  la  contempla- 
ció de  les  monedes  apilades,  que  sent  la  gelosia  del  seu 
or  com  pot  sentir  l'amant  la  gelosia  de  l'hermosa  dóna 
adorada,   hi  ha  una  bella   desconfiança  en  el  morir  i 


318  LA   VIDA  AUSTERA 

una  valoració  immortal  de  les  coses  pròpies  de  la 
vida. 

Si  l'home  obra  immortalment  es  perquè  porta  en 
el  seu  cor  una  fè  indestructible  en  la  seva  immortali- 
tat. Seria  falsejar  per  un  instint  filosòfic  o  relligiós 
aquet  fonamentalissim  sentiment  humà  suposarlo  li- 
mitat a  una  trascendencia  panteista  per  després  de  la 
mort  o  a  la  supervivència  del  nostre  esperit,  que  en 
últim  terme  ve  a  ser  una  forma  especial  de  panteisme. 
La  creencia  que  viu  en  el  cor  humà,  desperta  i  cons- 
cient en  l'home  comú,  colgada  sota  la  massa  portento- 
sa dels  sistemes  en  el  savi,  es  la  continuació  de  l'exis- 
tència part  d'allà  de  la  mort,  amb  tots  els  sentiments  i 
atributs  de  la  nostra  vida  corporal  i  espiritual.  La  Co- 
mèdia del  Dante  es  una  concepció  fondament  humana. 
sobre  tot  en  la  descripció  del  Infern  i  del  Purgatori, 
aont  la  condició  de  les  ànimes  condemnades  s'avé  amb 
la  pluralitat  de  sentiments  que  formen  el  teixit  de  la 
nostra  vida. 

Al  parlar  d'aquesta  creencia  indestructible  penso 
en  el  fet  positiu  independentment  de  tota  concepció 
metaíisica.  Es  un  fet  que  nosaltres  creiem  necessà- 
riament en  l'apariencia  i  ficció  de  la  mort,  i  tant  es  aixís 
que  a  cada  punt  .sacrifiquem  el  deleit  fugitiu  ni  imperi 
del  inevitable  sentiment  d'immortalitat.  Més  les  re- 
lligions  positives  actuals  no  'ns  presenten  el  simbol  ex- 
tern prou  ample  per  compendre  l'intensitat  del  nostre 
sentiment.  El  cel  i  l'infern,  la  salvació  de  les  ànimes 
i  el  judici  en  la  vall  de  Josafat  són  concepcions  que  no 


1 


LA   MORT  AUSTERA  319 

abasten  al  nostre  cor.  I  l'home,  a  davant  de  la  flaque- 
sa de  la  síntesi,  orfe  de  l'imatge  viva  i  potenta,  no  veu 
que  perdura  en  ell  el  sentiment  d'una  vida  immortal. 

([D'aont  vénen  el  nostre  ser  i  la  substància  del  nos- 
tre ser?  <!Com  persisteix  la  personalitat  part  d'allà 
de  la  mort?  ^Anem  a  parar  a  un  regne  espiritual  sen- 
se perdre  is  atributs  d'aquesta  vida  o  ens  reencarnem 
altra  vegada  per  un  pregon  olvit  de  les  passades  encarna- 
cions? Si  per  la  llogica  del  nostre  pensament  concebim 
l'existència  d'un  món  espiritual,  «equina  representa- 
ció del  nostre  esperit  queda  en  aquet  món  després 
de  morts?  Heus  aquí  un  camp  fecon  d'invencions 
relligioses  i  profanes;  pro  aquí  no  parlem  d'elles  i  'ns 
limitem  a  sostenir  que  en  el  cor  del  home  hi  ha  una 
creencia  indestructible  i  inevitable  en  la  seva  immor- 
talitat. 

Aquesta  observació  no  'ns  diu,  no  obstant,  tot  lo 
que  hi  ha  en  la  nostra  ànima  tocant  al  problema  de  la 
mort.  La  nostra  vida  ha  tingut  un  començament,  pro  i 
sentiment  de  no  haver  viscut  abans  de  que  comencés 
la  nostra  vida  no  es  per  ell  sol  causa  de  dolor.  Per  més 
que  l'home  visqui  amb  una  fè  pregona,  nascuda  en  les  fon- 
dàries de  lo  inconscient,  que  i  fa  obrar  com  si  fos  im- 
mortal, es  indubtable  que  i  pensament  li  dóna  idea  cla- 
ra de  la  seva  mort  i  que  d'aquet  pensament  li  'n  ve  una 
pena  inconsolable.  Obra  com  si  fos  immortal,  i  això 
es  la  causa  de  la  seva  òptima  visió  de  l'existència,  pro 
sab  que  ha  de  morir  i  aquesta  es  la  font  inestroncable 
del  seu  dolor. 


320  LA   VIDA  AUSTERA 

Aventuremnos,  amics  meus,  a  una  hipòtesi  per  a  re- 
soldre la  contradicció  paradoxal  de  la  nostra  existèn- 
cia. Suposem  que  no  més  hi  ha  un  ser  amb  vida,  ser 
que  no  va  néixer  ni  ha  de  morir,  i  que  representem  la 
seva  substància  per  una  linia  infinida  que  aixís  no  té 
començament  ni  acabament.  La  condició  de  la  seva 
immortalitat  determinarà  totes  les  parts  de  la  seva  subs- 
tància, talment  que  cada  punt  de  la  nostra  linia  serà 
expressió  d'una  partícula  dotada  de  tots  els  atributs  de 
l'immortalitat.  Doncs  si,  una  vegada  ben  determi- 
nats i  fixats  els  atributs  immortals  de  la  substància, 
feu  a  troços  la  linia  i  a  cada  troç  li  senyaleu  principi  i 
acabament,  sense  alterar  els  vells  atributs,  tindrem  una 
imatge  de  l'existència  humana,  que  entre  M  naixement 
i  la  mort  serà  i  obrarà  com  immortal. 

L'home  que  arriba  a  la  santedat  governa  '\  propi 
pensament  per  l'imperi  de  la  seva  substància,  i  la  fe  del 
seu  cor  arriba  a  ser  el  pensament  de  la  seva  vida.  Per- 
xò  'ns  admira  en  ell  com  es  fa  visible  una  potencia  in- 
contrastable,  germana  de  la  que  mou  les  estrelles  del 
cel.  Per  oposició  al  home  sant  trobareu  unes  ànimes 
disperses  Ja  qual  substància  eterna  viu  colgada  de  for- 
mes contingents,  ensorrada  en  les  tenebres  de  la  mort. 
El  seu  pensament  es  la  cadena  de  la  pròpia  esclavitut. 
cl  seu  coll  i  ics  seves  mans  i  els  seus  peus  romanen  en- 
closos  en  Ics  argolles  d'un  funest  rumiar. 

Quan  era  petit  vaig  passar  aquesta  malaltia  de  la 
mort.  Al  sortir  d'estudi  preguntava  an  els  altres  nens 
si  no   pensaven   que   un  dia  haurien  de  morir;  que  -Is 


LA   MORT  AUSTERA  321 

seus  ulls  s'aclucarien  per  sempre  i  els  tancarien  en  la 
fosquedat;  que  no  tornarien  a  veure  *!  pare  ni  la  mare, 
i  que  les  parets  estimades  de  la  casa  pairal  no  *ls  soplu- 
jarien  mai  més.  Ells  em  miraven  amb  els  ulls  grossos 
ben  oberts  i  sen  anaven  a  jugar  sense  respondre.  I  avui 
encara,  quan  em  desperto  amb  els  membres  parali- 
sats  i  'm  surten  fastasmes  esgarrifosos,  encesos  d'una 
llum  infernal,  una  vaga  malinconia  m'oprimeix  el  cor 
i  sento  que  'm  faig  vell  i  que  hauré  de  morir. 

D'aquet  concepte  de  la  mort  i  de  l'immortalitat  sen 
conclouen  diverses  regles  de  conducta.  La  primera 
es  que  per  viure  santament  no  hem  de  menester  dei- 
xuplinarnos  amb  la  constant  presencia  de  la  mort  en  el 
nostre  esperit.  Per  viure  santament  hem  d'obrar  segons 
la  llei  més  íntima  de  la  nostra  naturalesa  immortal,  forti- 
ficant les  columnes  vitals  de  la  nostra  virtut,  que  la  con- 
sideració de  la  mort  debilitaria.  Si  '1  teu  pensament 
et  porta  massa  sovint  a  rumiar  sobre  la  mort,  pensa  que 
estàs  malalt  i  que  les  potencies  més  innobles  del  teu 
organisme  et  volen  governar.  Aixeca  '1  teu  valerós 
esguard  als  ideals  purissims,  apuntala  per  dins  la  teva 
casa,  cambía  les  vigues  que  's  podreixen,  saneja  "1  cor 
infecte,  i  la  fè  immortal  que  palpita  en  lo  més  pregon 
de  l'existència  humana  't  retornarà  com  un  cordial 
felicissim. 

Si  la  nostra  substància  obra  naturalment  com  si 
fos  verament  immortal,  no  trobo  la  raó  de  contradir 
aquesta  inclinació  pura  del  nostre  ser  perquè  una  expe- 
riència del  pensament  ens  asseguri  la  certesa  de  la  mort. 

21 


"^22  LA   VIDA  AUSTERA 

Deixem  a  la  teologia  l'explicació  de  lo  que  passa  abans 
del  naixement  i  de  lo  que  venim  a  ser  després  de  morir, 
i  acontentemnos  amb  saber  que  mentres  dura  la  nos- 
tra vida,  com  objecte  de  coneixement,  obra  en  nosal- 
tres una  força  immortal.  I  aquesta  força  superior  i 
anterior  al  pensament  ha  de  regir  a  totes  hores  els 
nostres  actes,  d'aont  ve  una  regla  de  conducta  que  senya- 
la als  homes  com  ideal  de  la  virtut  el  conformarse  a  lo 
que  sigui  expressió  o  derivació  del  sentiment  d'immor- 
talitat. 

A  més  a  més  de  l'experiència  exterior,  pot  dirse  que 
tots  els  dolors  fisics  ajuden  a  fixar  en  la  nostra  conscièn- 
cia la  necessitat  de  morir.  Jo  veig  que  se  m'ha  mort 
el  j)are,  que  se  m'ha  mort  un  fill  i  que  cada  dia  se  'm 
moren  amics  i  coneguts  que  no  torno  mai  més  a  veure, 
i  d'aquí  '1  pensament  em  forja  la  consciència  de  la 
mort.  Pro  cada  vegada  que  un  dolor  fisic  fa  sentirme 
del  cos  m'anticipa  la  seguretat  del  meu  morir.  I  es 
quo  '1  nostre  cos  es  morirà  lentament,  a  copia  d'anys, 
i  arribarà  un  dia  que  casi  bé  tot  ell  serà  mort,  i  encara 
aquella  substància  nostra  que  obrava  com  si  fos  im- 
mortal conservarà  en  nosaltres  en  tota  la  seva  puresa 
la  força  de  l'immortalitat. 

Ks,  doncs,  verament  admirable  i  plcMia  de  noblesa 
aqueixa  força  que  actua  en  la  substància  human.i  i  per- 
sisteix contra  'Is  atacs  de  l'experiència  i  els  períidiosos 
avisos  del  dolor.  I  si  la  consciència  de  la  mort  es  obra 
superficial  del  pensament  i  de  la  podridura  del  cos 
humà.   ^com  aqueixa  consciència  podria  ccr  mai  vic- 


LA    MORT  AUSTERA  323 

toriosament  contraposada  a  aquella  força  admirable  i 
plena  de  noblesa? 

Heus  aquí  per  ont  arribem  altra  vegada  a  aquella 
conclusió  que  ja  s'inclou  en  el  llibre  de  La  Santedat  hu- 
mana i  en  el  de  Les  Delícies  de  la  terra,  això  es,  que  con- 
vé conservar  la  salut  del  cos  per  assolir  la  més  pura  es- 
piritualitat, perquè  altrament  la  força  immortal  que 
en  nosaltres  actua  serà  fondament  pertorbada  pel  do- 
lor fisic  com  una  anticipació  de  la  certesa  de  la  mort. 
I  jo  no  puc  imaginar  una  persona  més  privada  de  tota 
austeritat,  més  innoble  i  impura,  que  la  convertida  en 
sepulcre  vivent  d'una  ànima  que  obri  a  tota  hora  amb 
la  certesa  de  morir.  En  ella  is  cucs  anticiparan  el 
seu  rosec  i  tota  gloriosa  ambició  se  li  corcarà  i  devin- 
drà  femta  pestilent. 


II 


EL  mal  de  la  sabiduria  no  ha  deixat  als  homes  el 
goig  tranquil  d'aqueixa  íntima  immortalitat 
del  seu  obrar.  N'hi  havia  prou  amb  deixarse  viure 
dolçament,  abandonarse  a  l'eterna  energia  que  anima 
la  substància  humana,  per  ser  de  fet  tant  com  immor- 
tal de  les  déu  hores  les  nou  de  la  nostra  existència.  Uàs. 
el  dolor  i  el  pensament,  anticipantli  la  sensació  de  la 
mort  i  íentli  present  sa  futura  certesa,  l'han  mogut  a 
rumiar  les  hipòtesis  més  fantàstiques  per  a  resoldre 
aquesta  antinòmia  de  la  nostr.i  mort  nmb  l'immorlnl 
obrar  de  la  nostra  substància. 

No  cal  fer  una  historia  del  concepte  de  la  mort  i  de 
l'immortalitat  per  escriure  un  llibre  sobre  la  conducta 
humana.  Més  en  tindrem  prou  amb  recordar  algunes 
de  les  hipòtesis  fonamentals  perenfondir  l'idea  que  te- 
nim de  la  nostra  existència  i  pendre  peu  d'aquI  per  aju- 
darnos  a  concloure  la  més  austera  ordenació  de  la  nos 
tra  vida. 


LA   MORT  AUSTERA  325 

Aquestes  són  les  paraules  d'Anaxagores  conserva- 
des per  Simplicius  en  el  seu  comentari  a  la  Física  d'A- 
ristotil  : 

—  Els  grecs  tenen  una  falsa  idea  de  lo  que  ells  en 
diuen  néixer  o  morir.  Cap  cosa  neix  ni  mor,  sinó  que 
cada  cosa  's  forma  per  mescla  i  deixa  de  ser  per  sepa- 
ració. Aixís,  en  comptes  de  néixer,  caldria  dir  agre- 
garse,  i  en  comptes  de  morir,  disoldres.  — 

I  es  que  per  ell  tot  l'univers  es  componia  de  corpus- 
cols  elementaris,  homoiomeriai,  semblants  entre  sí. 
Aquestes  homoiomeries  existien  al  començament  en 
estat  caòtic  i,  eternes  i  índescomposables  com  són,  van 
agregarse  i  disoldres  per  l'actuació  d'una  intel•ligència, 
nous.  Una  mena  d'aquets  agregats,  doncs,  som  els 
homes,  com  les  demés  coses  del  món  :  formes  fugitives 
que  'ns  disgregarem  al  morir.  Jo  m'afiguro  que,  con- 
cebuda aixís  la  nostra  existència,  no  deixa  en  el  món, 
després  de  la  mort,  més  que  l'impressió  fugitiva  de  la 
forma  passada,  semblant  a  la  marca  de  la  nostra  mà 
sobre  i  munt  de  farina  disposada  a  ser  pastada  i  posa- 
da al  forn. 

Aquestes  idees  d'Anaxagores  inclouen  un  sentit 
pregon  que  sembla  hauria  hagut  d'aconduir  als  grecs  a 
la  concepció  d'una  vida  immortal  en  el  seu  obrar,  en- 
cara que  limitada  per  la  mort.  Els  corpuscols  eterns, 
indivisibles,  semblants  a  sí  mateixos,  moguts  i  animats 
en  l'espai  per  una  intel•ligència  que  té  la  saviesa,  la  poi- 
xança,  la  grandesa,  l'energia  lliure  i  espontània,  havien 
de  conservar  en  l'agregat  de  la  nostra  existència  un  in- 


326  LA    VIDA  AUSTERA 

tim  record  de  la  llur  natura  immortal,  tot  i  considerant 
com  a  llei  fatal  la  futura  disgregació. 

Les  paraules  conservades  per  Simplicius  responen, 
no  obstant,  a  una  idea  materialista  de  la  vida,  a  una 
explicació  fisica  del  món.  Els  homes  no  representen 
al  néixer  l'adveniment  d'un  nou  ser,  sinó  la  formació 
d'un  nou  agregat,  ni  té  altra  trascendencia  la  seva  mort 
que  la  natural  de  tota  disgregació.  Els  corpuscols 
elementaris  de  que  's  formaven  no  moriran;  altres  nous 
agregats  es  formaran  en  l'espai  per  disoldres  quan  els 
arribi  l'hora,  talment  que  la  naixença  no  implica  crea- 
ció, perquè  res  es  fa  de  res,  ni  la  mort  significa  ani- 
hilació, sinó   disgregació   d'elements   perdurables. 

Epicur  va  anticiparse  als  temps  moderns  de  fosc 
positivisme  al  considerar  al  home  com  una  forma  fu- 
gitiva, unió  solidaria  de  l'ànima  i  del  cos  que  neixen, 
fan  la  creixença  i  envelleixen  juntament,  i  han  de  mo- 
rir per  tant  a  la  vegada,  quan  la  vida  de  l'ànima  i  del 
cos  cauen  a  sota  '1  domini  de  forces  destructores.  En 
la  seva  teoria  del  deleit  considerava  Epicur  que  no  hi 
havia  causa  de  pertorbació  tant  períidiosa  i  terrible 
com  la  por  de  la  mort,  i  perxò  sempre  que  parla  del  mo- 
rir no  sol  tenir  altre  propòsit  que  sostraure  al  savi  a  la 
força  destructora  de  la  pertorbació. 

Aquestes  són  les  paraules  d'Epicur  :  —  La  mori 
per  nosaltres  no  es  res,  perquè  lo  que  's  disol  manca  de 
sentiment,  i  lo  que  no  sent  no  'ns  pertoca...  Acostumat 
a  considerar  que  la  mort  no  es  contra  nosaltres,  perquè 
tant  el  bé  com  el  mal  vénen  del  sentit,  i  la  mort  es  la 


LA   MORT  AUSTERA  327 

privació  d'aquet  sentit.  Aixís  el  perfecte  coneixe- 
ment de  que  la  mort  no  es  contra  nosaltres  ens  deixa 
fruir  la  vida  mortal,  sense  afegirli  temps  indefinit,  sinó 
despullantla  del  amor  a  l'immortalitat.  No  hi  ha,  doncs, 
en  la  vida  res  que  inquieti  a  qui  està  segur  de  que  no 
es  un  mal  deixar  de  viure.  Aixís,  orat  serà  aquell  que  'ns 
digui  com  tem  a  la  mort,  no  perquè  l'entristeixi  al  te- 
nirla  present,  sinó  perquè  sab  que  ha  de  venir,  car  lo 
que  no  "t  torbi  present,  mal  et  torbarà  abans  de  venir, 
sinó  es  per  mala  opinió.  La  mort,  doncs,  el  més  hor- 
rible mal,  per  res  ens  pertoca,  perquè  mentres  nosaltres 
vivim  no  ha  vingut  ella,  i  quan  ella  ha  vingut  ja  no  vi- 
vim nosaltres.  Aixís  la  mort  no  es  contra'ls  morts  ni 
contra  'h  vius,  perquè  ella  es  pels  que  ja  no  són,  i  pels 
que  encara  són  ella  no  es.  — 

Epicur  no  creia  en  altra  vida  que  en  la  present,  ni 
en  altra  llei  d'obrar  que  la  de  la  nostra  naturalesa  mor- 
tal. El  poeta  Lucreci,  que  's  tenia  per  epicurià,  ens 
parla  de  la  vida  com  d'una  atxa  de  foc  que  is  sers  es 
passen  l'un  al  altre  per  mantenir  eternament  la  seva 
resplendor.  No  haventhi  una  altra  vida,  no  hi  ha  cap 
més  morada  per  la  nostra  carn,  ni  pel  nostre  esperit,  ni 
per  la  nostra  figura,  i  són  fantasmagòriques  ficcions 
V Infern  dels  antics,  el  Tiaou  dels  egipcis,  el  Scheol  dels 
jueus  i  YHadès  dels  cristians.  Si  es  la  vida  de  tant  cur- 
ta durada  i  no  hi  ha  res  abans  ni  després  d'aquesta  vi- 
da, l'unica  regla  de  conducta  es  conformarse  amb  la 
certesa  de  la  mort  i  no  doldres  temeràriament  de  lo  ine- 
vitable.    El  deleit  s'ha  de  medir  per  l'intensitat  i  no 


328  LA   VIDA  AUSTERA 

per  la  durada,  i  essent  fi  de  l'home  aquet  deleit,  seria 
mancarlo  perseguir  vanament  una  immortalitat  im- 
possible amb  l'amargura  de  que  no  duri  més. 

No  sé  què  't  passarà,  noble  company,  quan  t'atu- 
ris a  considerar  aquet  concepte  de  la  mort  que  't  barra 
'esperança  d'un  generós  destí.  La  nostra  carn  i  el  nos- 
tre esperit  neixen  i  moren  al  mateix  temps  i  obren  amb 
la  mateixa  llei  de  naturalesa  contingent  i  es  guien  per 
-una  curta  finalitat.  Aixís  no  queda  altra  noblesa  que 
la  nascuda  del  deleit  com  a  conjugació  més  bella  de  la 
nostra  energia  perdurable.  Jo't  diré  que  "1  cor  se  m'o- 
primeix i  que  una  potencia  espiritual  resident  en  mi  's 
revolta  tumultuosament  contra  l'abús  d'una  filosofia 
freda  i  intel•lectual  montada  sobre  jocs  de  paraules,  que 
desfigura  la  realitat  sota  l'apariencia  d'una  llogica  in- 
contrastable. 

I  doncs  la  mort?  Ara  sí  que  ve  a  tom  preguntar  ; 
i  doncs  la  mort?  iDe  què  li  vindrà  a  l'home  la  pu- 
nyenta  por  de  la  mort?  No  es  el  dolor  del  sofriment 
ni  es  lo  que  passi  a  l'hora  de  morir  lo  que  "ns  pertorba; 
tampoc  espanten  al  home  dels  nostres  temps  les  penes 
del  infern,  ni  la  més  lleu  malinconia  del  purgatori.  Lo 
més  tràgic  en  la  vida  humana  es  que  no  podem  sos- 
traurens  a  un  substancial  anhel  d'immortalitat  i  que 
davant  de  la  contingència  inevitable  de  la  mort  el  nos- 
tre esperit  resta  espantosament  indecís  entre  una  exis- 
tència inconeguda  d'ultratomba,  i  l'hipotesi  d'un  irra- 
cional anorreament. 

La  nostra  raó  "u  es,  d'immortal,  i   perxò   l'enigma 


( 


LA   MORT  AUSTERA  329 

de  la  mort  es  la  causa  incommensurablement  més  po- 
derosa del  nostre  mal  de  terra.  D'aquí  ve  que  la  raó 
humana  hagi  disposat  sempre  la  seva  divina  potencia 
d'invenció  en  representarnos  la  futura  i  eterna  persis- 
tència del  nostre  ser,  perquè  obrant  aixís  es  mou  de  con- 
formitat amb  la  pròpia  naturalesa. 

Potser  em  preguntaràs  :  «  —  Pro,  es  veritat  que  mo- 
rim? —  Fins  ara,  noble  amic,  no  he  sabut  compendre 
la  necessitat  de  respondre  an  aquesta  pregunta. 


III 


Aixfs  comença  M  Llibre  dels  Morts  :^ 
\0h   Ossiris,   toro  del  A mentí,  diu  Tho:.   oh  rei 
de  l'eternitat\  Jo  soc  el  déu  gran  en  la  barca  divina;  jo  he 
batallat  per  tu;  jo  soc  un  dels  divins  capdills  que  jan  ser 
veritat  la  paraula 


1)  Acjuet  primer  capítol  dc\  Lli brg  dels  Moris  compleix  tl  mru 
propòsit  millor  que  una  teoria  raonada  do  l'immortalitat  en  l'antic 
Egipte.  Pcrxó  l'hc  tret  d'una  traducció  del  paplrus  de  Turln  ícta 
per  en  Paul  Pierrct  I  no  penso  aclarlrlo  mas:;a.  Hls  escribes  de  la 
casts  laccrdotal  copiaven  en  un  rotllo  de  papirus  un  text  antic 
d'oriffen  divi  qu':  amb  cl  temps  va  sofrir  moltes  adlcions  I  variant-;. 
El  nom  d^^l  mort  cl  deixaven  en  blanc  i  s'hi  posava  al  comprailo  i 
íerlo  servir.  L'ànima  del  mort,  convertida  en  nou  Otsirls,  -i  per 
tant  quan  el  llibre  fa  rrf•rrn'•la  al  mort  li  posarem  l'OssIris  nou... 
—  era  precipitada  en  l'Amentl,  hemisferi  Inferior,  I,  leculnt  les 
Instruccions  del  llibre,  disposat  entre  l'embenat  de  la  mòmia  daniuni 
d''l  pit  o  a  sota  'I  braç,  podia  sortir  do  dia  com  el  sol  de  la  r'-^l^ 
•oterrania.  Aquet  capítol  que  tracta  de  lasorllda  de  dia  s'havia  do 
<|tr  el  Jorn  de  l'enterro  por  entrar  desprós  d'havor  sortit.     El  moit, 


LA    MORT  AUSTERA  331 

d'Ossiris  contra  is  seus  enemics  el  dia  de  pesar  les  pa- 
raules. Els  teus  companys  ho  són  meus,  Ossirisl  Jo  soc 
un  dels  déus  nascuts  de  Nout  que  destrocen  als  enemics 

de  r Immòbil  de  cor\  que  per  ell  empresonen  als  seus 
contraris.  Els  teus  companys  ho  són  meus,  Horusl  Jo  he 
batallat  per  tu,  jo  he  entrat  a  les  files  aprop  teu.  Jo  soc 
Thot,  que  fa  ser  veritat  la  paraula 

d'Horus  contra  is  seus  enemics  el  dia  de  pesar  les 
paraules^  a  la  morada  del  capdill  que  es  a  An^.  Jo  soc 
l'Estabil,  fill  del  Estabil,  engendrat  i  parit  a 

la  vila  de  l'Estabilitat.  Jo  m'estic  amb  les  dos  plora- 
neres d' Ossiris,  gemegant  per  Ossiris  a  la  regió  de  les  dos 


en  la  seva  apoteosi,  s'identifica  amb  Thot,  rintcl•ligencia  directriu 
del  món,  i  fa  les  primeres  invocacions.  Després  passa  breument 
per  tota  l'existència  d'ultratomba  del  home  just;  arriba  al  Oest,  es 
sotmet  al  judici  que  -1  declara  pur  a  davant  d'Ossiris,  es  lleva  com 
un  déu  vivent  resucitant  en  Horus  i  atravessa  ■!  cel  assimilantsc 
a  Ra,  de  la  qual  mutilació  neixen  els  déus;  després  passa  -1  Noun, 
abisme  celestial,  i  torna  al  Tiaou,  camp  de  la  carrera  nocturna  del 
Sol,  espai  que  ajunta  l'horitzó  occidental  al  horitzó  oriental  del  cel; 
amb  això  s'assimila  a  Ossiris,  i  al  capdevall  s'associa  als  déus  i  s'asseu 
entre  ells.  Aixís  l'home  just  no  sols  era  immortal,  sinó  que  entrava 
i  sortia  de  la  tomba,  se  li  obria  la  boca,  se  li  deixava  "1  cor,  se  li 
guardava  la  memòria.  Tot  ens  fa  creure  que  l'existència  d'ultra- 
tomba era  per  l'egipci  quelcom  de  material,  amb  transformacions  en 
esparver,  en  lotus,  en  fènix,  en  serp,  en  aureneta,  i  amb  provisions 
de  pa,  begudes,  bou,  oques  i  grans  d'encens  inflamats. 

1)  L' Immòbil   de    cor  es   Ossiris;   Nout  es  la   mare  de   Ra  i 
d'Ossiris  i  ha  concebut  al  mort  en  Ossiris. 

2)  Dia  del  judici  de  l'ànima. 

3)  An  es  Heliopolis,  aont  hi  ha  una  tomba  d'Ossiris. 


332  LA    VIDA  AUSTERA 

llogues  i  fent  ser  veritat  la  paraula  d' Ossírís  contra  'Is 
seus  enemics :  perquè  Ra  ha  ordenat  a  Thot  fer  veritat  la 
paraula  d' Ossiris  contra 

els  seus  enemics  i  l'ordre  es  executada  per  Thot.  Jo 
estic  amb  Horus  el  jorn  d'envolcar  a  Teshtesh,  d'obrir  la 
porta  al  venjador  de  f  Immòbil  de  cor 

i  de  fer  misteriosos  els  misteris  de  Ro-stau\  Jo  estic 
amb  Horus  al  acte  d'empedreir  el  braç  del  Ossiris  que  hi 
ha  a  Sekhem  ^ ;  jo  surto  i  entro  a  la  morada  de  les  flames, 
destruint  als  adversaris 

altrement  dit,  els  rebels  a  Sekhem.  Jo  estic  amb  Horus, 
el  jorn  de  fer  la  festa  d' Ossiris,  el  Ser  bo,  la  paraula  del 
qual  es  veritat,  i  faig  ofrenes  a  Ra  pel  forn  de  la  festa  del 
Sis  i  de  la  festa  del  quart  de  lluna  a  An.     Jo  soc 

un  trist  sacerdot  a  Tatou,  jo  faig  les  uncions  a  Aby- 
dos,  alçant  al  que  està  part  d'amunt  dels  graus  de  l'ini- 
ciació. Jo  soc  profeta  a  Abydos  pel  jorn  de  remoure  la 
terra.  Jo  veig  els  misteris  de  Ro-stau;  jo  dirigeixo  les 
cerimònies  de 

Mendes',  jo  soc  cl  sotem  ^  en  l'exercici  de  les  seves 
funcions;  jo  soc  el  gran  mestre  de  l'obra  que  posa  l'arca 


\)  Ro-itau  es  la  porta  de  la  ref^ió  sotorrania,  I  obrir  la  porta 
al  venjador  del  Immòbil  de  cor  es  obrir  l'horitzó  oriental  del  crl  a 
Horus,    sollxent  i  vrnjador  del  seu  parc  Ossiris. 

2)  A  Srkhem  hi  havia  un  déu  qua  tenia  i  braç  dret  aixecat 
en  l'actltut  del  sembrador  I  el  braç  esquer  tullt.  immòbil,  en  estat 
rudimentari  sota  l'embenat  del  dóu  com  una  mumla. 

^)  Sotem,  titol  saccrdutal  del  que  assisteix  ai  Khtrhtb  o  mes- 
tre de  cerimònies. 


LA   MORT  AUSTERA  333 

sagrada  damunt  del  sostentacul.  Jo  rebo  l'ojici  de  llau- 
rar la  terra  pel  jorn  deia  llaurada  a  Heracleopolis  *.  —  \0h 
guiadors 

de  les  ànimes  performades  a  la  morada  d'Ossírís\ 
Guieu  l'ànima  del  Ossiris  nou...  amb  vosaltres  a  la  mo- 
rada d' Ossiris;  ella  veu  com  vosaltres  veieu,  sent  com 
vosaltres  sentiu, 

s'aguanta  dreta  com  vosaltres  us  teniu  drets,  s'asseu 
com  vosaltres  us  asseieu.  Oh  donadors  de  pans  i  de  begu- 
des a  les  ànimes  benefactores  a  la  morada  d' Ossirisl  Do- 
neu pans  i  begudes  en  el  temps  al  Ossiris  nou... 

com  a  vosaltres  mateixos.  Oh  vosaltres  que  obriu  els 
caminsl  Oh  vosaltres  que  franquejeu  les  vies  a  les  ànimes 
performades  a  la  morada  d' Ossirisl  Obriu  els  camins, 
franquejeu 

les  vies  a  í Ossiris  nou...  com  a  vosaltres  mateixos  : 
que  penetri,  amb  l'ajuda  d'aquet  capitol,  a  la  morada 
d' Ossiris;  que  entri  amb  delit  i  que  surti  venturosament 
i' Ossiris  nou... 

Que  no  */  facin  retrocedir,  que  no  l'apartin,  que  entri 
quan  li  plagui,  que  surti  a  son  gratcient.  Essent  feta 
veritat  la  seva  paraula,  les  seves  ordres  són  executades 
a  la  morada  d' Ossiris.  Camina,  parla  com  vosaltres. 
Camina,  í Ossiris  nou... 

cap  al  Oest  venturosament.  No  s'hi  troba  pecat  d'ell 
a  la  balança;  la  seva  sentencia  no  es  pas  feta  a  saber  a 
boques  nombroses.     La  seva  ànima  s'aguanta  dreta 

1)     Aquí  para  d'invocar  el  difunt  i  parla -1  llibre. 


334  LA    VIDA  AUSTERA 

davant  d' Ossiris.  Ell  ha  trobat  boca  pura  a  la  terra '. 
Jo  'm  poso  a  davant  del  senyor  dels  déus,  assoleixo  'I  país 
de  ml-ti,  tn  aixeco  com  un  déu  vivent,  resplendeixo  en 
la  societat  dels  déus  que  són  al  cel.     Jo  soc 

com  un  de  vosaltres.  Les  meves  cames  em  porten  a 
Kherou '.  Jo  veig  la  marxa  de  la  santa  constelació  Sahou '. 
Jo  atra vesso  'I  Noun.  No  se  m'aparta  de  la  vista  dels 
senyors  del  Tiaou. 

Jo  'm  nodreixo  de  lo  que  nodreix  la  socie.'at  dels  Déus, 
jo  m'assec  amb  ells.  Jo  soc  invocat  pel  Kher-heb  en- 
carregat del  fèretre,  oieixo  les  oracions  propiciatòries, 
tiro  endavant  a 

la  barca;  la  meva  ànima  no  es  allunyada  de  son 
senyor.  Salut,  resident  del  Oest,  Ossiris  de  Ni/our] 
Fes  que  jo  borui  venturosünirnf  rap  al  Oest,  que  'm 
rebin 

els  senyors  de  To-scr^,  que  'm  diguin:  Adoració]  Ado- 
ració en  pau\  Que  'm  facin  lloc  a  la  vora  del  capdill  dels 
capdills  divins.  Que  -m  rebin  les  dos  debeses  dides. 
Que  jo  surti 

a  davant  del  Ser  bo  la  qual  paraula  es  veritat;  sigui 
fo  servent  d'Horus  a  Ro-stau,  d' Ossiris  a  Tatou.  Faci 
fo  totes  les  transformacions  que  desitgi  a  tot  arreu  aont  li 

I)      D'iqu(  r-nd.ivant   torn»   a  pnrlar  cl  difunt.     Tt  et  la  trrra 
ont  f\  difunt  troc-ja  nh  rn^mií  s  d'Orairls. 
.*)     Lloc, 

4)  hi-  ^-13  (Jq  To  sfr  són  fia  habliini"  >\r  l.i  trfló  Infer- 
nal   El  capdill  dHt  capdills  divins  es  Ossiris. 


LA   MORT  AUSTERA  335 

plaurà  al  meu  doble\  Si  7  mort  sab  en  la  terra  aquet 
poema, 

r inscriurà  en  el  sepulcre,  car  per  aquet  capitol  surt  i 
entra  is  dies  que  li  plau  a  sa  morada.  No  i  fan  recular. 
Se  li  donen  pans,  begudes  i  abondor  de 

viandes  damunt  del  altar  de  Ra.  Transita  pels  camps 
d'Aaron'^  ont  se  li  dona  blat  i  ordi,  puix  hi  floreix  com 
a  la  terra. 


1)  Aquí  acaba  de  parlar  el  difunt  i  torna  a  parlar  el  llibre. 

2)  Camp  celestial  aont  reb  blat  el  mort.  Un  riu  l'atravessa, 
s'hi  va  per  camins  misteriosos  i  cada  difunt  en  reb  un  troç  en 
que  shi  fa  un  blat  de  set  colzes  d'alçaria. 


IV 


LA  promesa  incendiaria  de  la  resurrecció  de  la  carn 
va  aixecar  en  pes  les  multituts  a  l'hora  de  la 
més  gran  magnificència  del  Imperi  romà.  Semblava 
que  totes  les  energies  humanes  estessin  compromeses 
en  aquella  formidable  ostentació  del  món  gentil.  La 
força  del  home,  la  saviesa  del  home  i  el  sentiment  del 
home  s'armonisaven  bella  i  orgànicament  en  aq\iella 
societat  soperba,  talment  que  no  més  la  pròpia  cor- 
rupció podia  disgregaria.  Per  damunt  de  tot  allre 
poder  humà,  l'Imperi  semblava  un  estat  definitiu  per 
mentres  hi  quedessin  homes  a  la  terra. 

Més  un  dolç  fuster  de  Galilea  va  fer  viva  la  pro- 
mesa de  la  resurrecció  de  la  carn.  Ell  prou  parlava  del 
Parc  Celestial,  de  com  tots  els  homes  som  germans,  i 
ensenyava  l'amor  als  humils;  més  blandia  una  esp.isa 
que  anava  sempre  de  dret  al  cor,  l'arma  més  potenta 
que  han  vist  els  temps.  Mai  les  passions  humanes 
han  sentit  una   fuetada  com  aquella:         Prepareuse, 


LA   MORT  AUSTERA  337 

que  s'acosta  la  plenitut  dels  sigles  i  tenim  aprop  el 
regne  dels  cels.  —  El  pare  s'aixecava  contra  *1  fill, 
l'esposa  abandonava  l'espòs,  el  germà  guerrejava  con- 
tra '1  germà.  La  promesa  incendiaria  els  hi  removia 
les  més  fondes  entranyes  i  el  que  la  sentia  amb  cor 
senzill,  d'allí  endavant  ja  no  entenia  altra  cosa. 

Recordeu  les  idees  d'Epicur,  que  desenganyava  de 
tota  esperança  d'immortalitat;  considereu  el  torrent 
de  la  substància  universal  aont  anaven  a  fondres  tots 
els  cossos  en  la  desconsoladora  i  cega  doctrina  estoica, 
penseu  en  les  terribles  paraules  de  Jesús  sobre  la  re- 
surrecció de  la  carn.  Escolteules  ara,  tal  com  les 
porta  l'Evangeli  segons  Sant  Matheu: 

—  I  després,  darrera  de  la  tribulació  d'aquells  dies, 
el  sol  s'enfosquirà,  i  la  lluna  no  farà  claror,  i  cauran 
estrelles  del  cel,  i  les  virtuts  del  firmament  tremolaran, 
i  aleshores  sortirà  la  senyal  del  fill  del  Home  en  el 
cel  i  ploraran  totes  les  nacions  de  la  terra.  I  veuran  venir 
pels  núvols  del  Cel  al  Fill  del  Home  en  gran  poixança 
i  majestat.  I  enviarà  als  seus  àngels  amb  trompeta 
i  veu  ressonanta,  i  juntarà  'Is  seus  escullits  dels  quatre 
vents  del  cim  dels  cels  fins  a  la  seva  fi.  I  apreneu 
de  lo  que  passa  amb  la  figuera.  Quan  s'entendreix  la 
seva  branca  i  broten  les  fulles,  sabeu  que  se  "ns  acosta 
l'istiu.  Aixís  mateix  quan  vejeu  totes  aquestes  coses 
sapigueu  que  per  les  portes  entra  lo  que  ve.  Us  dic 
ben  verament  que  no  passarà  aquesta  generació  que 
aquestes  coses  no  's  com.pleixin.  El  cel  i  la  terra  passa- 
ran, més  no  passaran  les  meves  paraules... 

22 


338  LA   VIDA  AUSTERA 

Pro  quan  el  Fill  del  Home  vingui  majestuosament 
amb  tots  els  àngels,  aleshores  s'asseurà  en  el  setial 
de  la  seva  glòria  i  totes  les  nacions  seran  ajuntades 
a  davant  d'ell  i  separarà  els  uns  dels  altres,  com  ara 
el  pastor  separa  les  ovelles  dels  bocs,  i  posarà  les  ove- 
lles a  la  dreta  i  els  bocs  a  l'esquerra.  Aleshores  el 
Rei  dirà  als  de  mà  dreta:  —  Veniu,  beneits  del  meu 
Pare:  posseïu  el  regne  apariat  per  vosaltres  d'ençà  del 
començament  del  món;  perquè  vaig  tenir  fam  i  per 
menjar  em  donàreu;  vaig  tenir  set  i  'm  portàreu 
per  beure;  trobantme  sense  aculliment,  m'acullíreu; 
nu,  em  vestíreu;  malalt,  em  visitàreu;  i  estant  a  la 
presó  vinguéreu  a  mi.  —  Aleshores  els  justos  li  res- 
pondran, dient  :  —  Senyor  :  ^quan  et  vegérem  famo- 
lenc  i  per  menjar  et  donàrem?  <^quan  mort  de  set  i  't 
portàrem  per  beure?  i\  quan  et  vegerem  malalt  o  a  la 
presó  i  't  visitàrem?  —  I  en  resposta  el  Rei  els  dirà  : 
— Us  dic  ben  verament:  mentres  ho  féreu  amb  un 
d'aquets  germans  meus  el  més  petit,  a  mi  m'ho  féreu.  — 
Aleshores  dirà  també  als  de  mà  esquerra:  —  Apar- 
tcuse  de  mi,  maleïts,  cap  al  foc  etern  apariat  pel  diable 
i  els  seus  àngels;  perquè  vaig  tenir  fam  i  no'm  donàreu 
menjar,  set  i  no  m  donàreu  per  beure,  estant  sense 
aculliment  no  m'acullíreu;  nu,  no  m'abrigàreu;  malalt 
í  a  la  presó,  no  'm  vàreu  visitar.  -  Aleshores  també 
ells  li  respondran,  dient  :  —  Senyor  :  ,íquan  et  vegérem 
afamat  isedejant,  o  sense  sopluig,  o  nu,  o  malalt,  o  a  la 
presó,  i  no  t'assistírem?  —  I  aleshores  els  hi  respondrà, 
dient  :  —  Us  dic  ben  verament  :  cada  cop  que  no  'u 


LA   MORT  AUSTERA  339 

féreu  amb  un  dels  més  petits,  tampoc  m'ho  féreu  a 
mi.  —  I  aquets  aniran  a  les  penes  eternes  i  els  justos 
a  la  vida  eterna.  — 

El  món  s'acostava,  doncs,  a  la  seva  fi,  i  els  terribles 
prodigis  del  Apocalipsis  no  tardarien  ni  una  vida  d'ho- 
mes. Venia  un  regne  espiritual,  regne  dels  Cels,  aont 
els  escullits  hi  menarien  una  vida  eterna,  no  més  dife- 
renta  de  la  vida  en  aquet  món  per  l'ausencia  de  tota  ma- 
laventura.  Les  paraules  fiblaven  a  través  dels  ner- 
vis fins  a  la  carn  i  als  óssos  en  un  trasbals  de  tot  el  ser, 
i  aquella  voluntat  immortal  que  resideix  en  la  subs- 
tància humana  veia  realisats  els  tenebrosos  anhels  de 
no  morir.  Si  ni  'Is  maleïts  moririen!  Perquè  la  mort 
era  un  engany  dels  nostres  sentits,  d'aont  el  foc  etern, 
no  sent  mai  comparable  al  horror  de  l'aniquilació,  deve- 
nia  la  darrera  esperança  del  home.  Per  tota  la  primera 
generació  cristiana  la  certesa  de  la  resurrecció  de  la 
carn  feia  més  prosselits  que  la  crucifixió  del  Fill  de  Déu. 

Aquesta  vida,  plena  de  misèries,  amb  la  pompa 
vana  de  les  terrenes  fortunes,  no  era  comparable  a  la  de- 
lícia eterna  de  no  morir,  assegut  a  mà  dreta  del  Senyor 
a  l'hora  del  Judici  en  la  pregona  vall  de  Josafat.  De 
res  li  servirien  al  Emperador  les  seves  riqueses  de  tant 
curta  durada  :  aviat  s'acabaria  la  poixança  del  poten- 
tat. Tot  l'art  de  la  terra,  amb  les  seves  estàtues  i  pa- 
laus i  pintures,  quedaria  palid  i  miserable  com  la  llum 
de  la  llàntia  quan  surt  el  Sol  amb  la  seva  claredat.  Po- 
dia afrontarse  la  mort  abans  de  veure  la  copa  de  sang 
de  les  víctimes  sacrificades  als  déus  que  no  salvaven 


340  LA   VIDA  AUSTERA 

de  morir  :  una  allau  impetuosa  arrocegava  l'ànima  del 
catecumen  que  moria  serenament  reflexada  en  el  dolç 
esguard  i  en  el  somrís  dels  llavis  la  delícia  de  l'entrada 
en  el  Paradís. 

Tota  l'humanitat  ha  sentit  el  pas  d'aquella  força 
soterrania,  comparable  al  foc  que  abranla  les  entranyes 
de  la  terra  i  surt  per  la  boca  dels  volcans  i  a  l'alenada 
portentosa  que  aixeca  en  l'aire  Ms  continents  i  sepulta 
la  terra  sota  '1  mar.  L'imperi  romà,  en  la  construcció 
del  qual  s'havien  excedit  les  forces  humanes,  empedreit 
en  la  seva  ànima  gentil  i  tallat  en  la  forma  de  la  bellesa 
pagana,  s'esgrunà  sota  la  pressió  d'una  furiosa  espe- 
rança en  el  regne  dels  cels,  com  s'esclafa  í  devé  pols 
impalpable  la  farina  seca  en  les  manetes  d'un  nen. 

Abans  de  refredarse  *1  foc  humà  de  la  resurrecció  de 
la  carn  passaren  anys  i  sigles  de  desenganys  terribles, 
talment  que  Ms  seus  estratus,  en  la  formació  del  home 
d'avui,  poden  compararse  a  les  capes  geològiques  que 
recorden  els  períodes  de  la  terra.  Pro  passaren  les  he- 
catombes neronianes,  passà  la  destrucció  del  Temple 
de  Jerusalem,  passaren  les  irrupcions  dels  barbres,  i  el 
món  pagà  quedà  colgat  de  cendres  en  orgulloses  runes. 
Després  de  l'espantosa  angoixa  del  any  mil,  els  pobles 
occidentals  començaren  l'obra  expiatoria  de  les  creua- 
des í  mentrestant  el  dolç  i  suau  amor  de  la  term  refres- 
cava les  ànimes. 

Els  sigles  passaren  per  damunt  d'una  humanitat 
baldada  que  sentia  com  si  la  tornessin  a  nova  vida  des- 
prés d'una  letargia  somniosa  de  la  carn.     La  fi  del  món 


LA   MORT  AUSTERA  341 

reculava  cap  a  les  pregones  fondàries  dels  temps  futurs, 
la  resurrecció  de  la  carn  anava  prenent  l'aire  d'una 
representació  simbòlica,  el  regne  dels  cels  ja  havia 
arribat  d'ençà  del  sacrifici  de  Jesús  per  les  ànimes 
benaventurades,  i  el  Judici  final  en  la  pregona  vall  de 
Josafat  es  veia  massa  lluny  per  exercir  una  influencia 
constant  en  el  cor  de  l'home. 

En  els  temps  d'aquella  nova  primavera  les  prime- 
res a  deixondirse  foren  les  forces  corporals.  No  hi  ha 
hagut  mai  una  humanitat  sensual  com  aquella  ni  mai 
s'ha  vist  tant  sensualment  la  podridura  de  la  mort,  com 
no  s'ha  concebut  mai  la  vida  d'ultratomba  per  les  imat- 
ges d'una  tant  carnosa  realitat.  Les  delícies  terrenes 
foren  assaborides  amb  la  més  grossa  i  bestial  luxúria, 
talment  que  l'home  Hec  com  el  relligiós,  en  els  burgs 
ciutadans  com  en  les  masies,  en  el  sigle  com  en  la  sere- 
na pau  dels  claustres,  experimentà  la  dolça  gaubansa 
del  pecat  en  els  braços  de  performades  i  opulentes  matro- 
nes  i  en  el  desori  d'una  taula  proveïda  dels  menjars  trucu- 
lents que  no  abastaven  a  sossegar  els  torments  de  la  gola. 

Semblava  com  si  les  primeres  concepcions  dels  ho- 
mes del  Nort  es  tornessin  de  carn  i  óssos  o  de  pedra  al 
arribar  al  Mitgdia.  Un  sentit  corporal  de  la  realitat  i 
de  la  vida  s'exteriorisava  en  el  món  de  quimeres  de  les 
catedrals  gòtiques,  en  les  miniatures  dels  manuscrits 
i  en  les  pintures  del  Camp  Sant  de  Pisa.  A  dins  del 
temple  les  parets  nues  i  els  feixos  d'altissimes  pilastres 
es  perdien  en  un  ambent  de  fosquedat  per  ont  hi  tran- 
sitaven en  silenci  les  ombres  dels  sers  vivents.     Allí  les 


342  LA   VJDA  AUSTERA 

dames  i  is  cavallers,  com  els  mercaders  i  les  menestra- 
les,  quedaven  esvaïts  en  la  multitut  d'imatges  opaques, 
presos  els  sentits  en  els  corals  del  culte  i  en  el  perfum 
d'encens.  Més  al  defora  les  carns  morbides  i  les  mirades 
luxurioses  tornaven  als  homes  i  a  les  dones  a  una  gras- 
sa i  bestial  realitat,  i  les  sensuals  quimeres  de  la  llur 
ànima  "s  feien  de  pedra  en  les  cornises  i  en  els  absis,  en 
els  peus  dels  arcs  botarells  i  en  les  portalades,  en  els  claus- 
tres i  en  les  torres  i  agulles  de  les  catedrals  gòtiques  po- 
blades de  gàrgoles  i  monstres  atormentats,  amb  les  se- 
ves goles  obertes  i  l'urpa  amenaçadora,  uns  com  serps, 
altres  amb  ales  i  becs  esgarrifosos,  buida  la  mirada  pel 
corcó  intern  de  la  luxúria,  imatge  odiosa  dels  mals  es- 
perits i  de  les  ànimes  condemnades. 

El  poble  que  imaginava  les  gàrgoles  de  les  cate- 
drals gòtiques  creava  aquella  concepció  mitg-eval  del 
ball  0  de  la  dança  de  la  Mort  que  tant  havien  de  tenir 
en  compte  en  les  llurs  obres  l'Orcagna  en  el  fresc  del 
Camp  Sant  de  Pisa  i  l'Albert  Dürer  en  la  Germania. 
Casi  no  hi  trobareu  en  tot  el  poema  una  sola  visió  po- 
derosa de  la  vida  futura,  mentres  en  riquissimes  for- 
mes literàries  ens  pinta  la  recança  de  l'existència  ter- 
renal i  la  certesa  i  podridura  de  la  mort.  —  Jo  soc  la 
Mort  certa  per  totes  les  criatures.  <jCom  ets  prou  foll 
de  pensar  que  tu  quedaràs  quan  veus  els  altres  com  es 
moren?  La  corrupció  del  carboncle  o  de  la  pesta  poden 
descompondre  impensadament  el  teu  cos  vil.  — 

La  forma  del  poema  es  variable,  i  fins  el  sentit  de 
la  dança  castellana  té  més  de  sàtira  contra  i  viure  con- 


LA   MORT  AUSTERA  343 

cupiscent  que  la  dança  francesa.  En  l'escrita  pel  can- 
ciiler  de  París  Joannes  Climachus  parla  i  mestre  per 
dirnos  com  la  Mort  es  vil  i  molt  odiosa,  i  posarnos  la 
dança  com  un  mirall  que  cal  tenir  a  davant  per  ben  fi- 
nir la  nostra  vida  mortal.  En  el  codic  del  Escorial  co- 
mença '1  ball  per  un  parlament  de  la  Mort  i  un  altre  del 
Predicador  :  —  El  papa  i  el  rei,  el  bisbe  sagrat  i  el  car- 
denal, el  duc  i  el  comte  i  l'emperador  tastaran  la  mort 
dura,  d'ont  ve  i  sà  i  bon  consell  de  fer  bones  obres  sen- 
se fiarse  dels  tresors  que  amb  la  Mort  no  hi  valen.  I 
la  Mort  mou  la  feréstega  dança  cridant  a  tots  els  nas- 
cuts del  món  i  's  comença  per  dos  donzelles  que  oiran 
de  mala  gana  la  cançó  dolorosa.  No  'Is  hi  valdran  les 
flors  i  les  roses,  ni  l'empolainarse  com  solien,  perquè 
ara  són  les  esposes  de  la  Mort  i  no  sen  poden  apartar. 

—  An  elles  i  a  tots  cambiaré  les  gales  de  la  vida 
per  lletjesa,  les  vestidures  per  la  nuesa  tristament  avor- 
rida per  sempre  més;  en  comptes  dels  palaus  els  hi  do- 
naré estrets  i  foscos  sepulcres  pestilents  per  dins,  i  en 
lloc  dels  menjars  els  hi  donaré  cucs  rosegaires  que  'Is  hi 
devoraran  la  carn  podrida.  — 

I  en  ambdós  poemes,  d'aquí  en  avall,  la  dança  se- 
gueix amb  l'entrada  del  Pare  Sant,  del  Emperador,  del 
Cardenal,  del  Rei.  La  Mort  aixaleia  la  dança  tocant  la 
charambela,  i  per  cada  recança  dels  vius  ella  respon  amb 
una  crudel  falta  de  tot  respecte  humà,  retreientelshi 
la  llur  vanitat  i  la  misèria  de  les  armes  i  astúcies  que 
no  han  de  deslliuraries  de  morir.  Més  en  la  Dança  del 
codic  escurialenc  la  sàtira  recorda  sense  pietat  les  ma- 


344  LA   VIDA  AUSTERA 

leses  dels  poderosos.  Al  Papa  li  re'treu  que  ara  troba- 
rà la  paga  de  lo  que  ha  fet;  al  Emperador,  els  cabals  atre- 
sorats  amb  tirania;  al  Cardenal,  que  volia  trastornar 
el  món  per  arribar  a  Papa  i  ésser  sobirà,  i  al  Rei,  la  seva 
manca  de  justícia  i  els  robos  fets  al  regne  per  omplir  la 
seva  arca.  Més  en  tots  els  poemes  la  Dança  es  aixís 
mateix  una  concepció  corporal  i  pestilent  de  la  Mort, 
com  a  pèrdua  greujosa  de  les  pompes  mundanes,  po- 
dridura  de  les  apariencies  terrenals. 

Estàvem  lluny  del  regne  espiritual  que  veien  im- 
mediat les  generacions  evangèliques  i  havia  deixat  de 
ser  efectiva  l'amenaça  apocaliptica  de  la  fi  del  món. 
En  aquell  temps  els  martres  abandonaven  alegrament  les 
delícies  terrenals  encesos  per  l'esperança  de  la  beiata  i 
dolça  existència  en  la  pura  contemplació  del  Pare  celes- 
tial, talment  que  *!  món,  després  de  no  ser  res  per  ells, 
devenia  presó  insoportable;  més  ara  la  grassa  humana 
de  la  terra  havia  guanyat  l'ànima,  les  concepcions 
simbòliques  prenien  formes  corporals,  les  passions  de- 
venien  monstres,  el  vici  i  el  pecat  es  tornaven  gàrgoles 
de  pedra.  I  aquesta  encarnació  del  món  ideal  guanya 
l'intim  anhel  d'immortalitat  i  omple  l'Infern  i  el  Pur- 
gatori de  torments  corporals,  com  si  les  ànimes  tin- 
guessin músculs  adolorits  i  passions  contrariades  i  una 
carn  viva  per  cremar  i  una  força  per  extenuarse  exhaus- 
ta. La  Comèdia  del  Dante  recull  aquesta  concepció 
fondament  popular  que  resolia  l'eterna  continuació 
de  la  vida  per  l'immortalitat  de  les  formes  i  de  les  vir- 
tuts i  corrupcions  de  la  matèria. 


EN  els  nostres  temps  de  vida  forta  i  resplendenta 
l'home  's  va  curant  de  la  por  enguniosa  de  la  mort, 
característica  de  les  societats  degenerades  i  sense  fe.  En 
els  millors  dies  de  la  Renaixença  italiana  les  ànimes  vi- 
rils obraren  ben  immortalment  amb  la  plenitut  de  la 
noblesa  ferma  i  generosa  que  revesteix  totes  les  mani- 
festacions de  la  vida  immortal,  de  lo  que  jo  anomeno 
la  vida  austera.  I  en  el  dia  d'avui  són  les  multituts 
ciutadanes  les  que  's  revesteixen  d'aquesta  gentil  mag- 
nificència i  afronten  victoriosament  l'idea  de  la  mort. 
No  voldria  que  tu,  digne  company  que  m'has  se- 
guit fins  ara,  erressis  el  camí  de  l'immortalitat  cercant- 
la  en  una  afirmació  doctrinaria  de  bon  seient  o  en  la 
ronyosa  investigació  científica  d'un  espiritisme  insubs- 
tancial. El  geste  desconcertat  del  protestari,  la  seva 
energia  desaforada,  el  to  estrident  de  la  seva  veu  han 
donat  un  aire  de  superficial  solidesa  i  de  tradicional 
repòs  a  les  doctrines  que  la  marxa  ascendent  de  la  ei- 


346  LA   VIDA  AUSTERA 

vilisació  havia  glaçat  en  el  cor  del  home.  Aixís,  avui 
es  un  pecat  més  essencial  contra  aquestes  doctrines  el 
mancament  a  les  formes  establertes  que  la  falta  no 
confessada  de  la  fe  en  la  seva  certesa  i  virtualitat. 

Les  experiències  de  l'espiritisme  científic,  la  certesa 
de  les  quals  no  afirmo  ni  nego,  no  tenen  res  que  veure  amb 
el  sentiment  humà  de  l'immortalitat.  Suposant  que  fos 
certa  aqueixa  existència  d'ultratomba  en  un  estat  de 
substància  i  de  forma  que  arriba  a  impressionar  les  pla- 
ques fotogràfiques,  a  fer  moure  cadires,  a  sosllevar  tau- 
les i  a  congeminar  paraules  en  la  llengua  materna,  seria 
per  l'humanitat  una  promesa  vergonyosa,  una  ignomí- 
nia més  de  sa  misèria  corporal,  horrible  i  repugnant 
condemnació  pròpia  per  humiliaria  i  envilirla.  En 
les  velles  relligions  deistes  l'altra  vida  conservava  una 
noble  idealítat  en  la  contemplació  de  la  bondat  ínfíni- 
da;  més  ara  figureuse  la  xorca  existència  del  espectre, 
sepultat  en  una  mena  d'imbecilitat  alcoolica,  despullat 
d'aqueixa  potencia,  dignificadora  de  la  vida,  que  'ns 
permet  influir  beneíicament  en  la  felicitat  dels  altres 
homes. 

Jo  estic  en  que  la  vida  immortal  no  ha  d'assoliria 
l'home  com  a  resultat  d'una  concepció  intel•lectual,  ni 
per  la  seva  conformació  amb  cualsevol  doctrina,  i  que 
no  es  altra  cosa  sinó'l  do  natural  d'una  vida  austera, 
plena  de  noble  valentia  i  de  poderosa  idealítat.  Els 
pobles  que  arribin  un  dia  a  realisar  aquesta  magnifica 
existència  immortal  no  tindran  segurament  per  su- 
prema  elegància   l'escèptica   manifestació,   la   pràctica 


LA   MGRT  AUSTERA  347 

no  sentida  d'un  vell  ritual;  més,  despullats  de  tota  va- 
na preocupació,  irradiaran  en  tots  els  actes  de  la  llur 
existència  l'idealisme  esplèndid  que  serà  substància  de 
la  seva  vida  real. 

Anàveu  una  tarda  pels  afores  de  la  ciutat  amada  i 
entràreu  per  un  camí  vell  aont  hi  creixia  l'herba,  vol- 
tat de  rústics  ammetllers  que  florien.  Un  càlid  sol 
d'hivern,  d'aquest  hivern  dolç  de  les  nostres  riberes, 
comunicava  al  vostre  cos  una  alegria  inexplicable.  I 
allí,  recolzats  en  el  marge,  us  assentàreu  amb  l'esposa 
cansada,  mentres  el  vostre  fill  feia  corrues  de  pedres 
murmurant  ignocentes  paraules.  ^jNo  us  en  recordeu? 
Tot  el  vostre  ser  s'abandonà  a  la  quieta  delícia  i  el  temps 
passà  en  el  més  pur  olvit,  mentres  l'aura  sotil  sen  en- 
duia suaument  les  balbes  fulles  de  les  primeres  flors. 

Doncs  això  es  la  vida  immortal.  En  aquella  hora 
augusta  no  hi  havia  en  l'horitzó  de  la  vostra  ànima  cap 
de  les  coses  que  estan  destinades  a  morir.  Us  movíeu 
per  la  força  del  vostre  cos,  l'esguard  us  divagava  sense 
aturarse  en  les  imatges  contingents,  el  cor  seguia  pal- 
pitant  amb  sana  bravura,  vivíeu  i  éreu  feliç.  Si  al- 
guna vegada  s'escriuen  els  atributs  de  la  vida  immor- 
tal, ja  veureu  com  concorrien  tots  en  l'hora  piadosa 
d'aquella  tarda  passada  en  el  camí  dels  rústics  ammet- 
llers. 

Donem  un  pas  més  endavant.  En  els  pobles  de  la  ci- 
vilisació  occidental  i,  per  demés,  entre  la  gentada  de 
les  ciutats,  es  realisa  una  marxa  impertorbable  cap  a 
l'eliminació  de  la  mort  per  una  poderosa  armonia  de 


343  LA   VIDA  AUSTERA 

les  forces  vitah.  Es  de  la  lluita  i  contradic::ó  entre 
aquestes  forces  que  neix  l'enguniosa  consciència  de  l'a- 
nihilació. En  la  topada,  la  que  roman  vençuda  ple- 
ga les  ales  amb  desmai  i  s'aconsola  amb  la  crudel  es- 
perança de  que  també  l'altra  haurà  de  morir.  Més 
quan  l'armonia  "s  produeix  per  una  gran  potencia  d'ín- 
tima ponderació,  la  societat  humana  s'entrega  total- 
ment a  la  contemplació  de  la  pròpia  magnificència  i 
la  mort  s'elimina  de  la  realitat  com  episodi  insignifi- 
cant i  fugitiu. 

La  generalisació  de  la  lluita  es  una  senyal  de  que 
la  moderna  Renaixença  s'encamina  a  la  total  llibera- 
ció  humana.  En  les  grans  metròpolis  d'Europa  i  d'A- 
merica  són  pocs  els  homes  que  no  estiguin  en  camí  de 
llibertat,  i  en  les  hores  comunes  les  multituts  comencen 
a  obrar  immortalment.  I  es  que  mai  de  la  vida,  d'en- 
çà que  *1  món  es  món,  hi  havien  hagut  a  la  disposició 
del  home  tant  prodigioses  potestats,  talment  que  i  do- 
mini de  la  Natura  ha  imposat  el  respecte  de  la  digni- 
tat humana.  Una  ciutat  acobla  en  els  seus  flancs  de 
mare  tal  generació  que  hauria  fet  abans  un  gran  imperi; 
l'home  governa  per  un  dàctil  impuls  increibles  mas5^s 
llençades  a  una  carrera  furiosa;  les  ondes  etèries  i  les 
algues  del  mar  són  missatgeres  de  la  veu  humana  d'un 
cap  a  l'altre  de  la  terra,  i  aixís  es  pot  dir  ben  verament 
que  la  majestat  no  es  avui  patrimoni  dels  rics  i  dels  po- 
derosos, sinó  que  resplendeix  en  la  santa  concepció  de 
la  vida  del  noble  dominador  de  portentoses  màquines. 

Ja  sento  als  meus  contradictors.     jOh  funest  opti- 


LA   MORT  AUSTERA  349 

misme,  apariencia  enganyosa  d'una  fatal  conformació! 
^No  consideres,  home  frivol,  que  totes  les  formes  de 
les  coses  amades  són  vanitat,  fosca  i  miserable  vani- 
tat? Si  com  més  feliç  i  esplèndida  sigui  la  vida,  més 
cruel  per  tu  serà  haverla  de  deixar.  <iCom  goses  par- 
lar d'immortalitat?  <iNo  veus  que  cada  nova  ventura 
fa  per  tu  més  terrible  la  fatalitat  de  la  mort?  Aquest 
anhel  que  portes  de  no  morir  devindrà,  en  l'apartament 
de  tota  esperança  relligiosa,  ànsia  punyenta  que  s'en- 
sorrarà cada  dia  més  en  el  teu  cor. 

Si  les  formes  de  les  coses  amades  són  fosca  i  mise- 
rable vanitat,  no  es  cap  desmerit  als  meus  sentits,  que 
no  sabrien  estimaries  d'altra  manera.  Els  meus  sen- 
tits humans  es  valen  de  les  formes  pel  seu  repòs  :  una 
cara  de  galtes  somrosades,  animada  per  uns  ulls  blaus 
coronada  per  una  cabellera  rossa,  m'atrau  amb  dolç 
encant;  un  coll  de  dóna  jove  que  porta  la  testa  majes- 
tuosament  i  s'assenta  sobre  unes  espatlles  amples  i  gra- 
cioses, els  braços  de  morbida  polpa  o  *!  pit  de  la  dama 
escotada  sota  l'enreixat  de  blanca  guipura,  són  de 
ben  amable  contemplació.  La  sang  se  m'alegra  de 
miraries,  i  per  més  que  sem  esforci  l'inteliigencia  a  re- 
cordarme  que  tot  allò  es  trista  vanitat,  els  meus  sen- 
tits humans  no  's  pertorben  en  el  seu  deleit,  potser  per- 
què també  ells  són  cosa  vana,  com  ho  són  la  nostra  in- 
tel•ligència i  les  seves  creacions  més  nobles. 

^Què  se  men  dóna  de  la  fugitiva  naturalesa  de  les 
formes,  si  aquesta  es  la  raó  de  que  pugui  estimaries 
el  meu  cor?  <ïHauré  d'avorriries  per  una  conclusió  doc- 


350  LA   VIDA  AUSTERA 

trinaria  del  meu  esperit,  que  les  acusa  de  posseir  la  vir- 
tut humana  que  me  les  fa  estimar?  ^Com  haurien  de 
ser  les  coses  amades  perquè  no  fossin  fugitiva  vanitat? 
<iEs  condició  de  l'home  frivol  obrar  segons  la  possibi- 
litat de  la  seva  naturalesa  real? 

Si  mentres  jo  visqui  i  romanguin  despertes  en  el 
meu  esperit  les  facultats  del  enteniment  que  poden  ado- 
narse  de  l'immortalitat,  puc  sustràurem  a  la  presencia 
de  la  mort,  hauré  viscut  segurament  una  vida  immor- 
tal. Perquè  no  es  la  cruel  certesa  de  la  mort,  més  do- 
lorosa com  més  suau  es  la  ventura,  lo  que  pertorba  *! 
meu  anhel  d'immortalitat,  sinó  la  contemplació  con- 
tingent de  les  formes  i  de  les  coses.  L'home  innoble 
i  covard  apartarà  del  pensament  el  trànsit  de  la  mort 
amb  l'urt  del  criminal  que  vol  colgar  la  memòria  del 
seu  crim;  més  aixís  com  la  presencia  del  pecat  amarga 
l'existència  del  pecador,  la  recordança  avorrida  de  la 
mort  extendrà  la  seva  ombra  sobre  'Is  llocs  amats  i  les 
coses  amades  del  covard. 

L'immortalitat  es,  doncs,  una  virtut  interna  del 
home  que  regeix  la  contemplació  de  les  formes  i  de  les 
coses,  que  no  obra  per  voluntari  olvit,  sinó  per  natural 
repulsió  de  les  imatges  contingents  i  que  's  deu  a  una 
noble  integritat  de  l'ànima  humana  en  una  vida  forta 
I  sana  vigorisada  per  l'ideal  auster. 

Hi  ha  una  inclinació  ben  explicable  en  els  que  es- 
criuen llibres  sobre  la  conducta  a  fixar  la  seva  concep- 
ció de  l'home  perfecte,  i  una  cosa  semblant  es  deurà 
despendre  del   meu  llibre  sobre  la  santedat.     Ara  no 


LA   MORT  AUSTERA  351 

més  em  cal  afegir  que  si  pogués  existir  un  home  en  tal 
estat  de  perfecció,  encara  que  subsistís  la  limitació  de 
la  seva  vida,  estaria  segurament  posseit  de  aqueixa  vir- 
tut interna  de  l'immortalitat  i  contemplaria  les  formes 
i  les  coses  abstracció  feta  dels  seus  atributs  contin- 
gents. El  pensament  i  fins  la  presencia  de  la  mort,  el 
trànsit  dolorós  de  la  persona  estimada,  no  farien  presa 
en  la  seva  ànima  ni  menys  la  privarien  de  la  seva  vir- 
tut immortal,  perquè  naturalment  els  seus  sentits,  guiats 
per  la  mena  de  contemplació  adquirida,  la  sostraurien 
a  tota  relació  contingent  amb  la  força  sana  del  ideal. 
Aleshores  ^i  bé  i  què,  si  morim?  Perxò  hem  omplert 
el  nostre  pit  de  confiada  bravura.  Queden  a  resoldre 
encara  '1  sofriment  del  trànsit,  el  dolor  corporal,  la  re- 
cança en  les  delícies  perdudes.  Pro  l'ànima  forta  ja 
compta  amb  el  dolor  i  apuntala  les  voltes  i  posa  estrebs 
als  murs  i  fa  ferma  la  casa.  El  cas  es  que  mentres  duri 
la  nostra  vida  posseim  l'interna  virtut  de  l'immorta- 
litat, i  quan  l'hora  'ns  arribi  procurem  despedirnos  dig- 
nament per  correspondre  a  la  sobirana  ventura  de  la 
nostra  reialesa.  Més  per  afrontar  magnanimament  la 
mort  no  cal  rebaixar  les  generoses  delícies  de  la  vida. 
Beneit  aquell  que  arriba  a  la  més  llarga  vellesa  i  va 
desprenentse  lentament  de  les  forces  vitals  fins  a  sentir 
l'ansia  malinconica  del  etern  descans  i  a  deixar  quie- 
tament el  món  com  un  llum  que  s'apaga! 


VI 


ARA  't  convido,  dolç  company,  a  divagar  una  es- 
tona sobre  algunes  causes  que  'ns  porten  la 
presencia  efectiva  de  la  mort  i  pertorben  despietada- 
ment  el  nostre  anhel  d'immortalitat. 

El  pensament  no  porta  per  sí  sol  la  presencia  de  la 
mort.  Jo  t'asseguro  que  mai  de  la  vida  m'he  sentit  més 
desprès  d'ella  que  en  el  temps  d'escriure  aquet  llibre. 
Penso  en  la  mort,  pro  no  la  sento  :  la  meva  raó  analisa 
les  seves  contingències  com  si  's  tractés  d'una  realitat 
extranya  al  meu  destí.  La  nostra  maravella  quan  lle- 
gim el  diàleg  de  Plató  sobre  la  mort  de  Socras  ve  d'a- 
quell obrar  immortal  i  d'aquell  raonament  immortal 
del  savi  en  l'acte  mateix  de  beure  la  cicuta.  El  pen- 
sament de  la  mort  no  arriba  a  pertorbar  l'ecuanimi- 
tat  de  la  substància  que  en  ell  actua,  i  no  sembla  sinó 
que  entre  la  seva  vida  i  la  nostra  s'ha  alçat  de  sobte  una 
muralla  i  que  a  darrera  d'ella,  sense  que  nosaltres  ho 
sentim,  el  savi  d'Atenes  segueix  filosofant  amb  sere- 
nitat magnànima. 


LA   MORT  AUSTERA  353 

La  presencia  de  la  mort  en  el  nostre  esperit  ve  per 
un  ensolciament  interior  de  les  forces  vitals  i  's  mani- 
festa sempre  per  una  pèrdua  de  dignitat  i  d'hermo- 
sura.  Aquest  home  de  cara  ruïnosa  que  no  sabeu  què 
té  i  us  parla  humiliat  ben  diferent  d'abans,  està  de 
cos  present  en  la  seva  pròpia  ànima.  La  seva  mirada 
es  innoble,  en  tot  el  seu  posat  hi  trobeu  un  encongiment 
i  una  covardia  inexplicables.  Per  poca  cosa  cau  ma- 
lalt, les  seves  empreses  no  li  surten  bé  i  una  tristesa  sor- 
da i  vaga  li  oprimeix  el  cor.  I  tu,  mirantlo,  et  pre- 
guntaràs :  ^com  es  que  aquest  home  s'es  fet  tant  lleig? 

L'ensolciada  pot  ser  tant  general  que  no  quedi  a  l'à- 
nima ni  la  més  lleu  espurna  d'immortalitat.  Les  fun- 
cions vitals  es  compliran  en  aquest  home  amb  una  ri- 
gidesa semblant  a  l'actuació  de  les  lleis  de  la  gravedat, 
sense  aqueixa  llum  de  la  consciència  que  les  aclara  amb 
una  resplendor  divina.  El  seu  cos  tardarà  encara  molts 
anys  potser  a  corrompres,  més  portarà  una  ànima  po- 
drida i  pestilent.  Encadenat  al  moment  actual,  per 
ell  seran  els  seus  actes  i  els  seus  amors,  i  li  serà  tant  im- 
possible remontarse  a  la  més  fugitiva  trascendencia  com 
si  a  damunt  d'ell  hi  tingués  una  montanya.  Aixís  l'a- 
var estima  l'or  com  lluu,  i  el  toca  sensualment  amb  el 
deleit  de  posseirlo  i  de  no  apartarsen  mai. 

La  malaltia  corporal  pot  arruïnarnos  fins  a  produir 
la  presencia  efectiva  de  la  mort  en  el  nostre  esperit,  per 
la  debilitació  persistent  de  les  forces  vitals.  No  es  la 
temensa  infundada  de  morir,  ni  l'acció  dolorosa  del  mal, 
ni  la  fatalitat  d'una  vida  que  'ns  esperi  desmaiada  i  in- 

23 


354  LA   VIDA  AUSTERA 

segura  lo  que  'ns  porta  la  presencia  de  la  mort.  perquè 
pot  ser  tanta  la  força  espiritual  que  resisteixi  victo- 
riosament  totes  aquestes  invasions  de  la  malaltia.  Si 
elles  s'apoderen  de  la  nostra  ànima  es  que  l'acció  del 
mal  ens  ha  dut  a  una  debilitat  interna  i  ha  deixat  ober- 
tes les  portes  del  castell.  Es  més  probable  que  la  pre- 
sencia de  la  mort  es  produeixi  a  les  palides  hores  d'una 
llarga  convalescència  que  no  quan  la  febra  t'arbora 
la  rosa  de  les  galtes  i  posa  espurnes  de  batalla  en 
els  teus  ulls. 

Hi  ha  mals  que  fan  al  home  una  guerra  sorda  sense 
apariencia  de  dolor  :  en  els  seus  músculs  o  en  les  seves 
entranyes  o  en  la  delicada  madeixa  dels  seus  nervis  un 
món  de  sers  implacablement  encarniçats  treballa  en  la 
lenta  destrucció  dels  elements  vitals.  L'organisme  del 
home'S  torna  irritable,  i,  cada  dia  més  sumís  a  les  for- 
ces hostils  de  la  Natura,  va  decandintse  fins  que  en  la 
seva  ànima  s'hi  fan  les  tenebres  de  la  mort.  L'impressió 
arriba  a  ser  tant  real  com  si  una  part  del  home  's  podrís 
morta  entre  l'altra  carn  viva  i  'ns  fa  pensar  en  l'Ossiris 
de  Sekhem,  que  mentres  alça'l  braç  dret  en  l'actitut  del 
sembrador,  té  '1  braç  esquer  entercat  i  rudimentari  enclòs 
en  les  apretades  benes  de  la  mòmia. 

Guarda  la  salut  com  un  tresor  imponderable,  no 
solament  per  ser  condició  de  la  santedat  i  una  font  de 
les  més  humanes  delicies,  sinó  també  per  conservar  les 
forces  vitals  que  mantindran  la  teva  substància  en  la 
plena  Immortalitat  que  es  originaria  virtut  de  la  seva 
naturalesa.     Altrament  la  teva  vida  fluirà  tenebrosa  i 


LA   MORT  AUSTERA  355 

sense  ideals,  i  tindràs  per  consol  la  fúria  demoníaca  de 
les  teves  pròpies  forces  en  eterna  batalla. 

L'amor  es  disposició  irresistible  del  nostre  ser,  tal- 
ment que  totes  les  edats  del  home  tenen  la  més  intensa 
vitalitat  en  el  seu  amor.  Amant  la  mare,  amant  l'es- 
posa, amant  els  fills,  la  nostra  vida  es  plena,  i  la  seva 
naturalesa  es  immortal.  Si  es  possible  viure  no  vivint, 
això  deu  ser  quan  l'amor  ens  deixa.  Ausencia  d'amor 
seria  aleshores  ausencia  de  vida,  d'ont  tal  vegada  ve 
que  les  persones  desenganyades  en  el  seu  am^or  sentin 
la  suau  enveja  de  morir. 

La  presencia  efectiva  de  la  mort  no  's  produeix  en 
les  ànimes  exaltades  per  l'amor  triomfant.  L'amor  de 
les  dones,  l'amor  de  la  pàtria,  l'amor  de  Déu,  donen 
al  ser  enamorat,  cada  amor  en  diferenta  forma,  una  llei 
de  contemplació  que  li  presenta  les  coses  fugitives  com 
si  en  elles  es  transparentes  l'eterna  substància.  Mentres 
dura  l'amor,  l'amant  es  manifesta  desprès  de  les  formes 
contingents,  no  perquè  hagi  variat  en  el  seu  esperit 
la  valoració  de  les  coses,  sinó  perquè  *ls  seus  sentits  no 
les  senten  en  disposició  de  valoraries.  Ben  al  contra- 
ri, en  l'ànima  mai  amada  de  Beethoven  les  misèries  hu- 
manes arriben  a  una  portentosa  ponderació. 

Aixís,  si  vols  viure  immortalment  la  vida,  dónali  al 
teu  cor  l'amor  que  anhela,  en  lo  que  seràs  fidel  a  la  Na- 
tura i  juntament  deixeble  d'ella,  tant  universal  en  l'es- 
timar. L'home  en  qui  la  terra  devé  conscient  dóna 
amb  el  seu  amor  un  sentit  al  amor  insensible  de  les  co- 
ses, i  aqueixa  trascendencia  en  el  franc  obrar  fa  de  na- 


3:^.6  LA   VIDA  AVSTBRA 

turalesa  immortal  la  nostra  vida.  Posa  tota  la  sang 
del  teu  cor  en  la  batalla  i  feste  un  amor  digne  de  la 
teva  noblesa  reial.  Altrament  viuràs  com  un  mort  i 
en  la  teva  ànima  s'hi  feran  cucs  de  podridura. 

Figurat  lo  que  seria'l  teu  destí  si  arribessis  a  dispo- 
sar la  teva  vida  talment  que  en  tota  la  seva  durada  no's 
perdés  ni  un  pensament  de  la  teva  energia  corporal  i 
espiritual,  ni  deixés  de  produirse  cap  dels  efectes  que 
estaven  en  potencia  en  el  teu  ser,  com  l'arbre  amb  les 
branques,  les  fulles,  les  flors  i  els  fruits  estaven  en  la  pri- 
mera llevor.  Una  vegada  t'hagis  figurat  lo  que  seria 
aixís  el  teu  destí,  pensa  en  lo  que  realment  serà,  vista 
la  misèria  de  les  teves  accions  i  la  peresa,  la  covar- 
dia i  la  falta  d'ideal  en  el  teu  obrar.  Doncs,  lo  que  va 
del  un  destí  al  altre  representa  la  part  de  la  mort  en  la 
teva  existència. 

Les  nobles  accions  que  eren  en  tu  i  quedaren  en  l'om- 
bra del  no  ser,  els  mals  passos  que  podries  adreçar  i  has 
deixat  desviarse  despietadament,  vetaquí  '1  delme  que 
pagues  a  la  mort  mentres  vius,  i  lo  que  t'amargarà  amb 
implacable  recança  les  darreres  hores  de  la  teva  vida. 
Ja  veus  si  es  gran  la  teva  potestat  que  sols  de  tu  depèn 
allargar  o  escursar.  fruir  del  tot  o  no  fruir,  aqueix  tresor 
d'immortalitat  que  fou  posat  en  les  hores  del  teu  dest{. 

La  mentida  tant  se  val  com  la  presencia  de  la  mort 
en  el  nostre  esperit.  L'home  que  ment  se  sostrau  a  la 
veritable  deiicia  de  l'existència  i  deixa  en  el  seu  lloc  una 
ombra  vana.  Si  Jo  obro  immortalment  podrà  %tx  va- 
nitat de  vanitats  la  meva  vida,  més  per  mi  serà  una  ple- 


LA   MORT  AUSTERA  357 

na  realitat  de  realitats.  Ara,  si  jo  mento,  la  sola  cosa 
real  es  la  meva  mentida.  jCego  de  mi  que  hauré  teixit 
una  mortalla,  per  hermosa  que  sigui,  i,  envolcat  amb 
ella,  divagaré  en  les  ombres!  Mostra'l  teu  pit  i  la  teva 
ànima  a  la  virtut  i  totes  les  teves  hores  seran  per  tu. 

La  mentida  en  totes  les  seves  formes  i  graus,  tant 
si  es  de  paraula,  com  si  es  d'obra,  com  si  es  d'intenció, 
fa  malaventurada  l'existència,  per  tant  que  l'amarga 
amb  la  presencia  de  la  mort.  Una  paraula  mentidera 
deixarà  sempre  en  l'ànima  com  una  estela  del  seu  no 
ser.  L'intenció  mentidera  podreix  els  fruits  de  la  ve- 
ritat. L'obra  mentidera  fa  que  la  meva  vida  no  corri 
per  mi. 

Mireus  el  malaventurat  que  va  pendre  una  dóna 
sense  estimaria.  Potser  amb  els  diners  d'ella  s'haurà 
fet  un  sepulcre  de  vana  pompa  per  la  seva  existència. 
Cada  acte  seu  es  una  nova  mentida  :  mentida  'Is  seus 
petons,  mentida  "Is  seus  fills.  Ell  també,  com  els  al- 
tres, hauria  assaborit  les  hores  d'íntima  tendresa;  tam- 
bé li  hauria  plagut,  al  tornar  a  casa  afadigat  de  la  ba- 
talla, escoltar  calmoses  paraules  d'amor.  Més  el  seu 
cor  viurà  en  perpetua  anyorança  i  a  davant  dels  altres 
el  rosegarà'l  remordiment  del  seu  vil  engany.  jQuants 
n'hi  ha  aixís  que  van  pel  món  carregats  amb  la  seva 
còrpora  a  coll,  sense  un  alè  de  vida! 

Hi  ha  cucs  de  la  terra  que  no  poden  afrontar  la  ve- 
ritat, com  si  al  miraria  's  trobessin  de  fit  a  fit  amb  la 
roenta  roda  del  Sol.  Són  ànimes  privades  de  la  dignitat 
humana,  que  menten  per  demorar  en  el  seu  neguit,  com 


358  LA   VJDA  AUSTERA 

si  fos  el  repòs  de  la  seva  existència.  S'arroceguen  per 
terra  sense  condícia,  amb  moviments  inútils,  paraules  inú- 
tils, intencions  inútils;  víctimes  eternes  de  la  casualitat, 
incapaces  de  cap  noble  aventura,  extranyes  a  la  vida 
real,  passen  el  temps  cercant  l'explicació  del  seu  fracàs 
amb  l'intrincable  i  xorc  raonar  de  la  seva  ànima. 

La  covardia  es  una  altra  ficció  fosca  de  la  mort.  Heus 
aquí  la  Natura  que  presenta  al  home  Ms  seus  fruits  sa- 
borosos que  semblen  creats  pel  seu  deleit  carnal  i  es- 
piritual; heus  aquí  la  societat  humana  que  i  posa  en 
camí  de  les  accions  més  nobles  i  li  ofereix  el  llorer  de 
la  glòria;  heus  aquí  la  dóna  hermosa  que  passa  i  se  li  en- 
trega  en  la  clara  i  dolça  mirada  dels  seus  ulls;  més  el 
covard  no  gosa  i  les  hores  passen  vanament  i  les  accions 
no  actuades  deixen  escolarse  buit  el  seu  destí. 

El  covard  es  com  aqueixes  plantes  clafertes  de  fu- 
lles que  no  'u  arriben  a  ser  i  's  queden  espines.  I,  en- 
cara, de  vegades,  la  planta  posa  tota  la  seva  heroïcitat 
en  una  flor  bella,  d'ont  li  ve  que  moltes  de  les  seves  fu- 
lles demorin  pues  sense  sava.  Pro  l'home  covard  es 
una  planta  que  no  més  ía  espines  sense  flor  i  viu  en  la 
perpetua  recança  de  les  passades  hores  no  viscudes. 
Si  't  brinda  amor  la  dóna,  gosa  pendrela  en  els  teus 
braços;  no  perdonis  els  fruits  de  la  Natura;  quan  la  so- 
cietat humana  t'oíereixi'l  llorer  de  la  glòria,  recull  tota 
la  bravura  del  teu  cor  i  prenlo  d'una  revolada. 

Aquí  tens,  dolç  company,  com  els  homes  no  vivim 
totes  les  hores  de  la  nostra  vida  i  com  provoquem,  per 
la  nostra  malaventura  massa  sovint,  la  presencia  efec- 


LA  MORT  AUSTERA  359 

tiva  de  la  mort  en  el  nostre  esperit.  Molts  dels  que  no 
poden  aconsolarse  de  la  curta  durada  de  l'existència 
humana  no  's  cuiden  de  viure  la  vida  que  sels  hi  dóna, 
sense  compendre  que  no  tindrien  prous  anhels  per  om- 
plir tota  una  eternitat.  No  hi  ha  res  en  el  món  a  fóra 
del  poder  del  món,  i  es  més  potenta  la  nostra  substàn- 
cia que  totes  les  creacions  de  la  fantasia. 

Si  omplim  constantment  de  realitats  totes  les  po- 
tencies de  la  nostra  vida  no  hi  deixarem  clarianes  per 
ont  traspui  l'idea  de  la  mort,  i  aixís  no  sols  arribarem 
sense  greu  recança  a  l'hora  dels  darrers  sospirs,  sinó  que 
mentres  resti  clara  la  nostra  conciencia  divagarem  per 
entre  delícies  immortals. 


VII 


ARA  que  •]  nostre  esperit  ha  passat  per  la  prepara- 
ció del  darrer  llibre,  parlarem  serenament  de  la 
mort  austera.  Podria  pensarse  erradament  que  les 
meves  idees  sobre  la  substància  humana  i  el  concepte  de 
l'immortalitat  em  portarien  a  foragitar  del  pensament  el 
fet  inevitable  de  la  mort  com  un  fenomen  natural  de 
trascendencia  ben  relativa. 

Aixís  com  la  presencia  efectiva  de  la  mort  es  una 
limitació  de  l'immortalitat  humana,  l'esforç  per  olvi- 
dar  el  pensament  de  la  mort  contribuiria  a  fer  innoble 
i  ruí  la  nostra  vida.  Fíxathi  bé.  ànima  meva,  en  lo  que 
es  la  mort,  en  la  terrible  importància  de  la  mort  :  per 
ella  s'acaben  totes  les  relacions  que  i  teu  pensament 
d'home  es  capaç  de  pensar  i  's  trenca  la  cadena  dels  sen- 
timents que  tu  estàs  en  disposició  de  sentir. 

Els  homes  han  inventat  dolços  enganys  per  ajudar- 
nos  a  concebir  la  mort  com  una  lliberació  :  els  teòlegs 
han  presentat  com  matèria  de  í^.  li  realitat  d'una  vida 


LA   MORT  AUSTERA  361 

futura,  per  ont  la  mort  no  seria  sinó  un  traspàs  d'aques- 
ta vida  terrenal  a  l'altra  vida  ultraterrena.  Més  jo  no 
compto  amb  les  forces  constructives  dels  teòlegs  i  'm 
limito  a  mesurar  amb  mesures  extrictament  humanes. 
La  meva  experiència,  obrant  sobre  '1  patrimoni  comú 
de  tots  els  homes,  em  permet  esperar  que  i  meu  cos  de- 
vindrà  pols  després  de  mort;  pro  ni  en  la  mecànica  del 
coneixement  ni  en  el  portentós  dipòsit  de  la  ciència  hi  tro- 
bo res  positiu  que  m'orienti  respecte  a  lo  que  serà  '\ 
meu  esperit  després  que  s'acabi  l'unica  vida  que  puc 
imaginarme  amb  l'instrument  de  la  meva  imaginació. 

L'ordre  de  relacions  corporals  i  espirituals  que  com- 
prenem en  el  concepte  de  vida  humana,  tal  com  en  la 
nostra  experiència  la  podem  entendre,  té,  doncs,  un 
començament  en  la  naixença  i  un  acabament  en  la  mort. 
Res  de  lo  que  aprenem  amb  els  nostres  sentits  ve  a  va- 
riar el  concepte  de  la  vida,  i  quan  algú  vol  representar- 
sela  eterna  la  nodreix  d'atributs  essencialment  propis 
de  la  nostra  limitació.  I  es  que  en  la  nostra  ànima  no 
hi  cab  altra  concepció  de  la  vida  que  la  realment  vis- 
cuda per  nosaltres,  talment  que  l'imaginada  com  a  eter- 
na o  bé  es  una  trista  negació,  o  bé  es  substancialment 
idèntica  a  la  que  vivim.  Aixís  el  ser  finit  no  pot  tenir 
idea  de  lo  infinit,  perquè  essent  com  es  l'ideació  un 
modo  circumstancial  del  ser,  en  quan  el  ser  tingués  idea 
de  lo  infinit  passaria  per  un  modo  infinit,  per  devenir 
finit  altra  vegada  al  acabarse  l'ideació. 

Si  després  de  la  vida  present  hi  ha  una  altra  vida, 
no  es  cosa  que  's  pugui  afirmar  ni  negar  en  el  camp  clos 


362  LA   VIDA  AUSTERA 

de  les  concepcions  i  experiències  humanes,  perquè  tant 
al  afirmarho  com  al  negarho  s'hauria  de  fer  ús  d'una 
potencia  o  calitat  d'ideació  humanament  inconcebi- 
bibles.  I  com  a  l'afirmació  cartesiana  penso  i  per  tant 
existeixo  hi  correspon  la  negació  no  existeix  per  mi  lo 
que  no  puc  concebir,  d'aquí  ve  que  la  mort  sigui  *1  ter- 
me humanament  real  de  la  vida,  per  tant  que,  no  es- 
sent possible  pensarne  una  altra,  per  nosaltres  això  es 
com  dir  que  no  n'hi  ha  cap  més. 

Com  a  homes  de  seny  i  de  virtut,  hem  de  conside- 
rar la  mort  com  la  fi  de  la  nostra  existència,  sense  en- 
ganyarnos  ni  distreurens.  Més  si,  aixís  mirada,  la 
mort  es  causa  d'un  terrible  dolor,  no  trobarem  millor 
noblesa  per  la  nostra  vida  que  la  de  sobreposarnos  dig- 
nament a  tant  greu  dolor.  Heus  aquí  i  millor  premi 
de  la  virtut  que  fortifica  al  home  contra  i  dolor  de  la 
mort.  1  heus  aquí  també  lo  que  jo  anomeno  mort  aus- 
tera :  la  d'aquell  home  que  no  tem,  i,  fortificat  inte- 
riorment per  la  pràctica  de  les  virtuts  humanes,  sos- 
té la  dignitat  de  la  vida  fins  al  darrer  sospir. 

^No  '1  veieu  l'home  auster  que  tot  ell  es  veritat, 
com  viu  i  com  es  mor  amb  ferma  noblesa?  Per  ell  totes 
les  coses  tenen  un  sentit  i  tots  els  moviments  un  intim 
anhel.  En  cada  acte  del  home  hi  veu  una  significa- 
ció, d'ont  li  ve  una  tant  extraordinària  multiplicació 
de  les  forces  vitals  que  excedeix  el  limit  de  les  aspira- 
cions humanes.  Jo  no  sé  com  fer  entendre  prou  clar 
cl  meu  pensament.  Els  homes  han  creat,  han  format 
entre  tots  un  tresor  d'anhels  que  constitueix  el  maxim 


LA   MORT  AUSTERA  363 

contingut  de  l'existència  i  amb  ell  omplen  la  seva  con- 
cepció de  rimmortalitat.  Un  cop  exhaust  aquell  tre- 
sor, la  vida  immortal  devindria  relació  sense  sentit,  per 
tant  que  no's  comprèn  humanament  la  persistència  de 
lo  que  ja  ha  finit.  Aixís,  per  omplir  una  eternitat,  cal- 
dria la  successió  indefinida  de  moltes  vides  immortals. 
Acabada  una  en  començaria  una  altra  i  totes  elles  apu- 
rarien  cada  una  de  per  sí  aquet  mateix  contingut  de 
l'existència  de  que  omplim  la  nostra  imaginaria  i  vana 
immortalitat. 

I  jo  dic  que  en  la  vida  del  home  auster  totes  les  co- 
ses tenen  un  sentit,  i  tots  els  moviments  un  intim  anhel, 
perquè  essent  tota  ella  una  pura  veritat,  no  hi  ha  ener- 
gies perdudes  en  la  seva  acció,  ni  hores  en  vaga,  ni  aquei- 
xa funesta  són  o  borniassa  que'ns  adorm  l'esperit.  D'aquí 
ve  que  en  ell  es  multipliquin  imponderablement  les  po- 
tencies posades  a  la  comuna  disposició  dels  homes,  i  aixís 
es  com  en  la  seva  marxa  per  la  clara  ruta  del  propi  destí 
compta  a  cualsevol  hora  amb  forces  vitals  superiors  a 
lo  que  pel  moment  constitueix  el  màxim  contingut  de 
l'existència  humana.  Heus  aquí  lo  que  en  el  varó  rec- 
te i  pur  sosté  la  dignitat  de  la  vida,  aqueix  excedent 
que  irradia  com  una  resplendor  de  la  seva  ànima  i  el 
sostrau  a  la  por  de  la  mort,  de  la  mateixa  manera  que 
no  la  temeríem  nosaltres  si  arribéssim  a  realisar  en  el 
curs  de  la  nostra  existència  '1  món  de  relacions  de  que 
nodrim  el  concepte  humà  de  l'immortalitat. 

Hi  ha  com  una  ambició  de  viure  que  es  gran  i  admi- 
rable en  la  joventut,  poderosa  i  ampla  en  la  maduresa, 


364  LA   VIDA  AUSTERA 

i  que  minva  tant  com  un  es  fa  vell,  fins  que  a  les  dar- 
reries de  la  decrepitut  ve  a  ser  tant  migrada  que  cabria 
en  una  sola  de  les  passades  hores  d'amor.  Perxò  quan 
un  es  jove  i  sent  venir  la  mort  la  troba  més  amarga  i 
tràgica  que  un  vell,  no  pel  temps  promès  que  se  li  escur- 
sa  de  vida,  sinó  per  la  pèrdua  d'una  ambició  més  gran  i 
admirable  que  la  del  vell.  ^^Com  ho  diria  per  deixar 
ben   aclarit  aquet   pensament? 

Si  *!  jove  que  està  a  punt  de  morir  pogués  allargar  la 
seva  vida  a  la  més  extrema  vellesa,  es  segur  que  con- 
vertiria en  tresor  de  la  pròpia  experiència  moltes  de  les 
esperances  que  tant  greu  li  sab  de  no  poder  realisar.  Més 
aquet  tresor  d'experiències  viscudes  no  representa  la 
diferencia  que  va  de  l'ambició  de  viure  en  el  jove  a 
l'ambició  de  viure  en  el  vell.  Fins  es  possible  que 
l'home  arribi  a  una  edat  decrèpita  sense  conèixer 
l'amor  de  la  dóna  ni  "1  dels  seus  fills,  sense  gaudir  mai 
el  benestar  que  li  dóna  la  riquesa,  sense  satisfer  gens 
la  passió  de  la  glòria,  ni  provar  cap  de  les  més  pures 
delícies  terrenals.  Pro  perxò  la  seva  ambició  de  viure 
serà  la  d'un  vell.  i.  enfront  de  la  mort,  no  sentirà  la 
greu  recança  de  les  somiades  i  no  realisades  ven- 
tures. 

La  fosca  basarda  de  la  mort  està,  doncs,  més  aviat 
en  relació  amb  la  nostra  potencia  per  actuar  les  passions 
de  la  vida  que  amb  la  magnitut  de  l'obra  realisada  i 
fins  que  amb  la  bona  ventura  dels  seus  fruits.  Jo 
temo  la  mort  amb  tota  la  força  dels  meus  trentaset  anys, 
com  el  vell  la  tem  amb  la  balba  energia  de  les  seves  mans 


i 


LA   MORT  AUSTERA  365 

tremoloses,  del  seu  cor  insegur  i  de  la  seva  intel•ligència 
exhausta. 

Si  tots  morissim  de  vellesa,  l'especie  humana  per- 
dria una  gran  part  del  seu  afany  per  l'immortalitat. 
Penseu  en  la  mort  d'algun  gran  home  que  hagi  arribat 
a  una  extrema  senectut.  Aquell  foc  diví  de  l'adoles- 
cència, aquella  força  trasbalsadora  de  la  joventut,  aque- 
lla voluntat  creadora  dels  anys  madurs,  s'havien  esvait 
ja  feia  temps,  deixant  el  ròssec  esblaimat  d'una  ro- 
màntica memòria.  L'ànima  no  feia  noves  il•lusions,  ni  'I 
cor  anhelava  noves  empreses.  Una  mica  de  sol  pels  po- 
bres membres  frets,  i  una  mica  d'amor  de  la  mainada : 
heus  aquí  tota  l'ambició  del  jaio  gloriós.  ^No  recordeu 
aquelles  paraules  que  's  llegeixen  en  el  llibre  dels  Reis? 
Com  que  i  rei  David  era  ja  vell,  el  cobrien  tot  de  ves- 
tits, pro  no  s'escalfava.  Perxò  'Is  servus  digueren  : 
—  Cerqueuli  al  meu  senyor  rei  una  moca  verge  perquè 
s'estigui  a  davant  del  rei  i  l'abrigui  i  dormi  al  seu  cos- 
tat i  escalfarà  al  meu  senyor  rei.  —  I  cercaren  una 
noia  hermosa  per  tot  el  terme  d'Israel  i  trobaren  a 
Abisag  Sunamita,  i  la  portaren  al  rei.  I  la  noia  era 
hermosa,  que  escalfava  '1  rei  i  el  servia;  més  el  rei  no 
la  conegué  jamai. 

L'existència  espiritual  s'aprima  i  's  desfulla  '1  cor, 
les  cames  flaquejen  per  caminar  i  el  cos  no  vol  viandes 
saboroses,  ni  's  daleix  pel  descans  del  llit.  Les  alegries 
i  les  penes  són  suaus  i  una  boira  finissima  va  cobrint 
les  coses  i  les  ànimes  mentres  l'eco  del  món  s'allunya 
lentament.     Si  les  obres  acabades  són  grans,  l'ombra 


366  LA   VIDA  AUSTERA 

del  Faust  o  la  candida  mirada  de  Beatriu,  o  l'alè  de  la 
pàtria  renaixenta  sen  emporten  els  tels  del  remordiment. 
iQuè  hi  fa  que  '1  braç  no  pugui  moure  l'espasa?  iQuè 
hi  fa  que  la  ploma  no  trobi  les  antigues  paraules  de  vida 
feconda,  si  elles,  les  filles  amades,  us  enronden  el  llit? 

Jo  he  sentit  a  la  gent  del  poble  lloar  la  mort  d'un 
home  que  havia  mort  de  vellesa  :  —  Quina  mort  més 
dolça!  deien.  S'ha  acabat  com  un  llum  que  s'apaga. 
—  En  la  cara  ablanida,  sense  cap  rastre  de  dolor,  s'hi 
va  dibuixar  un  lleu  somrís.  I,  després  de  moure  la 
vidriosa  mirada  per  la  darrera  experiència  del  món,  se 
li  girà  '\  coll  quietament. 

Tente  fort,  cor  jove  del  meu  pit.  Si  quan  estic  ma- 
lalt temo  la  mort  amb  la  covardia  de  les  hores  perdudes, 
de  les  males  mirades,  de  les  paraules  mentideres,  dels 
passos  mal  donats,  tente  fort,  cor  jove  del  meu  pit.  Ca- 
minem valerosament  cap  a  la  santedat,  cuidem  la  por- 
tentosa maravella  del  nostre  cos  i  glatim  sempre  per 
una  més  alta  idealitat.  Que  les  nostres  accions  siguin 
intenses  i  poderoses  fins  a  deixar  exhauste  '1  tresor  de 
l'existència  humana.  I  aixís,  no  olvidant  mai  que  hem 
de  morir,  férem  recular  l'imatge  de  la  mort,  i  quan  ens 
arribi  la  nostra  hora  la  mirarem  de  fit  a  fit  amb  tranqui- 
la  bravura.  Perquè  totes  les  potencies  vitals  s'avergo- 
nyeixen de  la  nostra  por  de  la  mort. 

Benaventurat  el  que  arriba  a  una  llarga  vellesa  i 
sent  com  el  cos  li  demana  l'etern  repòs.  Quan  vulguis, 
amic  meu.  manifestar  els  millors  sentiments  per  la  per- 
sona estimada,  desítjali  una  llarga  vellesa.     Pro  també 


LA   MORT  AUSTERA  367 

desítjali  una  existència  plena  d'obres  poderoses  i  de  pre- 
gon sentit.  I  en  quan  a  tu,  escolta  aquesta  veu  de  bon- 
dat que  surt  de  dintre  del  teu  cor  i  que  mai  enganya, 
perquè  les  teves  obres  vibraran  a  dintre  de  tu  i  en  l'eco 
de  la  llur  vibració  hi  sentiràs  el  judici  final  de  la  teva 
vida. 


VIII 


\  L  començar  a  escriure  una  obra  sobre  la  vida  aus- 
J^X.  tera  'm  proposava  fer  un  exemplari  de  les  més 
sanes  costums,  posant  tota  la  meva  experiència  de  la 
vida  al  servei  d'una  investigació  absolutament  empirica 
sobre  la  conducta  humana.  Aquesta  obra,  començada 
en  una  crisi  de  pietat  filial,  havia  d'acabarse  amb  una 
relació  de  la  mort  del  meu  pare. 

Algunes  especulacions  encaminades  a  deduir  d'una 
llei  de  rectitut  que  sentia  viva  en  el  meu  cor  un  con- 
tingut espiritual  per  la  meva  vida  sense  separarme  del 
mètode  francament  empíric,  m'han  allunyat  del  senzillis- 
sim  llibre  d'exemples  per  la  meva  edificació  moral  i  la 
dels  que  'm  llegeixen.  Ara  no  's  trobarà  prou  justifi- 
cada la  relació  que  jo  mateix  m'havia  promès,  pro  si  no 
hi  posava  aquest  exemple  'm  semblaria  que  manca  en 
el  llibre  la  plana  de  més  sentida  austeritat. 

He  tractat  de  treballar  sempre  sobre  matèries  vi- 
ves i  no  m'he  desprès  mal,  en  el  curs  de  la  meva  investí- 


LA   MORT  AUSTERA  369 

gació,  de  les  virtuts  que  concorren  en  les  més  comple-' 
xes  manifestacions  espirituals  del  home.  I  en  això  m'he 
apartat  en  plena  consciència  de  les  construccions  cien- 
tífiques, en  que  fins  el  contrari  més  enterc  del  realisme 
s'esforça  en  prescindir  de  tot  lo  que  roman  en  el  sub- 
jecte a  fóra  de  les  facultats  intelectives.  Voluntària- 
ment he  deixat  que  l'amor,  l'entusiasme,  la  repulsió, 
l'odi,  el  terror,  l'esperança  i  tots  els  mòbils  i  passions 
del  home  entressin  a  gratcient  en  la  concepció  i  en 
l'execució  del  llibre,  per  tant  que  fos  obra  viventa  i 
encomanadiça.  I  heus  aquí  com  encara  li  escaurà 
per  coronament  una  descripció  piadosa  i  senzilla,  si 
al  evocarse  tant  trista  memòria  no  *ns  manca  la  for- 
talesa del  sentiment,  en  perjudici  de  la  digna  i  noble 
continencia  del  ser  ple  de  joventut  i  de  vida. 

L'existència  del  pare  havia  sigut  llarga,  humil  i 
treballosa.  El  seu  caràcter  era  d'una  energia  segura 
en  el  limitat  horitzó  d'una  intel•ligència  pocconreuada. 
Desde  ben  jove  havia  estat  a  casa  seva  la  voluntat  em- 
prenedora i  se  li  confiava  l'empresa  d'anar  pels  pobles 
a  vendre  i  guixen  llargues  caminades  amb  el  burro  i  la 
mula,  de  bella  nit.  Això  consolidà  *!  seu  poder  de  de- 
fensarse,  i  jo  recordo  tres  o  quatre  passos  de  la  seva  vida 
en  que  havia  manifestat  la  seva  irritació  enfront  d'una 
injusta  demanda  amb  una  actitut  verament  terrible. 

En  la  pedrera  de  la  seva  ànima  hi  devia  haver  una 
forta  i  casi  bé  inconscient  relligiositat.  Fins  a  darre- 
ra hora  va  enrecordarse  d'algunes  definicions  del  cate- 
cisme apreses  a  l'iglesia  del  seu  poble.     Més  ell  no  prac- 

24 


370  LA   VIDA  AUSTERA 

ticava  "Is  sagraments  ni  oïa  missa,  ni  tenia  fe  amb  els 
capellans,  ni  "s  formava  idea  clara  dels  dogmes  primor- 
dials de  la  relligió  catòlica.  Un  dia.  en  confiat  misteri, 
va  dirme  que,  per  ell.  Déu  era  "1  Sol.  Pro  posava  una 
fe  enèrgica  i  profonda  en  els  signes  que  arribava  a  cor.- 
cebir,  com  continents  d'un  obscur  prestigi  o  força  divi- 
na. Quan  veia  un  home  pres  del  mal  de  Sant  Pau,  li 
deia  a  l'orella  una  extranya  oració  que  començava  aixís: 
Crisi u  es  nat,  Crisi u  es  mcri,  Crisiu  es  resucitai...  I  era 
de  veure  la  furiosa  mirada  dels  seus  ulls  per  convencés 
de  que  i  malalt  goriria. 

El  pare  confiava  viure  molts  anys,  i  això  influïa  Ín- 
timament en  la  disposició  de  la  seva  existència.  Quan 
sentia  a  dir  que  un  home  havia  mort  a  seixanta  anys,  el 
planyia  d'haver  mort  iaui  joue.  Per  les  seves  empreses 
comptava  *!  temps  ben  llarg,  i,  no  essent  peresós,  solia 
demorar  les  accions  decisives,  si  bé  quan  ja  estava  de- 
cidit o  quan  se  li  movia  la  dignitat  o  's  tractava  d'este- 
mordirlo  era  resolt  i  ràpid  en  l'acció  com  una  centella. 
Aquesta  confiança  en  una  llarga  vellesa  *!  feia  gelosa- 
ment previsor  i  donava  una  noble  continencia  a  la  seva 
vida,  despresa  de  la  corba  humiltat  que  caracterisa  als 
vençuts. 

Les  notes  més  vives  de  la  seva  ànima  eren  la  rudesa 
i  l'austeritat.  L'odi  i  l'amor  brollaven  ingènuament 
del  seu  pit  sense  ombrejarse  ni  cnternirsc  amb  la  covar- 
da excusa,  ni  '1  fingiment  traidor.  ni  les  manyagues 
flonges,  ni  l'impur  sensualisme.  Potser  no  feia  pe- 
tons a  la  filla  que  se  li  mori  a  tres  anys.  pro  va  sentir 


LA  MORT  AUSTERA  371 

tan  profondament  la  seva  mort  que,  quaranta  anys  des- 
prés, encara  no  'n  parlava  mai  que  no  li  espurnessin  els 
ulls.  D'ell  en  guardo  l'austera  concepció  de  la  vida, 
com  de  la  mare  'm  ve  la  poesia  del  meu  cor,  tant  que, 
si  alguna  vegada  sentís  flaquejar  els  rectes  sentiments 
que  fan  la  roca  del  meu  caràcter,  la  seva  imposanta  i 
adorada  memòria  'm  tornaria  a  portar  al  camí  de  l'hu- 
mana virtut. 

Doncs  era  vell  de  més  de  setanta  anys  i  encara  s'en- 
ginyava en  feines  humils  per  apilar  un  nou  tresor.  El 
poderós  sentiment  de  la  vida  patriarcal  acabada  en  la 
familia-soca  no  declinà  fins  al  veurem  a  mi  com  aixe- 
cava la  nova  casa  independent.  Ell,  que  també  l'ha- 
via abandonada,  l'antiga  llar  dels  avis,  no  podia  sofrir 
que  parés  una  altra  taula  per  la  meva  esposa  i  pels  meus 
fills.  Alguna  corda  devia  trencarse  en  l'arpa  del  seu 
cor,  i  en  els  ulls  se  li  vegé  una  amarga  malinconia. 

La  seva  fortalesa  ja  feia  temps  que  declinava  ràpi- 
dament, quan  al  llevarse  un  dematí  s'adonà  de  que  la 
llengua  se  li  emborbollava  en  la  boca  i  de  que  tot  un 
costat  del  seu  cos  se  li  baldava.  Per  més  d'un  any  la 
feridura  '1  va  anar  atuint  contra  la  seva  indomable  vo- 
luntat de  durar,  i  en  aquet  temps  el  seu  caràcter  enèr- 
gic s'arborava  en  fúries  vessaniques  que  li  feien  cercar 
una  vella  espasa  perquè  l'ajudés  en  les  seves  imagina- 
ries empreses  de  justícia.  No  era  que  perdés  mai  l'ente- 
niment :  s'irritava  contra  les  coses  i  les  persones  que 
s'escapaven  del  seu  imperi. 

De  tant  en  tant  resava  en  les  hores  de  silenci  i  de 


372  LA   VIDA  AUSTERA 

soledat,  resava  amb  veu  fosca,  i  li  plavia  sentirse  a  so- 
les en  el  seu  rés.  Mentres  estava  aixís  no  s'adonava 
de  nosaltres,  que  mai  li  haviem  sentit  aquella  veu,  fixa 
la  mirada  en  alguna  mena  d'imatge  interior,  violentant 
la  llengua  que  no  li  seguia  i  seu  intent,  posant  tots  els 
sentits  en  l'intensitat  de  la  pregaria.  Jo  no  sé  dir- 
vosho  altrament  sinó  que  feia  basarda  sentir  aquella 
fosca  remor  aixecarse  poderosa  en  el  reco  més  apartat 
de  la  casa. 

(^Com  era  que  aquell  home  resés  aixís?  Ell  que  no 
podia  veure  als  capellans,  que  no  posava  interès  en  les 
cerimònies  del  culte,  que  passava  anys  i  anys  sense  ex- 
teriorisar  cap  mena  de  sentiment  relligiós,  iúq  què  li 
venia  aquella  profonda  voluntat  d'escoltarse  la  veu 
en  el  seu  rés?  En  la  seva  cara  no  s'hi  veia  ni  l'ombra 
d'un  penediment  i  en  les  paraules  que  li  enteniem  no 
s'hi  veia  ni  *]  més  lleu  propòsit  d'un  cambi  de  pensar. 
Ben  segur  que  per  ell  no  havia  cambiat  en  res  el  senti- 
ment auster  de  la  seva  vida  :  cada  hora  té  la  seva  acció, 
i  la  seva  acció  de  resar  no  era  diferenta  de  les  altres,  ni 
rajava  d'una  font  més  pura,  sinó  de  l'unica  i  inestron- 
cable  font  del  ser  que  ara  sen  anava  en  oracions  com 
altre  temps  s'escolava  en  cants  de  joventut  i  en  parau- 
les d'amor. 

Les  fúries  vessaniques  minvaven  i  un  remolliment 
sentimental  s'ensenyoria  del  seu  cor,  que  fins  aleshores 
havia  guardat  sota  una  cuiraça  feréstega  i  dura'l  tresor 
de  les  seves  més  pures  tendreses.  A  cada  punt  plora- 
va desconsoladament,   tant   d'alegria  com  de   tristesa» 


LA  MORT  AUSTERA  373 

enternintse  de  la  pròpia  malaventura  i  usant  de  les  llà- 
grimes com  a  darreres  armes  conservades  al  servei  de 
la  voluntat. 

Jo  he  conegut  homes  i  dones  que  en  la  flor  de  la  jo- 
ventut tenien  l'ànima  corcada  de  suicides  anhels.  Tot 
lo  que  podia  aviciar,  pervertir  o  corrompre  trobava 
en  ells  una  vocació  nativa.  El  menjar  que  més  els  pla- 
via  era  "1  que  "Is  hi  feia  més  mal,  l'habit  que  seguien 
amb  més  amor  era  *!  que  minvava  més  la  fè  en  la 
pròpia  virtut.  Eren  els  eterns  adoradors  del  mal,  els 
que  sospiren  per  tot  lo  que  la  naturalesa  no  pot  fer 
sense  destruirse,  els  que  passen  les  hores  abocats  al 
cingle  de  la  mort  i  senten  el  vertig  de  les  accions  refi- 
nades i  impures. 

I  es  això  lo  que  trobo  més  admirable  en  la  vida  hu- 
mil del  meu  pare.  En  la  seva  senzilla  mentalitat  no 
hi  entrava  res  que  fos  contrari  a  l'existència,  i  en  la  mo- 
ral austera  del  seu  cor  no  tenien  el  més  lleu  prestigi  is 
anhels  suicides  ni  i  renunciament  quietista.  Malalt 
de  feridura,  baldat  de  cames  i  de  braços,  reduit  a  no  po- 
derse  valdré  de  la  llengua  i  a  malfiarse  dels  sentits  en- 
cara batallava  per  curarse  i  "s  guardava  de  ferse  mal  i 
movia  l'esguard  amb  energia  dominadora  i  s'esforçava 
per  influir  vagament  en  l'existència  de  la  seva  esposa 
i  dels  seus  fills. 

Heus  aquí  per  què  m'he  decidit  a  parlar  de  la  seva 
mort  en  aquet  llibre  de  la  mort  austera.  Jo  voldria 
arribar  a  despullarme  de  tota  influencia  familiar  i  sen- 
tim.ental  amb  l'intent  de  pendre  exem.ple  de  la  dignitat 


374  LA   VIDA  AUSTERA 

que  posà  en  el  sosteniment  de  la  vida  sobre  la  massa 
mcridora  del  seu  cos.  Per  més  d'un  any  durà  aquell 
pernabatre,  aquell  panteig  de  lluita  fosca  i  tràgica  sen- 
se un  respir  contra  la  mort,  sense  donarse  per  vençut, 
com  el  gladiador  ferit  sobre  l'arena  que  ni  s'entrega 
ni  alça  un  clam  de  pietat. 

La  darrera  nit  que  va  tenir  esma  de  cridarnos  jo 
estava  allí  aprop  d'ell,  quan  la  malaltia  traidora  li  degué 
donar  una  burxada  mortal.  Sem  va  arrapar  a  les  es- 
patlles perquè  *!  baixés  del  llit,  com  si  volgués  fugir. 
A  cada  minut  cambiava  d'intent,  sense  saber  prou  bé 
!o  que  demanava,  amb  una  inquietut  i  un  tremolor  fre- 
nètics. En  la  seva  cara  l'espant  no  hi  deixava  acabar 
el  plor.  Els  músculs  s'arrugaven  per  plorar,  pro  en 
els  ulls  el  terror  feia  recular  les  llàgrimes.  El  pols  li 
anava  a  salts  i  s'escorria,  i  en  el  ràpid  intent  de  l'acció 
inconstant  i  desesperada  s'hi  veia  com  l'expressió  d'un 
tenebrós  instint  de  que  era  pròxim  el  trànsit  fatal. 
Quan  vingueren  la  mare  i  el  germà  va  semblar  que  les 
darreres  forces  l'abandonessin  i,  ja  sense  una  mirada 
d'amor,  vam  entendre  que  's  posava  a  resar  : 

5a nia  Mana,  Mare  de  Déu...  ara  i  en  l'hora  de  la 
nostra  mort... 

La  lluita  s'havia  acabat.  L'home  *s  disposava  a 
presentarse  a  davant  d'aquell  ideal  diví  tant  pregon  i 
cordial  que  persistia  quan  ja  s'havia  perdut  en  l'àni- 
ma la  memòria  de  tots  els  terrenals  amors...  Santa  Maria, 
Mare  de  Déu...  Dos  dies  i  dos  nits  li  va  durar  aquella 
terrible  agonia  del  seu  réi,  amb  la  mirada  fixa  i  vidrio- 


LA   MCRT  AUSTERA  375 

sa,  sense  conèixer  a  ningú.  Al  principi  s'incorporava 
a  sobre  i  llit  i  la  veu  borbollosa  s'entenia.  Era  una 
veu  ronca  i  tràgica,  inalterable  i  dura  que  ressonava 
com  una  martellada  de  la  fatalitat. 

Més  tard  les  paraules  devingueren  confoses  i  a  la 
primera  nit  després  no  més  s'entenien  per  l'accent.  Pro 
encara  l'oració  rajava  sencera,  com  ordre  d'un  esperit 
que  no  més  hi  quedava  per  allò  en  la  carn  moribonda, 
d'ont  tot  rastre  d'altra  vida  moral  havia  desaparegut. 
Quan  el  cridàvem  encara  movia  l'esguard  cap  a  nosal- 
tres, pro  sense  cap  senyal  d'intel•ligència  o  d'amor.  No 
més  el  rés,  amb  aquella  Santa  Maria  i  aquell  Déu,  que- 
daren breus  moments  com  a  forces  vitals  en  la  seva 
ànima,  quan  l'imatge  de  l'esposa  i  dels  fills  havien  dei- 
xat de  serhi  una  santa  memòria. 

Al  endemà  la  màquina  del  cos,  disposada  potser 
per  una  llarga  vellesa,  seguia  batallant,  més  el  seu  pan- 
teig  no  s'assemblava  a  lo  que  nosaltres  entenem  per  la 
vida  humana.  Els  ulls  se  li  havien  aclucat,  els  músculs 
de  la  cara  s'aplanaven  damunt  dels  óssos  flonjament 
i  els  llavis  s'avançaven  en  imperiosa  i  extranya  acti- 
tut.  El  cap  i  els  braços  i  les  cames  executaven  de  tant 
en  tant  moviments  automàtics  sense  cap  raó  ni  intent 
espiritual.  Un  gran  nombre  de  funcions  pròpies  dels 
organismes  vius  seguien  realisantse  en  la  carn  freda  d'a- 
quell ser  que  havia  sigut  el  meu  pare. 

Heus  aquí  *1  darrer  exemple  d'una  vida  forta  i  aus- 
tera, passada  en  presencia  d'un  ideal  intern,  senzillis- 
sima  fè  d'un  cor  humil  que  perdurava  quan  les  ultimes 


376  LA  VIDA  AUSTERA 

forces  corporals  es  perdien  en  les  profonditats  de  la  carn. 
Perquè  nosaltres,  que  ploràvem  al  entorn  del  seu  llit. 
vèiem  com  movia  'Is  llavis  amb  intent  de  resar  i  sen- 
tiem  l'inarticulada  remor  a  que  's  reduïa  la  veu  que  per 
tants  anys  havia  ressonat  venerable  en  el  nostre  cor. 

Una  suor  freda  se  li  feia  en  la  cara,  i  la  ranera  del 
seu  pit  ens  mostrava  les  darreres  angoixes.  Ja  no  li 
donàvem  remei  :  no  més  li  remullàvem  els  llavis  amb  el 
cordial  dels  moribons,  i  encara  per  ultima  vegada  una 
mueca  de  la  boca  i  una  lleu  remor  ens  varen  fer  enten- 
dre que  resava 

a  i'hora  de  la  mort 


Llàgrimes  meves,  dolces  llàgrimes,  deixeumho  dir. 
Aparteuse  piadosament,  tendrissimes  memòries  de  com 
donàrem  esplai  al  nostre  dolor,  quan,  voltat  dels  que 
més  l'estimàvem,  ens  va  enviar  el  seu  darrer  sospir. 
Com  si  provés  una  amarga  beguda,  la  boca  se  li  obrí  es- 
garrifosament  i  *!  coll  se  li  ensorrà  cap  a  dins  del  pit. 
Llàgrimes  meves,  dolces  llàgrimes,  deixeume  contar  la 
noblesa  de  la  seva  mort,  com  si  parlés  de  la  mort  d'un 
extrany,  i  no  traïu  la  pietat  filial  perquè  no  *n  perdi 
valor  l'alt  exemple  de  ferma  austeritat  que  ofereixo 
als  homes  pel  seu  consol. 

Aquí  '1  teniu  l'honest  i  noble  morir.  L'Idea  de  l'im- 
mortalitat  no  era  en  el  meu  pare  una  relació  llogica  del 
pensament,  unacategorla  intel•lectual  que  pogués  deduir- 
se  de  cuaUcvol  sistema  filosòfic  o  relligiós,  sinó  un  atri- 


LA    MORT  AUSTERA  377 

but  vital  de  la  pròpia  substància,  com  ho  es  el  perfum 
de  les  roses  vives  dels  nostres  jardins.  D'aquí  venia 
la  terrible  fidelitat  del  seu  rés,  aquell  titol  d'espiritual 
noblesa  que  no  l'abandonà  mai,  aquella  tràgica  invocació 
a  la  Divinitat  perquè  i  tingués  en  compte  a  l'hora  de 
la  mort. 

A  l'hora  de  la  mort  que  no  es  per  morir,  trànsit  obs- 
cur i  indefinible  que  en  la  seva  ànima  senzilla  devia  pre- 
sentarse  com  inevitable  traspàs  en  que  la  Santa  Maria, 
Mare  de  Déu,  li  podia  servir  d'ajuda,  no  per  estalviar- 
li  '1  dolor  que  ja  no  sentia,  sinó  per  aquella  cosa  que  havia 
de  venir  després  de  la  mort  al  començar  l'inconcebi- 
ble immortalitat.  I  ara  comprenc  la  fortalesa  de  la 
seva  virtut,  aquella  austera  i  grave  concepció  de  la  vida, 
tan  dolçament  amarada  del  ideal  que  fou  ben  verament 
consubstancial  amb  ella  i  "1  deslliurà  de  la  presencia  efec- 
tiva de  la  mort  fins  a  l'hora  del  darrer  sospir. 

El  llibre  s'ha  acabat.  Si  en  aquestes  planes  hi  tro- 
bes, dolç  company,  l'impressió  de  sentiments  massa 
Íntims,  olvidales  i  perdonales.  Jo  no  he  volgut  par- 
larte  de  fórmules  abstractes,  concebudes  amb  l'ambició 
d'investigar  la  veritat  científica.  Pensant  no  més  que 
ets  un  home  com  jo,  que  tens  una  intel•ligència  per 
pensar  i  un  cor  per  sentir,  t'he  parlat  cordialment  amb 
totes  les  potencies  de  la  meva  ànima,  i  em  tindré  per 
ditxós  si  al  acabar  el  meu  llibre  't  sents  més  segur  en  la 
teva  bondat  o  has  aclarat,  encara  que  sigui  amb  la  més 
lleu  claror,  la  ruta  abans  tenebrosa  del  teu  destí. 


INDEX 

Pàgs. 

Pròleg  de  la  segona  edició 5 

Pròleg  de  la  tercera  edició 11 

Amable  company: 13 

Introducció.  —  Historia  d'aquesta  obra   ....  15 

Llibre  PRIMER.  —  Les  Albes  deia  vida 35 

Llibre  segon.  —  Els  Dies  venturosos  de  la  joventut.  105 

Llibre  TERCER.  —  La  Santedat  humana 153 

Llibre  QUART.  —  Les  Delícies  de  la  Terra  ....  241 

Llibre  cinquè.  —  La  Mort  austera 313 


I 


DEL  AUTOR 


Les  presons  imaginaries. 


f 


PLEASE  DO  NOT  REMOVE 
CARDS  OR  SLIPS  FROM  THIS  POCKET 

UNIVERSITY  OF  TORONTO  LIBRARY 


BJ  Corominas ,    Pedró 

1588  La  vida  austera 

C3C67 
1911